Personalitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''personalitat''' és el constructe psicològic que fa referència al còmput de característiques psíquiques d'un individu. Aquestes característiques, físiques, genètiques i socials que reuneix un individu, són les que el fan diferent i únic respecte de la resta. En tant, laLa interrelació de totes aquestes característiques, generalment estables, seran les que determinaran la conducta i el comportament d'una persona i, d’aquesta manera predir la resposta que pot donar un individu davant una determinada circumstància o estímul.
 
En bona part, la personalitat està determinada pels gens, que ens proporcionen una gran varietat de predisposicions. Però l'ambient i les experiències de la vida (pares, societat, amistats, cultura, etc.) s'ocupen de modelar totes aquestes possibilitats en una direcció o una altra. Per tant, encara que puguem canviar la nostra manera de ser, ho fem en base a aquestes característiques de personalitat amb què hem vingut al món.
 
L'aspecte dinàmic de la personalitat permet apreciar que tots els éssers humans experimenten intercanvis de manera constant amb el medi que els envolta. Pel que fa a les formes de pensar i d'actuar, mostren que la personalitat està composta per una vessant interna (pensament) i una altra vessant de caràcter externa (simbolitzat en la conducta).
Línia 10:
La paraula personalitat, igual que la de "persona", deriva del llatí "personam", paraula que designava la màscara amb què es tapaven la cara els actors durant les representacions dramàtiques. Fa referència a allò que es percep o a la forma que s'apareix davant els altres. Aquest origen es veu clar en un dels significats actuals de la paraula personalitat, segons el qual "aquesta és una màscara que serveix per disfressar l'íntima individualitat i que representa només la ment col·lectiva" (Jung). Segons això, cada home, en aquesta comèdia o tragèdia que és la vida, porta posada una màscara que li serveix precisament per ocultar el seu veritable Jo, el seu Jo íntim. A poc a poc, el terme va anar passant del seu significat concret a altres esferes de la societat, més enllà del teatre.
 
El concepte de personalitat guarda una estreta relació històrica i teòrica amb el de “persona”, que té un caràcter més filosòfic, i els orígens es remunten a les creences religioses més antigues. La paraula “persona” va significar al principi lo aparent, el postís, és a dir, el caràcter de l'ésser humà creat per l'autor dramàtic i que l'actor encarnava en l'escena. No era, perPer tant, el veritable caràcter de l'actor, que quedava ocult després de la màscara.
 
==Història i evolució==
Línia 44:
 
L’any 1937 es publica la primera edició del llibre d’Allport “Personality”. Aquesta publicació és una fita en el sorgiment acadèmic de la disciplina de la psicologia de la personalitat, és més; es considera l’inici oficial d’aquesta.
 
Durant les dècades dels 40 i 50, es produeix un moment de consolidació i expansió de la psicologia de la personalitat; hi han aportacions des de la psicologia clínica (Rogers, Kelly) i des dels models/teories factorialistes (Cattell, Eysenck)
 
'''MODELS LÈXICO-FACTORIALS'''
 
Es basen en la importància de les paraules a l’hora de descriure els trets de la personalitat, a partir d’adjectius. Es parteix de la hipòtesi de “l’enfocament lèxic” de L.R. Goldberg, on defensa que aquells trets més significatius i més comuns era més probable que tinguessin un mot que els descrigués. A partir d’aquí, laLa pràctica d’aquests models per trobar els factors bàsics de la personalitat es basava en un buidatge de diccionari: buscar adjectius en aquest que descriguessin el comportament, eliminar els sinònims i els poc coneguts, i quedar-se amb els essencials.
 
Això ho van dur a terme Allport i Odbert al 1936, quan van trobar 4.504 paraules relacionades amb trets psicològics. Més tard, R.B Cattell va seguir el seu treball, reduint aquests mots a 171 descriptors, amb els quals va realitzar una anàlisi factorial, deixant 16 factors (12 de primer ordre i 4 de segon). Aquests va ser la base de l’actual model del “Big Five”, ja que, a partir dels trets d’Allport i Odbert, altres autors (Norman al 1967 i Goldberg entre els 70 i 80) van seguir reduint els factors, fins quedar-se només amb 5: neuroticisme, extraversió, obertura a l’experiència, cordialitat i responsabililtat.
Linha 93 ⟶ 91:
 
== Actualitat: controvèrsia genètica-ambient ==
Sembla obvi pensar que tant la genètica com l’ambient són dos factor clau per determinar la personalitat, però aquesta qüestió va generar molta polèmica a la societat del segle XX i encara hi persisteix. En l’àmbit de la psicologia hem de saber que gràciesGràcies a que els termes es van poder quantificar, els psicòlegs han pogut descobrir que l’ambient també hi juga un paper molt important.
 
La Genètica de la conducta, és la diciplina que s’ocupa de l’estudi causal de les variacions conductuals hereditàries dels organismes vius i com aquestes afecten el seu comportament. Aquests estudis parteixen de la idea bàsica de que els trets tenen un component biològic concret i per tant, han d’estar codificats per gens; ja que podríem dir que en el codi genètic és on trobem totes les “instruccions” per a qualsevol característica física, anatòmica i conductual. Per tant, tota conducta que estigui representada fenotípicament (sigui observable) ha de tenir una part psicobiològica, ja que no apareix sense la regulació del Sistema Nerviós Central.
Linha 110 ⟶ 108:
Molts dels models de la personalitat esmentats anteriorment han estat aplicats en altres països, cultures i llengües.
 
Un exemple, el més destacable, és elEl model “Big Five”, que es va traduïr a 29 llengües diferents que no fossin l’anglès per constatar si realment podien descriure la personalitat en altres països (Schmitt et al. 2007), a partir de la detecció de certes diferències entre el model espanyol i anglès i els trets de personalitat en ambdós països. Un cop traduït es va administrar a mostres de 56 països diferents, i es va trobar que la seva estructura era replicable a totes les cultures majoritàries del món. Els seus resultats també van indicar que l’escala dels 5 factors era altament fiable (l’estudi d’aquest autor va suposar un instrument per mesurar de forma transversal/”cross-cultural” les dimensions de la personalitat en les diferents cultures) i que les diferències culturals observades en l’estructura de la personalitat eren poc significatives; amb això es comprova que els seus trets són universals.
 
Aquesta investigació també tenia com a objectiu documentar sobre la distribució mundial dels trets de personalitat en les diferents zones del planeta. Al ser un territori massa general, es van determinar les zones segons 10 regions.
 
Amb un nivell de confiança del 95% (assumint un marge d’error del 5%), els trets de personalitat es van distribuir de la següent manera:
* '''Extraversió:''' les regions amb una puntuació més alta en aquest tret, tot i que amb poca diferència amb la mitjana, van ser Oceania i Amèrica del nord, mentre que la regió menys extrovertida és l’est d’Àsia.
* '''Cordialitat:''' els nivells més alts de cordialitat es troben a l’Àfrica i a Amèrica del nord, mentre que els més baixos es troben, de nou, a l’est d’Àsia. Tot i així, existeix poca variància entre regions.
* '''Responsabilitat:''' la regió amb més responsabilitat és Àfrica, seguida d’Amèrica del sud (que es troba més a prop de la mitjana), mentre que la puntuació més baixa, amb diferència, es troba a l’Àsia de l’est.
* '''Neuroticisme:''' els nivells més alts d’aquest tret es troben a la regió de l’est d’Àsia, seguida d’Amèrica del sud, mentre que els més baixos es troben a l’Àfrica i a l’Europa de l’est, amb poca diferència de la mitjana.
* '''Obertura a l’experiència:''' la puntuació més alta amb diferència es troba a Amèrica del sud, mentre que la més baixa, separada de forma notable, es troba a l’Àsia de l’est.
{{Autoritat|Júlia=}}