Viquipèdia

Cabilencs: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: - les que pertanyien. + les quals pertanyien.
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 9:
|related=altres [[berbers]]
}}
Els '''cabilencs'''<ref>{{GDLC|00022823}}</ref> (en [[berber]] : ''ⵉⵇⴱⴰⵢⵍⵉⵢⴻⵏ iqbayliyen'', o ⵉⴳⴰⵡⴰⵡⵏ ''igawawen'',<ref>{{Article|nom=Jacques|cognom=Lanfry|títol=Les Zwawa (Igawawen) d'Algérie centrale (essai onomastique et ethnographique)|publicació=Revue de l'Occident musulman et de la Méditerranée|volum=26 |número=1 |any=1978 |doi=10.3406/remmm.1978.1825|url= http://www.persee.fr/doc/remmm_0035-1474_1978_num_26_1_1825|consulté le=2016-02-29|pàgines=75–101}}</ref>, en [[àrab algerià|darija]] : ''القبايل El Qbayel'') són un grup de tribus berbers que formen un grup ètnic originari de la [[Cabília]] (en cabil : "tamurt n Ieqvayel", o Tamurt n Igawawen « país dels cabilencs »), una regió berberòfona d'[[Algèria]] predominantment muntanyosa.<ref>[http://books.google.fr/books?id=LGxbvQX92_UC&pg=PA60&lpg=PA60&dq=zouaoua+ibn+khaldoun&source=bl&ots=lKuTyVE9z7&sig=HhQMIMTRC6RcGlNxJmiNd9zSq78&hl=fr&sa=X&ei=uFkkVJ-0KtaHuASCvICgBA&ved=0CDgQ6AEwAw#v=onepage&q=zouaoua%20ibn%20khaldoun&f=false LES KABYLES : PROPOS D'UN TÉMOIN] de Jean Morizot</ref>. Habiten a la costa i a les diverses cadenes muntanyoses de la regió: les muntanyes de [[Djurdjuran]] de [[Bibans]] i [[Babors]]. Des de finals dels segle XIX els cabilencs són el principal grup [[llengües berbers|berberòfon]] a Algèria en nombre. Han format, des de la independència d'aquest país, l'entorn més favorable per al desenvolupament de la reivindicació identitària berber<ref>Histoire-Géographie, Collection Martin Ivernel, Hatier</ref><ref>Assimil, langue de poche, Kabyle</ref> Ara estan presents en altres regions d'Algèria, en particular a [[Alger]] i en la [[diàspora algeriana]] a [[França]].<ref name="centrederechercheberbere">http://www.centrederechercheberbere.fr/kabyle.html</ref>
[[Fitxer:Aires linguistiques du nord-est algérien.svg|vinheta|350px|Mapa de la Cabília]]
== Etimologia ==
El francès « kabyle » és un [[préstec lingüístic]] de l'[[àrab]] ''qabīla'' (« tribu, família ») i el plural, ''qabāʾil'', designa als cabilencs.<ref>{{Académie|kabyle|édition=9}} [consulté le 22 août 2016].</ref><ref>{{CNRTL|kabyle}} [consulté le 22 août 2016].</ref> ''Qabīla'' deriva de l'arrel semítica ''[[Qāf|q]]-[[Bā|b]]-[[Lām|l]]'' qui, com el verb ''qabila'', [[Denotació|denota]] acceptació.<ref>{{ref-llibre|langue=en |nom=Hugh |cognom=Roberts |títol=Berber government |capítol=the Kabyle polity in pre-colonial Algeria |lloc=Londres et New York |editorial=[[I.B. Tauris]] |col·lecció=Library of Middle East history |número=24 |jour=30 |mes=juillet |any=2014 |pages totales={{XVI}}-329 |format livre={{unité|23|cm}} |isbn1=0-85773-689-2 |isbn2=978-085773-689-5 |isbn3=1-84511-251-2 |isbn4=978-1-84511-251-6 |oclc=892961821 |url=http://www.ibtauris.com/Books/Society%20%20social%20sciences/Politics%20%20government/Berber%20Government%20The%20Kabyle%20Polity%20in%20Precolonial%20Algeria.aspx?menuitem=%7BFA55535F-8963-48F7-8AF8-E2C09472664C%7D |consulté le=22 août 2016 |passage=45}} </ref>
[[Fitxer:Kabyle chrétien.jpg|vinheta|300px|Família cabilenca cristiana]]
El terme original "Qabail" que significa en àrab "tribus" s'utilitza per primera vegada amb l'arribada dels àrabs musulmans al [[Magrib]] per designar als habitants del país que vivien en tribus i confederacions. És el terme que els francesos utilitzaven per descriure aquests muntanyencs que portaven diferents noms depenent de les tribus a les quals pertanyien. També, pot ser que també es refereixen als [[berbers]] [[chaouis]] de l'[[Aurès]] o els de l'oest d'Algèria. Es va parlar de la Cabília de l'Ouarsenis.<ref name="ed">Eugène Daumas, ''Mœurs et coutumes de l'Algérie : Tell, Kabylie, Sahara'', éd. Hachette, 1855, {{p.|156-158}}.</ref>{{,}}.<ref>"…Line Marsa, la mère d'Edith Piaf, Anetta Maillard, de son vrai nom, était la fille d'un directeur de cirque et d'Aicha Ben Mohamed, une Kabyle marocaine, copine de La Goulue", Michel Souvais, ''Arletty, confidences à son secrétaire'', Éditions Publibook, 2007, [http://books.google.fr/books?id=693PZnGRVVkC&pg=PA144 {{p.|144}}]</ref>.
 
El nom llavors és restringit als berberòfons de la Cabília.<ref>Jean Morizot, ''Les Kabyles : Propos d'un témoin'', Centre des Hautes Études sur l'Afrique et l'Asie modernes (diff. Documentation française), coll. « Publications du CHEAM », Paris, 1985 {{ISBN|2903182124}}, {{p.|22-25}}.</ref> i ha pres una significació ètnica per designar a aquest poble en particular
Línia 20:
Els [[àrabs]] van usar la paraula ''zouaoua '', que és una deformació del [[berber]] ''Agawa'', un massís al cor de la Gran Cabília, i d'aquí l'origen del mot ''Igawawen''.<ref> Sembla que en l'[[antiguitat]], els Igawawen haver portat el nom de ''Quiquegentiani'', denominació administrativa designar cinc tribus (''quinque gente''). Una vella llegenda diu, en efecte, que els muntanyencs descendien d'un gegant que tenia cinc fills, que va formar les cinc tribus antigues ([[Si Amar U Said Boulifa|Boulifa]], [[1925]]), els famosos [[quinquegentians]] que va donar tants problemes als [[Antiga Roma|romans]]</ref> per designar les càbiles, i que era el nom d'una confederació antiga i puixant de vuit tribus de la Cabília organitzada en dos grups: At Betrun (Ath Yanni, Ath Budrar, Ath Bu Akkach, Ath Wasifs) i Ath Mengellat (Ath Mengellat, [[Ath Bu Yusef]], Ath Weqbil, Ath Attu, Ath Ililltene). Els [[zouaoua]] segons [[Ibn Khaldun]]<ref>Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères</ref> són una fraccionó dels [[kutama]], tribu berber beranesa (descendents de Bernès, fill de Berr i germà de [[Medghassen]]). El nom "zwawa" també qualifica tots els cabilencs en general, i el seu equivalent en [[berber]] era "igawawen".
 
Tanmateix, segons el professor [[Salem Chaker]] el terme ''Zouaoua''/''Zouaoui'' utilitzat pels parlants d'àrab no ha de ser connectat a ''agawa''/''igawawen'' sinó més aviat a ''azwaw''/''izwawen'' (cognom [[cabil]] i nom del clan generalitzat a [[Cabília]]). Salem Chaker sosté la idea que ''Izwawen'' és el veritable nom aborigen antic i autòcton dels cabilenc que "omple la depressió històrica on gairebé han oblidat els seus noms reals <ref> [[Salem Chaker]], assenyala sobre la article ''Les Zouaoua (Igawawen) d'Algérie centrale'' per Jacques Lanfry.</ref>». D'altra banda, a l'Oest algerià, les càbiles són totes designades sota el nom de Zouaoua/Zouaoui.<ref>Malha Benbrahim, professeur à l'Inalco, ''Documents sur Fadhma N’Soumeur (1830-1861)'', Clio, numéro 9/1999, Femmes du Maghreb</ref>. Zouaoua és l'origen del francès [[Zuaus|zouave]], ja que les primeres unitats indígenes eren originàries d'aquesta confederació.
Cal assenyalar que en parlar dels [[At Menguellat|At Mangellat]] el terme original testificat per dir ''càbiles'' era ''Igawawen''.<ref>{{ref-llibre|langue=fr|nom=Jean-Marie|cognom=Dallet|títol= Dictionnaire kabyle-français: parler des At Mangellat, Algérie|editorial=Peeters Publishers|data=1982-01-01|isbn=9782852971431|url=https://books.google.fr/books?id=nZdP85wiDmcC&pg=PA281&lpg=PA281&dq=tamurt+igawawen&source=bl&ots=H4I8md1amR&sig=JERaMroKtQ1LwHUEtyytZ3cooyM&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwj2ruCQ3JXRAhUKthoKHThVBREQ6AEILTAD#v=onepage&q=tamurt%20igawawen&f=false|consulté le=2016-12-28}}</ref>.
 
Les càbiles dels Babors ([[Bejaïa]], [[Jijel]], [[Sétif]]) són originàries de dues tribus berbers, els [[kutama]] (sota la dinastia [[Fatimita]]), i els [[sanhadja]] (sota la dinastia Hammadita). A aquests cal afegir els berbers d'[[Andalusia]] qui eren refugiats de [[Bejaïa]], ajudats pel sultà [[An-Nàssir ibn Alannàs|En-Nacer]] de Bejaïa vers el segle XII.
Línia 29:
{{AP|Història dels berbers}}
{{AP|Cabília#Història}}
Les càbiles eren relativament independent del jou [[Imperi Otomà|otomà]] durant el període otomà al Magrib. Vivien en tres regnes diferents, el [[regne de Koukou]], el [[regne dels Beni Abbès|regne dels Ait Abbas]], i el principat d'Ait Jubar. <ref name="Brill">[https://books.google.com/books?id=7CP7fYghBFQC&pg=PA600 ''E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936''], Volume 4, publié par M. Th. Houtsma, Page: 600</ref> Van encadenar períodes de pau, d'aliança i d'hostilitat amb els turcs. Els germans [[Barba-rossa]] s'uniren a les diferents [[Setge de Bejaïa (1512)|temptatives berbers]] de prendre [[Bejaïa]] als espanyols gràcies a llurs habilitats de navegació. El cabilencs aliats amb els otomans [[Batalla de Bejaïa (1555)|van prendre Bejaia]] en [[1555]]. Tant els cabilencs com els àrabs acolliren favorablement als germans Barba-rossa.<ref>{{Ouvrage|langue=français|auteur1=|títol=Revue des deux mondes: R2M, Volume 62|pàgines=115|editorial=Soc. de la Revue des Deux Mondes|any=1 janvier 1866|pages totales=1 138|isbn=|url=https://books.google.fr/books?id=zBwZAAAAIAAJ&pg=PA115&dq=dans+le+principe,+kabyles+aussi+bien+qu%27Arabes&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwiIsvXEmrjTAhVHQBoKHbaaA68Q6AEIJzAA#v=onepage&q=dans%20le%20principe%2C%20kabyles%20aussi%20bien%20qu'Arabes&f=false}}</ref>. La regió poc a poc fou presa pels francesos durant la seva conquesta de 1857, tot i la forta resistència del cabilencs. La líder cabilenca [[Lalla Fatma N'Soumer|Lalla Fatma N' Soumer]] continuà la resistència molt temps fins a la [[revolta dels mokrani]] en [[1871]].
 
== Organització social ==
[[Fitxer:Qanun At Ali u Herzun.jpg|280px|thumb|Qanun dels Aït Ali o Herzun]]
L'[[organització social]] dels cabilencs, antics ramaders i agricultors sedentaris, ha estat àmpliament estudiada pel [[Sociologia|sociòleg]] [[França|francès]] [[Pierre Bourdieu]] .<ref>Una gran part de la seva obra antropològica es basa en l'anàlisi de la societat cabilenca (''Esquisse d'une théorie de la pratique'' (1972), ''Le sens pratique'' (1980), ''[[La domination masculine]]'' (1998)…) .</ref>. Aquest model ha estat àmpliament modificat per la forta [[migració humana|emigració]] i urbanització que ha trasbalsat les relacions socials,<ref>''L'exil kabyle'', Mohand Khellil, éd. L'Harmattan, 2000, {{p.|173-176}}{{ISBN|2858021414}}.</ref> però es poden traçar els contorns de la societat tradicional ..
[[Fitxer:Abb. 328. Junges Kabylenmädchen von Bou Saâda, im südlichen Algier.jpg|vinheta|Noia cabilenca al sud d'Alger]]
La unitat social base de la societat cabilenca és la família extensa de l' ''Axxam'' (llar). La ''Txarubt'' (facció) és l'extensió de la família ampliada, cada component de la facció es basa en l'herència simbòlica d'un avantpassat de línia paterna. La ''txarubt'' assegurava la integritat de cada individu i la defensa de l'honor del nom en comú abans de la introducció dels cognoms per l'administració colonial, era el mitjà més utilitzat d'identificació. En algunes viles importants (''tudart'') hi ha una zona d'estructuració que inclou diferents faccions (''tixarubin''), que és l'''adrum''. La unió d'aquestes divisions formen la vila. Nombroses viles poden unir-se i formar una ''laarch'' (la tribu), una unió de tribus dona la ''taqbilt'' (una confederació), qui donarà el seu nom als [[berbers]] de la regió anomenats cabilencs.<ref>[http://www.depechedekabylie.com/read.php?id=30113&ed=MTM0OA Grève et rassemblement aujourd’hui] Sur le site depechedekabylie.com -consulté le 3 mai 2012</ref>
[[Fitxer:SiMohand.jpg|vinheta|El poeta cabilenc Si Mohand, 1905]]
Cada vila forma una ''tajmaât'' («assemblea»), una organització petita o gran segons la importància numèrica de la vila, semblant a la [[república]] [[democràcia|democràtica]].<ref>''Dictionnaire de la culture berbère en Kabylie'', Camille Lacoste-Dujardin, La Découverte, Paris, 2005 {{ISBN|2707145882}}.</ref>. Es compon de tots els homes que han arribat a la majoria d'edat, i on, en principi, tots els ciutadans, independentment del status econòmic poden parlar per exposar les seves idees i prendre posicions en les propostes d'acords . Els ancians, als que s'atribueixel títol d' ''imgharen'' perquè eren caps de [[cap de família|família]], o fins i tot del llinatge viu, van gaudir d'una audiència i respecte especials, ja que el ''tajmaât'' dona una gran importància a les seves decisions, i la democràcia cabila de vegades és més semblant a una [[gerontocràcia]].
 
Hi nomenen l’''amin'' («cap ») (o l’''ameqqran'' ; «ancià», segons les regions) qui era responsable del bon desenvolupament de l'assemblea i de la implementació de decisions. Per les més grans ''tajmaât'', el cap també era assistit en les seves funcions per un ''uqil'' i nombrosos ''t'emen''.<ref name="hl">''La Kabylie et les coutumes kabyles'' - A. Hanoteau et A. Letourneux, éd. Bouchène, Paris, 2003, Chap. VI-VIII{{ISBN|2-912946-43-3}}.</ref>. L'''uqil'' tenia la responsabilitat dels ingressos de la ''tajmaât'', i tenia dret de control sobre les decisions del cap. En general pertanyia a un ''çof'' («línia», aliança de nombroses tribus)<ref>Les çofs tenien avantatges similars a les dels partits polítics, car no era pas estrany que els çofs dividissin les tribus i les viles.</ref> oposada a la del cap, constituint així un veritable contrapoder del [[poder executiu]] i que assegurava una certa estabilitat política.<ref name="hl" /> El ''t'emen'', una mena de «[[diputat]]-[[alcalde]] », representantt el seu ''çof'' en les reunions i transmet les decisions. El '' tajmaât '' exerceix de consell municipal, cort de justícia i cort suprema, i es refereix, en cas de disputa o problema, als texts de les lleis, els ''qanôun''cabilencs,<ref>''À propos "des qanouns kabyles" de Belkassem Bensedira'', Mustapha Gahlouz, Awal, Cahiers d’Études Berbères {{numéro|16}}, {{p.|83-99}}.</ref>, la més alta autoritat jurídica, que defineix l'incompliment i imposa la sanció.<ref>[http://aj.garcia.free.fr/bonuskanoun/kanoun.htm « Kanoun kabyle »], exemple de qanôun, celui de la tribu des Beni Mansour (extrait du ''Cahiers du centenaire de l'Algérie'', édité par le Comité national métropolitain du centenaire de l'Algérie en 1930).</ref>.
 
El [[Honor|codi d'honor]] protegia la llar, les dones i els fusells i declarava que el [[Homicidi|assassinat]] havia de ser venjat per llaços de sang (els autors dels actes, inclosos els venjadors, eren rebutjats per la comunitat). La [[filiació]] és patrilineal. Es transmetia el [[patrònim]] de l'ancestre comú. El '' tajmaât '' vivia sota l'autoritat del grup, on l'esperit de la solidaritat estava molt desenvolupat. Per exemple, el terme '' Tiwizi '' ( "[[solidaritat]]") es refereix a l'activitat col·lectiva d'ajudar a un veí en una de les seves tasques com recollir olives.<ref> [http://www.depechedekabylie.com/read.php?id=3453&ed=ODgz ''Tiwizi ou la création collective : le toit de la solidarité''] reportatge de Rachid Oulebsir (3 mars 2007).</ref> a la qual contribueix directament o nodrint als participants.
Línia 53:
== Cultura ==
=== Llengua ===
La llengua cabil (''tha kvayelith'' "''taqbaylit''" textualment « la (llengua) cabil ») (ⵉⴽⵠⴰⵢⵍⵢⵏ ) anomenada tifinagh pertany a les [[llengües berbers]] que tenen múltiples variants. Molt unida a la seva identitat berber, els cabilencs reclamen el reconeixement de la pluralitat lingüística, incloent la consagració pel [[tamazight]] en la Constitució d'Algèria d'un estatut de [[llengua oficial]] a més de la de [[llengua nacional]] ja concedida.<ref>[http://www.apn-dz.org/apn/french/constitution96/loi02_03.htm « Loi 02-03 portant révision constitutionnelle »], adoptée le 10 avril 2002, attribuant notamment à [[tamazight]] le statut de langue nationale.</ref>.
 
''Tha kvayelith'' (« la kabylité ») significa també en la semàntica cabil en general, la referència a un sistema de valors ancestrals (codi de l'honor) no contradictori de l'esperit del clan ''(çof)'' que regulen i gestionen la vida col·lectiva a l'escala d'una vila o d'una tribu o confederació.
Línia 61:
[[Fitxer:Yemma Gouraya 2.jpg|200px|thumb|Yemma Gouraya à [[Béjaia]] ]]
 
Segons [[Armand Viré]] « els cabilencs professen tots la mateixa religió, l'[[Islam]] », influenciat pel [[sufisme]],<ref>http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k104751j/f7.image "Kabylie du Djurdjura" Page 2 sur le site Gallica</ref>, com també assenyalen [[Adolphe Hanoteau]] i [[Aristide Letourneux]].<ref>http://archive.org/stream/lakabylieetlesc01letogoog#page/n19/mode/2up Livre "La Kabylie et les coutumes Kabyles" par Adolphe Hanoteau et Aristide Letourneux sur le site "Archive"</ref>. Segons [[Mouloud Mammeri]] la confraria [[rahmaniyya]] és una de els confraries sufites més puixants d'Algèria.
 
Històricament, la Cabília ha conegut totes les religions de la [[Mediterrània]], i fins i tot va contribuir, com a part del món berber, a la provisió d'alguns déus i deesses als grecs i romans, com ara [[Anteu]]. Antigament adoraven els esperits i l'[[animisme]], del que en queden traces avui dia,<ref>Jean-Pierre Laporte, « Stèles libyques figurées de Grande Kabylie », ''Africa Romana'', IX, 1991, {{p.|389-423}}.</ref>, van descobrir les tres religions [[monoteisme|monoteistes]] que s'afermaren fàcilment i ràpidament en la vida dels cabilencs.
 
==== Islam ====
L'[[islam]] es va instal·lar en l'Edat Mitjana i és la religió majoritària de la Cabília. La seva influència en la cultura i la societat és important a través dels diferents períodes històrics. Inicialment la població Berber es va convertir massivament, principalment per beneficiar-se del mateix dret que els àrabs [[musulmans]] pel que fa a impostos. No obstant això el tractament desigual entre àrabs i no àrabs han provocat l'adopció de la població en doctrines contestatàries al poder del califa, el [[kharigisme]] i el [[xiïsme]]. A la Cabília fou el [[xiïsme]] de les tribus [[ismaïlisme|ismailites]] [[kutama]] el que prevaldrà i que ajudarà a establir la dinastia [[fatimita]] i a fundar la ciutat d[[el Caire]] com a capital.<ref>''Les Fatimides et les Kutama : une alliance stratégique ou un mal nécessaire ?'', JADLA Ibrahim</ref>. L'imperi Fatimita iniciat pels cabilencs es va estendre de la península Ibèrica fins a Bagdad.
 
El [[sunnisme]] es va introduir principalment amb el regnat de la dinastia [[Banu Hammad|hammadita]] que, des de [[Bejaïa]] la seva capital, va conquerir part d'Algèria i la conca occidental de la Mediterrània en els segles XI i XII.<ref>↑ Ibn Khaldoun, ''Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale'', traduction de William McGuckin de Slane, éd. Paul Geuthner, Paris, 1978, tome 1, {{p.|208-209}}</ref> Practicaven un « islam » a vegades influenciat pel morabitisme i el sufisme (a imatge de la confraria Rahmaniyya).
 
La vila de [[Bejaïa]] tindrà el seu apogeu, incloent la seva influència espiritual, a causa del gran nombre de sants sufís que hi predicaren, els més famosos són Yemma Gouraya, o Saïd El-Bedjaouy.<ref>[http://rabahnaceri.unblog.fr/histoire-de-bgayet/yemma-gouraya/ Histoire de Gouraya] Sur le site rabahnaceri.unblog.fr</ref><ref>[http://www.vitaminedz.com/articles-15778-6-84038-bejaia-soufisme___marabouts-biographie_de_said_el_bedjaouy-3.html Biographie de Saïd El-Bedjaouy] Sur le site vitaminedz.com</ref>. La vila també atraurà grans místics, com [[Ibn al-Arabí]] de [[Còrdova]], que participaran en la identitat religiosa de la regió i més generalment en la del nord d'Àfrica mitjançant la barreja de la mística sufí amb les creences animistes dels berbers.<ref>« Chachoua Kamel, L’islam kabyle. Religion, État et société en Algérie, suivi de l’Epître (Risâla) d’Ibnou Zakrî (Alger, 1903), mufti de la Grande Mosquée d’Alger, Maisonneuve & Larose, 2001. », par Karima Direche-Slimani, ''Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée'' [http://remmm.revues.org/document2449.html (en ligne)], {{numéro|101}}-102 - Sciences, savoirs modernes et pouvoirs dans le monde musulman contemporain, juillet 2003, {{p.|343-348}}.</ref>. Durant aquesta edat d'or [[Bejaïa]] serà coneguda com "la petita Meca".<ref>Études sur la Kabylie, Carette, Livre 1</ref>
=== Música ===
La varietat cabil (moderna o tradicional) és una de les músiques més importants d'[[Algèria]]. Nombrosos cantants són natius de Cabília o d'origen cabilenc, com Chiekh el Hasnaoui, [[Lounis Aït Menguellet]], [[Cherif Kheddam]], [[Cheikh Sidi Bémol]], [[Idir]], [[Lounès Matoub]], [[Allaoua Zerrouki]], [[Slimane Azem]], Cid Messaoudi, [[Chérifa]], [[Youcef Abdjaoui]], Ait Meslayen, Taleb Rabah, Rachid Babaci, [[Takfarinas]], [[Taÿfa|Farid Aït Siameur]], Boualem Kara, Souad Massi. La Cabília també ha donat alguns dels grans noms al [[chaâbi algerià]] com [[Hadj M'hamed El Anka|Hadj M'hamed El anka]] i [[Kamel Messaoudi]], [[Amar Ezzahi]], [[Abdelkader Chaou]], [[Boudjemaâ El Ankis|Boudjemaa El ankis]], Gherouabi, etc.
 
=== Teatre i cinema ===
El cinema algerià recordarà [[Rouiched|Ahmed Ayad Rouiched]] un algerià que té les arrels als pobles de Cabília, que ha unit com ningú, algerians al cinema i al teatre durant més de 40 anys. [[Mohamed Fellag]], natiu d'[[Azeffoun]] va brillar en el seu debut als teatres d'Alger abans d'emigrar per por dels fonamentalistes. Va canviar de públic i troba en la immigració algeriana i magrebina nombrosos seguidors. Un dels directors cabilencs més prolífics és, sens dubte, Abderrahmane Bouguermouh. Se sap que s'han adaptat al cinema la novel·la de Mouloud Mammeri ''La colline oubliée'' (en tamazight:''Tawrirt yettwattun'') i que ha realitzat també un documental sobre els esdeveniments del 8 de maig de 1945.<ref>{{ref-web|nom=Mabrouk Ali|títol=La triste vie du cinéaste Algérien, Abderrahmane Bouguermouh.|url=https://www.youtube.com/watch?v=NQhxwL98vME|data=2015-03-10|consulté le=2017-03-18}}</ref>.
 
=== Pintura ===
[[M'hamed Issiakhem]] i [[Hamid Tibouchi]] són dos pintors i cal·lígrafs que han marcat l'escena algeriana i internacion al amb llurs obres, inspirades en els principis de la revolució algeriana.<ref name="chahid">[http://djamelmoktefi.blogspot.com/2007/08/mhamed-issiakhem-1928-1985.html] "Resurrection du Chahid-1978"</ref> destacant amb la pintura "Résurrection du Chahid (1978)",<ref name="chahid" />, i de la cultura amazigh amb "Chaouia (1966)".
 
=== Esport ===
Línia 92:
 
Aquests resultats mostren que un gran segment de la població cabilenca no és nativa d'Àfrica del Nord.
* [[Haplogrups del cromosoma Y humà|Els haplogrups del cromosoma Y]], transmesos exclusivament a través de la línia paterna, van ser trobats en les següents freqüències a la Cabília: [[Haplogrup E3b del cromosoma Y humà|E1b1b1b (E-M81)]] (47.36%), [[Haplogrup R del cromosoma Y humà|R1*]](xR1a) (15.78%) (més tard testat com a R1b3/R-M269 (ara [[Haplogrup R1b (Y-DNA)#R1b1a2|R1b1a2]])),<ref>Adams et al. 2008, [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19061982 " The genetic legacy of religious diversity and intolerance: paternal lineages of Christians, Jews, and Muslims in the Iberian Peninsula"]</ref>), [[Haplogrup J1 (Y-DNA)|J1]] (15.78%), [[Haplogrup F del cromosoma Y humà|F*]](xH, I, J2,K) ( 10.52% ) i [[Haplogrup E3b del cromosoma Y humà|E1b1b1c (E-M123)]] (10.52%).<ref name="Arredi">{{cite journal|vauthors=Arredi B, Poloni ES, Paracchini S, Zerjal T, Fathallah DM, Makrelouf M, Pascali VL, Novelletto A, Tyler-Smith C | title=A Predominantly Neolithic Origin for Y-Chromosomal DNA Variation in North Africa| journal=Am J Hum Genet. | year=2004 | pages=338–345 | volume=75 | issue=2| pmid=15202071| doi=10.1086/423147| pmc=1216069}}</ref> El patró nordafricà de variació cromosòmica Y de l'haplogrup J és en gran part d'origen [[neolític]].<ref>{{cite book | url=https://books.google.com/books?id=Op3cC6_UNnQC&pg=PA32&lpg=PA32&q=haplogroup%20j%20is%20found%20at%20highest%20frequencies%20in%20Middle%20eastern%20and%20north%20african&f=false#v=snippet&q=haplogroup%20j%20is%20found%20at%20highest%20frequencies%20in%20Middle%20eastern%20and%20north%20african&f=false | title=When Scotland Was Jewish: DNA Evidence, Archeology, Analysis of Migrations ... (quot: Haplogroup J is found at highest frequencies in Middle Eastern and North African) | accessdate=August 5, 2012 |author1=Elizabeth Caldwell Hirschman |author2=Donald Neal Yates | pages=32}}</ref>
* [[Haplogrups mitocondrials humans|Haplogrups mitocondrials]], heretat només de la mare, van ser trobats en les següents freqüències: [[Haplogrup mitocondrial humà H|H]] (32.23%) principalment H1 i H3; [[Haplogrup mitocondrial humà U|U*]] (29.03% amb 17.74% U6), trobat en antics espècimens [[Iber-Maurità|iberomauritans]]; preHV (3.23% ; preV (4.84%); [[Haplogrup mitocondrial humà V|V]] (4.84%); [[Haplogrup mitocondrial humà T|T*]] (3.23%); [[Haplogrup mitocondrial humà J|J*]] (3.23%); [[Haplogrup mitocondrial humà L1|L1]] (3.23%); [[Haplogrup mitocondrial humà L3|L3e]] (4.84%); [[Haplogrup mitocondrial humà X|X]] (3.23%); [[Haplogrup mitocondrial humà M|M1]] (3.23%) ; [[Haplogrup mitocondrial humà N|N]] (1.61%) i [[Haplogrup mitocondrial humà R|R]] (3.23%).
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Cabilencs»