Abdomen: diferència entre les revisions

3.180 octets eliminats ,  fa 5 anys
Contingut canviat per «{{polisèmia|Abdomen (artròpodes)}}{{polisèmia|Abdominals (exercici)}} thumb|right|250px|L'abdomen en un humà i en una formiga...».
mCap resum de modificació
(Contingut canviat per «{{polisèmia|Abdomen (artròpodes)}}{{polisèmia|Abdominals (exercici)}} thumb|right|250px|L'abdomen en un humà i en una formiga...».)
{{polisèmia|Abdomen (artròpodes)}}{{polisèmia|Abdominals (exercici)}}
[[Fitxer:Abdomen-head-thorax-ca.svg|thumb|right|250px|L'abdomen en un humà i en una formiga]]
no
En [[vertebrats]] com ara els [[mamífers]], l''''abdomen''' (ventre) constitueix la part del cos entre el [[tòrax]] (pit) i la [[pelvis]]. La regió delimitada per l'abdomen rep el nom de [[cavitat abdominal]]. L'[[Abdomen (artròpodes)|abdomen dels artròpodes]] és la regió més distal del cos, situada darrere el tòrax o [[cefalotòrax]].
 
== Contingut ==
[[Fitxer:Abdominal Quadrant Regions ca.svg|520px|thumbnail|Regions i quadrants de l'abdomen]]
L'abdomen conté la majoria dels òrgans que tenen forma de tub del [[Aparell digestiu|tracte digestiu]], així com diversos òrgans sòlids. Òrgans continguts en la [[cavitat abdominopelviana]], composta alhora de les cavitats [[cavitat abdominal|abdominal]] i [[cavitat pelviana|pelviana]]. Entre els òrgans abdominals s'inclouen l'[[estómac]], l'[[intestí prim]] i el [[còlon]] amb el seu [[Apèndix vermiforme|apèndix]]. Òrgans com el [[fetge]], la [[vesícula biliar]] i el [[pàncrees]] funcionen estretament associats amb el tracte digestiu i s'hi comuniquen a través de conductes ([[Via biliar|vies biliars]]). La [[melsa]], els [[ronyó|ronyons]] i les [[glàndula suprarenal|glàndules suprarenals]] també es troben dins de l'abdomen, juntament amb molts vasos sanguinis, incloent l'[[aorta]] i la [[vena cava inferior]]. Els anatomistes poden considerar la [[bufeta urinària]], l'[[úter]], les [[Trompa de Fal·lopi|trompes de Fal·lopi]] i els [[ovari]]s, ja sigui com a òrgans abdominals o com a òrgans de la pelvis (en la [[cavitat pelviana]]). Finalment, l'abdomen conté una extensa membrana anomenada [[peritoneu]]. Alguns plecs del peritoneu poden cobrir completament alguns òrgans, o poden cobrir només un costat (el ventral o anterior) dels òrgans que normalment es troben més a prop de la paret abdominal. Els anatomistes anomenen als últims tipus d'òrgans (situats dorsalment o posteriors) com a ''retroperitoneals''. Té la funció d'ajudar en el procés de respiració, proporcionen un suport postural, també permet el moviment del tronc i de la
columna vertebral.
 
== Paret abdominal ==
La paret abdominal té tres capes, que són, des de l'exterior cap a l'interior: l'[[Múscul oblic major de l'abdomen|oblic major o extern]], l'[[Múscul oblic menor de l'abdomen|oblic menor o intern]] i el [[Múscul transvers de l'abdomen|transvers abdominal]].<ref name=EB>{{ref-enciclopèdia|cognom= |nom= |enllaçautor= |editor-first= |editor-last= |editor-link= |enciclopèdia=Encyclopædia Britannica|títol=Abdominal cavity |edició=15th |any=2010|editorial=Encyclopædia Britannica, Inc.|volum=I: A-Ak - Bayes|lloc= Chicago, IL|isbn=978-1-59339-837-8|pàgines=19–20}}</ref> Les tres primeres capes s'estenen entre la [[columna vertebral]], les costelles inferiors, la [[cresta ilíaca]] i els [[pubis]] de la [[pelvis]]. Totes les seves fibres es fonen cap a la línia mitjana i envolten el [[Múscul recte major de l'abdomen|recte abdominal]] en una funda abans d'unir-se al costat oposat en la [[línia alba]].
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
== Vegeu també ==
* [[Tronc (anatomia)|Tronc]]
* [[Extremitat]]
{{Parts del cos}}
{{commonscat}}
{{Viccionari-lateral|Abdomen}}
 
[[Categoria:Anatomia animal]]
Usuari anònim