Set Sagraments: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 11:
 
Pel que sembla l'expressió ve de l'ambient [[jueu]] i no del grec (on indicava, de vegades, la divinitat, o ja sia els seus «secrets»)<ref>El major propulsor de la identificació amb el significat grec és [[Odo Casel]]. cf. {{ref-web|url=http://www.clerus.org/clerus/dati/2002-03/25-999999/02SAIIit.html|títol=La eucaristía, memoria del misterio pascual|consulta=24 de novembre de 2007|nom=Rino|cognom=Fisichella|any=2002|lloc=Roma, Itàlia}}</ref>
i es relaciona amb deliberació, consell, designi cap a la salvació o el [[judici final]]. En l'evangeli es fa servir a [[Evangeli de Marc|Mc]] 4,11 i els seus textos paral·lels: «els misteris del Regne de Déu», és a dir, la voluntat de Déu que tots els homes se salvin: aquesta salvació és oferta per [[Crist|knkvCrist]] a través del seu sacrifici a la creu.
 
En les cartes de [[Pau de Tars]] apareix unes 21 vegades. Indicaria el pla salvífic secret de Déu que s'ha realitzat definitivament en Crist, i que dóna lloc al període considerat com a final de la història (ja que no s'espera una nova revelació o aliança) i que consisteix en la ''recapitulació'' o ''unió de totes les coses en el Crist'' ({{lang-grc|ανακεφαλαιωσις}}<ref>Terme pres de la carta als Efesis 1, 10 on [[Pau de Tars|Pau]] escriu: ''Ens ha fet conèixer el seu designi secret (...): ha volgut unir en el Crist totes les coses". A més és un terme utilitzat en la teologia d'[[Ireneu de Lió]]</ref>). Així inclou Crist, però també tot el que va realitzar per salvar els homes i per tant el seu cos místic que és l'Església. En la mesura que els gentils participen d'aquesta salvació i de l'Església acceleren la plenitud final de la salvació.