Diferència entre revisions de la pàgina «Sant Jaume dels Domenys»

Robot posa data a plantilles de manteniment
m (bot: -fins arribar +fins a arribar)
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
El nucli de la Carronya és dividit en dues agrupacions situades a la part oriental del terme, al N de la carretera de Sant Jaume a Vilafranca, amb la qual es comuniquen per una carretera. La Carronya de Baix (240 m d’altitud) és un arrenglerament de cases a mà dreta del camí. La Carronya de Dalt és a poca distància de l’anterior, a l’esquerra del camí. Els dos nuclis de la Carronya (60 h el 2005) són a la vora del torrent de Cornudella.
 
La Carronya és una barriada de Sant Jaume dels Domenys. El barri consta de dos nuclis, situats a la part oriental del terme al nord de la carretera de Sant Jaume a Vilafranca, amb al qual es comuniquen per un bon camí enquitranat. La Carronya de Baix és un arrenglerament de cases a mà dreta del camí. La Carronya de dalt es troba a mà esquerra del camí, a poca distància de l'anterior. Els dos nuclis són a la vora del torrent de Cornudella. L'orígen del nom sembla més un mal nom, un mot injuriós. Voldria dir "lloc d'habitatge de gent de casta inferior?". Hi ha la possibilitat que recordi un fet històric, avui encara desconegut. Carronya és "carn corrompuda".{{CN|data=maig de 2017}}
 
=== La Torregassa ===
El poble de Torregassa és a ponent del cap de municipi, amb el qual es comunica per mitjà de la carretera local de la Bisbal del Penedès. És situat a una altitud de 200 m, en terreny pla. Tenia 134 h el 1960, 112 el 1970, 92 el 1991 i 129 el 2005. La seva església, dedicada a sant Antoni, és sufragània de la de Sant Jaume. Antigament havia estat parròquia. La festa major del poble, que s’escau a l’agost, és organitzada per la Societat Cultural de Torregassa. A prop de Torregassa hi ha la urbanització del Papagai (315 h el 2005), que s’estén també pel terme de la Bisbal del Penedès.
 
Està situada a ponent del municipi i els tres nuclis de població s'estenen al llarg de la carretera. Al fogatjament de 1553 la parròquia de la Torregassa tenia deu focs. El Cens del Comte de Floridablanca, el 1787, esmenta el "poble de Torregassa i Giminells amb 113 habitants i tenen com a pàrroc al de Sant Jaume". El 1831 Torregassa i Giminells tenien "276 ànimes". La masia de Cal Pau, dins de la barriada, del segle XVIII, presenta un bonic portal adovellat, datat del 1771. Adossada a la part exterior del baluard es troba la capella de Sant Antoni Abat. La capella fou construïda el 1813 pel propietari de Cal Palau.{{CN|data=maig de 2017}}
 
=== El Papiolet ===
Poc més d’1 km al S de Torregassa hi ha el nucli del Papiolet (180 m d’altitud), a banda i banda de la carretera que, procedent de Torregassa, talla la de la Bisbal del Penedès a Llorenç. El torrent de Sant Marc és anomenat aquí torrent del Papiolet. Hi havia 165 h el 1960, 146 el 1970, 115 el 1991 i 112 el 2005. L’església de la Mare de Deú dels Àngels és sufragània de la de Sant Jaume, i fou construïda el 1950 per iniciativa de tota la població del lloc, que també hi col.laborà. La Societat Cultural del Papiolet organitza la festa major, que s’escau a l’agost, en honor a la Mare de Déu dels Àngels. El topònim del Papiolet, aquí, sembla tenir a l’origen més aviat un significat antroponímic que topogràfic. Potser es podria relacionar amb alguna de les propietats dels poderosos Papiol de l’Arboç.
 
El Papiolet, diminutiu de Papiol, pot venir d'un antropònim medieval juntament amb "El Papiol" de L'Arboç i "La Papiola" d'Albinyana. Potser designa propietat o domini de Bernat de Papiol que, en el mes de març de 1182, féu un conveni amb l'abat de Sant Cugat, per a defensar el senyoriu d'aquest "in loco qui vocatus Venrel". L'església de la Mare de Déu dels Àngels, és de construcció moderna, data del 19 . A l'interior hi ha una talla de fusta de la Mare de Déu feta per un escultor barceloní i comprada per tot el poble. També destaca una cadira dels voltants del segle XVIII, donada per la família propietària de L'Ortigós quan es bastí l'església. Una altra peça destacable és un Sant Crist de fusta d'origen barroc (segle XVI-XVII), que fou comprat a un antiquari en construir-se l'església, actualment es conserva a la rectoria se Sant Jaume. El 4 de desembre de 1916, es va fundar el Sindicato Agrícola Oficial de Papiolet, legalitzat el 16 de febrer de l'any següent i que tenia com a finalitat la defensa dels interessos agrícoles en general, el foment de l'ensenyament agrari, l'adquisició d'eines i material per a l'ús dels associats, el mutualisme i l'esbarjo dels socis i de les seves famílies. El 30 de juliol de 1916 la Comisión Organizadora de la Sociedad, per mitjà del seu president, Pablo Palau Ferrer, va comprar a Francisca Sicart Soler i a Juan Solé Ferrer, veïns de Llorenç, una casa situada a la plaça del Pi del Papiolet, pel preu de nou-centes pessetes, que es van pagar en efectiu. Aquesta casa avui encara és la seu social de la Societat Cultural i Recreativa del Papiolet. El Cafè del local social s'anomena per primera vegada el 6 de gener de 1930, quan en una reunió general ordinària es parla del seu lloguer. En l'escriptura que es va formalitzar el 10 de setembre de 1918 per la compra d'una casa, es va descobrir que el carrer Benet Jané era conegut com el carrer de la Lluna, i la plaça on hi ha la Societat com a plaça del Pi.{{CN|data=maig de 2017}}
 
=== Cornudella ===
 
=== El Papagai ===
Urbanització que pertany en part al municipi de Sant Jaume dels Domenys (i a la Bisbal del Penedès). De vegades, les urbanitzacions es construeixen sense tenir en compte les fronteres entre municipis. Aquest és el cas del Papagai, a cavall entre Sant Jaume dels Domenys i la Bisbal del Penedès, on aquesta condició ha passat de ser anecdòtica a provocar entrebancs a l'hora d'aconseguir que la urbanització es municipalitzi, és a dir, que passi de ser privada a dependre completament dels ajuntaments. Els propietaris del Papagai tenen una peculiaritat, que possiblement sigui única a Catalunya, i és la de ser promotors de la seva urbanització, aquest fet i el de tenir la seva pròpia companyia d’aigües, son unes peculiaritats complicades a l’hora d'intentar municipalitzar el Papagai, junt amb el fet de pertànyer a dos municipis i l’oposició d’un important nombre de propietaris. Durant gairebé 40 anys, el Papagai, ha estat una entitat privada gestionada per les diferents Juntes de Govern, sense cap subvenció municipal, fet que ha impulsat a expressar explícitament a un nombre important de propietaris el desig d’iniciar el procediment per constituir una EMD (Entitat Municipal Descentralitzada), això juntament amb el canvi normatiu aprovat recentment per la Generalitat de Catalunya d’eliminar de la legislació catalana la figura de les Associacions de Propietaris fa, al seu parer, que sigui interessant seguir el procés a l’hora de definir el nou estatus jurídic del Papagai.{{CN|data=maig de 2017}}
 
== Història ==
522.187

modificacions