Conill porquí: diferència entre les revisions

Els conills porquins han sigut animals domèstics comuns al [[món occidental]] des que els comerciants europeus hi portaren els primers exemplars al segle XVI. La seva docilitat, la seva sensibilitat als humans que els toquen i alimenten i la relativa facilitat de cuidar-los fan que siguin populars com a animals de companyia. S'han format organitzacions de cria competitiva de conills porquins arreu del món, mentre que els criadors han desenvolupat una gran varietat de [[races de conills porquins|races especialitzades]], que tenen diferents colors i patrons de pelatge.

 

Ha estat força emprat com a [[organisme model]] en experimentació durant els segles XIX i XX i tingué un paper important en l'aïllament de la [[vitamina C]]: des del segle XVIII se sabia que hi havia aliments que evitaven l'[[escorbut]] i el 1907 els metges noruecs [[Axel Holst]] i [[Theodor Frølich]] postularen que aquesta malaltia era deguda a una carència nutricional i aconseguiren provocar-la en conills porquins alimentant-los amb una dieta adient, ja que els conills porquins són dels pocs animals que no poden produir vitamina C i agafen escorbut si no n'ingereixen amb l'aliment,<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=12555613&dopt=Abstract [Axel Holst and Theodor Frolich-pioneers in the c…[Tidsskr Nor Laegeforen. 2002&#93; - PubMed Result]</ref> igual que els humans i alguns [[primats]] propers.<ref name="asimov"/> A partir d'aleshores es disposà d'un mètode viable per determinar quan una substància contenia vitamina C i fins i tot tenir una idea de la quantitat, ja que es podia subministrar a conills porquins amb escorbut per comprovar si es curaven. Amb aquesta guia el [[bioquímic]] estatunidenc [[Charles Glen King]] pogué aïllar vitamina C pura el 1931.<ref name="asimov">[[Isaac Asimov|ASIMOV, I.]] ''Rastreando los trazos'', dins de ''Hasta donde alcanza el ojo''. Esplugues de Llobregat, 1988. Ed. Plaza y Janés. ISBN 84-01-80358-6 (Ed. original ''Far as human eye could see''. ISBN 0-385-23514-3)</ref>