Diferència entre revisions de la pàgina «Grècia»

39.614 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
Es desfà la revisió 18457100 de 88.13.207.149 (Discussió)
(GRÈCIA)
m (Es desfà la revisió 18457100 de 88.13.207.149 (Discussió))
| notes_al_peu = <references group="nb"/>
}}
'''Grècia''' (en [[grec]] modern: Ελλάδα, ''Elláda''; en [[grec antic]]: Ἑλλάς, ''Hellás''), oficialment la '''República Hel·lènica''' (en grec, ''Ελληνική Δημοκρατία'' ''Ellīnikī́ Dīmokratía'') és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la [[península balcànica|península Balcànica]]. Té frontera amb [[Albània]], la [[República de Macedònia]] i [[Bulgària]] al nord, i [[Turquia]] a l'est. El [[mar Egeu]] és a l'est de Grècia, el [[mar Jònic]] a l'oest i el [[mar Mediterrani]] al sud. Grècia inclou un vast nombre d'illes (aproximadament 1.440, de les quals 227 són habitades), incloent-hi [[Creta]], [[Dodecanès]], les [[Cíclades]] i les [[Illes Jòniques]], entre d'altres. El 80% del territori és muntanyenc; el pic més alt és l'[[mont Olimp|Olimp]], amb 2.917 msnm.
'''Grècia''', oficialment la '''República Hel·lènica''' (Agricultura
 
La Grècia moderna té les seves arrels en la civilització de l'[[Antiga Grècia]], sovint considerada el bressol de la [[cultura occidental]] i, com a tal, el lloc de naixement de la [[democràcia]],<ref>Finley, M. I. Democracy Ancient and Modern. 2d ed., 1985. London: Hogarth.</ref> la [[filosofia]] occidental,<ref>History of Philosophy, Volume 1 by Frederick Copleston</ref> els [[Jocs Olímpics]], la [[literatura]] occidental, la [[historiografia]], les [[ciències polítiques]], els principis científics i matemàtics i el [[teatre]].<ref>Brockett, Oscar G. History of the Theatre. sixth ed., 1991. Boston; London: Allyn and Bacon.</ref> La Grècia moderna va establir-se el 1830, després de la revolta independentista victoriosa contra l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]].
== es un pene muy rico ==
 
En l'actualitat, Grècia és un [[país desenvolupat]],<ref>{{ref-web|url=http://imf.org/external/pubs/ft/weo/2010/01/weodata/groups.htm#ae|títol=World Economic Outlook Database April 2010—WEO Groups and Aggregates Information|editor=[[Fons Monetari Internacional]]|consulta=19 d'agost de 2010}}</ref><ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/appendix/appendix-b.html|títol=Appendix B :: International Organizations and Groups|obra=[[The World Factbook]]|editor=[[Central Intelligence Agency]]|consulta=19 agost 2010}}</ref> de [[economia d'ingressos alts segons el Banc Mundial|renda alta]],<ref>{{ref-web|url=http://data.worldbank.org/about/country-classifications/country-and-lending-groups#OECD_members|títol=Country and Lending Groups|editor=[[Banc Mundial]]|consulta=19 d'agost 2010}}</ref> amb un [[índex de desenvolupament humà]] i qualitat de vida elevats.<ref>{{ref-web|url=http://hdr.undp.org/en/statistics/|títol=Human Development Report 2009 - HDI rankings|editor=United Nations Development Programme|consulta=19 d'agost de 2010}}</ref><ref name="Economist2005">{{ref-notícia|url=http://www.economist.com/media/pdf/QUALITY_OF_LIFE.pdf |títol=The Economist Intelligence Unit's quality-of-life index (2005)|obra=[[The Economist]]|editorial=www.economist.com|consulta=19 d'agost de 2010|format=PDF}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Interactive Infographic of the World's Best Countries|url=http://www.newsweek.com/2010/08/15/interactive-infographic-of-the-worlds-best-countries.html|obra=[[Newsweek]]|consulta=1 d'octubre de 2010}}</ref> Grècia és membre de la [[Unió Europea]] des del 1981, i de la [[zona euro]] des del 2001.<ref name="europa.eu">{{ref-web|url=http://europa.eu/abc/european_countries/eu_members/greece/index_en.htm |editor=europa.eu |obra=European Union |consulta=2007-04-07 |títol=Member States of the EU: Greece}}</ref> És membre de l'[[OTAN]] des del 1951,<ref>El 14 d'agost de 1974 Grècia es retirà de l'estructura militar integrada de l'OTAN com a protesta per l'ocupació turca del nord de [[Xipre]]. Grècia retornà a l'OTAN el 1980</ref> de l'[[Agència Espacial Europea]], des del 2005, de l'[[Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]] (OCDE), i de l'[[Organització per a la Cooperació Econòmica del Mar Negre]]. [[Atenes]] és la [[capital (política)|capital]] i la ciutat més gran de l'estat. Altres ciutats importants són [[Tessalònica]], [[Patres]], [[Iràklion]] i [[Larissa (Tessàlia)|Làrissa]].
 
== Geografia ==
{{Article principal|Geografia de Grècia}}
[[Fitxer:Olympus Litochoro.JPG|thumb|esquerra|Vista del [[mont Olimp]] de la ciutat de [[Litókhoro]] estant.]]
El país consisteix en una extensa àrea continental situada al sud dels [[Balcans]]; la península del [[Peloponès]], separada del continent pel canal de l'[[istme de Corint]]; i un bon nombre d'[[Llista d'illes de Grècia|illes]], que inclouen, entre d'altres, [[Creta]], [[Illa de Rodes|Rodes]], [[Eubea]], [[Lesbos]], [[Quios]], [[Tassos]], [[Samotràcia]], [[Lemnos]] i els arxipèlags del [[Dodecanès]], les [[Cíclades]] i les [[Espòrades]], totes aquestes a la [[mar Egea]], i [[Corfú (ciutat)|Corfú]], [[Lèucada]], [[Cefalònia]] i [[Zacint]] a la [[mar Jònica]]. Grècia té més de 14.880&nbsp;km de costa i només 1.160&nbsp;km de fronteres terrestres, amb una extensió total de 131.940&nbsp;km², i una població estimada de 10.749.943 habitants ([[2010]]).
 
80% de Grècia és [[muntanya|muntanyós]]. La major part del país és sec i rocós, per la qual cosa només 28% del terreny és cultivable. A la Grècia occidental, hi ha llacs i aiguamolls. El [[Pindos (muntanyes)|Pindos]], la serralada central, té una altitud mitjana de 2.650 m. El [[mont Olimp]] és el punt més elevat de Grècia, a 2.911 m sobre el nivell del mar.
 
El [[clima]] de Grècia és mediterrani i presenta hiverns suaus i humits, i estius càlids i eixuts. Les temperatures rarament hi són extremes, encara que a l'hivern la neu cau a les muntanyes i, ocasionalment, fins i tot a Atenes.
 
En línia dreta, la distància que hi ha de Barcelona a la capital de Grècia, Atenes, és d'aproximadament 1.870&nbsp;km.
 
==Política==
{{Article principal|Política de Grècia}}
 
== Subdivisió administrativa ==
{{Article principal|Regions de Grècia}}
Grècia està formada per tretze regions administratives o ''περιφέρειες'' (''perifèries''), subdividides, fins al 2010, alhora en ''νομοί'' (''nomoí''), que es podria traduir per ''departaments'', ''districtes'' o [[Prefectures de Grècia|''prefectures'']]. A partir del 2011, les regions resten dividides en [[Unitats perifèriques de Grècia|unitats perifèriques]]. A més a més, hi ha una regió autònoma anomenada ''[[mont Atos]]'' (''Άγιο Όρος'', ''Àgio Oros'' o "Muntanya Sagrada"), que és un estat monàstic sota la sobirania de Grècia i la capital n'és [[Kariès]] (Καριές).
 
[[Fitxer:GreeceNumberedPerepheries.png|dreta|300px|Mapa de les regions de Grècia]]
Llista de regions gregues amb la capital corresponent:
# [[Perifèria d'Àtica|Àtica]] (Αττική) — [[Atenes]] (Αθήνα)
# [[Grècia Central]] (Στερεα Ελλαδα) — [[Làmia (ciutat)|Lamia]] (Λαμία)
# [[Macedònia Central]] (Κεντρική Μακεδονία) — [[Tessalònica]] (Θεσσαλονικη)
# [[Creta]] (Κρήτη) — [[Iràklio]] (Ηράκλειο)
# [[Perifèria de Macedònia Oriental i Tràcia|Macedònia Oriental i Tràcia]] (Ανατολική Μακεδονία και Θράκη) — [[Komotini]] (Κομοτηνή)
# [[Regió de l'Epir|Epir]] (Ήπειρος) — [[Ioànnina]] (Ιωάννινα)
# [[Illes Jòniques]] (Ιόνια νησιά) — [[Corfú (ciutat)|Corfú]] (Κέρκυρα)
# [[Egeu Septentrional]] (Βόρειο Αιγαίο) — [[Mitilene]] (Μυτιλήνη)
# [[Peloponès]] (Πελοπόννησος) — [[Trípoli (Grècia)|Trípoli]] (Τρίπολη)
# [[Egeu Meridional]] (Νότιο Αιγαίο) — [[Ermoúpoli]] (Ερμούπολη)
# [[Tessàlia]] (Θεσσαλία) — [[Larissa (Tessàlia)|Larissa]] (Λάρισα)
# [[Grècia Occidental]] (Δυτική Ελλαδα) — [[Patres]] (Πάτρα)
# [[Macedònia Occidental]] (Δυτική Μακεδονία) — [[Kozani]] (Κοζάνη)
 
=== [[Demografia de Grècia|Demografia]] ===
{{VT|Llista de les ciutats de Grècia}}
Grècia té més d'11 milions d'habitants, dels quals la meitat viu en [[ciutat]]s. L'especial orografia de l'estat explica la seva distribució. La religió nacional és el [[Església Ortodoxa de l'Est|cristianisme ortodox]] (l'[[Església Ortodoxa Grega|Església grega]] té un paper força important en la identitat col·lectiva). Fins i tot hi ha una comunitat monàstica (el [[mont Athos]]), que té una relativa independència.
 
====Immigració ====
Actualment, més de 10% dels ciutadans de Grècia són estrangers, la majoria de països dels Balcans, d'Albània especialment.<ref name= time1>Nicole Itano, [http://www.time.com/time/specials/packages/article/0,28804,1964957_1964954_1964953,00.html Progress and Backlash in Greece] [[Time (revista)|TIME]], edició de l'1 de març del 2010. [Consulta: 19 juliol 2010] {{en}}</ref> En els últims anys, però, la immigració il·legal des d'[[Àfrica]] i [[Àsia]] (creuant per [[Turquia]]) ha augmentat considerablement.<ref name= time1 /> En la primera meitat del 2009, el 25% de les detencions d'immigrants il·legals en tota [[Europa]] es van fer a Grècia.<ref name= time1 />
 
Els centres de retenció d'[[immigració|immigrants]] del país tenen capacitat per a 1.000 persones, però només en els tres primers trimestres del 2009 van arribar 95.000 nous immigrants indocumentats,<ref name= time1 /> per la qual cosa, sovint, molts dels detinguts són alliberats després d'alguns dies amb una notificació que diu que han de sortir del país en el terme d'un mes.<ref name= time1 />
 
Per a resoldre una part del problema, el primer ministre grec, [[Georgios Andreas Papandreu|Georgios Papandreu]], va proposar de donar la ciutadania a prop de 250.000 fills d'immigrants nascuts o educats a Grècia. Però les pressions de l'oposició li van fer retirar la proposta.<ref name= time1 />
 
== Història ==
{{Tòpics indoeuropeus}}
{{Grècia}}
{{principal|Història de Grècia}}
[[Fitxer:Parthenon.JPG|thumb|esquerra|El [[Partenó]] d'[[Atenes]]. ]]
Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització. La primera aparegué a l'illa de [[Creta]], la [[civilització minoica]], i més tard a la Grècia continental, la [[civilització micènica]]. Més tard, les [[ciutat-estat|ciutats-estat]] emergiren en tota la península grega i s'expandiren a través de les costes del [[Mar Negre]], el [[Magna Grècia|sud d'Itàlia]] i [[Àsia Menor]], i assoliren grans nivells de prosperitat que resultaren en una gran explosió cultural, expressada en l'[[arquitectura]], la [[literatura]], la [[ciència]] i la [[filosofia]], i que portaren [[Atenes]] a un ambient [[Democràcia|democràtic]]. [[Atenes]] i [[Esparta]] encapçalaren la lluita contra l'[[Imperi Persa|Imperi persa]] en les [[Guerres Mèdiques]], i assoliren rebutjar-lo. Ambdues ciutats s'enfrontaren també entre si en la [[Guerra del Peloponès]]. Ambdues foren eclipsades més endavant per [[Tebes (Grècia)|Tebes]] i més tard pel [[Regne de Macedònia]], el qual, sota el guiatge d'[[Alexandre el Gran]], uní i encapçalà el món grec cap a la victòria sobre els perses i l'establiment del [[període hel·lenístic]], que dominà el món civilitzat conegut durant prop de dos segles, fins a l'establiment dels [[República Romana|romans]] com a dominadors de totes les terres de parla grega, cap al 146 aC.
 
La posterior barreja de les cultures [[Antiga Roma|romana]] i hel·lènica se sintetitzaren en l'establiment de l'[[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]] el 330 dC al voltant de la ciutat de [[Constantinoble]] (l'antiga [[Bizanci]] grega), el qual retingué la major part del poder cultural i militar durant els següents 1.123 anys, fins a la [[caiguda de Constantinoble|seva caiguda]] a mans dels [[Imperi Otomà|turcs otomans]], el [[1453]]. Durant els següents anys, Grècia romangué sota l'autoritat otomana, i molts intel·lectuals grecs emigraren a l'[[Europa Occidental]], portant amb ells la cultura de l'[[Antiga Grècia]] i sent part important de l'anomenat ''[[Renaixement]] europeu''.<ref>{{ref-notícia|url= http://www.economist.com/diversions/millennium/displaystory.cfm?story_id=346800 |títol=Millennium issue: Trouble with Turkey The fall of Constantinople Economist.com | editorial=Economist.com |data=1997-03-20 | consulta= }}</ref> De manera paral·lela, els grecs ortodoxos es cohesionaren mitjançant la religió, desenvolupant més tard un paper fonamental en la formació de la moderna identitat grega.[[Fitxer:Epanastasi.jpg|thumb|esquerra|25 de març de 1821: [[Germanós de Patres]] beneint la [[bandera de Grècia]] al [[Monestir de la Santa Laura]]. [[Theódoros Vrizakis]], 1865.]]
[[Fitxer:Map Greece expansion 1832-1947-en.svg|thumb|esquerra|Expansió territorial de Grècia entre 1830 i 1947.]]Després del triomf en la [[Guerra d'Independència grega]] sobre l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]], de 1821 a 1829, el [[Regne de Grècia|nou estat grec]] fou finalment reconegut en el [[Protocol de Londres]]. El 1827, [[Ioannis Kapodístrias]], un noble grec de les [[Illes Jòniques]], fou escollit primer governador de la nova República. No obstant això, després del seu assassinat, s'instaurà la [[Regne de Grècia|monarquia]] sota [[Otó I de Grècia]], de la [[dinastia Wittelsbach]] bavaresa. El [[1843]], el rei fou forçat a garantir la constitució i una assemblea representativa. Però, per la seva vocació autoritària, fou destronat el [[1863]] i reemplaçat pel príncep Vilhelm de Dinamarca, qui adoptà el nom de [[Jordi I de Grècia]] i portà amb ell les [[Illes Jòniques]], regal de coronació del [[Regne Unit]]. El 1877, [[Kharílaos Trikupis]], una important figura de l'escena política grega, contingué el poder de la monarquia per interferir en l'assemblea a l'hora d'elegir el [[primer ministre]] mitjançant la publicació del "vot de confiança".
 
Com a resultat de les [[Guerres Balcàniques]], Grècia aconseguí incrementar el seu territori i població. Els següents anys, la lluita entre [[Constantí I de Grècia]] i el carismàtic primer ministre, [[Elefthérios Venizelos]], sobre la política estrangera en vespres de la [[I Guerra Mundial]], dominà l'escena política grega i dividí el país en dos grups oposats.
 
Després de la [[I Guerra Mundial]], es produí la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)|lluita]] enfront dels nacionalistes turcs liderats per [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]], una guerra que provocà un intercanvi important de població entre els dos estats després del [[Tractat de Lausana]]. El [[1924]], s'hi proclama la [[República]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thomopoulos |nom=Elaine |títol= |url= http://books.google.cat/books?id=jlKheq6g3r8C&pg=PA110&dq=1924+greece+republic&hl=ca&sa=X&ei=ElVST_PRKcnIhAfMgsDeCw&ved=0CEsQ6AEwBQ#v=onepage&q=1924%20greece%20republic&f=false |llengua=anglès | editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.110 |isbn=0313375119 }}</ref> i la inestabilitat i successius [[cop d'estat|cops d'estat]] marcaren la següent era, que fou eclipsada per la tasca d'incorporar més d'un milió i mig de refugiats grecs d'Àsia Menor dins de la societat grega. El 28 d'octubre de 1940, la [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Itàlia]] feixista demanà la rendició de Grècia, però el dictador grec [[Ioannis Metaxàs]] s'hi oposà i provocà la consegüent [[Guerra italo-grega]], on Grècia expulsà les forces italianes cap a [[Albània]], i donà als [[aliats de la Segona Guerra Mundial]] la primera victòria sobre les [[Potències de l'Eix]]. Posteriorment, s'hagué d'enfrontar a les forces alemanyes durant la [[Batalla de Grècia]], on les forces d'ocupació alemanyes hagueren d'enfrontar-se a la resistència grega.
 
Després de l'alliberament, Grècia caigué en la [[Guerra Civil Grega|guerra civil]] entre les forces [[monarquia|pro reialesa]] i les [[Comunisme|comunistes]], que provocà una greu crisi econòmica i greus tensions socials entre les dretes i les esquerres els següents 30&nbsp;anys.<ref>Mazower, Mark. ''After the War was Over''</ref> Els següents 20&nbsp;anys es caracteritzaren per la marginació dels esquerrans dins l'esfera política i social gregues, però amb un considerable creixement econòmic, gràcies en part al [[Pla Marshall]].
 
El 1965, fou un període de turbulència política que portà al cop d'estat del 21 d'abril de 1967 del [[Dictadura dels Coronels (1967–1974)|Règim del Coronels]], amb el suport dels [[Estats Units]]. El novembre de 1973, l'aixecament a la Universitat Politècnica d'Atenes provocà un cop contrari que instal·là [[Dimítrios Ioannidis]] com a dictador. El 20 de juliol de 1974, amb la invasió turca de l'illa de [[Xipre]], el règim grec es col·lapsà.
 
L'antic primer ministre [[Konstandinos Karamanlís]] retornà de [[París]], on havia viscut des del seu exili el 1963, i començà l'era anomenada ''[[Metapolitefsi]]''. El 14 d'agost de 1974, les forces gregues abandonaren l'estructura militar de l'[[OTAN]] en protesta per l'ocupació turca del nord de Xipre.<ref name="autogenerated2">History, Editorial Consultant : Adam Hart-Davis, Dorling Kindersley Limited publisher, ISBN 978 1 8561 3062 2</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.nato.int/docu/update/70-79/1974e.htm |títol=NATO Update 1974 | editor=Nato.int |data=2001-10-26 | consulta=2009-03-22}}</ref> El 1975, s'instaurà la constitució de la república democràtica i s'abolí la monarquia per referèndum. [[Andreas Papandreou]] fundà el Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), en resposta al partit Nova Democràcia de [[Konstandinos Karamanlís]], i esdevingueren les dues forces polítiques dominants en la política grega durant les dècades següents. Grècia retornà a l'OTAN el 1980.<ref name="autogenerated2" />
 
Grècia es convertí en el desè membre de la [[Unió Europea]] l'1 de gener de 1981, i experimentà des d'aleshores un notable creixement econòmic. L'estat adoptà l'[[euro]] el 2001 i organitzà de manera satisfactòria els [[Jocs Olímpics d'estiu de 2004]] a [[Atenes]].
 
== Economia ==
{{Article principal|Economia de Grècia}}
 
[[Fitxer:GreeceEconomyGDPEnglish.png|thumb|esquerra|Creixement del PIB de Grècia comparat amb l'Eurozona entre 1996 - 2006.]]
Grècia té una economia de mercat, on el sector terciari té el pes dominant (75,8% del [[PIB]]<ref name=CIA>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gr.html CIA, Central Intelligence Agency]</ref>), sobretot pel que fa al [[turisme]]. L'extracció de petroli dels camps del nord del mar Egeu va ser una gran ajuda per a l'economia a principis de la [[dècada del 1980]]. Grècia va passar a ser membre de la [[Comunitat Econòmica Europea]] (actualment, [[Unió Europea]]) el [[1981]]. El pressupost nacional a principis de la dècada de 1990 es va calcular en uns 37,6 milers de milions de dòlars d'ingressos, i 45,1 milers de milions de despesa. El 2009, la despesa va ser de 145.200 milions de dòlars, però només se'n van ingressar 108.700 milions.<ref name=CIA />
 
Els anys de despeses no controlades, les facilitats per a obtenir crèdits i els fracassos a l'hora d'implementar reformes financeres van deixar Grècia greument exposada a la [[Crisi de finals de la dècada del 2000|crisi econòmica global]].<ref name=CCN>[http://edition.cnn.com/2010/BUSINESS/02/10/greek.debt.qanda/index.html Greece's financial crisis explained] [[CNN]], 26 de març del 2010. [Consulta: 5 maig 2010] ('''anglés''')</ref> El deute del país era superior al seu [[PIB]] i alguns analistes van predir que arribaria a equivaldre el 120% d'aquest en 2010.<ref name=CCN /> Per a reactivar l'economia, el govern grec va demanar, en abril del 2010, l'activació d'un pla de rescat aprovat per la [[UE]] i l'[[FMI]], mitjançant el qual el país rebria fins a 120.000 milions d'euros a canvi d'aplicar certes mesures d'austeritat negociades amb ambdós organismes.<ref name=120m>[http://www.vilaweb.cat/noticia/3721833/grecia-necessita-120000-milions-deuros-anys.html Novetats del 27 d'abril.] [[Vilaweb]], 27 d'abril del 2010 [Consulta:5 maig 2010]</ref>
 
Aquestes eren mesures com ara apujar el preu dels carburants i l'alcohol un 10% o establir l'[[IVA]] en un 23%.<ref name=morts>[http://www.vilaweb.cat/noticia/3724696/morts-greus-disturbis-atenes.html Disturbis a Atenes contra les mesures d'austeritat.] [[Vilaweb]], 5 de maig del 2010.</ref> Nombrosos partits i sindicats grecs es van oposar a aquestes mesures del govern i va haver-hi diverses manifestacions, vagues generals i disturbis violents fins al punt que, a Atenes, hi van morir tres persones en l'incendi d'una entitat bancària.<ref name=morts /><ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/tres_persones_mortes_en_l_incendi_d_un_banc_a_grecia_durant_la_jornada_de_vaga_general_97336.php Tres persones mortes en l'incendi d'un banc a Grècia durant la jornada de vaga general] [[Avui]], 5 de maig del 2010.</ref>
 
=== Agricultura ===
L'[[agricultura]] representa un paper molt important en l'economia de Grècia. Es basa en la producció de blat, moresc, ordi, remolatxes per a sucre, olives, tomàquets, vi, tabac, patates, carn i productes lactis.
 
Una quarta part de la població activa de Grècia treballa en l'agricultura, que constitueix el 15% del producte intern brut (PIB). Però la seva productivitat és inferior a la que caldria esperar d'aquest sector de l'economia. Les explotacions són petites, a causa dels minifundis creats (3,4 ha de mitjana), com a conseqüència de la subdivisió hereditària, cosa que dificulta l'ús eficaç d'equips mecànics. A més, el rendiment és baix a causa de la sequera i l'erosió dels sòls en aquest lloc. El tabac és el cultiu principal i aporta prop del 3% dels ingressos per exportació.
 
=== Indústria ===
[[Fitxer:Salonica-view-aerial2.jpg|thumb|Vista aèria de [[Tessalònica]], segona ciutat més gran de l'estat i important centre industrial. ]]
Al voltant d'una cinquena part de la població activa treballa en aquest sector, que produeix un 18% del producte interior brut anual. Atenes és el centre industrial de Grècia.
 
La seva [[indústria]] produeix principalment aliments i productes de la indústria del [[tabac]], teles i teixits, productes químics, siderúrgia, mineria i refinació de petroli. Les indústries creades durant el període posterior a la [[Primera Guerra Mundial]] van ser en la seva majoria destruïdes durant la [[Segona Guerra Mundial]] i la següent [[guerra civil]]. Des d'aleshores, el desenvolupament del sector manufacturer de l'economia s'ha vist obstaculitzat per la falta de [[combustible]]s i les dificultats sorgides amb l'ús de l'[[energia hidroelèctrica]] de l'estat. El 1970, però, la contribució de les manufactures a la producció nacional anual va superar per primera vegada la de l'agricultura. L'organització de sindicats és gremial. Els membres de cada gremi estan afiliats a federacions nacionals.
 
=== Energia ===
[[Fitxer:NOESIS.jpg|thumb|Centre Científic de Tessalònica i Museu de la Tecnologia.]]
Un 90% de l'electricitat de Grècia es genera en instal·lacions termoelèctriques de lignit, carbó o derivats del petroli, i la resta en instal·lacions hidroelèctriques ubicades principalment al riu [[Akhelóös]], a les muntanyes [[Monte Pindo|Pindo]].
 
=== Silvicultura, pesca i mineria ===
El govern grec ha pres mesures per replantar els arbres que van ser destruïts durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Prop de 2,9 milions de m3 de fusta es tallaven l'any a finals de la dècada de 1980. El 75% procedien dels boscos de coníferes.
 
=== Turisme ===
[[Fitxer:Loutraki.jpg|thumb|Turistes a la platja de Loutraki.]]
Una de les importants fonts d'ingrés de Grècia és el turisme, que contribueix a l'economia grega amb el 15% del PIB. A finals de la dècada de 1980, uns 8,1 milions de turistes van triar anualment Grècia com a destinació de les seves vacances. Actualment, aquesta xifra és de 16 milions de turistes a l'any, dels quals uns 6 milions van passar per [[Atenes]], la capital.
 
== Cultura ==
[[Fitxer:Socrates Louvre.jpg|esquerra|thumb|Bust de [[Sòcrates]]. ]]
La cultura de Grècia ha evolucionat al llarg de milers d'anys des del seu inici amb les [[Civilització micènica|civilitzacions minoica i micènica]], i assolí una gran notabilitat durant la [[Grècia clàssica]], el [[període hel·lenístic]], la influència rebuda durant l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] i el seu successor, l'[[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]]. L'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]] també va tenir influència significativa sobre la cultura grega. Després de la independència de Grècia, la cultura grega reviscolà com a resultat de totes aquestes influències rebudes amb el pas dels anys.
 
=== Filosofia ===
La majoria de les tradicions filosòfiques occidentals s'iniciaren a la Grècia Antiga al segle VI aC. Els primers filòsofs són anomenats ''[[presocràtics]]'', terme que designa aquells filòsofs anteriors a [[Sòcrates]]. Dels presocràtics, només conservem fragments dels seus escrits originals, en alguns casos només una única frase. Un nou període per la filosofia s'inicià amb Sòcrates l'[[Atenes|atenenc]]. Com els [[sofistes]], rebutjà completament les especulacions físiques amb les quals els seus precursors s'havien complagut i féu dels pensaments i opinions de la gent el seu punt de partida. Els pensaments de Sòcrates foren unificats per [[Plató]], qui els combinà amb molts dels principis establerts per filòsofs anteriors, i desenvolupà tot aquest material en la unitat d'un sistema entenedor. [[Aristòtil]] d'[[Estageira]] fou el deixeble més important de Plató i compartí amb el seu mestre el títol de filòsof més gran de l'antiguitat; però, mentre que Plató havia intentat aclarir i explicar les coses des del punt de vista suprasensual de les formes, Aristòtil preferí començar pels fets donats per l'experiència. A més d'aquests filòsofs importants, altres escoles filosòfiques es desenvoluparen a Grècia durant l'edat antiga, com ara l'[[estoïcisme]], l'[[epicureisme]], l'[[escepticisme]] i el [[neoplatonisme]].<ref>{{ref-web|url= http://www.iep.utm.edu/g/greekphi.htm |títol=Greek philosophy from the Internet encyclopedia of philosophy}}</ref>
 
=== Cuina ===
{{principal|Gastronomia de Grècia}}
[[Fitxer:GreekSalad.jpg|thumb|[[Amanida grega]].]]
La [[Gastronomia de Grècia|cuina grega]] és sovint citada com un exemple de la saludable [[dieta mediterrània]]. Incorpora ingredients frescos en una gran varietat de plats, com la ''[[mussaka]]'', l{{'}}''[[stifado]]'', l'[[amanida grega]], l{{'}}''[[spanakópita]]'' i el ''[[suvlaki]]''. Alguns plats tenen l'arrel en l'Antiga Grècia, com l{{'}}''[[skordalià]]'' (un puré de patata, nous, ametlles, all matxucat i oli d'oliva), la [[sopa]] de [[llentia|llenties]], la ''[[retsina]]'' (un vi blanc o rosat segellat amb [[resina]] de [[pi blanc]]) i el ''pasteli'' (una barra de caramel amb llavors de sèsam cuinada al forn amb mel). La gent a Grècia sovint gaudeix menjant petits plats (aperitius), com el ''[[meze]]'', que pot estar format per ''[[tzatziki]]'', [[polp|pop]] a la graella i [[peix]]ets, formatge [[feta]], [[dolma|''dolmades'']] (arròs, panses i pinyons recoberts amb fulles de vinya), diversos [[llegum]]s, [[oliva|olives]] i [[formatge]]. L'[[oli d'oliva]] condimenta quasi tots els plats. Es complementa amb postres dolces com el ''[[galaktobúreko]]'', i begudes com l{{'}}''[[ouzo]]'', ''[[metaxà]]'' i diverses varietats de [[vi]] com la ''[[retsina]]''. La cuina grega varia fortament a les diferents zones de la part continental i d'illa a illa, però sempre és més [[Espècia|especiada]] que a altres cuines mediterrànies: [[orenga]], [[menta]], [[all]], [[ceba]], [[anet]] i fulles de [[llorer]]. Altres herbes i espècies usades són [[alfàbrega]], [[farigola]] i llavor de [[fonoll]]. Moltes receptes gregues, especialment a la part nord del país, usen espècies dolces combinades amb la carn, per exemple [[Canyella (espècia)|canyella]] i [[clavell d'espècia]].
 
[[Fitxer:Bouzouki tetrachordo.jpg|thumb|El [[bouzouki]] és un instrument de corda de la música grega.]]
 
===Art ===
[[FItxer:Acropolis of Athens 01361.JPG|thumb|200px|El [[Partenó]]. ]]
L'art i l'arquitectura de la Grècia antiga ha tingut una gran influència en l'[[Història de l'art a occident|art occidental]] fins a l'actualitat. L'[[art bizantí]] i l'[[arquitectura bizantina]] també van jugar un important paper en els inicis del [[cristianisme]], i en queda una significativa influència en les nacions [[Església Ortodoxa|cristianes ortodoxes]] d'[[Europa oriental]] i [[Euràsia]]. A causa dels estralls de la història, només una petita varietat de l'art grec antic ha sobreviscut -sobretot escultura i arquitectura i arts menors, incloent-hi el disseny de monedes, ceràmica i el gravat de pedres precioses. Grècia també té, a partir de la revolució, un pes específic en la història de l'art contemporani.
 
====Arquitectura ====
[[Fitxer:Greek modern ancient.jpg|thumb|esquerra|Un exemple de barreja d'[[arquitectura bizantina]] i [[neoclassicisme|neoclàssica]]. ]]
Les restes de l'[[Arquitectura de l'antiga Grècia|arquitectura]] encara perviuen o estan ben documentades actualment.
 
Els antics grecs van desenvolupar dos estils primaris (o «[[ordres clàssics]]»). El sobri i sòlid [[ordre dòric|dòric]] i el refinat i decoratiu [[ordre jònic|jònic]]. Cal assenyalar que l'estil jònic va evolucionar dins de l'estil [[ordre corinti|corinti]].
 
La forma rectangular dels antics temples grecs, envoltats de [[columnata|columnates]] suportades per un [[entaulament]] triangular, construïda de pedra calcària o marbre, hi dóna un popular estil fins i tot avui en dia. Encara que l'arc era familiar als [[troia]]ns, no n'estava àmpliament estès l'ús, en contrast amb les posteriors edificacions romanes. Les obres representatives que perviuen de l'arquitectura grega són el [[Partenó]] i l'[[Erectèon]] d'[[Atenes]], i les estructures romanes basades en el model grec, com el [[Panteó de Roma]], el qual és atribuït a l'arquitecte grec [[Apol·lodor de Damasc]].
[[Fitxer:Church of panagia chalkeon, thessaloniki.jpg|thumb|Un exemple clàssic d'[[arquitectura bizantina]] a [[Salònica]]. ]]
L'[[arquitectura bizantina]] va ser una forma de construcció comuna des de l'ascens del cristianisme sota [[Constantí I el Gran|Constantí]] fins a la caiguda de [[Imperi bizantí|Bizanci]], el [[1453]], a mans dels turcs [[imperi Otomà|otomans]]. En són característics la creu grega, el [[capitell]] d'estil bizantí ''capitol'' (una barreja de [[Ordre jònic|jònic]] i capitells [[Ordre corinti|corintis]]) i una cúpula central envoltada per diverses petites cúpules. Grècia va experimentar també el ressorgiment [[Arquitectura neobizantina|neobizantí]] després de la revolució grega i, bastant insospitadament, també l'apogeu de l'[[Neoclassicisme|arquitectura neoclàssica]] en els anys següents a la Revolució; això la va posar en contacte i interacció amb la tradicional vila bizantina per produir-ne una forma específica en la Grècia contemporània.
 
Com altres capitals contemporànies, Atenes té obres d'arquitectura [[modernisme|modernista]] i [[postmodernisme|postmodernista]].
Resultat d'un concurs internacional, el [[Museu de l'Acròpoli d'Atenes|Museu de l'Acròpoli]], de [[Bernard Tschumi]], és un exemple de la internacionalització del mercat arquitectònic mundial. Algunes de les últimes obres van ser per a les [[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Olimpíades d'Atenes]] de [[2004]], amb la participació d'arquitectes estrangers com [[Santiago Calatrava]].
 
====Pintura i escultura ====
[[Fitxer:Delphi charioteer front DSC06255.JPG|thumb|L'[[Auriga de Delfos]], [[Museu Arqueològic de Delfos]], una de les grans obres que es conserven de l'escultura grega, datada cap al [[470 aC]]. ]]
En contrast amb altres formes il·lustrades, les pintures conservades de l'antiga Grècia són molt escasses. Els pintors grecs treballaven principalment en plafons de fusta, i les obres finals van ser admirades durant cents d'anys després de la seva creació. Tanmateix, aquestes pintures van desaparèixer després del [[segle&nbsp;IV]], quan no van ser prou protegides. Ens en podem fer una idea amb les còpies -inferiors- romanes, per exemple les de [[Pompeia]], les poques mostres conservades trobades a les tombes dels reis de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] a [[Vergina]], a [[Lèucada]], també a l'antiga Macedònia, com les de [[Tomba tràcia de Kazanlak|Kazanlak]] en l'antiga [[Tràcia]].
 
[[Fitxer:Hermes di Prassitele, at Olimpia, front.jpg|thumb|esquerra|Aquesta estàtua d'[[Hermes amb Dionís infant]], atribuïda a [[Praxíteles]], va ser trobada a [[Olímpia]] el [[1877]]. ]] Les obres conservades de l'antiga [[escultura grega]] són més comunes, en particular les dels mestres escultors, com [[Fídies]] i [[Praxíteles]]. Aquests artistes i els seus seguidors van ser sovint emulats pels romans. Tanmateix, els [[cristianisme|cristians]] del [[segle&nbsp;IV]] i [[segle V|V]] van veure la destrucció dels [[idolatria|ídols]] [[paganisme|pagans]] com un «acte de pietat». Moltes escultures antigues de marbre van ser cremades amb [[calç]] en l'[[edat mitjana]], i estàtues de bronze van ser foses per obtenir-ne el metall. Les estàtues de marbre que van escapar a la destrucció van ser oblidades, o en el cas dels bronzes, perduts al mar. (Vegeu [[iconoclàstia]].)
 
En el període [[Imperi bizantí|bizantí]], l'art religiós era el tema dominant, amb [[mosaic]]s i icones molt treballades adornant edificis religiosos. L'artista [[Renaixement|renaixentista]], ''[[El Greco]]'' (Doménikos Theotokópulos), responent a l'art [[art bizantí|bizantí]] i en el [[segle XVI]] a l'art [[Manierisme|manierista]], produí escultura i pintures de forma lliure, llum i color, que inspiraria artistes del [[segle XX]], com [[Pablo Picasso]] i [[Jackson Pollock]].
 
A més, un important i sovint pioner paper va ser jugat per artistes de les [[illes Jòniques]] en el [[segle XVIII|XVIII]] i a començaments del [[segle XIX|XIX]], que van explotar les conquestes del [[renaixement italià]] i dels tallers [[barroc]]s. Amb persistents esforços cap a noves direccions i objectius, els artistes grecs van aflorar al món durant les primeres dècades del segle XIX, connectant l'art grec amb la seva antiga tradició, així com en la recerca de tallers europeus, sobretot els de la [[Munic]] School, amb exemples definitoris de l'art contemporani grec del període que inclou l'obra de Theodoros Vryzakis i Nikiphoros Lytras.
 
Al segle XX, [[Nikos Engonópulos]] va aconseguir reconeixement internacional amb les seves concepcions [[surrealisme|surrealistes]] en pintura i poesia, mentre que, a finals de la [[dècada del 1960]], [[Dimitris Mytaras]] i [[Yiannis Psychopedis]] es van associar amb el [[realisme crític]] europeu.
 
Grècia ha continuat l'antiga tradició escultòrica en les èpoques [[modernista]] i [[postmodernitat|postmodernista]], amb col·laboradors com el filòsof [[Costes Axelos]] i l'artista de renom [[Constantine Andreou]], receptor de la [[Legió d'Honor]] de França.
 
====Música ====
La música grega traça les seves arrels fins als temps antics, on els [[Cor (música)|cors]] mixtos actuaven per entreteniment, celebracions o activitats religioses. Alguns instruments d'aquest període eren l'[[aulos]], la [[lira (instrument musical)|lira]], o la [[cítara]]. La música jugà un important paper en el sistema educatiu d'aquests temps antics, on els nens començaven a estudiar-la als sis anys. Quan la nova tècnica polifònica es desenvolupà a occident, l'Església ortodoxa bizantina es resistí a qualsevol canvi i continuà amb la música monofònica sense cap mena d'acompanyament musical. Un altre tipus de música que es cultivà a Grècia fou la [[música folk]], que es dividí en dos tipus: ''akritic'' i ''klephtic''. L'any [[1928]], es fundà la Societat Musical d'Atenes i el Pireu, on es reuniren els representants de la música popular. A la segona meitat de segle XX, la música grega s'adaptà als diversos estils i corrents de la música mundial.
 
=== Esport ===
{{principal|Esport a Grècia}}
[[Fitxer:Panathinaikos - Sparta Prague DSC00055.JPG|thumb|dreta|Interior de l'[[Estadi Olímpic d'Atenes]].]]
Grècia, seu dels primers [[Jocs Olímpics]] moderns, té una gran tradició en el món de l'esport. La [[selecció de futbol de Grècia]]<ref>{{ref-web|url= http://www.fifa.com/worldfootball/ranking/lastranking/gender=m/fullranking.html |títol=FIFA World Rankings | editor=www.fifa.com |obra=FIFA | consulta=2007-05-07 |mes=April |any=2007}}</ref> guanyà l'[[Eurocopa 2004]], l'èxit més important del futbol grec.<ref name=Euro2004>{{ref-notícia|cognom=McNulty |nom=Phil |títol=Greece win Euro 2004 |url= http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/euro_2004/3860105.stm | editorial=news.bbc.co.uk |obra=BBC News | consulta=2007-05-07 |data=2004-07-04}}</ref> La [[lliga grega de futbol]] és la competició professional més important de l'estat. Els clubs de futbol més destacats són [[Olympiacos FC|Olympiacos]], [[Panathinaikos FC|Panathinaikos]], [[AEK Atenes FC|AEK Atenes]], [[PAOK FC|PAOK]] i [[Aris Salònica F.C.|Aris]]. El segon esport més important és el [[basquetbol]]. La selecció grega<ref>{{ref-web|url= http://www.fiba.com/pages/eng/fc/even/rank/rankMen.asp |títol=Ranking Men after Olympic Games: Tournament Men (2008) |mes=August |any=2008 | consulta= |obra=International Basketball Federation}}</ref> guanyà el [[Eurobasket|Campionat d'Europa]] dos cops els anys [[Eurobasket 1987|1987]] i [[Eurobasket 2005|2005]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Wilkinson |nom=Simon |url= http://sports.espn.go.com/nba/news/story?id=2172612 |títol=Greece tops Germany for Euro Title | consulta= |data= | editorial=sports.espn.go.com |obra=ESPN}}</ref> Altres esports importants hi són el [[waterpolo]] i el [[voleibol]]. Els clubs de futbol grecs són entitats esportives amb seccions en tots aquests esports. El [[criquet]], i l'[[handbol]] també són molt populars a [[Corfú (ciutat)|Corfú]] i [[Veroia]], respectivament. Grècia ha estat seu dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1896]] i [[Jocs Olímpics d'estiu de 2004|2004]].
 
== Vegeu també ==
* [[Llista d'aeroports de Grècia]]
* [[Llista de peixos de Grècia]]
 
== Galeria d'imatges ==
<gallery>
Fitxer:Pontikonisi.jpg|Monestirs de Pontikonisi i Vlaheraina a l'illa de [[Illa de Corfú|Corfú]].
Fitxer:Greece meteora monasteries.JPG|Vista de [[Els Meteors|Meteora]] a la Grècia central.
Fitxer:Brainsik-ermoupoli.jpg|El port d'[[Hermúpolis]] a l'illa de [[Siros]] és la capital de les [[Cíclades]].
Fitxer:Stavronikita Aug2006.jpg|Monestir ortodox de Stavronikita al [[Mont Athos]].
Fitxer:Philip V of Macedon.jpg|[[Filip V de Macedònia]].
Fitxer:Hellenic Parliament from high above.jpg|Parlament grec a l'Atenes central.
Fitxer:BrugPatras.JPG|El [[pont Rio-Antirio]] proper a la ciutat de [[Patres]].
</gallery>
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
== Enllaços externs ==
{{wikimedia|commons=Ελλάδα|wikt=Grècia}}
* [http://www.visitgreece.gr/ Web informativa] {{el}} {{en}} {{pt}} {{es}} {{fr}} {{de}}
* [http://www.parliament.gr/ Lloc web del Parlament grec] {{el}} {{en}}
* [http://www.ub.es/medame/Grecia.htm Grècia al web de la] [[Universitat de Barcelona]] {{ca}} {{es}}
* [http://www.grecia-turismo.gr/ Grecia Turismo] {{es}} {{en}} {{pt}} {{el}}
 
{{Portal|Grècia}}
{{Estat de la UE}}
{{Europa}}
{{Patrimoni de la Humanitat a Grècia}}
{{traducció imatge}}
{{Autoritat}}
22

modificacions