Democràcia Paritària: diferència entre les revisions

És la forma d'organització social i política en què hi ha igualtat de nombre i drets dels diferents col·lectius que componen la societat i que han de formar part dels òrgans decisoris i de govern. Per ampliar i aprofundir el sentit de la democràcia es pretén assolir l'equilibri entre homes i dones en els òrgans de decisió política. Per a això s'ha encunyat el terme de democràcia paritària, que s'aplica a aquells sistemes democràtics en els quals s'equilibra per gènere la representació política. El concepte de democràcia paritària fa referència a la representació equiparada d'homes i dones, de manera que cap dels sexes tingui representació menor al 40%. La comptabilització de la presència, és una estimació a partir de la qual la societat i els partits polítics s'aniran acostumant a incorporar dones i homes d'una manera equitativa. L'objectiu és que arribi un moment que no calgui comptabilitzar la igualtat, perquè de fet hi hagi una igualtat en l'accés i permanència de les dones en la política. La idea de democràcia paritària, comença pel reconeixement del fet que les dones constitueixen el 50% de la societat, la meitat les intel·ligències i capacitats potencials de la humanitat i, per això, la seva representació en els llocs de decisió constitueix una pèrdua per al conjunt de la societat. Pel contrari una participació equilibrada pot generar idees, valors i comportaments, de manera que es reclama un repartiment equilibrat del poder. Aquest concepte adquireix, naturalesa pròpia arran de l'anomenada Declaració d'Atenes, aprovada en la primera Cimera Europea "Dones al poder", celebrada a Atenes el 3 de novembre de 1992, a la qual van concórrer responsables polítiques, teòriques del feminisme. Compartia les següents afirmacions:

- Les dones constitueixen la meitat de les intel·ligències i les capacitats potencials de la humanitat i la seva representació en els llocs de decisió constitueix una pèrdua per al conjunt de la societat,.

- unaUna participació equilibrada de dones i homes en la presa de decisions pot generar idees, valors i comportaments diferents que vagin en la direcció d'un món més just i equilibrat tant per a les dones com per als homes, i.

'''Portugal''' va modificar la seva Constitució per permetre les Mesuresmesures d'acció positiva en els lleis electorals establint, en el su article 109, que "la participació directa i activa d'homes i dones en la vida política és Condició i instrument Fonamental de consolidació del sistema democràtic, il 'Llei promoure la igualtat a l'Exerciciexercici dels drets cívics i polítics i la no discriminació per Raóraó de sexe a l'accés a càrrecs polítics ". De la mateixa manera, a l'article 9 de la Constitució és declara, a l'apartat h), de promoure la igualtat entre homes i dons constitueïx unaun taverna Fonamental de l'Estat. On és Parlava de participació dels "ciutadans" és parla d'homes i dones: per tant, al discurs constitucional "l'al·lusió directa a la Condició femenina va envair, després de dir 1997, l'esfera mateixa de la ciutadania« 2". De moment no s'a concretat legislativament aquesta reforma constitucional.

'''Itàlia i França,''' si més no per les referències que tant des de la doctrina com des de l'àmbit polític s'han fet als seus processos d'introduir mesures positives per aconseguir augmentar el nombre de dones en llocs de representació. En tots dos casos el primer intent va fallar en estimar els seus òrgans de control de constitucionalitat contravenia el principi d'igualtat tal com apareixia regulat en el text fonamental. França hi va haver de resoldre-ho utilitzant el procediment més costós, és a dir, la 2 AMARAL, ML. "Les dones en el Dret Constitucional: el cas portuguès". Itàlia al 1997 ocupava el número 43 en ordre decreixent en la classificació de països pel percentatge de dones a les Cambres baixes amb un 11,1% de representació femenina; França el lloc 72 amb un 6,4% de dones en l'Assemblea Nacional. Els primers llocs els ocupaven Suècia (40,4%), Noruega (39,4%), Finlàndia (33,5%), Dinamarca (33%) i els Països Baixos (31,3%). Alemanya el 9 (26,2%), Espanya era al lloc 14 amb el 24,6%, Portugal el 34 (13%), Bèlgica el 40 (12%), i Grècia el 73 (6,3%).

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a data de juliol de 2015 la presència de dones amb càrrecs executius en els principals partits polítics era del 34,9%, molt per sota de la representació masculina. Això dista molt del que disposa la Llei Orgànica 3/2007 de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que insta a augmentar la presència de dones en òrgans oficials, no podent representar menys del 40% de la seva composició. Si analitzem el nombre de dones que formen part del govern actual a funcions, quatre ocupen sengles ministeris, fet que suposa el 30,8% del total. Com veiem, segueix sent un percentatge menor que l'exposat en la Llei Orgànica. La Unió Europea està lluny d'assolir la paritat en els governs dels seus estats membres. Actualment, el total de dones amb càrrecs ministerials en el conjunt dels vint països comunitaris arriba tan sols el 23,6%. Aquest percentatge representa que de les més de 500 persones que se sentin totes les setmanes en els consells de ministres, tan sols 125 són dones. Els únics països membres que compleixen amb la condició d'igualtat a les seves files són Finlàndia, Bèlgica, França i Espanya. Pel que fa a la representativitat de les dones al Parlament Europeu, Espanya ocupa el 5è lloc amb 54 dones als escons. En la política i el sistema de presa de decisions d'Espanya encara queda molt per fer en matèria d'igualtat de gènere. Les elits polítiques del nostre país són sobretot masculines, i els alts càrrecs o les decisions són preses normalment per homes. Conscients del llarg camí que queda per caminar en qüestions d'igualtat de gènere, no només en la vida política, sinó en qüestions salarials o socials

'''Legislació estatal: Legalització de CCOO. El 1977 va ser creada la Comissió de la Dona.'''

- Les actuacions dels partits polítics han estat diverses: crear branques femenines per promoure la militància, per tractar les qüestions específiques de les dones, i que aquestes figurin en els programes polítics, completar la formació amb vista a l'activitat política, organitzar els horaris de les reunions i establir un servei de guarderies, distribuir els llocs de responsabilitat en el partit entre homes i dones i, finalment, el sistema de quota i la composició de les llistes per a la present.