Revisió del 10:37, 16 març 2017 modifica Pere Sallavinera (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 9.247 edits m Revertides les edicions de 80.32.127.240. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. ← Edició anterior		Revisió del 00:52, 22 maig 2017 modifica desfés MineralBot (discussió \| contribucions) Bots 15.013 edits m Sintaxi de paràmetres Edició següent →
Línia 3: \| nom = Guix \| imatge = Gypse "fer de lance" 7100.1.1910.jpg \| ~~peu d'imatge~~peu_imatge = Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa \| ~~fórmula~~formula = CaSO<sub>4</sub> · 2H<sub>2</sub>O \| color = incolor, blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre a causa de les seves impureses; incolor en llum transmesa ([[làmina prima]]) \| ~~hàbit~~habit = cristalls tabulars o prismàtics. Sol ser el mineral base de les [[Rosa del desert\|roses del desert]] \| impureses = de vegades en fibres \| sistema = [[monoclínic]] \| macles = en puntes de fletxa (també coneguda com a ''cua d'oreneta'') en {100} i llança. \| ~~exfoliació~~exfoliacio = Perfecta en {010}, micàcia en algunes mostres; en {100} observable \| ~~lluïssor~~lluissor = nacrada (a causa de l'exfoliació perfecta), vítria, subvítrica i setinada en agregats fibrosos; també sedosa i terrosa \| ratlla = blanca \| duresa = 2 (espècie mineral de referència); pot decréixer fins a 1,5 depenent de la direcció (propietat anisotròpica) Línia 23: \| fractura = desagregable, concoïdal \| tenacitat = flexible \| ~~estructura cristal·lina~~estructura_cristalina = a = 5,679(5) Å, b = 15,202(14) Å, c = 6,522(6) Å β = 118.43° \| gravetat = \| polit = \| ~~prop òptiques~~ prop_optiques = Biaxial (+) \| ~~refracció~~ refraccio = nα = 1,519 - 1,521 nβ = 1,522 - 1,523 nγ = 1,529 - 1,530 \| ~~birefringència~~ birefringencia = δ = 0,010 \| pleocroisme = incolor \| 2V = mesurat: 58°, calculat: 58° a 68° \| dispersio = ~~\| dispersió =~~ \| extinció = r > v \| longitud ~~ràpida/lenta~~ = \| ~~fluorescència~~ fluorescencia = fluorescent i fosforescent. Taronja-groc tant en ona curta com en ona llarga \| absorció = \| fusió = \| fusibilitat = \| diagnostic = ~~\| diagnòstic =~~ \| solubilitat = soluble en [[aigua]] i en [[àcid clorhídric\|HCl]] \| impureses = \| alteracio = ~~\| alteració =~~ \| altres = \| var1 = Alabastre Línia 52: \| var4 = Selenita \| var4text = Nom utilitzat històricament per a definir varietats transparents \| ~~referències~~referencies = <ref name="mindat">{{ref-web\|url=http://www.mindat.org/min-1784.html\|consulta=4 març 2013\|títol=Gypsum\|obra=Mindat\|llengua=anglès}}</ref><ref name="webmineral">{{ref-web\|url=http://www.webmineral.com/data/Gypsum.shtml#.Vwro_PmLRqM\|consulta=4 març 2013\|títol=Gypsum Mineral Data\|obra=Webmineral\|llengua=anglès}}</ref><ref name="RRUFF">{{ref-web\|url=http://rruff.info/gypsum/names/asc/\|consulta=4 març 2013\|títol=Gypsum Mineral Data\|obra=rruff\|llengua=anglès}}</ref> }} El '''guix''' ('''algeps''', '''ges''' o '''gessa''' del [[grec antic\|grec]] γύψος ''gypsos'') és un [[mineral]] format per sulfat de calci dihidratat (CaSO<sub>4</sub>'''·'''2H<sub>2</sub>O), que cristal·litza en el sistema monoclínic. És un [[Materials petris\|material petri]] que transformat industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat (<nowiki>CaSO</nowiki><sub>4</sub>·½H<sub>2</sub>O). També se'l coneix com a "guix cuit". Les seves propietats, es van descobrir fa més de cinc mil anys a l’[[antic Egipte]].<ref name=RBA>{{ref-llibre\|títol=Diccionario de Arte I\|lloc=Barcelona\|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)\| any = 2003\|isbn=84-8332-390-7\|pàgina=p.202\|llengua=castellà\|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>

Guix: diferència entre les revisions