Sorotapte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça categories
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 2:
El '''sorotapte''' —del grec σορός, ''sorós'' 'urna funerària' i θαπτός ''thaptós'' 'enterrat'— és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] antiga, presumiblement parlada a la part oriental de la [[península Ibèrica]]. El terme va ser encunyat per [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]] per tal de referir-se a la presumpta llengua dels [[Cultura dels camps d'urnes|pobles dels camps d'urnes]] que ocupaven la península durant l'[[Edat del Bronze|edat del bronze]]. Les proves de l'existència d'aquesta llengua serien de tipus [[Toponímia|toponímic]], que apunten cap a una llengua indoeuropea precèltica.
 
Coromines va fer servir el concepte, abusivament segons alguns estudiosos, per tal d'explicar algunes paraules problemàtiques presents a les [[llengües romàniques]] de la península Ibèrica. Aquest autor va identificar la llengua amb les tauletes de [[plom]] datades cap al segle II aC, trobades als [[Banys d'Arles]], al [[Vallespir]]. Aquestes inscripcions inclouen, a més a més d'algunes paraules llatines, d'altres que no són ni llatines ni celtes que Coromines va considerar relacionades amb l'indoeuropeu.<ref>Coromines, ''Els ploms sorotàptics d'Arles'', 1976, pp.142-216</ref><ref>Brill, 2008, p. 50</ref>. El sorotapte de Coromines ve a ser un sinònim del que altres investigadors han identificat com indoeuropeu precèltic, amb traces abundants en el lèxic i la toponímia d'Europa. Però aquests elements del substrat lingüístic no procedeixen d'un sol idioma indoeuropeu i és en debat la definició de l'espectre temporal de la seva implantació a la península.
 
== Referències ==