Requint: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
[[Fitxer:Clarinet Sib i Requint.jpg|vinheta|Clarinet Sib (Esquerra) Requint (Dreta)]]
[[Fitxer:Requint.jpg|vinheta|Requint (Clarinet Eb)]]
És un
Té el mateix sistema de claus i de digitació que el [[Clarinet]]
Aquest tipus de clarinet s’empra en [[Banda simfònica|bandes simfòniques de música]], agrupacions de clarinets i en orquestres, tot i així cap destacar que no té un ampli repertori com
El clarinet requint té un sò penetrant, el [[staccato]] incissiu, i un timbre brillant. Al registre agut el resulta és estrident , al registre central una bona sonoritat emprada pels compositors que buscaven una alternativa aguda respecte al clarinet
== Història del Requint ==
Dins dels Requint, ja en desús, trobem el afinat en Re, el més greu i primitiu del grup, l'ús va ser molt comú a principis del segle XIX. El repertori més conegut per aquest clarinet són els concerts de [[Johann Melchior Molter]].
[[Johann Stamitz|J. Stamitz]] també inclourà el Requint en alguna de les seves simfonies al igual que [[Jean-Philippe Rameau|Rameau]], [[Johann Christian Bach|J.C. Bach]] i [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]]. Així mateix [[Richard Wagner|Wagner]] el fa servir en [[Tannhäuser (Wagner)|Tanhauser]] i en les [[Cavalcada de les valquíries|Valquíries]], [[Ígor Stravinski|I. Stravinsky]] en [[La consagració de la primavera|la Consagració de la Primavera]] i [[Johann Strauss II|J. Strauss]] en algunes [[Polca|polques]] i [[Vals|valsos]], juntament amb l'afinat en Mib.
També van existir els requints afinats en Lab, Sol i Fa, relegats a un exclusiu ús de bandes militars, especialment a [[Espanya]], [[Hongria]] i [[Itàlia]], per la seva sonoritat directa i cridanera i al seu afinació difícil de controlar.
=== "El Pitu Montanyés" ===
El requint és un instrument molt difós popularment a [[Cantàbria]], on es coneix com "[http://pacosanjose.galeon.com/aficiones2181238.html Pitu Montañés]", es toca acompanyat de [[Tamborí|tambor]] o redoblant i la parella resultant es diu “Piters”.
Es va difondre en el centre-occident càntabre, [[:es:La_Montaña|La Muntanya]], des de mitjan segle XIX i va substituir en gran mesura al [[:es:Flauta_de_tres_agujeros|silbu]], a la [[dolçaina]] i a la [[gaita]] com a instrument emprat en la interpretació de peces del folklore càntabre, [[Jota|jotes]] i [[:es:Pericote|pericotes]]
Entre “Els Piters” històrics més coneguts destaquen Joaquim i Antoni Mediavilla «els de [[:es:Villapresente|Villapresente]]», Servando Crespo [[:es:Escobedo_de_Camargo|d'Escobedo de Camargo]], Tomás Castillo, «Tomasón», de [[:es:Anievas|Anievas]] o Bosio i Martín. En l'actualitat, Alfonso Díaz Casado, Paco San José, Joaquín Arnaiz i Fernando Gómez.
|