Spitfire: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - 1.110 Km/h + 1.110 km/h |
m modifico enllaç intern |
||
Línia 94:
Degut a l'escassetat de les Browning, que havien estat seleccionades com a nova arma estàndard del calibre 7,7 m/m de la Royal Air Force el 1934, alguns Spitfire van ser equipats amb solament 4 metralladores i les altres 4 van ser muntades posteriorment.<ref name="Williams p93">Williams and Gustin 2003, Pàg. 93.</ref> Les primeres proves van mostrar que mentre les armes de foc van funcionar a la perfecció a terra i a baixes altituds, tenien tendència a la congelació a grans altures, especialment les armes situades en l'exterior de les ales. Això es devia al fet que les Browning de la RAF havien estat modificades per disparar amb un mecanisme de tanca obert, per prevenir el fenomen de l'autoencès (en anglès ''Cooking off'') de la [[Cartutx (armes de foc)|cordita]] usada en la munició anglesa, i permetre que l'aire fred circulés a través del barril (peça de tanca en les metralladores) sense obstacles.<ref name="Williams p16,93-94">Williams and Gustin 2003, Pàg. 16, 93 i 94.</ref> A Supermarine no es va solucionar el problema fins a l'octubre de 1938, quan van agregar conductes d'aire calent de la part del darrere dels radiadors muntats en les ales, a les armes i mampares de tota la badia d'armes per atrapar l'aire calent a l'ala. Trossos de tela vermella van ser entatxats pels canons per protegir les armes contra el fred, també acumulaven la brutícia i la humitat fins que es treien.<ref name="Williams p93-4">Williams and Gustin 2003, Pàg. 93 i 94.</ref> D'aquesta manera les vuit Browning van funcionar a la perfecció, però els pilots aviat van descobrir que no eren suficients per destruir un avió més gran. Els informes dels combats van demostrar que calia una mitjana de 4.500 impactes per abatre un avió enemic. Al novembre de 1938 les proves contra objectius blindats i no blindats ja havien indicat que la introducció d'una arma d'almenys calibre 20 mm era necessària amb urgència.<ref name="Williams p95">Williams and Gustin 2003, Pàg. 95.</ref> Una variant de disseny del Spitfire amb quatre canons de 20mm Oerlikon havia estat oferta a l'especificació F37/35 però la comanda dels prototips se n'havia anat a l'avió ''Westland Whirlwind'' al gener de 1939.<ref>Buttler 2004, Pàg. 35, 50.</ref>
Al juny de 1939, un sol Spitfire va ser equipat amb un canó [[Hispano
== Producció ==
Línia 191:
|-
|colspan="2"|
* 2 [[canó automàtic|canons automàtics]] de calibre 20 mm [[Hispano
* 4 [[metralladora|metralladores]] [[Browning M1919]] de calibre 7,7 mm ([[.303 British]]) amb 350 trets cadascuna
* 2 bombes de 113 kg
|