|
La '''ciutat vella de Jerusalem''' (en {{Lang-he|העיר העתיקה}}, [Ha'Anar Ha'Atiqah],) ({{Lang-ar|البلدة القديمة}}<nowiki> : [al-Balda al-Qadimah],) (en </nowiki>{{lang-tr|Kudüs}}, {{lang-tr|Kudüs}},) (en [[armeni]],: <span lang="hy">Երուսաղեմի հին քաղաք</span> [Yerusaghemi hin k'aghak']) és un àrea d'aproximadament 0,9 [[Quilòmetre quadrat|km²]] situada dins de [[Jerusalem Est|Jerusalem Aquest]], constituint fins a la dècada de [[Dècada del 1860|1860]] totpart de l'entramat urbà.<ref> John Phillips. ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.  Dial Press/James Wade.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Dial+Press%2FJames+Wade" id="cxCITAREFKollek1977" tabindex="0"> </span></ref> La ciutat vella és el lloc on sees situen llocs religiosos importants tals com lael [[Mont del Temple|Muntanya del Temple]] i el [[Mur de les Lamentacions]] per ade la [[Judaisme|religió jueva]], el [[Basílica del Sant Sepulcre|Sant Sepulcre]] per ade la [[Cristianisme|religió cristiana]], i la [[Cúpula de la Roca]] i la [[Mesquita d'Al-Aqsa]] per ade la [[Islamisme polític|religió musulmana]].
Tradicionalment, la ciutatCiutat vella ha estat dividida en quatre barris, encara que els actuals noms només es van introduir alen el [[Seglesegle XIX|segle]] XIX. Aquests quatre barris són el Barri Musulmà, el [[Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem|Barri Jueu]], el Barri CristianoCristià i el Barri [[Armeni]].
La ciutatCiutat vella va ser inclosa en [[1981]] dins del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO|Unesco.]] En [[1982]] [[Jordània]] va sol·licitar la seva inclusió en la [[Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill]].
== Història ==
[[Fitxer:Street_of_the_Old_City_of_Jerusalem.jpg|esquerra|miniatura|Calle a la ciutat vella.]]
[[Fitxer:Jerusalem_Old_City_Market,_Jerusalem2.jpg|esquerra|miniatura|Comerços a la ciutat vella.]]
AlEn el [[Segle XI aC|segle XI a. C.]] el rei [[Hebreus|israelita]] [[David]] va conquistar la ciutat de [[Jebús]], bastió del poble [[Jebusites|jebuseojebuseu]], un dels qualspobles que habitaven el país de [[Canaan|CanaánCanaan.]] El bastió estava fortificat amb sòlids murs que ho l'envoltaven. Quan David es va instal·lar allíallà, la va designar la ciutat com ''AnarIr David'' (La ciutat de David). Aquest llocindret està situat actualment alen el sud-oest de l'actual ciutatCiutat vella i és cridatanomenat ''Pujol Ofel'' (va ser descobert i excavat per la ''[[Palestine Exploration Fund]]'' entre 1923 i 1925).
El fill de David, [[Salomó d'Israel|Salomón]], va estendre la construcció dels murs i a més va edificar el [[Temple de Jerusalem|temple]] que va portar el seu nom. La ciutat va passar a cridar-se Anar Salomon (la Ciutat de Salomón) cridada en la [[Bíblia]], Jerusalem. A la mort de Salomón cap a 962 a.C va esdevenir un [[cisma]] al poble jueu i es van formar dos estats: [[Regne d'Israel|Israel]], capital [[Samaria]] i [[Història de l'antic Israel|Judá]], capital Jerusalem.
La ciutat va resistir a través dels anys els atacs dels seus poderosos veïns, passant també per diverses etapes de vassallatge fins a l'any 587 a. C. durant el regnat de l'últim rei de Judá, [[Sedecies|Sedecías]], quan va ser conquistada i arrasada pel rei [[Nabucodonosor II|Nabucodonosor]] II. El regne de Judà va passar a ser una província de l'[[Llista dels reis de Babilònia|Imperi]] Babilònic o Imperi Caldeo i la majoria de la classe regenti jueva seria enviada al desterrament en Babilònia.
El regne de Judá va passar a ser una província de l'[[Llista dels reis de Babilònia|Imperi]] Babilònic o Imperi Caldeo i la majoria de la classe regenti jueva seria enviada al desterrament en Babilònia.
L'any 530 a. C. el rei persa [[Cir II el Gran|Ciro II el Gran]] va conquistar l'Imperi Babilònic i va permetre el retorn de les comunitats jueves deportades, a la província de Judá; aquestes van tornar a Jerusalem i van reconstruir la ciutat i el Temple de Salomón.
En 332 a. C. [[Alexandre el Gran|AlejandroAlejandre Magneel Gran]] va conquistarconquerir l'[[Imperi Persa|Imperi persa]] i la ciutat no va sofrirpatir destruccions. A la mort d'Alejandro, Judá o [[Judea|la Judea]], i Jerusalem van passar a formar part de l'Imperi seléucida, el que al seu torn seria annexat a l'Imperi romà el 64 a. C. pel general romà [[Gneu Pompeu Magne|Cneo Pompeyo Magne]], després de derrotar a aquest Imperi. Jerusalem va patir el setge i la conquesta romana, amb la destrucció dels seus murs i l'annexió a l'Imperi romà.
Jerusalem va sofrir el setge i la conquesta romana, amb la destrucció dels seus murs i l'annexió a l'Imperi romà.
La ciutat de Jerusalem es va recobrar durant el mandat del general [[Marc Vipsani Agripa|Marco Vipsanio Agripa]], que va ordenar la construcció d'un nou mur anomenat la ''Tercera Muralla'', romanent la ciutat sota l'administració d'una elite religiosa, els [[Asmoneus|asmoneosasmoneus]], quan va ocórrertenir lloc una [[Primera Guerra Judeoromana|revolta jueva]] que va implicar novament el setge romà a Jerusalem, i la presa i destrucció de la ciutat en l'any 70. d.C. realitzada pel general romà [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Tito FlavioFlavi SabinoSabí VespasianoVespasià]].
[[Fitxer:Westernwall2.jpg|miniatura|Emmurallo de les Lamentacions]]
LEn l 'any 21 aA.C el rei [[Herodes el gran|Herodes el Gran]] va restaurar la ciutat i el [[Temple de Jerusalem|Temple]], existint encara en peus una part anomenada el [[Mur de les Lamentacions]], un indret de gran importància en la religió jueva.
Al voltant de l'any 135, l'emperador [[Adrià|Adriano]] va decidir reconstruir la ciutat amb el nom de [[Aelia Capitolina]], lafet qual cosaque va provocar una nova [[Revolta de Bar Kokhebà|revolta entre els jueus]], que va acabar en 135 amb la victòria romana i l'expulsió i l'exili de la major part del poble jueu, coneguda com la [[Diàspora|Diàspora.]] El territori de la Judea va passar a ser la província romana de [[Província romana de Síria|Síria Palestina]] o [[Palestina]].
La destinació de Jerusalem va seguir lligat a successives conquestes i conflictes, formant part de l'Imperi Romano d'Orient o [[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]], dins del com va ser una de les quatre seus d'importància religiosa doctrinal del cristianisme, juntament amb [[Constantinoble]], [[Antakya|Antioquía]] i [[Alexandria]].
LEn l'any 326 del [[segle IV]], l'emperador [[Constantí I el Gran|Constantino I el Gran]] va manar afer aixecar l'Església del [[Basílica del Sant Sepulcre|Sant Sepulcre]], que es va constituir en un dels principals llocs religiosos del cristianisme.
[[Fitxer:Saint_Anne_Orthodox_Monastery,_Jerusalem1.jpg|esquerra|miniatura|Església ortodoxa de Santa Ana, lloc de naixement de la verge María.]]
LEn l'any 614 del [[segle XII]] l'[[Imperi Sassànida|Imperi sassànida]] va conquistarconquerir la ciutat, regint-la fins a l'any 638, sent desplaçat per l'expansió musulmana que va ocupar la ciutat incorporant-la al [[Omeies|Califat Omeya]] de [[Damasc]], al [[Califat abbàssida|califat abbasíabbàssida]] i a l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]] successivament.
Entre els anys 687 i 691 es va construir la [[Cúpula de la Roca|Cúpula de la Roca.]] En 710 es va acabar d'erigir la [[Mesquita d'Al-Aqsa|Mesquita d'Al-Aqsa.]] Tots dos temples són importants punts religiosos de la religió musulmana.
En [[1095]] el papa [[Urbà II]] va predicar en el [[Concili de Clarmont (1095)|Concili de Clermont]] la [[Primera Croada]] dirigida a conquistarconquerir Jerusalem delsals musulmans. El noble francès [[Godofreu de Bouillon|Godofredo de Bouillón]] va aconseguir aquesta comesa i després d'efectuar una massacre va conquistarconquerir la ciutat i va crear el [[Regne de Jerusalem]] del comque va ser el seu germà [[Balduí I de Jerusalem|Balduino I]], el primer representant amb el títol de [[Llista de reis de Jerusalem|Rei de Jerusalem.]] Durant els següents anys la presència de les [[Orde militar|Ordres Militars]] cristianes va ser intermitent a la ciutat, alternat amb la presència de tropes musulmanes, entre els quals es va distingir [[Saladí|Saladino]], que va assetjar i va conquistarconquerir definitivament la ciutat en l'any [[1244]].
Les muralles de Jerusalem van ser destruïdes i reconstruïdes moltes vegades. Les actuals muralles van ser aixecades en [[1538]] pel sultà otomà [[Solimà I el Magnífic|Solimán el Magnífic]] i va continuar baixsota domini [[Imperi Otomà|otomà]] fins al final de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra Mundial.]]
Les muralles tenen una extensió aproximada de 4,5 km i la seva alçada varia entre els 5 i 15 m, amb un espessorgruix de 3 m. Tenen 43 torres de vigilància i 8 portes, de les quals només 7 estan obertes.
== Els barris ==
[[Fitxer:Church_of_the_Holy_Sepulchre.jpg|miniatura|200x200px|Església del Sant Sepulcre.]]
[[Fitxer:Old_Jerusalem,_Jewish_Quarter_road,_Hadaya_Jewelry_2009.jpg|miniatura|267x267px|Passatge en el [[Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem|Barri Jueu]].]]
Existeixen quatre barris a la ciutat vella: el Barri Armeni, el Barri Cristià, el [[Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem|Barri Jueu]] i el Barri Musulmà, addicionalment s'inclou aen la ciutatCiutat vella lael [[Mont del Temple|Mont del Temple.]]
=== Barri Armeni ===
|Sha'ar Damesek, Porta de Nablus, Porta de l'Enxampar
|[[1537]]
|Centre del costat nord31°46′53.71″Nnord {{Coord|31|46|53.71|N|35|13|48.77|E}} / , <br>
<br>
|-
|Porta de Yehoshafat, Porta de Santa María, Porta de Sant Esteban, Porta de les Tribus
|1538-39
|Nord del costat aquestest
|-
|Porta del fem
== Referències ==
{{listaref}}
== Enllaços externs ==
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat en perill]]
| 