Hanna Maron: diferència entre les revisions

Hanna Maron (en hebreu *[[Berlín]], [[22 de novembre]] de [[1923]] a- Berlín;[[Tel Aviv]], [[30 de maig]] 2014 a Telde Aviv[[2014]]; nom de naixement ''Hanna Meierzak'', més tard ''Channa Maron-Rechter'') erava ser una actriu israeliana guanyadora del [[premi Israel]] all'any 1973 i guardonada en el marc de l'art interpretatiu. Fou membre durant molts anys de l'agrupació teatral Cameri a Tel Aviv.

Filla d'un electricista, va néixer el [[1923]] amb el nom de Hanna Meierzak a Berlín. La seva ambiciosa mare es va cuidar que amb quatre anys pogués actuar de ''Patufet'' a l'obra de Renée Stobrawa. Amb el nom ''Hannele Meierzak,'' dela nena va participar en algunes de les últimes pellículespel·lícules mudes i les primeres sonores, entre d'altres [[M|''M'']] de [[Fritz Lang]]. En el seu últim film alemany tenia com a company [[Hans Albers]] i un mico. A més llegia textos a la ràdio berlinesa i continuava actuant al teatre: el 1931 va interpretar Pepita a ''Das schwache Geschlecht'' (''El sexe dèbil'') amb posada en escena de [[Max ReinhardtsReinhardt]]. El mateix any va interpretar Pünktchen (''Puntet''), amb Hans Schaufuß com a Anton, a l'adaptació teatral de Gottfried Reinhardt de la novellanovel·la infantil ''Pünktchen und Anton'' (''Puntet i Anton'') d'[[Erich Kästner]] al Teatre Alemany de Berlín. L'any següent va actuar amb [[Emil Jannings]] a l'adaptació teatral de Karlheinz Martin de l'obra de [[Gerhart Hauptmann]] ''Fuhrmann Henschel'' (''El cotxer Henschel'').

Després de l'arribadala alpresa de poder dels nacionalsocialistesnazis l'any 1933, la Hanna va ser convidada a cantar una cancó a la ràdio per l'aniversari d'una distingida personalitat nazi, cosa que probablement va ser un error del director de la ràdio. La seva mare s'hi va negar perquè eren de família jueva. El seu pare va decidir exiliar-se a Palestina, però abans que mare i filla es retrobessin amb el pare, la Hannele va actuar al [[Théâtre des Champs-Élysées|Teatre dels Camps Elisis]] de París a ''Émile et les Détectives'' (''Émile i els detectius'').

Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va ser soldat a la brigada jueva de l'[[exèrcit britànic]] i membre del grup de música i interpretació ''Me'ein Seh'' (com''Com un d'aquests'') amb el seu primer marit Yossi Yadin. Tots dos van formar part més tard de la primera agrupació del [[Teatre Cameri]]. Allà va tenir papers protagonistes en obres com Alle''Tots meineels Söhnemeus fills'', ''Hedda Gabler'', Was[[La ihrnit wolltde reis|''La nit de reis'']], ''[[Medea]]'' i Die''Figuretes Glasmenageriede vidre''.

En un atac terrorista de l'organització[[Organització per a l'alliberamentAlliberament de Palestina]] (OLPOAP) el 10 de febrer de 1970 en un vol d'El-Al a la sala de passatgers de l'[[aeroport de Munic i]] va resultar greument ferida i va perdre el peu esquerre a causa d'una granada de mà dels tres terroristes. Un any després ja tornava a ser als escenaris, com a Medea, amb una pròtesi.

Maron era molt activa en les organitzacions de pau a Israel i va assistir a la signatura dels [[acords d'Oslo]] a Washington. Es va posicionar a favor d'un Estat palestí amb les fronteres del 1967.

Va actuar en algunes pellículespel·lícules israelianes i a principis dels anys 90 va ser cofundadora del Teatre Herzlia.

A l'any 2016 Barbara Yelin i David Polonsky van crear respectivament una novellanovel·la gràfica amb passatges de la vida de Maron.

* 1929: ''Ehe in Not'' (Matrimoni en perill)<br>

* 1929: ''Meineid'' (Perjuri)<br>

* 1931: ''Nachtkolonne'' (La brigada nocturna)<br>

* 1932: ''Das schöne Abenteuer'' (La bonica aventura)<br>

* 1933: ''Heut' kommt's drauf an'' (D'avui depèn)<br>

* 1953: ''Even al kol meel'' <br>

* 1976: ''Doda Clara''

* 1980: ''Ha‘Ayit''(La presa del voltor)<br>

* 1982: ''Kvish L'Lo Motzah''

* 1983–1986: ''Krovim Krovim'' (sèrie de televisió)

* 1990: ''Z‘man emet''

* 1998: ''Yom Yom'' (Dia rere dia)<br>

* 2005: ''Krovim krovim: The Reunion'' (Telefilmtelefilm)