Diferència entre revisions de la pàgina «Universitat de Cervera»

Trec enllaç repetitiu a Cervera
(Trec enllaç repetitiu a Cervera)
 
== Història ==
El [[1717]] [[Felip V d'Espanya|Felip V]] dictaminà l'ordre de supressió de les set [[universitats]] de [[Catalunya]] ([[universitat de Lleida|Lleida]], [[universitat de Barcelona|Barcelona]], [[universitat de Girona|Girona]], [[universitat de Tarragona|Tarragona]], [[universitat de Tortosa|Tortosa]], [[universitat de Solsona|Solsona]] i [[universitat de Vic|Vic]] i la creació d'una única universitat central a la ciutat de [[Cervera]].<ref>FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, pág 6-11</ref> La decisió del rei Felip V volia premiar la fidelitat d'aquesta ciutat a la seva causa durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]].<ref>Alcoberro, Agustí (2006):''Catalunya durant la Guerra de Successió''. Volum III. Barcelona, Ara Llibres. p. 252</ref><ref name="s1714espoli">{{ref-publicació | cognom=Aguilera | nom =Genna | article =La nació espoliada | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.48-52 |issn = 1695-2014}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Alcoberro |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro |títol=La desfeta de la memòria història( Vol III) de Catalunya durant la Guerra de Successió |editorial=[[Ara Llibres]] |lloc=Barcelona |data=2006 |isbn=}}</ref> El seu finançament fou amb les rendes que havien tingut les altres universitats catalanes, entre elles els drets portuaris de [[Salou]].<ref>{{ref-web|cognom=Tort |nom=Joan |url=http://www.elpuntavui.cat/ma/article/3-politica/17-politica/591979-mentides-a-cervera.html |títol=Mentides a Cervera |consulta=22/3/2015 |obra= |editor=El Punt Avui |data=11/11/2012 |llengua= }}</ref>
 
L'edifici fou projectat i dirigit per l'arquitecte Francesc Soriano, inicialment, i després per Miguel Marín. Els anys invertits en la seva construcció expliquen que hi ha dos estils artístics clarament diferenciats. De la primera etapa és la façana principal d'estil [[barroc]], feta amb carreus de pedra i emmarcada per una portalada amb dues columnes a cada costat. Sobre s'alça la figura de la [[Immaculada Concepció]], patrona de la institució, i als peus, una placa commemorativa de [[bronze]]. En el punt més elevat s'erigeix la corona reial, recordatori de la fundació monàrquica. De la segona etapa és la façana interior d'estil [[neoclàssic]] amb un frontó jònic i una al·legoria de la Saviesa.
Els catedràtics foren establerts per la personal decisió del capità general, príncep de T'serclaes de Telly, que els va escollir entre els aduladors de [[Felip V]]. Les classes es van iniciar el dia 7 de gener de [[1715]] amb un èxit molt precari. En una carta del dia 12 de febrer de [[1715]] dels comissionats a [[Madrid]] manifestaven als regidors de la capital de [[Segarra]] la seva por a “que no fossin més nombrosos els catedràtics que els alumnes”.
 
Durant tres anys els estudis universitaris de [[Cervera]] van discórrer amb poca importància, però [[Felip V]] des-de Segòvia va donar la seva primera aprovació oficial a la fundació de la '''Universitat de Cervera''', promulgant-ne el decret d'erecció l'11 de maig de [[1717]]. Aquest decret raona sumàriament els motius que han induït al rei a establir a [[Cervera]] la Universitat única de totes les terres del [[Principat de Catalunya]]; assenyala les rendes; les càtedres i les facultats que s'establiran en ella i les dotacions on el rei promet que les dotacions milloraran quan s'hagi desgravat el pressupost de l'edificació de la universitat que ja estava planejada, anul·la tots els altres estudis superiors existents a Catalunya. La Universitat de Cervera era un fet, el [[1717]], com era un fet la destrucció massiva de totes les altres de Catalunya, les rendes de les quals eren adjudicades a la nova acadèmia borbònica.<ref>(FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, pág 11-13).</ref>
 
La primera nòmina de catedràtics de la '''Universitat de Cervera''', que va perseverar de nomenament reial de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] fins que l'any [[1725]] fou convocada la primera oposició, va ser aquesta:
* '''[[Manuel d'Alòs i de Rius]]''' ([[1743]]-[[1752]]) era canonge de [[Lleida]], durant el seu mandat es van celebrar les extraordinàries exèquies per la mort de Felip durant els dies 7 i 8 d'octubre de [[1746]]. Va fer moltes demostracions d'adhesió a la monarquia però no van evitar que un incident provocat per la defensa d'un escolar l'impliqués, fins al punt que va ser desterrat.
* '''[[Blas Rafael de Quintana y de Aguilar]] '''([[1752]]-[[1762]]), de procedència aragonesa (Calanda), va ser canonge de [[Barcelona]]. Tenia 50 anys quan va ser anomenat canceller.
* '''[[Francisco Fuertes Piquer]] '''([[1762]]-[[1789]]), de procedència aragonesa, va ser canonge de [[Tarragona]]. Va presenciar l'expulsió dels jesuïtes de la universitat, fet a partir del qual els ensenyaments universitaris a [[Cervera]] es van ressentir profundament.
* '''[[Mariano Ambrosio Escudero]]''' ([[1789]]-[[1803]]), nascut a [[Osca]], del 6 al 9 de setembre del [[1802]] va rebre la visita del rei [[Carles IV]].
* '''[[Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols]] '''([[1804]]-[[1814]]), barceloní graduat a [[Cervera]], era catedràtic de la universitat des de [[1776]]. Va ser un gran canceller que no va poder aturar el procés, ja inevitable, de la decadència universitària i va haver de viure les incidències que la guerra napoleònica va provocar a la universitat. Fou diputat i president de les [[Corts de Cadis]] l'any [[1810]].<ref>(FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, pág 19-26)</ref>
 
* '''[[Bartomeu Torrabadella]]'''
* '''[[Miquel Conill]]''': [[1723]]. Jesuïta que hi va professar filosofia suarista i després Sagrada escriptura, va publicar la biografia del primer canceller Queralt.
* '''[[Ramon Grau]]''': [[1726]]. Catedràtic de lleis, natural de [[Guissona]], autor d'alguns tractats, entre els quals va donar a l'estampa de la Universitat. ''L'Africanus defensus et illustratus''.
* [[Josep Finestres |'''Josep Finestres i de Monsalvo''']]: [[1731]]-[[1777]]. Humanista, filòsof, jurista. Nascut a [[Barcelona]] el 5 d'abril de [[1688]], fou alumne,abans que mestre, de l'Escola cerverina. Va viure tota la seva vida consagrat a la ciència, va exercir tots els oficis que esdevenien servei de la Universitat, des del de corrector de proves al de vice-canceller. Va morir a [[Montfalcó]] l'11 de novembre del [[1777]]. Traslladat el cadàver a [[Cervera]], li foren dedicades extraordinàries exèquies per la Universitat.
* '''[[Josep Martínez i Pons]]''': [[1735]]. Catedràtic de Lleis, conseller que fou després a les Reials Audiències de [[Barcelona]], de [[Sevilla]], de [[Valladolid]] i del Tribunal Suprem de Castellà.
* [[Antoni de Sentmenat i de Cartellà|'''Antoni Sentmenat''']]: [[1738]]. Catedràtic de Cànons, nomenat bisbe d'[[Àvila]] el [[1783]] i patriarca de les Índies el [[1784]], Era barceloní.
* '''[[Pere Ferrussola]]''': [[1738]]-[[1761]]. Va néixer a [[Olot]] l'1 d'agost de [[1705]], fou alumne de filosofia a [[Cervera]] i després es va fer jesuïta, catedràtic de retòrica, de filosofia i de teologia.
* '''[[Tomàs Cerdà]]''': [[1750]]. Jesuïta tarragoní, va néixer el 22 de desembre de [[1715]], professor de filosofia. El rei el va nomenar cosmògraf major de les Índies. Va morir a [[Itàlia]] exiliat per la monarquia. És autor de múltiples obres que li van proporcional una fama mundial.
* '''[[Llucià Gallissà i Costa]]''': [[1758]]. Jesuïta, nascut a [[Vic]] el 5 de desembre del [[1731]], professor d'humanitats i de filosofia. Autor del drama ''Apolo y Minerva en el Parnaso'', imprès el [[1759]]; profund coneixedor de les llengües llatina i grega i crític eminent. Va deixar una densa bibliografia impresa, del que destaca la biografia de Finestres.
* '''[[Bartomeu Pou]]''': [[1758]]. Jesuïta mallorquí, va professar humanitats a [[Cervera]], expulsat, romangué a [[Bolonya]] i a [[Roma]], on, per les seves traduccions d'[[Herodot]] i d'altres estudis sobre els clàssics fou considerat entre els primers hel·lenistes europeus.
* '''[[Benet Maria Moixó i de Francolí]]''': [[1792]]. Catedràtic de retòrica a la universitat, monjo benedictí del [[monestir de Sant Cugat]]; autor de diverses obres, entre d'elles la biografia de Josep Rialp que l'havia precedit a la càtedra. El [[1803]] fou proposat bisbe de [[Charcas]] a [[Nova Espanya]], i, l'any següent, a la seu de Mixoacan. Va morir víctima dels indis, a Talca de Tucuman, l'any [[1816]].<ref>(FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, pág 26-37)</ref>
 
* [[Francesc Permanyer i Tuyets|'''Permanyer, Francesc''']]. Jurisconsult graduat l'any [[1830]], barceloní.
* [[Joan Prim i Prats|'''Prim i Prats, Joan''']]. Famós general reusenc del [[segle XIX]].
* [[Josep Salat i Móra|'''Salat, Josep''']]. Advocat de [[Cervera]] ([[1762]]). Autor d'una obra sobre numismàtica i una altra sobre bibliografia en català.
* [[Pere Salses i Trilles|'''Salses i Trilles, Pere''']]. Sacerdot natural de [[Llívia]], autor d'una obra de matèries predicables i d'una altre de catequesi pastoral ([[segle XIX]]).
* [[Tomàs Sivilla i Gener|'''Sivilla i Gener, Tomàs''']]. Bisbe de [[Girona]], natural de [[Calella]]([[segle XIX]]).
La universitat era [[catòlica]]: els seus alumnes anaven a missa cada dia, tots confessaven i combregaven un diumenge de cada mes. Es mirava molt la manera de vestir. Tots els estudiants havien d'anar amb hàbits llargs de baieta, amb exclusió expressa de tota mena d'adornament extern de seda. No podien portar espasa, ni cap altra mena d'armes. Els hàbits escolars eren: sotana llarga fins al calçat, negra, i manteu. Els que no gaudien de beca o no pertanyien a algun dels col·legis establerts a Cervera, vivien a les cases de la ciutat no a la universitat, els estudiants havien d'estar reclosos a casa, no podien sortir sense causes molt greus a partir de determinades hores del vespre. No els estaven permesos segons quina mena de jocs, com els de cartes i els daus, els estudiants podien jugar els dies de festa a la tarda i podien practicar els jocs de pilota, de boles, i semblants.
 
La relació entre els alumnes de la universitat i els habitants del poble de [[Cervera]] no va ser bona, els alumnes no gaudien dels avantatges dels grans nuclis de població a causa del curt veïnat de [[Cervera]]. Els estudiants en els ''cèlebres Goigs dels cerverins'' manifestaven la seva disconformitat amb la ciutat de [[Cervera]]:
 
''Tant si és vila, com ciutat Allò que se'n diu [[Cervera]] De dins, el meu cor espera
Sortir-ne ben aviat.''
 
 
== Trasllat de Cervera a Barcelona ==
L'[[Ajuntament de Barcelona]], reunit en sessió el 26 d'abril de [[1833]] va intentar assolir la restauració parcial d'algunes càtedres, sense pretendre, de moment, el trasllat de La universitat de [[Cervera]]. S'acordà elevar aquesta petició a la Cort per conducte del capità general que set càtedres d'ensenyament de [[jurisprudència]] civil ([[dret romà]] i espanyol), les quals serien dirigides pel regent de l'Audiència i sota la protecció del capità general. El 29 de setembre va morir [[Ferran VII]] sense haver donat resposta a la sol·licitud municipal que hauria portat a una restauració gradual de la universitat barcelonina.
 
Ja amb [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], l'ajuntament de [[Barcelona]] torna a renovar la seva petició. El capità general, [[Manuel de Llauder i de Camín|Llauder]] el sosté decididament, i, a més, remarca la necessitat de traslladar la [[Universitat de Barcelona|Universitat a Barcelona]], perquè esdevenia perillós, per a l'enfortiment del tron d'[[Isabel II]], tenir allunyades de la vigilància de les autoritats a gran nombre d'ànimes. Llauder presenta la universitat de Cervera com un centre de conspiració contra els drets d'[[Isabel II]]. La inspecció general d'Instrucció pública es col·loca decididament al costat de [[Cervera]].
 
Per el moment [[Barcelona]] no aconsegueix res, mentre que el claustre universitari de Cervera, amb el seu rector Bartomeu Torrabadella al front, continua trametent representacions al Govern lloant les circumstàncies favorables de la ciutat lleidatana perquè conservi la Universitat; assenyala la cèntrica situació que li és pròpia respecte a les altres ciutats del Principat, els còmodes allotjaments per als estudiants, la producció barata d'aliments de primera necessitat, la sanitat del seu clima, les diversions honestes que es troben a la ciutat, el soberg edifici de la Universitat, sumptuós, elegant i ben proporcionat, els avantatjosos fruits que ha produït durant la seva existència.
 
El corrent liberal que s'imposa cada dia més en la reina governadora fa que progressin les mesures favorables a la postura de [[Barcelona]] i contràries a les pretensions de [[Cervera]]. La R.O. del 2 d'abril del [[1834]] restableix als seus llocs els catedràtics sancionats els anys [[1823]] i següents. Cal no oblidar que durant el [[Trienni liberal]] de l'Ajuntament barceloní no va dubtar a arrencar de [[Cervera]] la universitat, i que les Corts d'aquell període concediren a [[Barcelona]] l'establiment de càtedres interines que funcionares durant el curs escolar [[1821]]-[[1822]], a la vegada que la '''Universitat de Cervera''' fou incendiada dues vegades. Des dels començaments de [[1835]], la '''Universitat de Cervera''' s'encara amb un seguit de problemes motivats per l'abandonament de càtedres per professors que han d'ésser suplerts per substituts menys vàlids. Això enforteix els arguments utilitzats per [[Barcelona]], en insistir en les seves pretensions.<ref>CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 15-19)</ref>
 
La R.O del 22 d'octubre del [[1835]] autoritza la creació en règim d'ensenyament privat de les càtedres de Jurisprudència civil i canònica i eloqüència forense. Aquestes càtedres són establertes al convent de Sant Gaietà, a excepció de la d'institucions canòniques, que comencen a ésser donades al [[Seminari Conciliar de Barcelona|Seminari Conciliar]].
*8è. Any, Pràctica forense: Pere Nolasc Vives.
 
L'establiment d'aquestes càtedres es va donar per van ser sol·licitades per [[Barcelona]], al·legant que li eren molt necessàries per a completar els ensenyaments mèdics, filosòfics, artístics, científics i d'altres disciplines cursades el [[Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya|Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia]],al de Farmàcia i a [[Escola de la Llotja|la casa de la Llotja]]. L'ajuntament assenyala els greus inconvenients que presentaven les Universitats veïnes, i en especial la de [[Cervera]], on moltes càtedres no tenien la dotació suficient i que, a causa de [[Primera Guerra Carlina|l'estat de guerra]], els camins eren insegurs i impedien que s'hi traslladessin els estudiants.
 
L'ascensió de la [[Burgesia|classe burgesa]] comporta una organització estatal diferent a la que existia al [[Absolutisme espanyol|règim absolutista]], entre [[1832]] i [[1840]] s'implantava definitivament a [[Espanya]] l'[[estat liberal]]. En aquest Estat l'ensenyament superior ha d'evolucionar per a capacitar aquest funcionaris que hauran de tenir gran importància, per això, no hi ha raó per conrear l'elit en llocs allunyats de la nova vida, d'ací, l'afany de clausurar els centres universitaris que hom havia instal·lat en llocs distants del traüt mundà i traslladar-los a les grans ciutats.
En aquestes circumstàncies i enfront de les contínues reclamacions de les autoritats municipals i acadèmiques de [[Barcelona]], el Govern, per mitjà de la R.O de 1r. De setembre de [[1837]], decideix el trasllat de la '''Universitat de Cervera''' a [[Barcelona]], encara que amb caràcter provisional e interí fins que les Corts decideixin el més convenient.
gurena
El vice-rector dels Estudis generals, [[Albert Pujol i Gurena]], va trametre un ofici al capità general del Principat, per tal de disposar una columna que protegís el trasllat de llibres, papers i efectes de [[Cervera]] a [[Barcelona]]. Però [[Cervera]] no es volia veure's privada de la seva Universitat, l'alarma s'estén per tota la província de [[Lleida]]. Els Ajuntaments de [[Cervera]] i de [[Lleida]], el cap polític de [[Lleida]], el comissionat de la universitat de [[Cervera]] a la Cort i tota la gent amb influència gestionen a la Cort per evitar que s'emportessin la universitat a [[Barcelona]]. Fruit d'aquestes gestions, la R.O. del 6 de gener de [[1838]] suspen el trasllat de tots els efectes de la '''universitat de Cervera'''.
 
El 4 de desembre de [[1837]] un cop començat ja el curs, va ésser concedit el monestir que fou de Carmelites Calçats per instal·lar-hi interinament les càtedres de [[Filosofia]], [[Teologia]] i [[Medicina]]. (CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 33-38)
 
Mentre que [[Barcelona]] assegura sòlidament la Universitat perquè quan sigui restablerta la normalitat sigui impossible arravatar-li, la de [[Cervera]] es va consumint fatalment.
 
Més d'una dotzena de professors de Cervera mostren palesament les seves tendències [[absolutistes]], fugint a [[Berga]], ciutat en poder dels carlins; i després a [[Solsona]]on pretenen organitzar l'ensenyament universitari, d'acord amb la “Junta Superior Gubernativa del Principado de Cataluña” i sota les ordres del carlí [[Bartomeu Torrabadella]]. La disposició del 17 d'octubre de [[1837]] de la Junta organitza els estudis per a tots els joves que volen instruir-se en les doctrines sòlides i religioses. Quan cau [[Solsona]] ens mans dels isabelins aquesta universitat es refugia en el [[monestir de Sant Pere de la Portella]]on funcionarà fins al final de [[Primera Guerra Carlina|la guerra civil]].
 
A la '''universitat de Cervera'''(ara a [[Solsona]]) el curs [[1837]]-[[1838]] hi havien matriculats vint-i-set alumnes, mentre que a la [[universitat de Barcelona]] en el mateix curs hi havien matriculats vuit-cents. El Govern assabentat de l'obertura dels curs acadèmic a [[Cervera]], per mitjà de la circular del 20 de gener de [[1838]] ordena que els estudiants de [[Cervera]] es veuran privats del dret d'incorporació a la universitat i que el pròxim anys no es tornarà a obrir aquesta universitat.
 
Tant les autoritats com els veïns de [[Cervera]] s'inclinaven poc o molt, cap al carlisme, mentre que la universitat instaurada a Barcelona era un producte del [[liberalisme]]català. I si les armes de [[Carles Maria Isidre de Borbó|don Carles]]no guanyen la guerra, seria un contrasentit desfer la Universitat barcelonina per a continuar amb la de [[Cervera]] amb un patró absolutista.
 
El trasllat dels efectes de la '''universitat de Cervera''' a [[Barcelona]] és realitzat després d'una sèrie de dubtes, temors i dificultats. Fins que tot el material de [[Cervera]] no arriba a [[Barcelona]], no podem considerar que [[Cervera]] queda totalment clausurada. Al ser nomenat [[Albert Pujol i Gurena]], per la Reial Ordre de 20 de juliol de [[1838]], rector de la [[Universitat de Barcelona]], oficialment adquireix aquesta el caràcter definitiu. Acabada la guerra civil el [[1840]], el claustre de la [[universitat de Barcelona]] i el seu rector resolen, per unanimitat, que ja no hi ha obstacles per al trasllat a [[Barcelona]] de tots els efectes, joies, llibres i útils de la '''universitat de Cervera'''.
[[guerra dels matiners]]
La Junta de Govern de la província de [[Lleida]] pren l'acord de rehabilitar la '''universitat de Cervera''', atenent la necessitat de “''fer un esforç per salvar els seus furs municipals, la llibertat e independència Nacional''”, l'Ajuntament constitucional de [[Cervera]] és el que ha impulsat aquesta actitud, declarant el caràcter interí del trasllat a [[Barcelona]] de la Universitat i que havent acabat l'estat de guerra la universitat havia de tornar a [[Cervera]]. El 18 d'octubre de [[1840]] torna a obrir les aules la '''universitat de Cervera''', encara que d'una manera molt precària, el seu antic professorat es troba a [[Barcelona]] i es nega a tornar. Aquesta obertura serveix, per a diferir indefinidament el trasllat dels efectes que encara eren a [[Cervera]].
 
El 19 de febrer de [[1841]], [[Domingo Marià Vila i Tomàs]] és nomenat per la Direcció General d'Estudis rector de la [[Universitat de Barcelona]]; com a vice-rector continua Antoni Vila. Això és una prova que el Govern Central està decidit a defensar la [[universitat de Barcelona]].
 
==Institut Antoni Torroja==
L'institut, que va començar la seva trajectòria l'any [[1963]], va marcar l'inici dels estudis secundaris a la ciutat de [[Cervera]] en el marc de la Universitat, un cop reconstruïda dels estralls causats per la guerra civil. Al llarg dels anys ha anat ampliant l'espai i l'oferta educativa. Actualment aplega 297 alumnes i 36 professors i professores.
 
Ocupa una superfície de 3.729 m<sup>2</sup> dins de tot l'edifici (planta baixa, primera, segona i torres).<ref>{{ref-web|url = universitat.ecervera.cat|títol = Patronat de la Universitat de Cervera|editor = }}</ref>
59.463

modificacions