Revisió del 12:59, 17 maig 2017 modifica PereIborra (discussió \| contribucions) 16 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 23:25, 18 maig 2017 modifica desfés PereIborra (discussió \| contribucions) 16 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 7: Els resultats de les investigacions conclouen que gairebé totes les conductes tenen un grau significatiu d'influència genètica i tendeixen a desenvolupar-se a l'edat adulta. Un altre aspecte a tenir en compte és que els comportaments humans en els que s'ha fet més èmfasi d'estudi tenen influència de molts gens diferents, els quals tenen efectes molt petits. Pel que fa les influències ambientals aquestes tenen un paper molt important que tendeix a diferenciar els diferents organismes però no a fer que siguin semblants entre si. == ~~Gens i factors externs~~Història == La historia de la genètica de la conducta ha anat evolucionant al llarg dels anys i es va iniciar com a disciplina científica de la mà de F.Galton i, actualment, hi ha bastant conscens respecte que la genètica no és l’únic factor que afecta a la conducta de les persones sinó que l’ambient també té un paper molt important. '''Els gens''' La part genètica de tot ésser humà és allò que heretem dels nostres antecessors. Són, com hem dit anteriorment, potencionalitats. És a dir, no determinen per si sols el comportament d'un ésser humà. ~~Un clar exemple és el cas de dos bessons. Aquestes dues persones són genèticament idèntiques però, en canvi, poden no comportar-se de la mateixa manera.~~ ~~En aquest sentit, hem de tenir present que existeixen més factors que determinen el comportament de les persones en una situació concreta que anomenarem factors externs.~~ === Sir Francis Galton ([[1822]]-[[1911]]) === '''Factors externs''' Nascut a Birmingham el 16 de febrer del 1822, Galton va ser un destacat investigador i psicòleg amb un ampli àmbit d’interessos que va destacar pels seus estudis en l’àmbit de l’eugenèsia, l’heretabilitat i diferències individuals entre d’altres. Els factors externs als quals fem referència al parlar de la genètica del comportament són experiències pròpies de l'ésser, la cultura en la que es troba, la relació amb familiars i amics, situacions d'angoixa com poden ser accidents o malalties, etc. És a dir, tot allò que afecti al comportament que no sigui catalogat com a genètic s'inclou dins dels factors externs. Sir Francis Galton es va interessar molt per investigar científicament si les causes ambientals i genètiques influeixen en les diferències individuals dels humans i si els trets estan determinats genèticament. Per realitzar estudis en aquest camp va introduir qüestionaris i enquestes i, en part, gràcies a la seva importància, es crea la psicologia diferencial com a tal. ~~== Conclusions ==~~ El comportament ve determinat per molts factors diferents i és complicat saber per què una persona es comporta de certa forma al primer cop d'ull. Cal analitzar en profunditat a l'individu per determinar quins són els motius que el porten a comportar-se com a tal. Galton defensa si un tret est`determinat genèticament, com més propers siguin dos parents, més semblants hauran de ser en aquell tret. Amb aquest pensament, recull les seves teories i experiments al llibre “Hereditary genius: an inquiry into its laws and consequences” i estableix la base dels seus estudis de bessons, adopcions i famílies.. ~~== Enllaços externs ==~~ * http://html.rincondelvago.com/genetica-y-comportamiento-humano.html * http://www.grandin.com/spanish/genetica.comportamiento.html * http://canal-h.net/webs/sgonzalez002/Etologia/GENETICA.htm Posteriorment, Ronald Fisher ofereix la primera explicació matemàtica de com les correlacions entre familiars podien ser explicades en base a l’herència mendeliana (buscar) === John L.Fuller (1910-1992) === {{ORDENA:Genetica Del Comportament}} <!--ORDENA generat per bot-->▼ Fuller va ser un biòleg nord-americà pioner en el camp de la genètica de la conducta que va contribuir a que aquesta disciplina fos reconeguda mundialment com a tal. Va realitzar diversos experiments amb animals com ara gossos per tal de comprovar si la genètica estava directament implicada en la conducta i si l’ambient tenia alguna influència sobre aquesta. Així doncs, és un dels fundadors de les bases de la genètica de la conducta com a ciència experimental i, juntament amb Thompson, va redactar el llibre “Behaviour genetics” on es recullen totes les seves teories respecte aquest camp d’estudi. (PARLAR DE BEHAVIORS GENETICS I EXPERIMENT) === Theodosius Dobzhansk (1900-1975) === Va ser un genitista rus i un dels fundadors de la segona olejada de la síntesi evolutiva moderna* el qual va estudiar la genètica de poblacions básicament utilitzant fonamentalment la mosca de la fruita. És molt conegut també per la famosa frase “Res té sentit en biologia si no és a la llum de l’evolució”, la qual se’ns ha presentat en assignatures tals com etologia i cal remarcar que va publicar diversos articles sobre genètica en revistes científiques importants del moment. (BUSCAR ALGUN ARTICLE) <nowiki>*</nowiki> significa la integració de la teoria de la evolució de les espècies per selecció natural de Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l’herència genètica, la mutació aleatoria com a font de variació i la genètica de poblacions === Lisabeth DiLalla === Actualment és professora a l’escola de medicina i la seva investigació sobre nens en edat preescolar s’ha centrat en les conductes agressives i de cooperació de pares, l’ajust de comportament a l’escola, la imaginació i el joc. També estudia árees com la delincuencia i el desenvolupament cognitiu i es centra en els bessons per entendre millor les contribucions dels gens i el medi ambient als comportaments ja esmentats. A més, ha escrit diversos articles tractant els temes que abarca aquest ámbit i sobretot, destaca pel llibre “Behavior genetic principals”, el qual desenvolupa les perspectives de desenvolupament en la personalitat i psicopatologies. == Mètodes i estudis experimentals == === Estudis amb animals === Pel que fa a aquest camp d’estudi, l’estudi dels animals ha esta eficaç per a saber com han estat les causes de que per exemple un animal salvatge pogués convertir-se en domètic. Dimitri Beliáyev al 1979, va crear un experiment on estudiava el comportament de les guineus que es criaven a granges de pell, aquestes guineus presentaven diferents reaccions entorn als humans, el resultat de l’estudi determinava que el 60% de les guineus presenteva un nivell extremadament alt d’agressivitat, el 30% presentva un nivell intermig entre agressivitat i temor i el 10% mostrava por i temor. Durant 20 anys es van dedicar a reproduir aquelles guineus més manses per tal de que els seus descendents, basant-se en els estudis previs, mostressin un comportament més calmat i poguessin ser una raça de guineu domesticable. === Estudis de famílies === Aquesta tècnica es va iniciar amb F. Galton el 1869 i es basa en estudis correlacionals de trets conductuals o de la personalitat entre individus relacionats biològicament amb un grau de parentesc alt, ja que aquests comparteixen un gran nombre de gens i una semblança important a nivell fenotípic. Si el tret a estudiar és qualitatiu, serà més freqüent quan més alt sigui el grau de parentesc, i si el tret a estudiar és quantitatiu, la semblança serà més gran quan estreta sigui la relació biològica. === Estudis de bessons === == Genètica i ambient == === Genètica === En el camp de la Genètica de la conducta entenem la genètica com a Heretabilitat. Aquest concepte es tracta d’un estadístic descriptiu que es defineix com la proporció de variància fenotípica d’una població deguda a la variació genètica d’ella. <math>H^2=\frac{\sigma_G^2}{\sigma_G^2+\sigma_A^2}</math> La variància genètica depén de 3 factors diferents: la variància genètica additiva (A), aquella en que els valors genotípics provoquen efectes lineals al fenotip; la variància genètica no-additiva (D), determina les influències genètiques com ara la dominància i, finalment la variància epistàtica (I) que representa les interaccions entre loci. <math>H^2=\sigma_A^2+\sigma_D^2+\sigma_I^2</math> Hem parlat d’una Heretabilitat en sentit ampli, però també n’hi ha en sentit estricte, aquesta és la proporció de variància del genotip que es transmet dels pares als seus descendents i es pot utilitzar per predir canvis en la mitjana de la població (aquesta només té en compte factors genètics additius). === Ambient === === Relació Genètica-Ambient === ▲{{ORDENA:Genetica Del Comportament}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Psicologia]]

Genètica del comportament: diferència entre les revisions