Immediatament, 33 tancs soviètics van fer cap a la [[Porta de Brandenburg]]. Curiosament, el primer ministre soviètic Nikita [[KhrushchevNikita Khruixtxov]] diu a les seves memòries que, el que ell va entendre de l'incident va ser que els jeeps americans s'havien retirat en veure els tancs soviètics. Aquesta versió va ser desmentida pel Coronel [[Jim Atwood]], aleshores Comandant de la Missió Militar dels EUA a Berlín Occidental.
Línia 18:
===Fi de l'incident===
[[Khrushchev]] i [[Kennedy]] van acordar (sembla que per mitjà d'un canal establert específicament, tot just un mes abans) reduir tensions retirant els tancs. El put de control Soviètic al Checkpoint Charlie tenia comunicació directe amb el General [[Anatoly Gribkov]] de l'Alt Comandament Estratègic Soviètic, que al seu torn la tenia amb amb Khrushchev. El punt de control dels EUA tenia un policia militar al telèfon amb el Quarter General de la Missió Militar dels EUA a Berlín, que, per la seva banda era amb comunicació amb la [[Casa Blanca]]. Kennedy va mostrar la seva disposició a mostrar certa flexibilitat sobre Berlín en el futur, a canvi de que fossin els soviètics els primers de treure els tancs. Pensant que havien guanyat una victòria política, als soviètics van acceptar. En realitat Kennedy era força favorable al Mur: "No és una solució gaire bonica, però una paret és molt millor que una guerra."[1]
Un tanc soviètic es va moure 5 metres i, aleshores, un tanc americà feia el mateix. Un per un els tancs es van retirar. Sembla però que el general [[Bruce C. Clarke]], aleshores Comandant en Cap (CINC) de l'Exèrcit dels EUA a Europa (USAREUR), no va quedar gaire satisfet amb el capteniment del general Clay, que va retornar als Estats Units el maig de 1962. Sembla però, que la fermesa de Clay, va tenir un efecte molt positiu sobre la moral de la població alemanya, dirigida per l'Alcalde de Berlín Occidental, [[Willy Brandt]] i el Canceller de la [[RFA]] [[Konrad Adenauer]].
