Diferència entre revisions de la pàgina «Art escènica»

Àmbit educatiu de les arts escèniques.
m (bot: - van deconstruir. + van desconstruir.)
(Àmbit educatiu de les arts escèniques.)
Les '''arts escèniques''' són aquelles arts de representació que es realitzen en un [[escenari]], com ara el d'un [[teatre]] o un [[circ]]. Les [[obres d'art]] que produeixen les arts escèniques són els [[espectacle dramàtic|espectacle]]s.
 
Exemples d'arts escèniques són la [[dansa]], el [[teatre]], la [[dansa-teatre]], el [[circ]], l'[[òpera]], la [[prestidigitació]], el [[transformisme]] i les [[Varietats (gènere teatral)|varietats]].No tenen un àmbit educatiu bó,ya que no són ensenyades ni a primària ni a l'educció obligatoria, i els batxillers artístics estan començant a desaparèixer.
 
==Espectacle ==
[[Fitxer:Merce_Cunningham_-_Ocean_2007_at_Carnival_Center.jpg|thumb|En aquest espectacle el director no guia a l'espectador en un únic focus i a més l'atzar fa que cada dia sigui diferent, trencant els preceptes de l'escena tradicional.]]
{{AP|Teatre contemporani|Òpera contemporània|Dansa contemporània}}
Igual que a les [[arts plàstiques]], a partir dels anys seixanta les arts escèniques a Europa van viure una revolució que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l'[[estètica]] [[realisme teatral|realista]] que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts escèniques, incloent el teatre, la dansa, l'òpera i el circ, sense oblidar l'aparició d'un tipus d'espectacle diferent: el ''[[happening]]'' i l'[[art d'acció]] o ''performance''.<ref name="saumell">Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 {{ca}}</ref>
 
La dansa amb el [[Dansa postmoderna|postmodernisme]] es va renovar totalment, més enllà de l'estil [[dansa neoclàssica|neoclàssic]], incorporant [[accions físiques]] quotidianes o tretes d'oficis, arts marcials, jocs i esports, per exemple; i incorporant el [[text dramàtic|text]] en diverses formes, incloent fins i tot la [[veu]]. A més es considera l'atzar, la forma per la forma (''dance is motion, not emotion'') i la independència de la música, que ocorre al mateix temps però no supedita a la dansa a ella. D'altra banda, els directors teatrals també experimenten amb nous conceptes de l'espai i el temps, a més de la relació amb el text, que pot ser independent del cos (en l'ús de la [[veu en off]], per exemple). Els dramaturgs van acostar el text a la parla quotidiana, el van fer més [[ritual]], en van buscar l'essència, la musicalitat, el [[ritme]] i també el van desconstruir. Les [[arts audiovisuals]] s'incorporen, a més de tota mena de tecnologia.<ref name=saumell/>
Usuari anònim