|
una efectivitat suficient.
{{Infotaula malaltia
|nom= Malària
|CIM10= {{CIM10|B|50||b|50}}
|CIM9= {{CIM9|084}}
|imatge= Macrogametocyte of the parasite Plasmodium falciparum PHIL 2701 lores.jpg
|peu= ''Plasmodium falciparum'' en sang humana.
|DiseasesDB = 7728
|MedlinePlus = 000621
|OMIM = 248310
|eMedicineSubj = med
|eMedicineTopic = 1385
|eMedicine_mult = {{eMedicine2|emerg|305}} {{eMedicine2|ped|1357}}
|MeshName = Malaria
|MeshNumber = C03.752.250.552 |
}}La '''malària''' (de l'[[italià]] ''mal aria'' -mal aire-) o '''paludisme'''<ref name="DIEC">[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=paludisme&operEntrada=0 Entrada "paludisme"] a la versió en línia del [[Diccionari de la llengua catalana de l'IEC|DIEC]]. Consultat el [[29 d'agost]] del [[2009]].</ref> (provinent del llatí ''palus'' -pantà-) és una [[protozoosi]] de caràcter febril produïda pel [[paràsit]] ''[[Plasmodium]]'' que s'encomana per picada del [[mosquit]] ''[[Anopheles]]'' femella, que és el [[vector (biologia)|vector]]; els mascles no piquen, ja que s'alimenten de vegetals. Les espècies reconegudes com a causants de la malaltia són: ''[[Plasmodium falciparum|P. falciparum]]'' (és l'espècie més patògena i responsable dels casos mortals, provoca al voltant del 80% dels casos i aproximadament el 90% de les morts) i ''[[Plasmodium vivax|P. vivax]]. També poden causar malària'' ''[[Plasmodium ovale|P. ovale]]'' (més benigna, però pot provocar recaigudes als 4 o 5 anys després de la primera infecció), ''[[Plasmodium malariae|P. malariae]]'' (també més benigna, pot provocar recaigudes fins als 20 anys posteriors), ''[[Plasmodium knowesli|P. knowesli]]'' i ''[[Plasmodium semiovale|P. semiovale]]''.
L'únic cas de contagi directe entre humans és el d'una dona embarassada que transmet la infecció via trasplacentària al fetus.
Els símptomes són molt variats: cursa amb febre entre els 8 i 30 dies posteriors a la infecció i pot estar acompanyada, o no, de dolor (de cap o musculars), [[diarrea]], decaïment i tos.
En regions on la malària és altament endèmica, les persones són tan sovint infectades que desenvolupen la "immunitat adquirida", és a dir que són portadors més o menys [[asimptomàtic]]s del paràsit.
Els [[medicaments antipalúdics]] no garanteixen una protecció absoluta contra la infecció.
Aquesta malaltia és la primera causa de malalties debilitants, i és la primera en importància entre aquest tipus de malalties, amb més de 200 milions de casos cada any en tot el món.
El [[Dia africà de la lluita contra el Paludisme]] se celebra el [[25 d'abril]], atès que és en aquest continent on la malaltia és més comuna.
La primera vacuna mitjanament desenvolupada fou pel doctor [[Manuel Elkin Patarroyo]], metge [[Colòmbia|colombià]], tot i que encara no compta amb una efectivitat suficient.
== Història ==
<span style="color:#E0C000" ''font-size:120%">♦</span> Risc molt baix
<span style="color:#C6C6C6" "font-size:120%">♦</span> Sense risc]]
La malària ha infectat els humans de 50.000 anys ençà i pot ser que hagi estat un patogen humà durant la història sencera de la nostra espècie. S'han trobat espècies properes als paràsits humans de la malària en [[ximpanzés]], parent dels humans. Es troben referències de les peculiars febres periòdiques de la malària al llarg de la historia, començant des de [[2700 aC]] a la [[Antiga Xina|Xina]]. El terme malària s'origina de l’[[italià]] de l’[[edat mitjana]]: "mala aria" -- "mal aire"; i se la va anomenar també paludisme, del llatí "palud" (pantà).
Els estudis científics sobre la malària van fer el seu primer pas d'importància el [[1880]], quan el metge militar francès [[Charles Louis Alphonse Laveran]], treballant a l’[[Algèria]], va observar paràsits dins dels [[glòbuls vermells]] de persones amb malària. Va proposar que la malària era causada per un [[protozou]] (era la primera vegada que s'identificava a un protozou com a causant d'una malaltia). Per això i per altres descobriments posteriors se li va concedir el [[Premi Nobel]] en Fisiologia o Medicina el [[1907]]. El protozou en qüestió fou anomenat [[Plasmodium]], pels científics italians [[Ettore Marchiafava]] i [[Angelo Celli]]. Un any després, [[Carlos Finlay]], un metge cubà que tractava pacients amb [[febre groga]] a l’[[Havana]], va suggerir que eren els mosquits els que transmetien la malaltia d'un humà a un altre.
Posteriorment, va ser el britànic [[Sir Ronald Ross]], treballant a l'[[Índia]], qui finalment va demostrar el [[1898]] que la malària és de fet transmesa per mosquits. El que ho provà fou mostrar que certes espècies del mosquit transmetien malària a ocells i aïllant els paràsits de les [[glàndules salivals]] de mosquits que s'alimentaven d'ocells infectats. Per la seva aportació en la investigació, Ross va rebre el [[Premi Nobel de Medicina]] el [[1902]]. Després de renunciar al Servei Mèdic de l'Índia, Ross va treballar en la recent fundada [[Liverpool School of Tropical Medicine]] i va dirigir els seus esforços a controlar la malària a [[Egipte]], [[Panamà]], [[Grècia]] i [[Maurici]]. Els descobriments de Finlay i Ross foren confirmats més tard per un comitè mèdic dirigit per [[Walter Reed]] el [[1900]]. Aquest treball públic va salvar la vida a milers de persones i va ajudar a desenvolupar els mètodes usats en campanyes de salut pública en contra de la malària.
El primer tractament eficaç per a la malària fou l'escorça de l'arbre [[Cinchona]], el qual conté l'alcaloide [[quinina]]. Aquest arbre creix als turons dels [[Andes]], en particular a [[Perú]]. El producte natural s'usava per habitants del Perú per controlar la malària, i els [[Jesuïtes]] van introduir aquesta pràctica a [[Europa]] durant els anys [[1640]] on fou acceptada amb rapidesa. Tot i així, no fou fins al [[1820]] que l'ingredient actiu quinina es va extreure de l'escorça i va ser anomenada pels químics francesos [[Pierre Joseph Pelletier]] i [[Joseph Bienaimé Caventou]].
A principis del [[segle XX]], abans dels [[antibiòtics]], els pacients amb [[sífilis]] eren intencionalment infectats amb malària per a crear-los una febre, seguint les investigacions de [[Julius Wagner-Jauregg]]. Al controlar la febre amb quinina, els efectes tant de la sífilis com de la malària podien ser minimitzats. Alguns dels pacients van morir per la malària, encara que això era preferit abans de la quasi segura mort per sífilis.
Malgrat que l’[[estadi sanguini]] i el [[cicle de vida de la malària]] en el mosquit es va establir el [[segle XIX]] i a principis del [[segle XX]], no fou fins al [[1980]] que es va observar la forma hepàtica del paràsit. El descobriment d'aquesta forma latent del paràsit finalment va explicar perquè donava la impressió que algunes persones es curaven de la malaltia per recaure anys més tard que el paràsit hagués desaparegut de la seva [[circulació sanguínia]].
== Epidemiologia ==
La malària causa uns 20-90 milions de casos de febre alta i aproximadament 1,5 milions de morts anualment (dades [[2008]]). Això representa una mort cada 30 segons en tot el món. La majoria de casos succeeixen en nens menors de 5 anys i en dones embarassades (aquests dos són els grups més vulnerables). Tot i els esforços de reduir la transmissió i d'incrementar el tractament, hi ha hagut molt poc canvi en àrees que es troben en risc de la malaltia des de [[1992]]. De fet, si la permanència de la malària continua en el seu curs de permanent augment, la taxa de mortalitat pot duplicar-se en els següents vint anys. Les estadístiques precises són desconegudes perquè molts casos succeeixen en àrees rurals on les persones no tenen accés a hospitals o a recursos per a garantir la salut. Com a conseqüència, la majoria dels casos continuen indocumentats.
Tot i que la infecció de [[VIH]] via la malària ha incrementat la mortalitat, continua sent un problema menor que la combinació del VIH i la [[tuberculosi]].
== Mecanisme de transmissió i [[cicle biològic de Plasmodium|cicle biològic de ''Plasmodium'']] ==
[[Fitxer:P vivax trophozoite4.jpg|thumb|[[Glòbul roig]] infectat per ''P.vivax'']]
1) Quan un mosquit femella del gènere ''[[Anopheles]]'' pica una persona o animal infectats, absorbeix, juntament amb la sang, els [[gametòcits]], precursors de les [[Gàmeta|gàmetes]] masculines i femenines del paràsit .
2) En l'intestí del mosquit, els gametòcits maduren i es transformen en gàmetes que es fusionen, donant lloc a l'[[ooquinet]], [[zigot]] mòbil, que evolucionarà donant lloc als [[esporozoïts]], forma infecciosa del paràsit.
3) Els esporozoïts migren cap a les glàndules salivals del mosquit.
4) Quan el mosquit pica una persona sana, injecta la seva saliva perquè és [[anticoagulant]] i l’ajuda a absorbir la sang de la víctima. Juntament amb la saliva del mosquit, els esporozoïts entren en el torrent sanguini de la persona.
5) Els esporozoïts migren al fetge.
6) Els esporozoïts penetren en les cèl·lules del fetge ([[hepatòcit]]) i es reprodueixen asexualment, produint una altra forma del paràsit: els [[merozoïts]] (6-15 dies).
7) Els merozoïts tornen al torrent sanguini on penetren en els [[Glòbul vermell|glòbuls vermells]], on donen lloc a unes formes inicials típicament anulars, els [[trofozoïts]], que s'alimenten de l'[[eritròcit]] i van augmentant la seva mida per divisió del nucli i els orgànuls. L'organisme resultant, conegut en aquest estadi com meront o esquizont, pateix una [[citocinesi]] que donant lloc a múltiples merozoïts idèntics, que s'alliberen mitjançant la destrucció del glòbul vermell infectat. Els merozoïts alliberats infecten nous glòbuls vermells (2-3 dies).
8) Alguns merozoïts produeixen gametòcits masculins i femenins. Si un nou mosquit pica a aquesta persona, els absorbirà amb la sang i el cicle tornarà a començar.<!-- Cicle vital bàsic preparat per: Natalia Juliana Ardila. Modificat posteriorment -->
En algunes espècies de ''Plasmodium'', com ''P.vivax'', els esporozoïts no donen lloc immediatament a merozoïts, sinó a [[hypnozoïts]] que romanen [[Dormició|dorments]] durant mesos (típicament 7 a 10 mesos) o fins i tot anys. Rere aquest període de [[dormició]], es reactiven i produeixen merozoïts. Això dóna lloc a períodes d'incubació llargs i a recaigudes.
A part d'''Anopheles'', en alguns [[països llatinoamericans]] es troben altres vectors com ''[[Lutzomyia]]'' (manta blanca), també vector d'altres malalties produïdes per [[protozous]].
== Motiu de les manifestacions clíniques ==
En els humans, les [[manifestacions clíniques]] de la malària es deuen a:
* La ruptura de [[glòbuls vermells]], que alliberen merozoïts, que alliberen substàncies que estimulen l’[[hipotàlem]], i ocasionen crisis febrils esporàdiques molt intenses cada dos o tres dies (al completar-se el cicle eritrocític o asexual de ''Plasmodium'') seguides, al cap d'unes hores, d'una brusca tornada a una aparent normalitat. Aquest procés va deixant l'organisme exhaust i, en el cas dels nens petits, hi ha una gran probabilitat d'un desenllaç fatal en absència de tractament.
* El paràsit evadeix el [[sistema immunitari]] al mantenir-se intracel·lularment en els [[hepatòcits]] i [[eritròcits]], tot i que molts eritròcits parasitaris són eliminats. Per tal d'evitar això, el paràsit produeix certes [[proteïnes]] que s'expressen a la superfície de l'eritròcit i causen la seva adherència a l’[[endoteli vascular]], especialment al ''Plasmodium falciparum''. Aquest és el factor principal de les complicacions hemorràgiques de la malària. Aquestes proteïnes són, a més, altament variables i per tant el sistema immunitari no pot reconèixer-ho de forma efectiva, ja que quan elabora un nombre d’[[anticossos]] suficient (al cap de dues setmanes o més) aquests anticossos seran inútils perquè l’[[antígen|antigen]] ha canviat.
Les dones en estat de gestació són especialment atractives pels mosquits i per la malària perquè en elles la resposta immunitària és especialment nefasta donada la sensibilitat del fetus a la infecció (el fetus no té un sistema immunitari desenvolupat).
== Símptomes ==
Després de la picada d’un mosquit infectat, hi ha un període d'incubació abans que apareguin els primers símptomes. En la majoria dels casos varia de 7 a 30 dies. Els períodes més curts corresponen a infeccions causades per l’espècie ''Plasmodium falciparum'' i els més llargs a les causades per ''Plasmodium malariae''.<ref name="canalsalut">{{citar ref |títol =La Salut de la A a la Z. |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra = Web |data =2013 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=688512e8d497e310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=688512e8d497e310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default#div_02 |consulta = Maig 2013 }}</ref>
Els medicaments quimioprofilàctics antipalúdics que es prescriuen a alguns viatgers poden retardar l'aparició dels símptomes de malària setmanes i, fins i tot, mesos. Aquests retards entre exposició i desenvolupament dels símptomes poden causar l'error o el retard de diagnòstic. La malaltia pot provocar una àmplia varietat de símptomes -cansament, dolor ossi, vòmits, mal de cap, diarrea i altres- que gairebé sempre sobresurt per un període de febre alta precedit de calfreds intensos.<ref name="canalsalut"/>
En els països on els casos de malària són infreqüents, aquests símptomes poden atribuir-se a altres malalties infeccioses comunes o quedar sense diagnosticar. La febre prolongada, l’anèmia amb dèficit de plaquetes i la icterícia (color groguenc a la pell i a les mucoses) obliguen a descartar el diagnòstic de malària fins a tenir evidència del contrari. La presència de símptomes neurològics, confusió mental, convulsions o problemes respiratoris són indicatius de malària greu (5% o més dels glòbuls vermells parasitats). Una llista d’aquests signes i símptomes d’alarma inclouria:<ref name="canalsalut"/>
* Malària cerebral: conducta anormal, deliri, disminució o pèrdua de consciència, convulsions i anormalitats neurològiques;
* Anèmia greu per la destrucció dels glòbuls vermells;
* Hemoglobina a l'orina;
* Síndrome del destret respiratori agut: reacció inflamatòria als pulmons;
* Disminució de la capacitat de coagulació de la sang;
* Pressió arterial baixa.
La malària greu és una emergència mèdica i s'ha de tractar urgentment. En el cas d’infeccions causades per ''P. vivax'' i ''P. ovale'', els pacients recuperats del primer episodi de malaltia poden patir uns quants atacs addicionals o recaigudes després de mesos o, fins i tot, anys sense símptomes, a causa de la presència de formes hepàtiques “adormides” del paràsit. La curació completa obliga a un tractament especial contra aquestes formes hepàtiques des del primer episodi.<ref name="canalsalut"/>
== Diagnòstic ==
La base del diagnòstic de la malària ha estat l'examen microscòpic de la sang, mitjançant la utilització d'[[Extensió sanguínia|extensions sanguínies]].<ref>{{ref-publicació |autor=Krafts K, Hempelmann E, Oleksyn B |article=The color purple: from royalty to laboratory, with apologies to Malachowski |publicació= Biotech Histochem |volum=86 |pàgines=7–35|any=2011|pmid= 21235291| doi = 10.3109/10520295.2010.515490 |exemplar=1|llengua=anglès}}</ref> Tot i que la sang és la mostra més freqüentment utilitzada per fer un diagnòstic, també la saliva i l'orina han estat utilitzades com a mostres alternatives menys invasives.<ref name="Sutherland2009"> {{ref-publicació|autor=Sutherland CJ, Hallett R|article=Detecting malaria parasites outside the blood|publicació=J Infect Dis| any=2009| volum=199|exemplar=11| pàgines=1561–3|doi=10.1086/598857 |pmid=19432543 |cognom=Sutherland |nom=CJ |cognom2=Hallett |nom2=R}} </ref> Més recentment, han estat descobertes tècniques modernes que utilitzen proves d'antígens o [[reacció en cadena de la polimerasa]], les quals no s'aplica àmpliament a les regions endèmiques de malària.<ref name="ling et al">{{ref-publicació|autor=Ling IT., Cooksley S., Bates PA., Hempelmann E., Wilson RJM.| article=Antibodies to the glutamate dehydrogenase of ''Plasmodium falciparum''| publicació=Parasitology | any=1986 | volum=92 | pàgines=313–24 | pmid=3086819 | doi=10.1017/S0031182000064088| exemplar=2|llengua=anglès }}</ref><ref name="mens et al">{{ref-publicació|article=Detection and identification of human Plasmodium species with real-time quantitative nucleic acid sequence-based amplification |autor=Mens PF, Schoone GJ, Kager PA, Schallig HDFH. |publicació=Malaria Journal |any=2006 |volum=5 |exemplar=80 |doi=10.1186/1475-2875-5-80 |pàgina=80 |pmid=17018138 |cognom=Mens |nom=PF |cognom2=Schoone |nom2=GJ |cognom3=Kager |nom3=PA |coautors=et al|pmc=1592503|llengua=anglès }}</ref> Les àrees que no poden pagar les proves de laboratori de diagnòstic sovint utilitzen només una història de febre subjectiva com a indicació per al tractament de la malària.
Cal ser cautelós en diagnosticar o tractar sense la presència d'un mal de cap, ja que és possible que el pacient tingui [[dengue]] en lloc de malària.<ref>{{ref-llibre |nom=Burke A. |cognom=Cunha |títol=Antibiotic Essentials 2011 |url=http://books.google.com/books?id=tYJV5_zchjcC&pg=PA262 |data= 21 març 2011|llengua=anglès |editorial=Jones & Bartlett |isbn=978-1-4496-2431-6|pàgines=262}}</ref>
== Tractament ==
La malària, sobretot la malària causada per ''Plasmodium falciparum'', és una emergència mèdica que requereix hospitalització. La cloroquina és un antipalúdic històric que s'havia utilitzat amb freqüència. Actualment, la presència de casos resistents freqüents ha portat a la introducció i l'ús d’una àmplia bateria farmacològica (artemèter, atovaquona, quinina) que admet combinacions. L'elecció del medicament depèn de l'origen geogràfic del cas i del criteri mèdic. A banda dels fàrmacs, poden ser necessàries altres intervencions sanitàries de suport vital, incloent-hi líquids intravenosos, transfusions i mesures de suport hemodinàmic i respiratori. Amb el tractament se solen obtenir bons resultats en la majoria dels casos de malària, però davant de la infecció amb ''P. falciparum'' amb complicacions el pronòstic és greu.<ref name="canalsalut"/>
== Prevenció ==
[[Fitxer:Anopheles albimanus mosquito.jpg|thumb|Mosquit ''[[Anopheles|Anopheles albimanus]]'' alimentant-se sobre un braç humà. Aquest mosquit és [[vector (biologia)|vector]] de la malària i el control dels mosquits és una manera molt eficaç de reduir la incidència de la malària.]]
Els mètodes utilitzats per evitar l'expansió de la malaltia, o per protegir els individus de les zones on la malària és [[endèmia|endèmica]], inclouen els medicaments profilàctics, l'eradicació dels mosquits i la prevenció de les picades de mosquits. L'existència continuada de la malària en una àrea requereix una combinació de gran densitat de població humana, gran densitat de població de mosquits, i unes taxes elevades de transmissió dels humans als mosquits i dels mosquits als humans. Si qualsevol d'aquests factors es redueix en una mesura suficient, el paràsit desapareixerà tard o d'hora d'aquella zona, com passà a [[Nord-amèrica]], [[Europa]] i el [[Pròxim Orient]]. Tanmateix, a menys que el paràsit sigui eliminat del món sencer, podria restablir-s'hi si les condicions tornen a una combinació que afavoreixi la reproducció del paràsit. Molts països estan experimentant un nombre augmentat de casos de malària importats a causa del gran trànsit de viatgers i migrants (vegeu ''[[Anopheles]]'').
Actualment no existeix cap [[vacuna]] que previngui la malària, però es tracta d'un camp actiu d'investigació.
Molts investigadors argumenten que la prevenció de la malària podria ser més eficaç en relació amb el cost que no pas el tractament de la malaltia, a llarg terme, però el cost capital necessari es troba fora de l'abast de la majoria de la gent més pobra del món. L'assessor econòmic [[Jeffrey Sachs]] estima que la malària es pot controlar per 3.000 milions de [[dòlar estatunidenc|dòlars]] per any. S'ha argumentat que, per tal d'assolir els [[Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni]] caldria redirigir finançament dels tractaments de [[VIH]]/[[SIDA]] cap a la prevenció de malària, en què la mateixa quantitat de diners oferiria un major benefici a les economies africanes.<ref name="hull2006">[http://www.wgbh.org:81/cgi-bin/nph-algs.cgi/000000A/http://www.wgbh.org/schedules/program-info?program_id=2682027&episode_id=2682029 Hull, Kevin. (2006) "Malaria: Fever Wars". PBS Documentary]</ref>
La distribució del finançament varia d'un país a l'altre. Els països amb poblacions grans no reben la mateixa quantitat de suport. Els 34 països que reberen un suport anual per capita de menys d'1 dòlar incloïen alguns dels països més pobres d'Àfrica.
A diferència de molts altres països en desenvolupament, el [[Brasil]], [[Eritrea]], l'[[Índia]] i el [[Vietnam]] han aconseguit reduir els efectes de la malària. Els factors d'èxit comuns incloïen condicions conductores al país, un enfocament tècnic determinat que utilitza un paquet d'eines eficaces, una presa de decisions segons la informació, un lideratge actiu a tots els nivells del govern, una implicació de les comunitats, una implementació i un control del finançament descentralitzats, capacitats tècniques i de gestió hàbils al nivell nacional i subnacional, un suport intervencionista tècnic i en la programació per part de les agències associades, i un finançament suficient i flexible.<ref>{{ref-publicació|autor = Barat L|article = Four malaria success stories: how malaria burden was successfully reduced in Brazil, Eritrea, India, and Vietnam|publicació = Am J Trop Med Hyg|volum = 74|exemplar = 1|pàgines = 12–6|any = 2006|pmid = 16407339}}</ref>
=== Control dels vectors ===
Els esforços per [[eradicació de malalties infeccioses|eradicar]] la malària mitjançant l'eliminació dels mosquits han tingut èxit en algunes àrees. En el passat, la malària fou comuna als [[Estats Units]] i el sud d'[[Europa]], però programes de control dels vectors, juntament amb el monitoratge i el tractament d'humans infectats, l'eliminaren d'aquestes regions. EN algunes àrees, el drenatge dels camps de cria en [[zones humides]] i un millor sanejament foren adequats. La malària fou eliminada de les parts septentrionals dels Estats Units a principis del segle XX mitjançant aquests mètodes, i l'ús del [[pesticida]] [[DDT]] ja l'havien eliminat del sud el 1951.<ref name=CDChistory>Centers for Disease Control. [http://www.cdc.gov/malaria/history/eradication_us.htm ''Eradication of Malaria in the United States (1947-1951)''] 2004.</ref> El 2002, es notificaren 1.059 casos de malària als EUA, incloent-hi vuit defuncions, però en només cinc d'aquests casos la malaltia havia estat adquirida als Estats Units.
Abans del DDT, la malària també fou eradicada o controlada amb èxit a diverses àrees tropicals mitjançant l'eliminació o l'enverinament dels camps de cria dels mosquits o els hàbitats aquàtics de les seves fases larvàries, per exemple, omplint o aplicant oli als indrets amb aigües estancades. Fa més d'un segle que aquests mètodes gairebé no s'han fet servir a Àfrica.<ref>{{ref-publicació|autor = Killeen G, Fillinger U, Kiche I, Gouagna L, Knols B|article = Eradication of Anopheles gambiae from Brazil: lessons for malaria control in Africa?|publicació = Lancet Infect Dis|volum = 2|exemplar = 10|pàgines = e192|any = 2002|pmid = 12383612|doi = 10.1016/S1473-3099(02)00397-3}}</ref> A les dècades del 1950 i del 1960 hi hagué un important esforç sanitari públic per eradicar la malària d'arreu del món, atacant selectivament els mosquits en àrees en què la malària estava molt estesa.<ref>{{ref-notícia|autor=Gladwell, Malcolm.|data=2001-07-02|títol=The Mosquito Killer|url=http://www.gladwell.com/2001/2001_07_02_a_ddt.htm|editorial=The New Yorker}}</ref> Tanmateix, fins ara aquests esforços han fracassat en l'eradicació de la malària de moltes parts del món en vies de desenvolupament - el problema és especialment prevalent a Àfrica.
=== Vacuna ===
El primer a descobrir una vacuna sintètica contra la malària va ser el doctor [[Manuel Elkin Patarroyo]], d'origen colombià. Entre 1986 i 1988 la vacuna sintètica ([[SPf66]]) va ser creada i provada en una colònia de [[primat|micos]] de la regió [[Amazònia|amazònica]], els ''[[Aotus trivirgatus]]'', i en un grup de joves batxillers voluntaris que prestaven el seu servei militar. No obstant això, allà van començar els problemes, ja que els interessos [[economia|econòmics]] en joc entorpir l'aplicació massiva de la vacuna.
La vacuna es va provar en més de 41.000 voluntaris a [[Amèrica Llatina]], on a principis de 1994 van ser inoculats 45 voluntaris que van demostrar que la vacuna indueix una forta [[sistema immunitari|resposta immunitària]] (entre un 40 i un 60% en els adults, i fins a un 77% en els nens) contra la malària, sense provocar greus efectes secundaris. Finalment, després de ser avaluada en [[Gàmbia]], [[Tanzània]] i [[Tailàndia]], la vacuna va demostrar no tenir l'efectivitat aspirada pel doctor Patarroyo, per la qual cosa es va aturar el procés de fabricació i vacunació amb la SPF66.A partir d'aquest moment els laboratoris del Dr. Patarroyo s'han dedicat a estudiar la vacuna amb l'objectiu de tenir un 99,9% d'efectivitat en tots els casos. La SPF66 es va convertir en la vacuna més efectiva contra la malària fins avui desenvolupada.
Les vacunes per la malària estan en desenvolupament, encara no hi ha una vacuna disponible completament eficaç. Els primers estudis prometedors que demostren la possibilitat d'una vacuna contra la malària es van realitzar el 1967 per la immunització de ratolins amb [[esporozoit]]s atenuats per radiació, que brinden protecció al voltant del 60% dels ratolins posterior a la injecció amb normal, viable esporozoits. Des de la dècada de 1970, s'ha produït un considerable esforç per desenvolupar estratègies de vacunació similars en els éssers humans. Es va determinar que una persona pot protegir-se d'una infecció per ''[[Plasmodium falciparum]]'' si rep picades de més de mil mosquits infectats per la irradiació. En general, s'ha acceptat que no és pràctic sotmetre a les persones de risc a aquesta estratègia de vacunació, però aquesta idea ha estat qüestionada pel treball que del doctor [[Stephen Hoffman]], de Sanaria, un dels principals investigadors que originalment va seqüenciar el genoma de ''Plasmodium falciparum''. El seu treball més recent ha girat entorn de la solució del problema de logística de la preparació i aïllament dels paràsits equivalents als mil mosquits irradiats, per a l'emmagatzematge massiu i la inoculació dels éssers humans. La companyia ha rebut recentment diverses multimilionàries subvencions de la [[Fundació Bill i Melinda Gates]] i el govern dels [[Estats Units|EUA]] a principis de començar els estudis clínics en 2007 i 2008. L'[[Institut de Recerca Biomèdica de Seattle]] (SBRI), finançat per la [[Iniciativa Vacuna contra la Malària]], assegurava el 2009 als possibles voluntaris que els assaigs clínics no serien un risc per a la seva salut. Si bé molts voluntaris a [[Seattle]] realment van contraure la malaltia, la soca clonada utilitzada en els experiments es pot curar, i no causa una forma recurrent de la malaltia.
La revista [[The Lancet]] publicà el [[16 d'octubre]] del [[2004]] els resultats inicials del major [[assaig clínic]] d'una [[vacuna]] contra la malària en [[Àfrica]], en un article<ref>Alonso PL,
Sacarlal J, Aponte JJ ''et al''. (2004) ''Efficacy of the RTS,S/AS02A vaccine against Plasmodium falciparum infection and disease in young African children: randomised controlled trial'' [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?db=pubmed&cmd=Retrieve&dopt=AbstractPlus&list_uids=15488216&query_hl=16&itool=pubmed_DocSum Pubmed]. </ref> l'autor principal del qual és Pedro Alonso, professor del Departament de Salut Pública de la Facultat de Medicina de la [[Universitat de Barcelona]] i titular de la Càtedra [[UNESCO]] del Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible en la [[UB]].
Actualment, existeix una gran varietat de vacunes sobre la taula. Vacunes pre-eritociticas (vacunes que s'adrecen als paràsits abans que arribi a la sang), en particular, les vacunes basades en CSP, formen el major grup de recerca de la vacuna contra la malària. Altres vacunes: les que tracten d'induir immunitat a la sang, les que tracten d'evitar les patologies més severes de la malària mitjançant la prevenció de l'adhesió del paràsit a la sang, i aquelles que pretenen el bloqueig de la transmissió aturant el desenvolupament del paràsit en el mosquit just després que el mosquit ha picat una persona infectada. És d'esperar que la seqüenciació del genoma de ''P. falciparum'' proporcionarà objectius per a nous medicaments o vacunes.
== Altres mètodes ==
La tècnica dels insectes estèrils s'està perfilant com un possible mètode de control dels mosquits: quan mascle estèrils són alliberats i s'aparellen amb femelles salvatges aquestes queden sense fecundar, reduint-se la mida de la població en la generació següent. L'ús d'insectes [[transgènic]]s, o [[Organisme modificat genèticament|genèticament modificats]], pot permetre reduir la duració de la vida de les mosquits femelles, i per tant la probabilitat d'infecció, o també fer més resistents a la malària les poblacions salvatges de mosquits. La recerca a l'[[Imperial College]] de [[Londres]] va crear el primer mosquit transgènic per al paludisme, amb la primera espècie resistent a ''Plasmodium,'' segons va anunciar un equip de la [[Case Western Reserve University a Ohio]], el 2002.
La formació en el reconeixement dels símptomes de la malària ha reduït el nombre de casos en algunes zones del món en desenvolupament fins a un 20%. Reconèixer la malaltia en les primeres etapes també pot evitar els casos de mortalitat. A través de programes formatius es pot també educar la població per a reduir les superfícies d'aigües estancades exposades, bé eliminant-les, cobrint-les, renovant l'aigua periódicament. Especialment indicat en les zones urbanes on hi ha grans concentracions humanes, la qual cosa fa més probable la transmissió. L'ús de
El 22 de desembre de 2007, la publicació PLoS Patògens estudi va trobar que els [[cogombre de mar|cogombres de mar]] bloquegen la transmissió del paràsit de la malària, ja que produeixen la [[proteïna]] [[lecitina]] (que retarda el creixement dels paràsits).
Una altra via per aturar la malària en el tercer món que s'ha utilitzat extensament en el passat per combatre al vector de transmissió és la utilització d'insecticides, com les Piretrines o el DDT. El [[Conveni d'Estocolm]] va prohibir de forma general la utilització de DDT per a ús agrícola, però l'ús en petites quantitats amb finalitats de sanitat pública, com la impregnació de mosquiteres o de les parets de les cases on els mosquits reposen després d'haver picat, està permès en aquest conveni atenent a les propostes de diversos grups de científics<ref>{{ref-web|url =http://www.guardian.co.uk/world/1999/aug/30/sarahboseley1 |títol =Malaria fears over planned DDT ban |consulta=[[27 de juliol]]|any=[[2008]] |autor =Sarah Boseley |enllaçautor=http://www.guardian.co.uk/profile/sarahboseley |coautors = |data=[[30 d'agost]] |format =|obra = |editor =[[The Guardian]] |pàgines = |llengua = |doi =|arxiuurl = |arxiudata = |citació = }}</ref>i és una pràctica recomanada per l'[[Organització Mundial de la Salut|OMS]] per a zones on aquesta malaltia és endèmica, tot i que alguns grups ambientalistes, com la [[Pesticides Action Network]] no estan d'acord amb aquesta mesura.<ref>{{ref-web|url =http://www.guardian.co.uk/world/2006/sep/16/unitednations |títol =Banned pesticide backed for malaria control |consulta=[[27 de juliol]]|any=[[2006]] |autor =Sarah Boseley |enllaçautor =http://www.guardian.co.uk/profile/sarahboseley|coautors = |data = |mes =[[16 de setembre]] |format =artículo periodístico|obra = |editor =[[The Guardian]] |pàgines = |llengua = |doi =|arxiuurl = |arxiudata = |citació = }}</ref>
== Referències ==
<references/>
== Bibliografia ==
* Rodríguez Ocaña E, Ballester Añón R, Perdiguero E, Medina Doménech RM, Molero Mesa J. (2003) La acción médico-social contra el paludismo en la España metropolitana y colonial del siglo XX. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
* Cueto, Marcos (2007). Cold war, deadly fevers : malaria eradication in Mexico, 1955-1975 / Marcos. Washington, D.C. : Woodrow Wilson Center Press; Baltimore : Johns Hopkins University Press, c2007.
== Vegeu també ==
* [[Malalties tropicals desateses]]
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* {{CanalSalut GenCat article|Malària|Malaria}}
* {{ref-web|url=http://www.msc.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/promocion/migracion/docs/GuiaEnfInfImp.pdf |autor=R. López-Vélez, E. Martín Echavarría, J.A. Pérez Molina |títol=Guía de enfermedades infecciosas importadas |editor=Ministerio de Sanidad y Consumo |pàgines=155-158 |data=2008}} (en castellà)
* [http://news.bbc.co.uk/2/hi/health/3742876.stm Possibles vacunes contra la malària] (en anglès)
* [http://www.nature.com/nsu/malaria/index.html ''Nature Science Update'' Especial Malària] (en anglès)
* [http://stevenlehrer.com/explorers/chapter_6-5.htm Història del descobriment del vector] (en anglès)
* [http://www.malariasite.com/malaria/History.htm Història del descobriment de la malària] (en anglès)
* [http://mosquito.who.int/malariacontrol OMS-malària] (en anglès)
* [http://www.newscientist.com/news/news.jsp?id=ns99996537 Noves vacunes augmenten l'esperança] (en anglès)
* [http://www.jpgmonline.com/article.asp?issn=0022-3859;year=2004;volume=50;issue=1;spage=30;epage=34;aulast=Pouniotis Interaccions del paràsit de la malària amb l'hoste humà] (en anglès)
* [http://www.map.ox.ac.uk/French/index_FR.html Malaria Atlas Project] (en anglès), (en francès)
* [http://www.simetweb.eu/page/presentazione.php Societat Italiana de Medicina Tropical] (en italià)
{{Protozoosis}}
| 