Diferència entre revisions de la pàgina «Tristan und Isolde»

m
Correcció sintàctica
m (Correcció sintàctica)
Wagner va concebre un drama musical del tot nou i va fer servir un llenguatge musical específic en què el [[cromatisme]] té un paper fonamental i evoca inestabilitat i tensió. Segons [[Friedrich Nietzsche]], el compositor alemany va fer de la llegenda una òpera gairebé [[metafísica]], que va transcendir el talent artístic del compositor, amb una partitura amb un peu dins el [[romanticisme musical|Romanticisme]] i un altre dins la modernitat.<ref name=liceubarcelona /> És una excepció no només entre els títols wagnerians, sinó també un misteri irresoluble malgrat l'esforç d'artistes i pensadors, meravellats per la força atemporal d'aquesta història d'amor.<ref>{{ref-web|títol=Catalunya Música retransmet en directe l'òpera "Tristany i Isolda" des del Gran Teatre del Liceu|publicació=Catalunya música|url=http://www.ccma.cat/catradio/catalunya-musica-retransmet-en-directe-lopera-tristany-i-isolda-des-del-gran-teatre-del-liceu/noticia/2650326/|consulta=26 desembre 2015}}</ref>
 
Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada ansiosa i exuberant de ''Tristany i Isolda''. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en [[Eduard Hanslick]], la titllava d'incomprensible. El primer [[Acord (música)|acord]] de l'òpera, anomenat «[[acord de Tristany]]», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici [[atonal]] pel qual tot lliscarà, sobretot al segle XX. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara [[Gustav Mahler]], [[Richard Strauss]], [[Alban Berg]] i [[Arnold Schönberg]], entre d'altres.
 
Richard Wagner no només es va inspirar en la filosofia d'[[Arthur Schopenhauer]], el llibre del qual ''[[El món com a voluntat i representació]]'' va llegir quatre vegades abans de l'inici de la partitura,<ref name="Teatro Real">{{ref-web|títol=Ressenya de l'òpera al Teatro Real|url=http://www.teatro-real.com/es/noticias/detalle/tristan-und-isolde-abre-la-programacion-de-opera-del-teatro-real-en-2014|data=9 de gener de 2014|consulta=28 desembre 2015|llengua=castellà}}</ref> sinó que la va compondre immers en el desolat batec d'un amor impossible., Elel que sentia per [[Mathilde Wesendonck]], la dona del comerciant que li va prestar, a ell i a la seva dona, [[Minna Planer|Minna]], una casa en què allotjar-se, sense que el músic demostrés gaires escrúpols cap al gest i tampoc cap a la seva primera esposa.
 
== Origen i context ==
177

modificacions