Diferència entre revisions de la pàgina «Requint»

533 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
(m)
[[Fitxer:Clarinet Sib i Requint.jpg|vinheta|Clarinet Sib (Esquerra) Requint (Dreta)]]
[[Fitxer:Requint.jpg|vinheta|Requint (Clarinet Eb)]]
És un intrumentinstrument [[aeròfon]] de la familia [[Instrument de vent de fusta|vent fusta]], de registre soprano-agut i exiteixexisteix en 4 tons d’afinació diferents (Lab, Fa, Mib y Re) actualment s’utilitza el (Mib) per lo tant està un 4rt de tò per damunt del  [[Clarinet|Clarinet Si bemoll]]. També esés un [[instrument transpositor]].
 
Té el mateix sistema de claus i de digitació que el [[Clarinet]] sibemollSi bemoll. El tamany del Requint és més petit ( 45-50 cm ) que el del Clarinet Si bemoll (66 cm)  per tant el [https://www.google.es/search?q=canyes+clarinet&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjk7Z7agYfUAhUCvRQKHZdFDDAQ_AUICigB&biw=1366&bih=662#tbm=isch&q=boquilla++CLARINET broquet] , les [https://www.google.es/search?q=canyes+clarinet&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjk7Z7agYfUAhUCvRQKHZdFDDAQ_AUICigB&biw=1366&bih=662#tbm=isch&q=ca%C3%91AS+clarinete canyes] i la [https://www.google.es/search?q=abrazadera+clarinete&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjcn9XxgYfUAhWFvBQKHbRzAc8Q_AUICigB&biw=1366&bih=662 abrazadera] també ho són. Cap destacar que per a l’intèrpret del clarinet que ha de doblar veus en [[orquestra]] tocant al mateix temps el clarinet Sib i Requint, precissa de una adaptació, ja que el requint és més petit i el sistema de claus està més junt.
 
Aquest tipus de clarinet s’empra en [[Banda simfònica|bandes simfòniques de música]], agrupacions de clarinets i en orquestres, tot i així cap destacar que no té un ampli repertori com elels clarinets sopranos ( [[Clarinet|Sib]] i [[Clarinet en La|La]]).
 
El clarinet requint té un sò penetrant, el [[staccato]] incissiu, i un timbre brillant. Al registre agut el resulta és estrident , al registre central una bona sonoritat emprada pels compositors que buscaven una alternativa aguda respecte al clarinet sibemollsi bemoll, i al registre greu (chalomeau) és concentren la major part de dificultats degut a que no té prou cos. Básicament s’empra per a tocar passatges aguts.
 
== Història del Requint ==
Dins dels Requint, ja en desús, trobem el afinat en Re, el més greu i primitiu del grup, l'ús va ser molt comú a principis del segle XIX. El repertori més conegut per aquest clarinet són els concerts de [[Johann Melchior Molter]].
 
[[Johann Stamitz|J. Stamitz]] també  inclourà el Requint en alguna de les seves simfonies al igual que [[Jean-Philippe Rameau|Rameau]], [[Johann Christian Bach|J.C. Bach]] i [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]]. Així mateix [[Richard Wagner|Wagner]] el fa servir en [[Tannhäuser (Wagner)|Tanhauser]] i en les [[Cavalcada de les valquíries|Valquíries]], [[Ígor Stravinski|I. Stravinsky]] en [[La consagració de la primavera|la Consagració de la Primavera]] i [[Johann Strauss II|J. Strauss]] en algunes [[Polca|polques]] i [[Vals|valsos]], juntament amb l'afinat en Mib.
 
També van existir els requints afinats en Lab, Sol i Fa, relegats a un exclusiu ús de bandes militars, especialment a [[Espanya]], [[Hongria]] i [[Itàlia]], per la seva sonoritat directa i cridanera i al seu afinació difícil de controlar.
 
=== "El Pitu Montanyés" ===
El requint és un instrument molt difós popularment a [[Cantàbria]], on es coneix com "[http://pacosanjose.galeon.com/aficiones2181238.html Pitu Montañés]", es toca acompanyat de [[Tamborí|tambor]] o redoblant i la parella resultant es diu “Piters”.
 
Es va difondre en el centre-occident càntabre, [[:es:La_Montaña|La Muntanya]], des de mitjan segle XIX i va substituir en gran mesura al [[:es:Flauta_de_tres_agujeros|silbu]], a la [[dolçaina]] i a la [[gaita]] com a instrument emprat en la interpretació de peces del folklore càntabre,  [[Jota|jotes]] i [[:es:Pericote|pericotes]] freqüentment.
 
Entre “Els Piters” històrics més coneguts destaquen Joaquim i Antoni Mediavilla «els de [[:es:Villapresente|Villapresente]]», Servando Crespo [[:es:Escobedo_de_Camargo|d'Escobedo de Camargo]], Tomás Castillo, «Tomasón», de [[:es:Anievas|Anievas]] o Bosio i Martín. En l'actualitat, Alfonso Díaz Casado, Paco San José, Joaquín Arnaiz i Fernando Gómez.
22

modificacions