Revisió del 23:58, 26 set 2016 modifica Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 18:06, 29 maig 2017 modifica desfés 88.21.240.52 (discussió) todo esta borrado Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: {{Llengua}} {{història de la llengua grega}} La llengua micènica es preserva en [[lineal B]], un sistema d'escriptura que consisteix en prop de 200 signes [[sil·labari\|sil·làbics]] i [[logograma\|logogrames]]. Com el lineal B va derivar del [[lineal A]], l'escriptura d'una llenguaua [[cultura minòica\|minoica]] sense desxifrar i probablement sense cap relació amb el grec, no reflecteix fidelment la fonètica del micènic: els dígrafs consonàntics s'han de desfer per qüestions ortogràfiques, no es distingeix entre ''r'' i ''l'', ni entre sordes i sonores (excepte en el cas ''t/d'') o aspirades i no aspirades; i ''l'', ''m'', ''n'', ''r'' i ''s'' s'ometen a final de síl·laba.▼ El '''micènic''' és la forma de [[Grec antic\|grec]] més antiga documentada. Es parlà a la [[Antiga Grècia\|Grècia]] continental i a [[Creta]] entre els segles [[segle XVI aC\|XVI]] i [[segle XI aC\|XI]] aC, abans de la invasió [[doris (grup humà)\|dòrica]]. Es conserva en inscripcions en [[lineal B]], un [[sistema d'escriptura]] inventat a Creta abans del [[segle XIV aC]]. La major part d'aquestes inscripcions són fetes sobre tauletes de fang i trobades a [[Cnossos]] i [[Pilos (Messènia)\|Pilos]]. El nom ''micènic'' ve de [[Micenes]], el primer dels palaus que es van excavar. Les tauletes van romandre sense desxifrar durant molt de temps i es van tractar de relacionar amb moltes llengües, fins que [[Michael Ventris]] va trobar-ne el significat el [[1952]] i va demostrar, sense dubtes, que la llengua que transcrivien era una forma arcaica de grec. Els texts de les tauletes són principalment llistes i inventaris. No n'ha sobreviscut narrativa en prosa, i encara menys mites o poesia. Tot i això, d'aquests inventaris, se'n pot deduir molt de la gent que els va produir, del període micènic i, fins i tot, de l'anomenada ''edat fosca grega''. Al contrari que les varietats posteriors de grec, el micènic podria haver tingut set [[cas gramatical\|casos gramaticals]]: [[nominatiu]], [[genitiu]], [[acusatiu]], [[datiu]], [[vocatiu]], [[Cas instrumental\|instrumental]] i [[locatiu]]. Aquests dos últims van caure en desús gradualment. ~~== Fonologia i ortografia ==~~ ~~{{avís unicode}}~~ ▲La llengua micènica es preserva en [[lineal B]], un sistema d'escriptura que consisteix en prop de 200 signes [[sil·labari\|sil·làbics]] i [[logograma\|logogrames]]. Com el lineal B va derivar del [[lineal A]], l'escriptura d'una llengua [[cultura minòica\|minoica]] sense desxifrar i probablement sense cap relació amb el grec, no reflecteix fidelment la fonètica del micènic: els dígrafs consonàntics s'han de desfer per qüestions ortogràfiques, no es distingeix entre ''r'' i ''l'', ni entre sordes i sonores (excepte en el cas ''t/d'') o aspirades i no aspirades; i ''l'', ''m'', ''n'', ''r'' i ''s'' s'ometen a final de síl·laba. L'escriptura diferencia cinc qualitats vocàliques (''a, e, i, o, u''), les semivocals ''w'' i ''j'' (també transcrita com a ''y''), una [[consonant sibilant]] ''s'', sis [[consonant oclusiva\|oclusives]] ''p'', ''t'', ''d'', ''k'', ''q''; la ''m'', la ''n'', la ''r'' i la ''z'' (que inclou els sons [kʲ], [gʲ] i [dʲ], que més tard es transformarien en la grega [[dseta\|ζ]].

Micènic: diferència entre les revisions