Calomelans: diferència entre les revisions

| nom = Calomelans

| imatge = Calomel-154907.jpg

| color = incolor, blanc, gris groguenc, gris.

| ratlla = blanca grogosa pàl·lida

| sistema = tetragonal

| fractura = concoïdal

| duresa = 1,5

| diafanitat = transparent a translúcida

| densitat = 7,15-7,23 g/cm³

| strunz = 3.AA.30

| dana = 9.1.8.1

| pleocroisme = feble

| categoria = [[minerals halurs|halurs]]

}}

Els '''calomelans'''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Riba |nom=O.|cognom2=Melgarejo |nom2=J.C. |cognom3=Mata |nom3=J.M |títol=Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses |url=http://books.google.cat/books/about/Vocabulari_de_mineralogia.html?hl=ca&id=jqY890PR1BcC |consulta=4-abril-2012 |editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=2000 |isbn=9788493100100 }}</ref> o '''calomelana'''<ref>{{ref-llibre|cognom=Garrido|nom=Josep Lluís|títol=Nomenclàtor de les espècies minerals|pàgines=374|lloc=Barcelona| any = 2010|consulta=22 abril 2014|coautors=Ybarra, Joan Manuel}}</ref> és un [[mineral]] de [[mercuri (element)|mercuri]] i [[clor]]. El nom prové dels mots grecs καλός, ''kalos'', bell, i μέλας, ''melas'', negre, perquè es torna negre quan entra en contacte amb l'[[amoníac]]. Aquesta reacció, que ja era conegut pels [[Alquimista|alquimistes]] fa segles i s'utilitzava com una prova per al mercuri (I). Forma una [[solució sòlida|sèrie de solució sòlida]] amb la ''kuzminita''.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-8727.html|consulta=22 abril 2014|títol=Calomel-Kuzminite Series|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>