|
A [[Barcelona]] també s'anomena regidor el polític que presideix la Comissió de Govern de cadascun dels deu [[districtes de Barcelona]]. Aquests regidors de districte són elegits directament pel [[batlle de Barcelona]] i de vegades són d'un color polític diferent de la majoria del Consell Municipal del Districte, que té una composició proporcional als resultats de les eleccions municipals en aquell districte.
== Evolució de la terminologia ==
''alcalde'' és un vocable espanyol i s'adopta amb la Nova Planta de Felip d'Anjou el 1716. En el català tradicional, si més no, del Principat, de la Catalunya del Nord i de les Illes Balears s'usa ''batlle''. Actualment domina ''alcalde'' al Principat i País Valencià, ''batle'' a les Balears i ''mere'' (del francès ''maire'', vingut del llatí Maior, ço és (cònsol) major) al costat de ''batlle'' al Rosselló.
A Lleida encara avui es parla de ''paers'' (consellers municipals) i del ''paer en cap'' (batlle). A Andorra és conserva El Comú. El batlle a Andorra és el jutge.
Històricament, el "batlle" era el representant del senyor (el rei, el noble laic o el noble eclesiàstic) a una vila o ciutat (el "veguer" era el representant del senyor a una àrea més gran). Batlles i veguers, en tant que recaptadors, depenien del "mestre racional" (el "ministre de finances") i, passat el temps, de la Generalitat. En tant que jutges responien davant del rei i de l'Audiència (abans "Cúria"). Els batlles eren funcionaris reials amb funcions judicials i recaptatòries, que depenien d'un veguer i que, en alguns casos, tenien per sota seu algun sotsbatlle.
Els representants reials (o senyorials) per a qüestions temporals o encàrrecs concrets s'anomenaven també "procuradors".
Abans del Tractat de Nova Planta, la direcció i representació de la vila era col·legiada en dues o més persones: consellers (6 a Barcelona), cònsols, paers...
Al Principat Catalunya hi havia "consellers" a Barcelona, "paers" a Lleida, a Tàrrega o a Cervera, "cònsols" i ''cònsol en cap'' a Tarragona i a Perpinyà, "jurats" i ''jurat en cap'' al Regne de València, a Girona o a Perpinyà, a Tortosa "procuradors" i "procurador en cap". Eren els membres del consell executiu de les "municipalitats" o "comuns" (dits "Consell de Cent", "Paeries", ... a algunes localitats). A tall d'exemple de l'evolució terminològica, a Ulldecona, a les actes municipals més antigues hi sortien "paers", més endavant "consellers" i, finalment, "jurats". Després hi vindran els "regidores" (en castellà).
Originalment, les universitats (és a dir, els primitius municipis catalans) tenien un consell d'homes que feien la pau ("paers") al capdavant els quals hi havia un "paer en cap". Més endavant, a molts d'indrets les paeries van esdevenir consells municipals, amb consellers i un conseller en cap.
==Legislació==
|
