Revisió del 22:21, 23 maig 2017 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 968.352 edits m ← Edició anterior		Revisió del 00:06, 24 maig 2017 modifica desfés Pau Sibmol (discussió \| contribucions) 22 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 4: [[Fitxer:Clarinet Sib i Requint.jpg\|vinheta\|Clarinet Sib (Esquerra) Requint (Dreta)]] [[Fitxer:Requint.jpg\|vinheta\|Requint (Clarinet Eb)]] És un ~~intrument~~instrument [[aeròfon]] de la familia [[Instrument de vent de fusta\|vent fusta]], de registre soprano-agut i ~~exiteix~~existeix en 4 tons d’afinació diferents (Lab, Fa, Mib y Re) actualment s’utilitza el (Mib) per lo tant està un 4rt de tò per damunt del [[Clarinet\|Clarinet Si bemoll]]. També esés un [[instrument transpositor]]. Té el mateix sistema de claus i de digitació que el [[Clarinet]] ~~sibemoll~~Si bemoll. El tamany del Requint és més petit ( 45-50 cm ) que el del Clarinet Si bemoll (66 cm) per tant el [https://www.google.es/search?q=canyes+clarinet&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjk7Z7agYfUAhUCvRQKHZdFDDAQ_AUICigB&biw=1366&bih=662#tbm=isch&q=boquilla++CLARINET broquet] , les [https://www.google.es/search?q=canyes+clarinet&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjk7Z7agYfUAhUCvRQKHZdFDDAQ_AUICigB&biw=1366&bih=662#tbm=isch&q=ca%C3%91AS+clarinete canyes] i la [https://www.google.es/search?q=abrazadera+clarinete&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjcn9XxgYfUAhWFvBQKHbRzAc8Q_AUICigB&biw=1366&bih=662 abrazadera] també ho són. Cap destacar que per a l’intèrpret del clarinet que ha de doblar veus en [[orquestra]] tocant al mateix temps el clarinet Sib i Requint, precissa de una adaptació, ja que el requint és més petit i el sistema de claus està més junt. Aquest tipus de clarinet s’empra en [[Banda simfònica\|bandes simfòniques de música]], agrupacions de clarinets i en orquestres, tot i així cap destacar que no té un ampli repertori com elels clarinets sopranos ( [[Clarinet\|Sib]] i [[Clarinet en La\|La]]). El clarinet requint té un sò penetrant, el [[staccato]] incissiu, i un timbre brillant. Al registre agut el resulta és estrident , al registre central una bona sonoritat emprada pels compositors que buscaven una alternativa aguda respecte al clarinet ~~sibemoll~~si bemoll, i al registre greu (chalomeau) és concentren la major part de dificultats degut a que no té prou cos. Básicament s’empra per a tocar passatges aguts. == Història del Requint == Dins dels Requint, ja en desús, trobem el afinat en Re, el més greu i primitiu del grup, l'ús va ser molt comú a principis del segle XIX. El repertori més conegut per aquest clarinet són els concerts de [[Johann Melchior Molter]]. [[Johann Stamitz\|J. Stamitz]] també inclourà el Requint en alguna de les seves simfonies al igual que [[Jean-Philippe Rameau\|Rameau]], [[Johann Christian Bach\|J.C. Bach]] i [[Christoph Willibald Gluck\|Gluck]]. Així mateix [[Richard Wagner\|Wagner]] el fa servir en [[Tannhäuser (Wagner)\|Tanhauser]] i en les [[Cavalcada de les valquíries\|Valquíries]], [[Ígor Stravinski\|I. Stravinsky]] en [[La consagració de la primavera\|la Consagració de la Primavera]] i [[Johann Strauss II\|J. Strauss]] en algunes [[Polca\|polques]] i [[Vals\|valsos]], juntament amb l'afinat en Mib. També van existir els requints afinats en Lab, Sol i Fa, relegats a un exclusiu ús de bandes militars, especialment a [[Espanya]], [[Hongria]] i [[Itàlia]], per la seva sonoritat directa i cridanera i al seu afinació difícil de controlar. === "El Pitu Montanyés" === El requint és un instrument molt difós popularment a [[Cantàbria]], on es coneix com "[http://pacosanjose.galeon.com/aficiones2181238.html Pitu Montañés]", es toca acompanyat de [[Tamborí\|tambor]] o redoblant i la parella resultant es diu “Piters”. Es va difondre en el centre-occident càntabre, [[:es:La_Montaña\|La Muntanya]], des de mitjan segle XIX i va substituir en gran mesura al [[:es:Flauta_de_tres_agujeros\|silbu]], a la [[dolçaina]] i a la [[gaita]] com a instrument emprat en la interpretació de peces del folklore càntabre, [[Jota\|jotes]] i [[:es:Pericote\|pericotes]] ~~freqüentment~~. Entre “Els Piters” històrics més coneguts destaquen Joaquim i Antoni Mediavilla «els de [[:es:Villapresente\|Villapresente]]», Servando Crespo [[:es:Escobedo_de_Camargo\|d'Escobedo de Camargo]], Tomás Castillo, «Tomasón», de [[:es:Anievas\|Anievas]] o Bosio i Martín. En l'actualitat, Alfonso Díaz Casado, Paco San José, Joaquín Arnaiz i Fernando Gómez.

Requint: diferència entre les revisions