Diferència entre revisions de la pàgina «Requint»

1.014 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
 
El clarinet requint té un sò penetrant, el [[staccato]] incissiu, i un timbre brillant. Al registre agut el resulta és estrident , al registre central una bona sonoritat emprada pels compositors que buscaven una alternativa aguda respecte al clarinet sibemoll, i al registre greu (chalomeau) és concentren la major part de dificultats degut a que no té prou cos. Básicament s’empra per a tocar passatges aguts.
 
== Història del Requint ==
Dins dels Requint, ja en desús, trobem el afinat en Re, el més greu i primitiu del grup, l'ús va ser molt comú a principis del segle XIX. El repertori més conegut per aquest clarinet són els concerts de [[Johann Melchior Molter]].
 
[[Johann Stamitz|J. Stamitz]] també  inclourà el Requint en alguna de les seves simfonies al igual que [[Jean-Philippe Rameau|Rameau]], [[Johann Christian Bach|J.C. Bach]] i [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]]. Així mateix [[Richard Wagner|Wagner]] el fa servir en [[Tannhäuser (Wagner)|Tanhauser]] i en les [[Cavalcada de les valquíries|Valquíries]], [[Ígor Stravinski|I. Stravinsky]] en [[La consagració de la primavera|la Consagració de la Primavera]] i [[Johann Strauss II|J. Strauss]] en algunes polques i valsos, juntament amb l'afinat en Mib.
 
També van existir els requints afinats en Lab, Sol i Fa, relegats a un exclusiu ús de bandes militars, especialment a [[Espanya]], [[Hongria]] i [[Itàlia]], per la seva sonoritat directa i cridanera i al seu afinació difícil de controlar.
 
== <big>Repertori del Requint</big> ==
·        Re Sixto, Concert N.6 per a Requint.
 
-[[Gustav Mahler|Mahler. G]]: Passatges orquestrals: Simfonia “La Cançò de la Terra”,                              Simfonies nº ( 1,2,3,4,7,8,9).
 
-[[Johann Melchior Molter|Molter. J.M]]: Concert nº1 per a Requint en La Major, MWV 6 Nº41.
22

modificacions