Diferència entre revisions de la pàgina «Lluís Pericot i Garcia»

La i entre cognoms
m (Revertides les edicions de 212.15.232.104. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
(La i entre cognoms)
| ocupacio = Historiador
}}
'''Lluis Pericot i Garcia''' ([[Girona]], [[2 de setembre]] de [[1899]]<ref>{{citar ref| tipus = revista | cognom1 =Castells
| nom1 = Pere| títol = El darrer adéu a un amic entranyanble: el Dr. Lluís Pericot| publicació =Llibre de la Festa Major| url =http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/210148/279363| consulta = 20 març del 2012| format ={{pdf}}
| lloc =Torroella de Montgrí| data =1979| pàgines =}}</ref> - [[Barcelona]], [[12 d'octubre]] del [[1978]]) va ser un [[Arqueologia|arqueòleg]] i [[Prehistòria|prehistoriador]] [[Catalunya|català]],<ref>{{citar ref| tipus = revista| cognom1 = Ripoll Perelló| nom1 = Eduard| enllaçautor1=Eduard Ripoll i Perelló| urlcapítol = | títol = Necrologia - PROF. LLUÍS PERICOT I GARCIA (1899-1978)| obra = Ampurias| publicació = | url =http://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/118090/288142| consulta = 20 març del 2012| pàgines = 507-536| arxiudata =| format ={{pdf}}| citació = Inclou una relació extensa de més de tres-centes referències bibliogràfiques sobre les publicacions del Dr. Pericot| volum =|exemplar=| col·lecció =| editorial =| lloc =| data =1979}}</ref> vicepresident del [[CSIC]] i acadèmic de la [[Reial Acadèmia de la Història]].
== Biografia ==
Fill de família [[Torroella de Montgrí|torroellenca]] nasqué a Girona on el seu pare, Joan, treballava de farmacèutic militar. Era germà del decorador i arquitecte [[Joan Pericot i Garcia|Joan Pericot Garcia]].<ref name="AlonsoPericot2006">{{ref-llibre|cognom1=Gracia Alonso|nom1=Francisco|cognom2=Fullola i Pericot|nom2=Josep Maria|títol=El sueño de una generación: el crucero universitario por el Mediterráneo de 1933|url=http://books.google.com/books?id=HjnmOvMK0o4C&pg=PA75|any=2006|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=978-84-8338-483-1|pàgines=p. 75}}</ref> Estudià a l'[[Institut de Girona]] en la capital provincial i més tard estudià història a la [[Universitat de Barcelona]] essent alumne de [[Pere Bosch i Gimpera|Pere Bosch Gimpera]]. El 1918-1919 va fer a Madrid els cursos de doctorat que el posaren en contacte amb [[Manuel Gómez-Moreno]] i tot el grup d'historiadors i arqueòlegs del Centre d'Estudis Històrics ([[Elías Tormo Monzó]], [[Francisco Javier Sánchez Cantón]], [[Cayetano de Mergelinda y Luna]], [[Juan Cabré]], [[Emilio Camps Cazorla]],...){{sfn | Freijeiro & Blázquez | any=1979 | p=199-205 }} A Madrid, també rep els ensenyaments d'[[Hugo Obermaier]], més afí al grup de Bosch, quant a la seva formació germànica i la seva concepció ultrapirenaica de la [[Història]], enfront de l'aferrissat hispanisme de Gómez-Moreno.
 
El [[1925]] obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «''La civilización megalítica i la cultura pirenaica''». Arran d'aquesta publicació accedeix a la Càtedra d'[[Història Antiga]] i Mitjana de la [[Universitat de Santiago de Compostel·la]].
En 1933, es trasllada a Barcelona, on fins a la seva jubilació exerceix quatre càtedres amb nomenclatura diferent ([[etnologia]] en 1933, Història Moderna i Contemporània d'Espanya en 1934, Història Antiga i Mitjana en 1943 i Prehistòria en 1954).{{sfn | Freijeiro & Blázquez | any=1979 | p=199-205 }} De les seves nombroses publicacions, en [[Etnologia]] destaquen els seus treballs sobre els pobles d'[[Amèrica]], publicats en 1928 i en 1945, i Amèrica Indígena de 1935 i 1961. Però també va donar nombroses conferències, va escriure molts articles i llibres, i va traduir obres estrangeres com [[Viriat]] d'[[Adolf Schulten]], la Itàlia primitiva de [[León Homo]] o la [[Prehistòria]] de Hoernes.
 
El 1948 fou escollit acadèmic de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]]. El 1954, a la mort de [[Tomàs Carreras i Artau|Tomàs Carreras Artau]] el va succeir com a director de l'[[Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya]], fins que aquest es tanca el 1968. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs. FouVa ser sebollitenterrat a [[Begur]].
 
Lluís Pericot ha estat considerat un savi humanista i un prehistoriador amb una gran projecció internacional. Va
ser el lligam entre l'escola d'arqueologia de Barcelona, creada per Pere Bosch Gimpera, i la generació d'arqueolegsarqueòlegs més joves, deixebles seus.<ref>{{ref-publicació|cognom=Soler Masferrer|nom=Narcís|títol=Molt més que un prehistoriador|publicació=Revista de Girona|data=2016|pàgines=50-52|exemplar=Núm. 296}}</ref>
 
== Obres ==
Usuari anònim