|
== El context ==
Els fets que van donar lloc a aquesta revolta estan contextualitzats en les albors de la [[revolució industrial]] als Estats Units. A final de [[segle XIX]], [[Chicago]] era la segona ciutat dels EUA. De l'oest i del sud-est arribaven cada any per [[ferrocarril]] milers de ramaders desocupats, creant les primeres viles humils que albergarien a centenars de milers de treballadors. A més, aquests centres urbans van acollir a emigrants vinguts de tot el món al llarg de [[segle XIX]].
[[Fitxer:ChicagoAnarchists.jpg|thumb|250px|Gravat de [[Walter Crane]] donant suport als "Anarquistes de Chicago".]]
=== La reivindicació per la jornada laboral de les vuit hores ===
Una de les reivindicacions bàsiques dels treballadors era la jornada de vuit hores. En aquest context, el fer valer la màxima ''vuit hores per al treball, vuit hores per al somni i vuit hores per a la casa'', va produir una sèrie continua de moviments. En [[1829]] es va formar un moviment per a sol·licitar a la legislatura de [[Nova York]] la jornada de vuit hores. Anteriorment existia una llei que prohibia treballar més de divuit hores, ''excepte cas de necessitat''. Si no hi havia tal necessitat, qualsevol funcionari d'una companyia de ferrocarril que hagués obligat a un maquinista o fogoner a treballar jornades de divuit hores diàries havia de pagar una multa de vint-i-cinc dòlars.
El moviment sindical al [[Canadà]] va iniciar una campanya similar a partir de [[1872]] a favor del dia laboral limitat i dels drets sindicals, que es van obtenir en la dècada dels [[1870]] en aquest país.
La majoria dels obrers estaven afiliats a la Noble Ordre dels Cavallers del Treball, amb una important influència anarquista, però tenia més preponderància l'American Federation of Labor (Federació Nord-americana del Treball). En el seu quart congrés, realitzat el [[17 d'octubre]] de [[1884]], havia resolt que des de l'[[1 de maig]] de [[1886]] la durada legal de la jornada de treball hauria de ser de vuit hores. En cas de no obtenir resposta a aquest reclam, s'aniria a una vaga. Recomanava a totes les unions sindicals a tractar de fer promulgar lleis amb aquest contingut en totes les seves jurisdiccions. Aquesta resolució va despertar l'interès de totes les organitzacions, que veien que la jornada de vuit hores possibilitaria obtenir major quantitat de llocs de treball (menys desocupació). Aquests dos anys van accentuar el sentiment de solidaritat i internacionalisme obrer.
En 1886, el president dels Estats Units [[Andrew Johnson]], va promulgar l'anomenada ''Llei Ingersoll'', establint les vuit hores de treball diàries. Al cap de poc, dinou estats van sancionar lleis que permetien treballar jornades màximes de vuit i deu hores (encara que sempre amb clàusules que permetien fer treballar als obrers entre catorze i divuit hores). Les condicions de treball eren similars, i les condicions en què es vivia seguien sent insuportables.
Com la Llei Ingersoll no es va complir les organitzacions laborals i sindicals dels Estats Units es van mobilitzar. La premsa qualificava el moviment en demanda de les vuit hores de treball com "indignant i irrespectuós", "deliri de llunàtics poc patriotes", i manifestant que era "el mateix que demanar que es pagui un salari sense complir cap hora de treball''.
== Els fets ==
=== La convocatòria de vaga ===
La Noble Ordre dels Cavallers del Treball (la principal organització de treballadors als EUA) va remetre una circular a totes les organitzacions adherides on manifestava: “Cap treballador adherit a aquesta central ha de fer vaga el 1r de maig, ja que no hem donat cap ordre al respecte”. Aquest comunicat va ser rebutjat de ple per tots els treballadors dels EUA i del Canadà, que van repudiar als dirigents de la Noble Ordre per traïdors al moviment obrer.
[[Fitxer:HayMarket100a.jpg|thumb|200px|Commemoració del centenari dels successos d'Haymarket en maig de 1986 al [[cementiri Waldheim]], [[Chicago]].]]
A la premsa del dia anterior a la vaga, el [[29 d'abril]] de 1886, es podia llegir: “A més de les vuit hores, els treballadors van a exigir tot el que puguin suggerir els més bojos anarquistes”.
El [[New York Times]] deia:
{{cita|
Les vagues per a obligar al compliment de les vuit hores poden fer molt per a paralitzar la nostra indústria, disminuir el comerç i frenar la renaixent prosperitat de la nostra nació, però no assoliran el seu objectiu.}}
El [[Philadelphia Telegram]] deia:
{{cita|
L'element laboral ha estat picat per una espècie de taràntula universal i s'ha tornat boig de remat: pensa precisament en aquests moments a iniciar una vaga per l'assoliment del sistema de vuit hores.}}
L'[[Indianapolis Journal]] deia:
{{cita|
Les desfilades de carrer, les banderes vermelles, les fogoses arengues de truans i demagogs que viuen dels impostos d'homes honestos però enganyats, les vagues i amenaces de violència, assenyalen la iniciació del moviment.}}
== 1 de maig, inici de la vaga ==
L'1 de maig de 1886, 200.000 treballadors van iniciar la [[vaga]], mentre que altres 200.000 obtenien aquesta conquesta amb la simple amenaça d'atur.
A [[Chicago]], on les condicions dels treballadors eren molt pitjor que en altres ciutats del país, les mobilitzacions van seguir els dies 2 i 3 de maig. L'única fàbrica que treballava era la fàbrica de maquinària agrícola [[McCormik]], que es trobava en vaga des del [[16 de febrer]] perquè volien descomptar als obrers una quantitat per a la construcció d'una església. La producció es mantenia a força d'[[Esquirol (economia)|esquirols]]. El dia 2 la policia havia dissolt violentament una manifestació de més de 50.000 persones i el dia 3 se celebrava una concentració davant de les seves portes, quan estava en la tribuna l'anarquista [[August Spies]], va sonar la sirena de sortida d'un torn de [[trencavagues]]. Els concentrats es van llançar sobre els ''scabs'' (grocs) començant una baralla campal. Una companyia de policies, sense cap avís, va procedir a disparar a boca de canó sobre la gent produint sis morts i diverses desenes de ferits.
[[Adolph Fischer]], redactor del periòdic ''Arbeiter Zeitung'', va córrer cap a la impremta del periòdic per a imprimir 25.000 pamflets (fet que després s'utilitzaria com principal prova acusatòria al judici que el va portar a la forca), els quals proclamaven:
{{cita|
Treballadors: la guerra de classes ha començat. Ahir, enfront de la fàbrica McCormik, es va afusellar als obrers. La seva sang demana venjança!
Qui podrà dubtar ja que els xacals que ens governen estan àvids de sang treballadora? Però els treballadors no són un ramat de carners. Al terror blanc responguem amb el terror vermell! És preferible la mort que la misèria.
Si s'afusella als treballadors, responguem de tal manera que els amos ho recordin per molt temps.
És la necessitat el que ens fa cridar: A les armes!.
Ahir, les dones i els fills dels pobres ploraven als seus marits i als seus pares afusellats, mentre que en els palaus dels rics s'omplien gots de vi costosos i es bevia a la salut dels bandits de l'ordre...
Assequeu vostres llàgrimes, els quals sofriu!
Tingueu coratge, esclaus! Aixequeu-vos!.}}
[[Fitxer:HaymarketRiot-Harpers.jpg|thumb|400px|Moment de l'explosió a ''Haymarket Square'' el 4 de maig. Gravat del periòdic ''Harper's Weekly'' aparegut el 15 de maig de 1886.]]
La proclama acabava convocant un acte de protesta per l'endemà, el [[4 de maig]], a les quatre de la tarda, a ''Haymarket Square''. Es va aconseguir un permís de l'alcalde [[Carter Harrison, Sr]] per a fer un acte a les 19.30.
=== 4 de maig, dia de la revolta ===
El 4 de maig a les 21.30 l'alcalde, qui va estar present en l'acte d'''Haymarket Square'' per a garantir la seguretat dels obrers, va donar per acabat aquest. Però a l'indret es va quedar, encara, gran part de la concurrència (més de 20.000 persones). L'inspector de la policia [[John Bonfield]] va considerar que havent acabat l'acte no havia de permetre que els obrers seguissin en aquest lloc, i al costat de 180 policies uniformats, van avançar cap al parc i van començar a reprimir-los. De sobte, va esclatar entre els policies un artefacte explosiu que va matar a un oficial de nom Degan i va produir ferides en uns altres. La policia va obrir foc sobre la multitud, matant i ferint a un nombre desconegut d'obrers. Es va declarar l'[[estat de setge]] i el [[toc de queda]], i en els dies següents es va detenir a centenars d'obrers, els quals van ser colpejats i torturats, acusats de l'assassinat del policia. Es van realitzar una gran quantitat de [[Violació de domicili|violacions de domicili]] i es va manipular la descoberta d'arsenals d'armes, municions, amagatalls secrets i fins a “un motlle per a fabricar [[torpede]]s navals”.
=== La campanya de premsa ===
La premsa en general es va plegar a la repressió i va realitzar una campanya recolzant i animant la mateixa amb columnes com aquesta:
{{cita|
Què millors sospitosos que la plana major dels anarquistes. A la forca els bruts assassins, rufians vermells comunistes, monstres sanguinaris, fabricants de bombes, gentola que no són una altra cosa que el ressag d'[[Europa]] que va buscar les nostres costes per a abusar de la nostra hospitalitat i desafiar a l'autoritat de la nostra nació, i que en tots aquests anys no han fet una altra cosa que proclamar doctrines sedicioses i perilloses!.}}
La premsa reclamava un judici sumari per part de la Cort Suprema, responsabilitzant a vuit anarquistes i a totes les figures prominents del [[moviment obrer]]. Es va continuar amb la detenció de centenars de treballadors en qualitat de sospitosos.
== El judici ==
El [[21 de juny]] de [[1886]] es va iniciar la causa contra trenta-un responsables, nombre que posteriorment va ser reduït a vuit. Malgrat que el judici va ser en tot moment una farsa i es va fer sense respectar cap norma processal, la premsa groga sostenia la culpabilitat de tots els acusats i la necessitat de “penjar els estrangers”. Encara que no es va poder provar res en contra seu, els vuit de Chicago van ser declarats culpables, acusats de ser enemics de la societat i l'ordre establert. Tres d'ells van ser condemnats a [[presó]] i cinc a la [[Forca (pena de mort)|forca]].
En l'actualitat es considera que el seu judici va estar motivat per raons polítiques i no per raons jurídiques, és a dir, es va jutjar la seva orientació política [[Ideari llibertari|llibertària]] i la seva condició d'obrers rebels i no l'incident en si mateix.
== Les condemnes ==
[[Fitxer:HaymarketMartyrs.jpg|thumb|Gravat dels set anarquistes condemnats a mort i a cadena perpètua pel dia de l'assassinat del policia Degan. L'octau, Oscar Neebe, no hi apareix per estar-hi sentenciat a 15 anys de presó.]]
=== Presó ===
* '''Samuel Fielden''' (anglès, 39 anys, [[Pastor (clergat)|pastor]], [[metodista]] i obrer [[tèxtil]], condemnat a [[cadena perpètua]]).
* '''Oscar Neebe''' (nord-americà, 36 anys, [[venedor]], condemnat a quinze anys de treballs forçats).
* '''Michael Swabb''' (alemany, 33 anys, [[tipògraf]], condemnat a cadena perpètua), el qual va dir:
{{cita|
Parlaré poc, i segurament no desenganxaria els llavis si el meu silenci no pogués interpretar-se com un covard assentiment a la comèdia que s'acaba de desenvolupar. El que aquí s'ha processat és l'[[anarquia]], i l'anarquia és una doctrina hostil oposada a la força bruta, al sistema de producció criminal i a la distribució injusta de la riquesa. Vostès i només vostès són els agitadors i els conspiradors.}}
=== Morts a la forca ===
L'[[11 de novembre]] de [[1887]] es va consumar l'execució de:
* '''Georg Engel''' (alemany, 50 anys, [[tipògraf]]).
* '''Adolf Fischer''' (alemany, 30 anys, [[periodista]]), el qual va dir:
{{cita|
Solament haig de protestar contra la pena de mort que m'imposen perquè no he comès cap crim... però si haig de ser penjat per professar les meves idees anarquistes, pel meu amor a la llibertat, a la igualtat i a la fraternitat, llavors no hi tinc cap inconvenient. Ho dic ben alt: disposin de la meva vida.}}
* '''Albert Parsons''' (nord-americà, 39 anys, [[periodista]], espòs de la mexicana [[Lucy González Parsons]]; encara que es va provar que no va estar present en el lloc, es va lliurar per a estar amb els seus companys i va ser jutjat igualment). Va dir:
{{cita|
El principi fonamental de l'anarquia és l'abolició del salari i la substitució de l'actual sistema industrial i autoritari per un sistema de lliure cooperació universal, l'únic que pot resoldre el conflicte que es prepara. La societat actual només viu per mitjà de la repressió, i nosaltres hem aconsellat una revolució social dels treballadors contra aquest sistema de força. Si haig de ser penjat per les meves idees anarquistes, està bé: matin-me.}}
* '''Hessois Auguste Spies''' (alemany, 31 anys, [[periodista]]), el qual va dir:
{{cita|
Honorable jutge, la meva defensa és la seva pròpia acusació, els meus pretesos crims són la seva història. [...] Pot sentenciar-me, però almenys que se sàpiga que en l'estat d'Illinois vuit homes van ser sentenciats per no perdre la fe en l'últim triomf de la llibertat i la justícia.}}
* '''Louis Linng''' (alemany, 22 anys, [[fuster]]) per a no ser executat es va suïcidar en la seva pròpia cel·la. Abans d'això, va dir:
{{cita|
No, no és per un crim pel que ens condemnen a mort, és pel que aquí s'ha dit en tots els tons: ens condemnen a mort per l'anarquia, i ja que se'ns condemna pels nostres principis, jo crido ben fort: sóc anarquista! Els menyspreo, menyspreo la seva ordre, les seves lleis, la seva força, la seva autoritat. Forqueu-me!}}
Relat de l'execució per [[José Martí]], corresponsal a [[Chicago]] del diari ''La Nación'' de [[Buenos Aires]]:
{{cita|
...surten de les seves cel·les. Es donen la mà, somriuen. Els llegeixen la sentència, els subjecten les mans per l'esquena amb manilles, els cenyeixen els braços al cos amb una faixa de cuir i els posen una mortalla blanca com la túnica dels catecumens cristians. A baix està la concurrència, asseguda en una filera de cadires davant del cadafal com en un teatre... Fermesa en el rostre de Fischer, plegaria en el de Spies, orgull en el del Parsons, Engel fa un acudit a propòsit de la seva caputxa, Spies crida: «la veu que aneu a sufocar serà més poderosa en el futur que quantes paraules pogués jo dir ara». Els hi baixen les caputxes, després un senyal, un soroll, el parany cedeix, els quatre cossos cauen i s'engronsen en una dansa espantable...}}
El crim de [[Chicago]] va costar la vida de molts treballadors i dirigents sindicals; no se'n coneix el nombre exacte, però van ser milers els acomiadats, detinguts, processats, ferits de bala o torturats. La majoria eren immigrants: italians, espanyols, alemanys, russos, irlandesos, jueus, polonesos i eslaus.
== Consecució de la jornada laboral de vuit hores ==
A la fi de maig de [[1886]] diversos sectors patronals van accedir a atorgar la jornada de vuit hores a diversos centenars de milers d'obrers. L'èxit va ser tal que la [[Federació de Gremis]] i [[Unions Organitzades]] va expressar el seu goig amb aquestes paraules: "Mai en la història d'aquest país hi ha hagut un aixecament tan general entre les masses industrials. El desig d'una disminució de la jornada de treball ha impulsat milions de treballadors a afiliar-se a les organitzacions existents, quan fins ara havien romàs indiferents a l'agitació sindical".
== Monuments ==
<center>
{| border="1"
|-
| valign="top"|
[[Fitxer:Haymarket Martyr's Memorial.jpg|thumb|150px|center|Cara davantera del monument als Màrtirs d'Haymarket al cementiri Waldheim de Chicago.]]
| valign=''top''|
[[Fitxer:Haymarket Martyr's Memorial Rear.jpg|thumb|150px|center|Part posterior del monument als Màrtirs d'Haymarket al cementiri Waldheim de Chicago.]]
| valign="top"|
[[Fitxer:HaymarketPoliceMemorial.jpg|thumb|150px|center|Treballadors acaben d'instal·lar un monument a la policia de Chicago, 1889.]]
| valign="top"|
[[Fitxer:MichaelKin-Chicago1986.jpg|thumb|150px|center|El pedestal sense estàtua en 1986. Actualment el pedestal ha estat eliminat.]]
| valign="top"|
| valign="top"|
[[Fitxer:Haymarket Memorial Plaque.jpg|thumb|150px|center|Placa del pedestal de l'escultura del Haymarket Memorial de M. Brogger. El nom de l'alcalde ha estat esborrat i el segell de la ciutat cobert amb una A encerclada.]]
|}
</center>
== Vegeu també ==
* [[Dia Internacional dels Treballadors]]
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* {{ca}} [http://laccent.cat/lorigen-del-primer-de-maig-els-fets-de-haymarket/ L'Origen del Primer de Maig:els fets de Haymarket]
* {{es}} [http://www.archivochile.com/Homenajes/1mayo/1may0011.pdf Record dels Màrtirs de Chicago]
* {{en}} [http://www.chicagohs.org/hadc/ Haymarket Affair Digital Collection], [[Chicago Historical Society]]
* {{en}} [http://www.chicagohs.org/dramas/ The Dramas of Haymarket], [[Chicago Historical Society]]
* {{en}} [http://www.law.umkc.edu/faculty/projects/ftrials/haymarket/haymarket.html The Haymarket Riot Trial], Famous Trials, University of Missouri–Kansas City Law School
* {{en}} [http://homicide.northwestern.edu/context/movements/haymarket/ The Haymarket Affair (1886)], Homicide in Chicago 1870-1930, [[Northwestern University]]
* {{en}} [http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/haymarket/Haymarket.html The Haymarket Massacre Archive], [[Anarchy Archives]]
* {{en}} [http://memory.loc.gov/ammem/award98/ichihtml/hayhome.html Chicago Anarchists on Trial: Evidence from the Haymarket Affair 1886-1887], American Memory, [[Library of Congress]]
* {{en}} [http://www.libcom.org/history/articles/mayday-haymarket-martyrs/ 1886: The Haymarket Martyrs and Mayday], [[Libcom]]
* {{en}} [http://www.kentlaw.edu/ilhs/haymkmon.htm The Haymarket Martyrs], Illinois Labor History Society
* {{en}} [http://www.kentlaw.edu/ilhs/haymarket.htm The Haymarket Tragedy], Illinois Labor History Society
* {{en}} [http://www.graveyards.com/IL/Cook/foresthome/ne-haymarket.html Haymarket Martyrs' Monument], Graveyards of Chicago
=== Enciclopèdia de Chicago ===
* {{en}} [http://www.encyclopedia.chicagohistory.org/pages/571.html Haymarket and May Day]
* {{en}} [http://www.encyclopedia.chicagohistory.org/pages/3774.html Haymarket Riot Monument, 1889]
* {{en}} [http://www.encyclopedia.chicagohistory.org/pages/6380.html Haymarket Monument, Waldheim Cemetery]
* {{en}} [http://www.encyclopedia.chicagohistory.org/pages/11545.html Haymarket Memorial, 2005]
{{cal coor}}
{{Anarquisme}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Revolta D'Haymarket}}
[[Categoria:Història de l'anarquisme]]
[[Categoria:Segle XIX als Estats Units]]
| 