Maiestas Domini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "beneïr"
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Meister aus Tahull 001.jpg|thumb|250px|Maiestas Domini de [[Sant Climent de Taüll]]]]
La '''''Maiestas Domini''''' (en llatí, la Majestat del Senyor) o Crist en Majestat és una [[iconografia]] del [[cristianisme]], carregada de simbolismes, que representa la manifestació de Déu [[Totpoderós]], senyor de l'Univers. És molt freqüent i representativa de l'art romànic. Consisteix en la imatge de Déu assegut en un tron, amb la seva mà dreta aixecada fent el gest de beneir i aguantant el [[Llibre de la Vida|Llibre de la vida]] amb l'esquerra. Normalment es presenta acompanyat del [[Tetramorf]], és a dir, els símbols dels evangelistes.
 
També rep el nom grec de [[Pantocràtor]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/|títol=Pantocràtor al Diccionari de les arts del Termcat| consulta=21 març 2016|llengua=| editor=|data=}}</ref> ja que la ''Maiestas Domini'' i el Pantocràtor representen, en origen, un mateix concepte teològic, Ara bé, des del punt de vista de la iconografia es tendeix a remarcar les diferències entre ambdues''Maiestas imatges,Domini'' i Pantocràtor ja que ambdues iconografies presenten algunes diferències i, sobretot, es desenvolupen en contextos culturals diferents. Així, la '''''Maiestas Domini''''' és l'habitual a l'Europa occidental i es caracteritza per representar el Totpoderós de cos sencer, assegut en un tron, i és l'habitual a l'Europa occidental, sobretot en l'art romànic. En canvi, el Pantocràtor de l'[[art bizantí]] consisteix en prefereix una representació de Déu de bust o de mig cos que és la que preferentment s'anomena Pantocràtor.
 
Tota una altra cosa són les representacions de [[Crist crucificat]] vestit amb túnica i sovint amb corona popularment anomenades Majestats o [[Crist Majestat]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/|títol=Majestat al Diccionari de les arts del Termcat| consulta=21 març 2016|llengua=| editor=|data=}}</ref> que no s'han de confondre amb la ''Maiestas Domini'' malgrat la similitud terminològica.
Línia 11:
[[Fitxer:Moissac, Abbaye Saint-Pierre-PM 15080.jpg|thumb|Moissac, Abbaye Saint-Pierre-PM 15080]]
 
La iconografia de la ''Maiestas Domini'' registra un procés evolutiu que comença amb l'assimilació cristiana de la iconografiarepresentació imperialde romana,l'emperador entronitzat i culmina amb la integració d'aquesta a la representació del Segon adveniment de Jesucrist ([[Parusia]]). Posteriorment, la seva evolució dóna lloc a altres temes iconogràfics com el Crist Jutge o el Crist Salvador del món ([[Salvator Mundi]]). Una altra derivació de la ''Maiestas Domini'' és la representació de la Mare de Déu en majestat o ''[[Maestà]]''.
 
El concepte de ''Maiestas'' (Majestat) té el seu origen al món romà i expressa la grandesa i el poder de l'emperador. El Cristianisme el va fer seu per aplicar-lo a Déu, sobretot a partir de [[Tertul·lià]] (segles I-II), Tanmateix, les primeres representacions plàstiques d'aquest concepte no apareixen fins a la fi del {{segle|IV}}, arran de l'oficialització de la religió cristiana. Una de les més antigues seria la de l'absis de la [[Basílica de Santa Prudenciana]], a Roma, on es veu Crist assegut en un tron com si fos l'emperador i envoltat pels apòstols, mentre a sobre seu, dalt del cel, apareixen els símbols dels quatre evangelistes ([[Tetramorf]]).
Línia 21:
 
=== Integració de la ''Maiestas'' i el Tetramorf als manuscrits carolingis ===
Va ser al [[scriptorium]] carolingi de Sant Martí de [[Tours]], durant el [[segle IX]] on es va consolidar la integració en una sola imatge simbòlica de la representació del Crist en Majestat derivada de la representació de l'emperador entronitzat i els símbols dels Quatre Evangelistes, l'anomenat [[Tetramorf]]. Aquesta imatge (Crist en Majestat l + Tetramorf) ala podem trobar ocupant un lloc preferent en manuscrits produïts a Tours tdurantdurant el segle IX alstals com l'Evangeliari de Lotari, la primera Bíblia de Carles el Calb o la Bíblia de Moutier-Grandval.
 
Segueix trobant-se en llibres manuscrits del {{segle|X}} com l'evangelarievangeliari dit Còdex de Gero, produït a l'[[Illa monàstica de Reichenau]] o el [[Beatus de Girona]].
 
La integració de la ''Maiestas'' amb el Tetramorf consolida la diferenciació de la manera occidental de representar el Totpoderós respecte del Pantocràtor bizantibizantí de mig cos.
 
=== L'art romànic: el segon adveniment de Jesucrist o Parusia. ===
Les formulacions iconogràfiques desenvolupades a les pàgines dels manuscrits carolingis estableixen els models que l'art romànic adoptarà i plasmarà en formats monumentals, sempre en un lloc preferent de les esglésies. A l'interior, pintat als absis o bé als frontals dels altars. A l'exterior, esculpit, presidint les portades de les esglésies. Vegeu més avall launa llista d'exemples més representatius de la ''Maiestas Domini'' en l'art romànic.
 
L'art romànic representa la màxima expansió de la iconografia de la ''Maiestas Domini.'' De la mateixa manera que als seus orígens s'establia una clara correlació entre la representació de Déu entronitzat i la de l'emperador en majestat, els historiadors assenyalen que la proliferació de la ''Maiestas Domini'' en l'art romànic esdevé una expressió clara de l'[[Feudalisme|ordre feudal]], del seu caràcter immutable i de la seva rígida jerarquia, al capdamunt de la qual es situava Déu.
Línia 37:
La iconografia més habitual de la ''Maiestas Domini'' mostra el Crist en Majestat assegut a un tron, emmarcat per una [[màndorla]] i envoltat pel [[Tetramorf]], és a dir, de quatre vivents o animals que els antics intèrprets dels textos bíblics van identificar amb els [[Quatre Evangelistes]]
 
Déu es representa amb barba i amb els cabells llargs fins a les espatlles. La seva mà dreta la té alçada fent el gest de beneir mentre que amb l'esquerra sosté el [[Llibre de la Vida]], unes vegades tancat i d'altres obert. Acostuma a anar vestit amb túnica i mantell. Els peus els té descalços i sovint reposen damunt d'un coixicoixí o un semicercle que li fa d'escambell. Aquest semicercle representa el món sotmès als peus de Déu.
 
El Crist acostuma a portar al cap una corona,<ref>Versión del [[Apocalipsi]] 14,14</ref> o bé un nimbe en el qual està inscrita una creu. Sovint l'acompanyen altres elements simbòlics com ara les lletres [[alfa]] i [[omega]], primera i útimaúltima lletra de l'alfabet grec.
 
Les fonts bíbliques d'aquesta iconografia es troben en la visió de la glòria del Senyor descrita pel profeta [[Ezequiel]] al llibre d'{{citar Bíblia|Ezequiel|1|4|12}} que es repeteix, en termes bastant similars, al llibre de l'{{citar Bíblia|Apocalipsi|4|2|8}}:
Línia 47:
Aquesta visió defineix clarament la imatge de Déu entronitzat dins de la màndorla (el "cercle de llum") i envoltat pel tetramorf, interpretat com a representació simbòlica dels quatre evangelistes.
 
Altres detalls característics de la iconografia de la ''Maiestas DominiDomin''i procedeixen de diversos textos bíblics. Per exemple, el semicercle que a vegades es representa als peus de Déu (o que fins i tot apareix fent-li de tron) procedeix d'una cita del profeta [[Llibre d'Isaïes|Isaïes]]: “El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus”.{{citar Bíblia2|Isaïes|66|1}} Mitjançant aquest simbolisme es dóna a entendre que tot l'Univers està sotmès al poder de Déu.
 
Les lletres alfa i omega procedeixen del llibre de l'{{citar Bíblia|Apocalipsi|21|6}}: "Jo sóc l’alfa i l’omega, el principi i la fi" mentre que la inscripció "''Ego sum lux mund''i" que es veu dins el llibre de la ''Maiestas'' de Taüll i en altres ''Maiestas'' (Sant Isidor de Lleó) prové de l'[[evangeli segons Joan]], on una afirmació com aquesta es repeteix diverses vegades. Per exemple: “Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué: Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida”.{{citar Bíblia2|Joan|8|12}}
 
A part de ''Ego sum lux mundi'', al libre de la Vida obert hi podem trobar inscripcions molt variades, tals com ''Pax Vobis'' ("La Pau sigui amb vosaltres", relleu del deambulatori de Sant Serni de Tolosa), ''Pax leo'' ("Pau/ Lleó", baldaquí de Ribes), ''Ego sum qui sum'' ("Jo sóc el que sóc", al Missal de Sant Ruf), ''Sanctus Deus'' ("Sant Déu", tapísTapís de la creació), ''Ego sum Via, Veritas et Vita...'' ("Jo sóc el camí, la veritat i la vida...", Santa Maria de Mur), etc.
 
== Exemples més representatius en l'art romànic ==
Línia 78:
 
=== Pintura mural ===
*La pintura mural romànica catalana ofereix alguns dels millors exemples d'aquesta iconografia. Destaca especialment el conjunt de l'[[Absis central de Sant Climent de Taüll]] (MNAC). És igualment notable la ''Maiestas Domini'' de [[Santa Maria de Mur]] (Museu de Boston) i cal esmentar així mateix les pintures murals de [[Sant Pau de Fontclara]], Sant Pere d'Esterri de Cardós, [[Santa Eulàlia d'Estaon]] o les de l'atri de [[Sant Vicenç de Cardona]] (MNAC). Més tardà és el Crist en Majestat que formava part de les pintures murals de [[Santa Maria de Lluçà]].
*La pintura mural romànica d'Andorra oferiria exemples d'aquesta iconografia a l'[[Església de Santa Coloma (Andorra la Vella)|esglèsia de Santa Coloma]] i a [[Sant Miquel d'Engolasters]].
* En la pintura mural romànica espanyola destaquen la ''Maiestas Domin''i del panteó reial de Sant Isidor de Lleó i la de l'absis de l'església dels Sants Just i Pastor de Segòvia.
* A França sobresurt la ''Maiestas Domini'' pintada a l'absis de la "Capella dels Monjos" de [[Berzé-la-Ville|Berzé--la-Ville]] estretament relacionada amb la important [[abadia de Cluny]]
* A Alemanya es pot esmentar la ''Maiestas'' que presideix l'absis de l'església de Sant Pere i Sant Pau que es troba a l'[[illa monàstica de Reichenau]]
* A Itàlia el tema presenta intereresants particularitats iconogràfiques degudes a una directa influència bizantina, com es pot comprovar a l'absis de Sant'Angelo in Formis o a les pintures del nàrtex de l'abadia de San Pietro al Monte (Civate).
 
{| align=center