Les Lleis (Ciceró): diferència entre les revisions

'''''De lleis''''' (''De legibus'') és un tractat escrit per [[Ciceró|Marc Tul·li Ciceró]], basat en l’obra de [[Plató]], ''[[Les Lleis]].'' És de datació inexacta, entre l’any 45 i el 43 aC. Altres autors afirmen que va ser escrit l’any 52 aC. És un diàleg polític entre el mateix autor (Marc), el seu germà [[Quint Tul·li Ciceró|Quint]] i el seu amic [[Tit Pomponi Àtic|Àtic]]. Reflexiona sobre la Llei de manera filosòfica, les lleis religioses i les lleis polítiques. La conversa té lloc a [[Arpino|Arpí]], on està situada la vil·la de Ciceró, durant un llarg dia d’estiu. <ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Ciceró|nom=Marc Tul·li|títol=De legibus|url=|edició=|llengua=Llatí i castellà|data=1956|editorial=Universidad de Puerto Rico|lloc=San Juan|pàgines=|isbn=}}</ref>

La situació política durant l’any que escriu el D''ede legibus'' es podria valorar amb cert optimisme, ja que els anys de desterrament havien quedat enrere i Ciceró havia pogut tornar a la seva pàtria de manera triomfal. A més a més Clodi acabava de ser mort. Ciceró podia pensar que la constitució de la ''[[De re publica|res publica]]'' s’apropava a la perfecció. Amb aquest optimisme escriu ''de republica'' i idea el D''ede legibus''. És un moment de maduresa i d’experiència, la qual li permet ser exemple de vida política i jurídica del poble romà. La composició delde D''ede legibus'' arriba en el cim del seu destí polític i en la plenitud de les seves facultats intel·lectuals. És un moment d’optimisme i calma i això es reflecteix en  el resultat de l’obra, tot i que ja comencen a fer-se palesa les desgràcies públiques. <ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Ciceró|nom=Marc Tul·li|títol=Las Leyes, Catilinarias|url=|edició=3ª edició|llengua=llatí i castellà|data=2000|editorial=Centro de Estudios Políticos y Constitucionales|lloc=Madrid|pàgines=|isbn=}}</ref>  

=== Llibre primer<ref>{{Ref-web|url=http://www.thelatinlibrary.com/cicero/leg1.shtml|títol=Cicero: de Legibus I|consulta=2017-04-28}}</ref> ===

* Introducció (1-18): els tres personatges comencen parlant de la història com a ciència, utilitzant com a pretext un arbre històric. Àtic i Quint animen Ciceró a escriure història, donat que no hi ha qualitat en els treballs històrics ja realitzats. Tot i això, Ciceró es declara incapaç de poder-ho fer al·legant falta de temps. Explica que les seves intencions eren abandonar l’eloqüència i dedicar-se a la història i al dret perquè la gent li pogués demanar consell. En aquest moment Àtic l’anima a parlar de dret però Ciceró diu que els temes jurídics tenen poca importància. Llavors Àtic suggereix exposar les lleis que corresponen a l’Estat ideal definit i explicat a la ''[[De re publica|República]]''. Ciceró accedeix a fer-ho començant per les arrels filosòfiques.

* Segona part: defensa de la teoria precedent (36-66). Ciceró comença exposant les tendències de les escoles gregues que es basen en l’objectivitat del Dret amb la intenció d’eliminar les objeccions en contra d’això. [llacuna] S’emprèn una discussió contra l’escola filosòfica que va en contra de la teoria objectivista: l’[[escolal’escola epicúria]]. Continua amb les escoles que admetre l’objectivitat del Dret però defensen la vida moral com a fi. Amb aquestes últimes escoles no seria difícil arribar a un acord, ja que les diferències són superficials, segons Marc Tul·li.

=== Llibre segon<ref>{{Ref-web|url=http://www.thelatinlibrary.com/cicero/leg2.shtml|títol=Cicero: de Legibus II|consulta=2017-04-28}}</ref> ===

* Introducció: La doble pàtria (1-7). Àtic suggereix anar cap a un altre lloc i continuar la conversació allí admirant el paisatge [[Arpino|d’Arpí]]. Aquest paisatge és especial per a Ciceró, ja que va ser el seu lloc natal. A partir d’això comença un debat en relació a la pàtria municipal.

* Resum filosòfic i preàmbul de les lleis religioses (7-17). Comença amb el resum del debat que havien acabat de tenir al llibre I. Aborda l’aspecte religiós que constitueix el preludi de ''[[Lesles Lleis]]''lleis de Plató. Quint expressa que Marc preserva satisfactòriament l’originalitat de les idees expressades. Ciceró diu que no pretén ser només un traductor d’allò que va dir Plató.

* El Codi i els comentaris (18-45). Marc Tul·li recita, en aquesta part, les regles religioses que marcaran la seva república. Les comenta de manera cronològica, seguint l’ordre adoptat al codi. Parla dels sentiments dels fidels, de l’organització del culte i les festes, dels [[Àugur|auguris]], dels problemes de l’art endevinatori, de les normes per als rituals i dels jocs. Ciceró mana obeir les obligacions religioses.

* La qüestió dels ''sacra privata'' (46-69). Es tracten els ritus privats relacionats amb els drets dels ''[[manes]]''. Es condemna la tendència dels pontífexs a supeditar el dret diví al dret civil. Marc formula regles per als ritus funeraris. Aquest llibre s’acaba amb una breu conclusió.

=== Llibre tercer<ref>{{Ref-web|url=http://www.thelatinlibrary.com/cicero/leg3.shtml|títol=Cicero: de Legibus III|consulta=2017-04-28}}</ref> ===

* El Codi i els comentaris (6-47). Marc enumera les lleis polítiques i es refereix als poders dels magistrats, a les magistratures, als tribuns, al [[Senat romà|senat]], als [[Comicis romans|comicis]] i a la responsabilitat dels polítics. També enumera els autors grecs que es van dedicar al mateix tema. Quint protesta però no sabem com continua la seva intervenció, ja que hi ha un tall en el manuscrit. A continuació, Quint i Àtic debaten en contra dels [[Tribú de la plebs|tribuns de la plebs]], mentre que Ciceró els defensa. El diàleg ara s’enfoca cap a la necessitat de reforma de l’ordre senatorial. Quint condemna la votació secreta, però Ciceró expressa que no és un tema fàcil de tractar. Marc demana moderació en les reunions del [[Senat romà|senat]] i responsabilitat del president. No està d’acord amb el privilegi i el dret d’apel·lació del poble.

És difícil d’assegurar quin autor va ser la font principal de Ciceró per compondre el D''ede Legibus''. Paneci, que va ser el fundador de l’Estoa Mitjana, [[Antíoc d'Ascaló|Antíoc d’Ascaló]] que va intentar harmonitzar les doctrines de l’[[Acadèmia platònica|Acadèmia]]l’Acadèmia amb les [[Escola peripatètica|peripatètiques]] i les [[Estoïcisme|estoiques]] i [[Posidoni]] podrien haver estat els autors que el van influir més en les seves idees filosòfiques. Probablement, Ciceró es va inspirar en el rerefons de la filosofia estoica menys rígida i més adaptable al pensament romà.

La primera traducció al castellà que hi ha constatada delde D''ede legibus'' és de Francisco Navarro Calvo en ''Las Obras Completas'' de Ciceró, publicat per la Biblioteca Clásica l’any 1884.<ref name=":1" />