Devesa: diferència entre les revisions

La '''devesa''' o '''vedat''' és l'aprofitament agroforestal tradicional com a [[pastura]] de [[boscos]] aclarits sovint d'[[alzines]] i [[roure]]s, però també d'altres [[arbres]].<ref name=":0">{{GEC|0098764}}</ref><ref>{{DCVB}}</ref> La paraula prové del llatí medieval defensa pel fet que generalement eren tancades, privades o prohibides a terceres persones,.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|enllaçautor=|cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|enllaçautor2=|capítol=defendre 9. devesa|títol=Diccionari etimològic|data=1996 (2004, 4ª edició)|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|isbn=9788441225169|ref=|pàgina=271}}</ref> peròN'hi generalmenthavia eraque delpertanyien al senyor o un monestir, altres eren un bé del comú d'una comunitat de veïns o d'un municipi. Té origen en la [[reconquesta]], quan una part del terreny recuperat era tancat i dedicat a pastura per a les vacades.<ref name=":0" /> Era una resposta al deforestació descontrolada per garantir un subministrament de llenya, fusta, carbó, caça i pasturatges on ningú més tingués accés sense autorització.{{Sfn|Ferrer i Mallol|1990|p=526}}[[Fitxer:Salamanca Dehesa Toros de Lidia (cropped).jpg|thumb|Devesa a Matilla de los Caños del Río (prov. Salamanca)]][[Fitxer:Dehesa in Spain.svg|Deveses a la península|thumb]]

Les deveses ocupen encara avui una part important del [[Paisatge (geografia)|paisatge]] de l'oest de la [[península Ibèrica]]. Constitueixen un aprofitament agrícola extensiu. Ocasionalment es fa un conreu d'[[herba|herbàcies]] entre els arbres. La pastura comprèn les herbes que creixen a redós dels arbres i les [[aglà|aglans]] a partir de la [[tardor]]. Durant l'[[estiu]] la producció vegetal en un [[clima mediterrani]] és mínima.