|
== Línia temporal ==
El sufragi femení ha estat aprovat (i revocat) diverses vegades a diferents països del món.
El sufragi femení ha estat aprovat (i revocat) diverses vegades a diferents països del món. En alguns països com [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] o [[Sud-àfrica]] el sufragi femení s'ha autoritzat abans que el [[sufragi universal]]; així, una vegada concedit aquest als homes i dones blancs, encara se'ls continuava negant el dret a votar a homes i dones d'altres [[Raça (classificació d'éssers humans)|races]]. No obstant això, en la majoria de països el sufragi femení ha estat el que ha portat a l'universal.
El [[1776]] a [[Nova Jersey]] es va autoritzar accidentalment el primer sufragi femení (es va usar la paraula «persones» en comptes d'«homes»), però es va abolir el [[1807]].
El [[1838]] es va aprovar el sufragi femení (amb les mateixes característiques pròpies que el masculí) a les [[illes Pitcairn]].
El [[1853]] es va aprovar el sufragi femení a Vélez (a l'actual departament [[Colòmbia|colombià]] de [[Departament de Santander|Santander]]). Va ser el primer cas a [[Llatinoamèrica]].
A la segona meitat del [[segle XIX]], diversos països i estats van reconèixer un tipus de sufragi femení restringit a eleccions municipals, i el [[1869]], el Territori de [[Wyoming]] es va convertir en el primer estat dels EUA on es va instaurar el «sufragi igual»<ref>Patricia Ward D'Itri, ''[http://books.google.cat/books?id=F4LqHmZr4CgC&pg=PA17&dq=South+Australia+in+1861+suffrage&hl=ca&ei=hcAyTe27BpCZOt-k0LYC&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CEoQ6AEwCQ#v=onepage&q=South%20Australia%20in%201861%20suffrage&f=false Cross currents in the international women's movement, 1848-1948]'', p.17 {{en}}</ref> (sense diferències de gènere) encara que no el sufragi universal (no podien votar homes ni dones de pell negra).
El [[1893]] es va aprovar a [[Nova Zelanda]] el primer sufragi femení sense restringir,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Daley |nom=Caroline |cognom2=Nolan |nom2=Melanie |títol=Suffrage and Beyond: International Feminist Perspectives |url=http://books.google.cat/books?id=BW3rN_SxnoMC&pg=PA4&dq=1893+new+zealand+suffrage&hl=ca&sa=X&ei=N6RVUrb1C-r17Aa9_IGoCg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=1893%20new%20zealand%20suffrage&f=false |llengua=anglès |editorial=NYU Press |data=1994 |pàgines=3 |isbn=081471871X}}</ref> gràcies al moviment liderat per Kate Sheppard. De tota manera, a les dones només se'ls permetia votar però no presentar-se a eleccions. Les paperetes femenines de votació es van adoptar just setmanes abans de les eleccions generals. Altra vegada des de 1919 les neozelandeses van tenir el dret a ser elegides per a un càrrec polític.
El primer país a oferir el sufragi universal (i també permetre a les dones presentar-se a eleccions per al parlament) va ser [[Austràlia Meridional]] el 1902 (segons d'altres va ser el [[1894]]) i [[Tasmània]] el 1903.
== Estat espanyol ==
A l'estat espanyol, el pes cultural de la ideologia de la domesticitat i el pes de l'Església, entre d'altres, van fer que el moviment feminista s'iniciés dèbilment i fos molt moderat en un principi. Durant el primer terç del segle XX, figures de la [[burgesia]] catalana com [[Dolors Monserdà]] (que escriu el seu ''Estudi Feminista'' el 1909) o [[Francesca Bonnemaison]] estarien lligades més a la promoció de les dones vinculada al [[catolicisme]] social que al [[feminisme]].<ref name="ICD">{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=43bf770fb6f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=43bf770fb6f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default|títol=El vot femení|consulta=14 setembre 2013|nom=Isabel|cognom=Perez Molina|editor=[[Institut Català de la Dona]]}}</ref>
Els primers moviments es produeixen el 1907 quan es presenta una iniciativa legislativa que és derrotada.
L'any 1918 es va fundar l'ANME ([[Asociación Nacional de Mujeres Españolas]]), que va ser l'organització feminista més important de l'època. De 1920 a 1931 es va donar el període de més activitat per aconseguir el vot. Va destacar [[Carmen de Burgos]], que amb la “Cruzada de Mujeres Españolas” va convocar la primera manifestació feminista de l'estat l'any 1921, durant la qual es va repartir un manifest a favor del vot.<ref name="ICD"/>
Durant la dictadura del general [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Primo de Rivera]], aquest, en un gest paternalista i imitant a [[Benito Mussolini|Mussolini]], va donar el dret de vot a les dones a l'[[Estatut Municipal de 1924]]. Aquest dret, molt restringit, doncs només podien votar les dones majors de 23 anys emancipades que no fossin casades ni prostitutes —és a dir, una molt petita minoria— no es va poder exercir mai per l'absència d'eleccions.<ref name="ICD"/>
En començar la [[Segona República Espanyola|Segona República]], destacades diputades com [[Clara Campoamor]] i [[Victoria Kent]] van ser membres de l'ANME. Malgrat això, en els debats parlamentaris sobre la inclusió del sufragi femení a la [[Constitució Espanyola de 1931|Constitució de 1931]], Clara Campoamor es va quedar sola, ja que Victoria Kent s'hi va oposar seguint la disciplina del partit, és a dir, al·legant que el vot de les dones donaria la victòria als partits de dretes per estar massa influenciades per l'Església. Malgrat això, Clara Campoamor va defensar, a costa de la seva pròpia posició en el [[Partit Republicà Radical|Partit Radical]] en què militava, el vot de les dones i enfrontant-se a les habituals campanyes -amb suport científic o sense- que argumentaven la insuficiència en voluntat i intel·ligència del sexe femení. Amb la seva defensa en els debats parlamentaris va guanyar el sufragi femení, per 161 vots a favor i 121 en contra, l'1 d'octubre de 1931.<ref name="ICD"/>
El 16 d'abril de 1933 van votar per primer cop les dones de [[Canet de Mar]] fent ús del dret al vot aprovat a la Constitució de 1931, en un referèndum sobre la construcció del mercat municipal. [[Emília Domenech]], mestra i feminista del poble, va ser una de les principals promotores. A les [[Eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]] va guanyar la dreta a causa de la divisió de les esquerres. Es va culpar aleshores a Clara Campoamor, però després no es va rectificar quan el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] guanyà les [[Eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions l'any 1936]].<ref name="ICD"/>
===Catalunya===
{{AP|Feminisme als Països Catalans}}
A Catalunya, ja l'any 1917 dones com [[Carme Karr]] i [[Àngela Cardona]] van defensar el sufragi femení des de la revista [[Feminal]]. Carme Karr, fundadora de la revista, va ser també la iniciadora a Barcelona de l'ANME i va ser una de les poques dones a l'estat espanyol que es va reconèixer en les [[sufragistes]] britàniques i americanes, que es titllaven aquí de poc femenines i massa radicals.<ref name="ICD">{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=43bf770fb6f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=43bf770fb6f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default|títol=El vot femení|consulta=14 setembre 2013|nom=Isabel|cognom=Perez Molina|editor=[[Institut Català de la Dona]]}}</ref>
El [[21 d'octubre]] de [[1945]] les dones poden votar a la [[Catalunya Nord]], com a la resta de [[França]], per primera vegada.<ref>{{ref-web|url=http://www.assemblee-nationale.fr/histoire/femmes/citoyennete_politique_chronologie.asp |títol=CHRONOLOGIE DU DROIT DE VOTE ET D'ÉLIGIBILITÉ DES FEMMES |consulta= |obra= |editor=Assembleé Nationale |data=15/2/2014 |llengua=francès }}</ref><!--
*[[Emirats Àrabs Units]]
*Ciutat del Vaticà
== Sufragistes ==
Els i les [[sufragisme|sufragistes]] van ser sovint membres de diferents associacions amb el mateix objectiu, però seguint diferents tàctiques; per exemple, les sufragistes britàniques es caracteritzaven per un tipus de defensa més combativa.
== Referències ==
{{Referències}}
== Vegeu també ==
*[[Democràcia]]
*[[Electorat]]
*[[Hubertine Auclert]]
*[[Convenció sobre els drets polítics de les dones]]
== Bibliografia ==
*Martín, Josep Lluís. ''Ignorades però desitjades. La dona política durant les eleccions de la Segona República a Catalunya''. ISBN 9788415720058
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.diagonalperiodico.net/saberes/20786-ochenta-anos-del-voto-femenino-espana.html ''Ochenta años del voto femenino en España''] a ''Diagonal'', per Julián Vadillo, 19/11/2013 {{es}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Sufragi Femeni}}
| 