Nacionalisme flamenc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Simplificació de dates |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:VlaamseStrijdvlag.svg|thumb|El moviment flamenc empra una variant de la bandera de Flandes, on el lleó té la llengua i les urpes negres en comptes de vermelles.]]
[[Fitxer:DaelsBorms1941.jpg|vinheta|Els col·laboracionistes flamencs Borms i Daels]]
El '''moviment flamenc''' (en [[neerlandès]]: ''Vlaamse Beweging'') és un terme popular emprat per descriure el moviment que cerca una major autonomia o la independència per a [[Flandes]], per a la protecció de la llengua neerlandesa a [[Flandes]] i la protecció de la seva cultura.▼
[[Fitxer:Bandera del VNV.svg|vinheta|200px|Bandera del VNV]]
▲El '''moviment flamenc''' (en [[neerlandès]]: ''Vlaamse Beweging'') és un terme popular emprat per descriure el moviment que cerca una major autonomia o la independència per a [[Flandes]], per a la protecció de la llengua neerlandesa a [[Flandes]] i la protecció de la seva cultura, tant al [[Flandes]] com al [[Westhoek|Flandes francès]].
== Antecedents històrics ==
S'ha de distingir històricament el nacionalisme flamenc del nacionalisme holandès causa de la ruptura històrica que es va produir en el moment de la reforma protestant. L'Associació dels flamencs amb els francòfons prové del llegat dels Països Baixos espanyols, quan es van associar en una lliga de les províncies catòliques per frenar la dissidència protestant.
El nacionalisme flamenc prové del [[moviment flamenc]] del segle XIX i principis del segle XX, que va reclamar i va obtenir el reconeixement del neerlandès com a llengua nacional a Bèlgica.
Durant la [[Primera Guerra Mundial]], especialment amb [[Auguste Borms]], una minoria nacionalista flamenca belga va fer costat als alemanys per tal de crear entre d'altres el [[Consell de Flandes]]. Va ser durant aquest període que la [[Universitat de Gant]] organitza primers cursos de neerlandès. En aquells anys els oficials militars, sorgits de la burgesia flamenca parlaven francès, però de vegades tenien dificultats per fer-se entendre als soldats que parlaven dialecte [[való]] o [[flamenc]].<ref>[http://neon.niederlandistik.fu-berlin.de/langvar/dutchbelgium1914/ Nederlands Online '''(nl)''']</ref> Això provocà la tensió entre els soldats flamenques i els seus oficials, que portà a la fundació del "[[Frontbeweging]]" (moviment del front). Aquesta història romàntica dels oficials que només parlaven flamenc és només un dels mites que formen la base del nacionalisme flamenc.<ref>{{ref-web| url=http://www.demorgen.be/dm/nl/992/Wetenschap/article/detail/344172/2008/07/11/5-Vlaamse-mythen-in-hun-blootje.dhtml| langue=nl |títol=5 Vlaamse mythen in hun blootje | data= 11/07/2008 |autor= De Morgen |consulté le=9 septembre 2015 }}</ref>.
El període d'entreguerres va veure la creació del [[Verdinaso]] en 1931 i de la [[Unió Nacional Flamenca]] (''Vlaams Nationaal Verbond'', VNV) fundada en 1933 per [[Staf de Clercq]] amb la finalitat de crear un Estat flamenc separada de [[Valònia]]. Aquests moviments van col·laborat amb els nazis durant la [[Segona Guerra Mundial]]; Secretari General de la Federació de futbol de Flandes, [[Robert Jan Verbelen]], era també un dels col·laboradors més importants de Bèlgica. Més de deu mil flamencs va lluitar en el [[Front Oriental de la Segona Guerra Mundial|front oriental]] al costat dels soldats de l'[[Alemanya nazi]], així com la divisió [[28a Divisió de Granaders SS Voluntaris Wallonien|SS Valònia]]
El moviment social, no electoral, més important és el [[Vlaamse Volksbeweging]]. Entre els partits polítics cal destacar la [[Nieuw-Vlaamse Alliantie]] i el [[Vlaams Belang]]. Entre les organitzacions no parlamentàries hi ha ''Voorpost'' i ''Nationalistische Studentenvereniging'', ambdues d'extrema dreta, i ''Meervoud'' d'inspiració marxista i independentista.
Linha 10 ⟶ 19:
* [[Nacionalisme belga]]
* [[Partició de Bèlgica]]
== Referències ==
{{referències}}
{{Nacionalismes sense estat d'Europa}}
| |||