Morphing: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral
He traduït al català l'entrada existent en anglès
Línia 1:
El '''''morphing''''' és un efecte especial en vídeo i animació que canvia (o morfa) una imatge o forma en una altra mitjançant una transició lògica d’aquesta primera imatge a la segona. Generalment, s’utilitza per transformar una persona en una altra, amb mitjans tecnològics o com a part d’una seqüència fantàstica o surrealista. Tradicionalment, aquesta representació s’aconseguia mitjançant la tècnica de la [[Fosa (cinema)|fosa encadenada]] en pel·lícula, però des dels anys 90, això ha sigut reemplaçat per programari d’ordinador, per tal de crear transicions més realistes.
El '''morphing''' és un efecte especial utilitzat per modificar la cara de les persones fins a transformar-les en el d'altres. Aquest efecte especial va ser inventat a la dècada de 1990, i va ser utilitzat primer per la indústria del [[cinema]], en pel·lícules com [[Terminator 2]] on el T-1000 té la capacitat de copiar tota mena de matèria amb la que té contacte físic i en [[Terminator 3]] on la TX té la mateixa capacitat. També va ser utilitzat en [[Star Trek]]. Després aquest efecte va passar a diversos videoclips com en el vídeo [[Black or White]] de [[Michael Jackson]] on diverses persones canvien de cara pel d'altres de diferents ètnies i nacionalitats. També Michael, al final del vídeo, s'acaba transformant en una [[pantera]], tot això amb l'ajuda del ''morphing''.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.99|llengua=castellà|consulta=5 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
== Els primers exemples ==
 
=== Fosa ===
En la primera meitat del segle XIX, eren molt populars els visionats on es mostraven, generalment, paisatges que gradualment passaven del dia a la nit o de l’estiu a l’hivern. També es coneixen altres usos, com ara els de Henry Langdon Childe, que mostrava arbredes que es transformaven en catedrals.
 
Al 1910, el curtmetratge Narren-grappen mostra una transformació mitjançant la fosa del vestuari d’un personatge femení.
 
El 1915, el film de [[Maurice Tourneur]], [[Alias Jimmy Valentine]], compta amb una subtil transformació que utilitza la fosa del protagonista, passa de Lee Randall, un ciutadà respectat, al seu ''alter ego'' criminal, Jimmy Valentine.
 
''The Peter Tchaikovsky Story'', en un episodi de 1959 de ''Disneyland'', compta amb una transformació d’un cigne en una ballarina de ballet real.
 
El 1985, [[wikipedia:Godley_&_Creme|Godley & Creme]] creen un efecte de "morph" utilitzant foses creuadels analògiques en el vídeo de "[[wikipedia:Cry_(Godley_&_Creme_song)|Cry]]".
 
=== Animació ===
En animació, l’efecte va ser creat molt abans que la invenció de la pel·lícula. El [[fenaquistoscopi]] dissenyat pel seu inventor, [[Joseph Plateau]] i/o pintor [[Jean-Baptiste Madou]], va ser imprès prop de 1835 i mostra el cap d’una dona canviant en el d’una bruixa i després en un monstre.
 
El film ''Fantasmagorie'' (1908) d’[[Émile Cohl]], compta amb molt ''morphing'' en els personatges i objectes, dibuixat en traçats simples.
 
=== ''Morphing'' digital ===
Tot i que la pel·lícula [[The Golden Child]] (1986), implementa efectes molt crus de ''morphing'' d’animal a humà i al revés, la primera pel·lícula que empra un morphing detallat va ser [[Willow (pel·lícula)|Willow]], al 1988. Es va utilitzar un procés similar un any més tard a [[Indiana Jones i l'última croada]], per tal de crear la mort de Walter Donovan. Els dos efectes van ser creats per [[Industrial Light & Magic]], utilitzant tècniques desenvolupades per [[Tom Brigham]] i [[Doug Smythe]] (AMPAS)
 
La portada de l’àlbum ''The Miracle'' de [[Queen]] de l’any 1989, compta amb la tècnica de morfar les cares dels quatre membres de la banda en una imatge [[gestalt]]. El 1991, el ''morphing'' apareix notablement al videoclip de [[Michael Jackson]] “[[Black or White]]” i a les pel·lícules [[Terminator 2: Judgment Day|Terminator 2: Judgement Day]] i [[Star Trek: The Undiscovered Country]].
 
La primera aplicació per a ordinadors personals per oferir el morphing, va ser [[Gryphon Software Morph]] en [[Macintosh]]. Altres sistemes de morphing, inclosos [[ImageMaster]], [[MorphPlus]] i [[CineMorph]], es van estrenar al Commodore Amiga el 1992. Altres programes es van tornar àmpliament accessibles en un any, i durant un temps l’efecte es va tornar tan comú fins al punt de tornar-se clitxé. Per a l’ús de gamma alta, [[Elastic Reality]] (basat en MorphPlus) va veure la sea primera aparició en la pel·lícula [[In the Line of Fire|In The Line of Fire]] (1993) i va ser utilitzat en Quantum Leap (treball realitzat per the Post Group). Amb VisionArt, Ted Fay utilitza Elastic Reality per morfar [[Odo (Star Trek)|Odo]], pel film [[Star Trek: Deep Space Nine]]. Elastic Reality més tard va ser adquirida per [[Avid Technology|Avid]], que ja s’havia convertit en el sistema més utilitzat en centenars de pel·lícules. La tecnologia darrere Elastic Reality va guanyar dos premis de l’Acadèmia el 1996 per Assoliment científic i tecnològic a Garth Dickie i Perry Kivolowitz. L’efecte es denomina tècnicament “spatially warped cross-dissolve”, és a dir, alguna cosa com “espaialment deformada fosa encadenada”. La primera xarxa social generada pels usuaris amb exemples de ''morphing'' que es va publicar online va ser Galleries per Morpheus (software de morphing). A Taiwan, Aderans, un proveïdor de solucions capilars, va fer un anunci de televisió que comptava amb una seqüència de morphing en la qual la gent amb un gruix exhuberant de cabell es transformava en una altra persona, igual que al videoclip de “[[Black or White]]”.
 
== Tècniques modernes ==
Als primers 90, les tècniques per ordinador que sovint produien resultats més convincents van començar a ser extensament utilitzades. Aquests consistien en distorsionar una imatge al mateix temps que s’esvaïa en una altra, a través del marcat de punts i vectors corresponent a “l’abans” i el “després” d’imatges utilitzades en la metamorfosi. Per exemple, un podria morfar una cara en una altra marcant els punts claus en la primera cara, com el contorn del nas, la localització d’un ull, i marcar on aquests punts exactes existeixen a la segona cara. L’ordinador, llavors, distorsionaria la primera cara per tenir la forma de la segona cara, al mateix que s’esvaeixen. Per tal de calcular la transformació de coordenades d’imatges necessàries per a la distorsió, l’algoritme de Beier i Neely es pot utilitzar.
[[Fitxer:Morphing-tool.jpg|vinheta|Marcant els punts claus d'una cara, es transforma en la segona.]]
 
== Vegeu també ==