Viquipèdia

Maiestas Domini: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 1:
[[Fitxer:Meister aus Tahull 001.jpg|thumb|250px|Maiestas Domini de [[Sant Climent de Taüll]]]]
La '''''Maiestas Domini''''' (en llatí, la Majestat del Senyor) o Crist en Majestat és una [[iconografia]] del [[cristianisme]], carregada de simbolismes, que representa la manifestació de Déu [[Totpoderós]], senyor de l'Univers. TambéÉs repmolt elfreqüent nomi grecrepresentativa de l'art romànic. Consisteix en la imatge de Déu assegut en un tron, amb la seva mà dreta aixecada fent el gest de beneïr i aguantant el [[PantocràtorLlibre de la Vida|Llibre de la vida]].<ref>{{Ref-web|url= http://wwwamb l'esquerra.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/|títol=Pantocràtor alNormalment Diccionaries de lespresenta artsacompanyat del Termcat|[[Tetramorf]], consulta=21és marça 2016|llengua=|dir, els símbols dels evangelistes. editor=|data=}}</ref>
 
També rep el nom grec de [[Pantocràtor]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/|títol=Pantocràtor al Diccionari de les arts del Termcat| consulta=21 març 2016|llengua=| editor=|data=}}</ref> ja que la ''Maiestas Domini'' i el Pantocràtor representen, en origen, un mateix concepte teològic, Ara bé, des del punt de vista de la iconografia es tendeix a remarcar les diferències entre ambdues imatges, ja que es desenvolupen en contextos culturals diferents. Així, la '''''Maiestas Domini''''' és caracteritza per representar el Totpoderós de cos sencer, assegut en un tron, i és l'habitual a l'Europa occidental, sobretot en l'art romànic. En canvi, el Pantocràtor de l'[[art bizantí]] consisteix en una representació de Déu de bust o de mig cos.
Així doncs, ''Maiestas Domini'' i Pantocràtor parteixen d'un mateix concepte teològic però el tradueixen plàsticament en imatges diferents i registren evolucions diferenciades en funció dels respectius contextos culturals. L'[[art bizantí]] adopta la representació del '''Pantocràtor''' de bust o de mig cos. En canvi, l'art medieval de l'Europa occidental, preromànic i romànic, prefereix la representació del Totpoderós assegut en un tron i, per tant, de cos sencer, que és la que en l'àmbit de la història de l'art i de la iconografia s'anomena '''''Maiestas Domini''''' per a subratllar la seva especificitat davant de la manera bizantina de representar el Pantocràtor.
 
Tota una altra cosa són les representacions de [[Crist crucificat]] vestit amb túnica i sovint amb corona popularment anomenades Majestats o [[Crist Majestat]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/|títol=Majestat al Diccionari de les arts del Termcat| consulta=21 març 2016|llengua=| editor=|data=}}</ref> que no s'han de confondre amb la ''Maiestas Domini'' malgrat la similitud terminològica.
Línia 11:
[[Fitxer:Moissac, Abbaye Saint-Pierre-PM 15080.jpg|thumb|Moissac, Abbaye Saint-Pierre-PM 15080]]
 
Així com la representació del [[Pantocràtor]] bizantí, un cop fixada, es manté pràcticament invariable a través dels temps i només interactua amb altres temes iconogràfics com la [[Deisi]], laLa iconografia de la ''Maiestas Domini'' occidental registra un procés evolutiu més acusat que comença amb l'assimilació cristiana de la iconografia imperial romana, i culmina amb la integració d'aquesta a la representació del Segon adveniment de Jesucrist ([[Parusia]]). Posteriorment, la seva evolució dóna lloc a altres temes iconogràfics com el Crist Jutge o el Crist Salvador del món ([[Salvator Mundi]]). Una altra derivació de la ''Maiestas Domini'' és la representació de la Mare de Déu en majestat o ''[[Maestà]]''.
 
El concepte de ''Maiestas'' (Majestat) té el seu origen al món romà i expressa la grandesa i el poder de l'emperador. El Cristianisme el va fer seu per aplicar-lo a Déu, sobretot a partir de [[Tertul·lià]] (segles I-II), Tanmateix, les primeres representacions plàstiques d'aquest concepte no apareixen fins a la fi del {{segle|IV}}, arran de l'oficialització de la religió cristiana. Una de les més antigues seria la de l'absis de la [[Basílica de Santa Prudenciana]], a Roma, on es veu Crist assegut en un tron com si fos l'emperador i envoltat pels apòstols, mentre a sobre seu, dalt del cel, apareixen els símbols dels quatre evangelistes ([[Tetramorf]]).
 
=== Assimilació cristiana de la iconografia imperial romana ===
Als mosaics de [[Ravenna]], del segle VI. es troben representacions diverses del Crist entronitzat. A l'absis de la [[Basílica de Sant Vidal de Ravenna|basílica de Sant Vidal]] hi apareix com un emperador Romà, jove, sense barba i assegut damunt d'una esfera o [[globus terraqüi]] que simbolitza el seu poder universal. A la [[basílica de Sant Apol·linar el Nou]] hi apareix assegut en un tron, beneint i envoltat per quatre àngels. Sembla que aquesta imatge de Crist va substituir una de l'emperador [[Teodoric el Gran]] que hi havia hagut prèviament.
 
L'[[art carolingi]] i l'[[art otonià]] van fer seva aquesta iconografia derivada de la iconografia imperial romana i la van utilitzar indistintament per a representar el propi emperador (Sacramentari d'Enric II, de començaments del segle XI) o bé per a representar Déu ([[Evangeliari de Godescalc]], dit també Evangeliari de Carlemany, del {{segle|VIII}})
 
=== Integració de la ''Maiestas'' i el Tetramorf als manuscrits carolingis ===
Va ser al [[scriptorium]] carolingi de Sant Martí de [[Tours]], durant el [[segle IX]] on es va consolidar la integració en una sola imatge simbòlica de la representació del Crist en Majestat conjuntament ambi els símbols dels Quatre Evangelistes, l'anomenat [[Tetramorf]]. Aquesta imatge la(Crist en Majestat l+ Tetramorf) a podem trobar ocupant un lloc preferent en manuscrits produïts a Tours talstdurant el segle IX als com l'Evangeliari de Lotari, la primera Bíblia de Carles el Calb o la Bíblia de Moutier-Grandval.
 
Segueix trobant-se en llibres manuscrits del {{segle|X}} com l'evangelari dit Còdex de Gero, produït a l'[[Illa monàstica de Reichenau]] o el [[Beatus de Girona]].
 
La integració de la ''Maiestas'' amb el Tetramorf consolida la diferenciació de la manera occidental de representar el Totpoderós respecte del Pantocràtor bizanti de mig cos.
 
=== L'art romànic: el segon adveniment de Jesucrist o Parusia. ===
Les formulacions iconogràfiques desenvolupades a les pàgines dels manuscrits carolingis i otonians estableixen els models que l'art romànic adoptarà i plasmarà en formats monumentals, sempre en un lloc preferent de les esglésies. A l'interior, pintat als absis o bé als frontals dels altars. A l'exterior, esculpit, presidint les portades. Vegeu més avall la llista d'exemples més representatius en l'art romànic.
 
L'art romànic representa la màxima expansió de la iconografia de la ''Maiestas Domini.'' De la mateixa manera que als seus orígens i també al món carolingi i otonià s'establia una clara correlació entre la representació de Déu entronitzat i la de l'emperador en majestat, els historiadors assenyalen que la proliferació de la ''Maiestas Domini'' en l'art romànic esdevé una expressió clara de l'[[Feudalisme|ordre feudal]], del seu caràcter immutable i de la seva rígida jerarquia, al capdamunt de la qual es trobariasituava Déu.
 
Potser per això, la societat urbana del gòtic, una societat més dinàmica, prefereixpreferirà altres formes de representar Déu. D'aquesta manera,Déuː a partir del {{segle|XIII}}, el tema de la ''Maiestas Domini'' ja no és tan predominant i en lloc seu es posa de modas'expandeixen la iconografia del [[Judici Final]] o la Coronació de la Verge.
 
== Descripció iconogràfica ==
La iconografia més habitual de la ''Maiestas Domini'' mostra el Crist en Majestat assegut a un tron, emmarcat per una [[màndorla]] i envoltat pel [[Tetramorf]], és a dir, de quatre vivents o animals que els antics intèrprets dels textos bíblics van identificar amb els [[Quatre Evangelistes]]
 
Déu es representa amb barba i amb els cabells són llargs fins a les espatlles. La seva mà dreta la té alçada fent el gest de beneir mentre que amb l'esquerra sosté el [[Llibre de la Vida]], unes vegades tancat i d'altres obert. Acostuma a anar vestit amb túnica i mantell. Els peus els té descalços i sovint reposen damunt d'un coixi o un semicercle que li fa d'escambell. Aquest semicercle representa el món sotmès als peus de Déu.
 
El Crist acostuma a portar al cap una corona,<ref>Versión del [[Apocalipsi]] 14,14</ref> o bé un nimbe en el qual està inscrita una creu. Sovint l'acompanyen altres elements simbòlics com ara les lletres [[alfa]] i [[omega]], primera i útima lletra de l'alfabet grec.
Linha 47 ⟶ 49:
Altres detalls característics de la iconografia de la Maiestas Domini procedeixen de diversos textos bíblics. Per exemple, el semicercle que a vegades es representa als peus de Déu (o que fins i tot apareix fent-li de tron) procedeix d'una cita del profeta [[Llibre d'Isaïes|Isaïes]]: “El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus”.{{citar Bíblia2|Isaïes|66|1}} Mitjançant aquest simbolisme es dóna a entendre que tot l'Univers està sotmès al poder de Déu.
 
Les lletres alfa i omega procedeixen del llibre de l'{{citar Bíblia|Apocalipsi|21|6}}: "Jo sóc l’alfa i l’omega, el principi i la fi" mentre que la inscripció "''Ego sum lux mundimund''i" que es veu dins el llibre de la ''Maiestas'' de Taüll i en moltes altres ''Maiestas'' (Sant Isidor de Lleó) prové de l'[[evangeli segons Joan]], i on una afirmació com aquesta es repeteix diverses vegades. Per exemple: “Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué: Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida”.{{citar Bíblia2|Joan|8|12}}
 
A part de ''Ego sum lux mundi'', al libre de la Vida obert hi podem trobar inscripcions molt variades, tals com ''Pax Vobis'' ("La Pau sigui amb vosaltres", relleu del deambulatori de Sant Serni), ''Pax leo'' ("Pau/ Lleó", baldaquí de Ribes), ''Ego sum qui sum'' ("Jo sóc el que sóc", al Missal de Sant Ruf), ''Sanctus Deus'' ("Sant Déu", tapís de la creació), ''Ego sum Via, Veritas et Vita...'' ("Jo sóc el camí, la veritat i la vida...", Santa Maria de Mur), etc.
 
== Exemples més representatius en l'art romànic ==
Linha 117 ⟶ 121:
* [[Evangeliari de Godescalc]] o de Carlemany. S. VIII ([[Biblioteca Nacional de França]])
* [[Beatus de Girona]] (Museu Capitular de la [[catedral de Girona]])
* Coberta esmaltada del MIssal de Sant Ruf, s. XII (Museu de la Catedral de Tortosa)
* Pala d'oro de la [[Basílica de Sant Marc]] de Venècia
* Urna de Sant [[Domènec de Silos]] (Museu de Burgos)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Maiestas_Domini»