Personalitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''personalitat''' és el constructe psicològic que fa referència al còmput de característiques psíquiques d'un individu. Aquestes característiques, físiques, genètiques i socials que reuneix un individu, són les que el fan diferent i únic respecte de la resta.
En bona part, la personalitat està determinada pels gens, que ens proporcionen una gran varietat de predisposicions. Però l'ambient i les experiències de la vida
L'aspecte dinàmic de la personalitat permet apreciar que tots els éssers humans experimenten intercanvis de manera constant amb el medi que els envolta. Pel que fa a les formes de pensar i d'actuar, mostren que la personalitat està composta per una vessant interna (pensament) i una altra vessant de caràcter externa (simbolitzat en la conducta).
Línia 10:
La paraula personalitat, igual que la de "persona", deriva del llatí "personam", paraula que designava la màscara amb què es tapaven la cara els actors durant les representacions dramàtiques. Fa referència a allò que es percep o a la forma que s'apareix davant els altres. Aquest origen es veu clar en un dels significats actuals de la paraula personalitat, segons el qual "aquesta és una màscara que serveix per disfressar l'íntima individualitat i que representa només la ment col·lectiva" (Jung). Segons això, cada home, en aquesta comèdia o tragèdia que és la vida, porta posada una màscara que li serveix precisament per ocultar el seu veritable Jo, el seu Jo íntim. A poc a poc, el terme va anar passant del seu significat concret a altres esferes de la societat, més enllà del teatre.
El concepte de personalitat guarda una estreta relació històrica i teòrica amb el de “persona”, que té un caràcter més filosòfic, i els orígens es remunten a les creences religioses més antigues. La paraula “persona” va significar al principi lo aparent, el postís, és a dir, el caràcter de l'ésser humà creat per l'autor dramàtic i que l'actor encarnava en l'escena.
==Història i evolució==
Línia 44:
L’any 1937 es publica la primera edició del llibre d’Allport “Personality”. Aquesta publicació és una fita en el sorgiment acadèmic de la disciplina de la psicologia de la personalitat, és més; es considera l’inici oficial d’aquesta.
'''MODELS LÈXICO-FACTORIALS'''
Es basen en la importància de les paraules a l’hora de descriure els trets de la personalitat, a partir d’adjectius.
Això ho van dur a terme Allport i Odbert al 1936, quan van trobar 4.504 paraules relacionades amb trets psicològics. Més tard, R.B Cattell va seguir el seu treball, reduint aquests mots a 171 descriptors, amb els quals va realitzar una anàlisi factorial, deixant 16 factors (12 de primer ordre i 4 de segon). Aquests va ser la base de l’actual model del “Big Five”, ja que, a partir dels trets d’Allport i Odbert, altres autors (Norman al 1967 i Goldberg entre els 70 i 80) van seguir reduint els factors, fins quedar-se només amb 5: neuroticisme, extraversió, obertura a l’experiència, cordialitat i responsabililtat.
Linha 93 ⟶ 91:
== Actualitat: controvèrsia genètica-ambient ==
Sembla obvi pensar que tant la genètica com l’ambient són dos factor clau per determinar la personalitat, però aquesta qüestió va generar molta polèmica a la societat del segle XX i encara hi persisteix.
La Genètica de la conducta, és la diciplina que s’ocupa de l’estudi causal de les variacions conductuals hereditàries dels organismes vius i com aquestes afecten el seu comportament. Aquests estudis parteixen de la idea bàsica de que els trets tenen un component biològic concret i per tant, han d’estar codificats per gens; ja que podríem dir que en el codi genètic és on trobem totes les “instruccions” per a qualsevol característica física, anatòmica i conductual. Per tant, tota conducta que estigui representada fenotípicament (sigui observable) ha de tenir una part psicobiològica, ja que no apareix sense la regulació del Sistema Nerviós Central.
Linha 110 ⟶ 108:
Molts dels models de la personalitat esmentats anteriorment han estat aplicats en altres països, cultures i llengües.
Aquesta investigació també tenia com a objectiu documentar sobre la distribució mundial dels trets de personalitat en les diferents zones del planeta. Al ser un territori massa general, es van determinar les zones segons 10 regions.
Amb un nivell de confiança del 95% (assumint un marge d’error del 5%), els trets de personalitat es van distribuir de la següent manera:
* '''Extraversió:''' les regions amb una puntuació més alta en aquest tret
* '''Cordialitat:''' els nivells més alts de cordialitat es troben a l’Àfrica i a Amèrica del nord, mentre que els més baixos es troben
* '''Responsabilitat:''' la regió amb més responsabilitat és Àfrica, seguida d’Amèrica del sud
* '''Neuroticisme:''' els nivells més alts d’aquest tret es troben a la regió de l’est d’Àsia, seguida d’Amèrica del sud, mentre que els més baixos es troben a l’Àfrica i a l’Europa de l’est
* '''Obertura a l’experiència:''' la puntuació més alta amb diferència es troba a Amèrica del sud, mentre que la més baixa, separada de forma notable, es troba a l’Àsia de l’est.
{{Autoritat|Júlia=}}
| |||