Guerres de Iugoslàvia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per « {{ORDENA:Guerra Dels Balcans}} <!--ORDENA generat per bot--> Categoria:Iugoslàvia». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
{{ORDENA:Guerra Dels Balcans}} <!--ORDENA generat per bot-->
Es coneix com a '''Guerra de Iugoslàvia''' un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] que varen tenir lloc entre 1991 i 2001. Comprenien dos grups de successives guerres que afectaven totes sis exrepúbliques iugoslaves. Altres termes amb què es coneix també aquest conflicte són: "Guerra de l'exIugoslàvia", "Guerra de Secessió Iugoslava", o "Tercera guerra Balcànica" (un terme passatger encunyat pel periodista britànic [[Misha Glenny]], al·ludint a la [[Primera Guerra Balcànica]] i la [[Segona Guerra Balcànica]] del 1912-1913).
Es caracteritzen per ser uns conflictes ètnics entre els pobles de l'antiga Iugoslàvia, principalment entre els [[Serbis]] d'un costat i [[Croats]], [[Bosnians]] o [[Albanesos]] de l'altre; però també entre Bosnians i Croats a [[Bòsnia i Hercegovina|Bòsnia]] i [[República de Macedònia|Macedonis]] i albanesos a la [[República de Macedònia]].
Les guerres van acabar amb una bona part de l'antiga Iugoslàvia reduïda a la pobresa, interrupció econòmica massiva i inestabilitat persistent a través dels territoris on hi va haver les pitjors batalles. Es consideren els conflictes més sagnants a terres europees des del final de la [[Segona Guerra Mundial]] i també els primers des de la Segona Guerra Mundial en haver estat formalment considerats com a [[Genocidi|genocides]] amb una acusació de [[Crim de guerra|crims de guerra]] per a molts dels responsables clau. El [[Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia]] (ICTY, en anglès) va ser establert per [[Nacions Unides]] per tal de processar aquests delictes.
Les guerres iugoslaves es poden dividir en dos grups de conflictes diferents:
'''Guerres durant la [[Dissolució de Iugoslàvia|desintegració de la República Federal Socialista de Iugoslàvia]]''':
* [[Guerra d'Eslovènia]] (1991).
* [[Guerra de la independència croata]] (1991-1995).
* [[Guerra de Bòsnia]] (1992-1995).
'''Guerres a regions de població albanesa''':
* [[Guerra de Kosovo]] (1996-1999).
* [[Conflicte del sud de Sèrbia]] (1999-2001).
* [[Conflicte de Macedònia]] (2001).
== Contingut ==
[[null amaga]]
* [[Guerra de Iugoslàvia#Or.C3.ADgens del conflicte de Iugosl.C3.A0via|1Orígens del conflicte de Iugoslàvia]]
* [[Guerra de Iugoslàvia#Els primers conflictes .281991-1995.29|2Els primers conflictes (1991-1995)]]
* [[Guerra de Iugoslàvia#Conflictes en .C3.A0rees de poblaci.C3.B3 albanesa .281996-2001.29|3Conflictes en àrees de població albanesa (1996-2001)]]
* [[Guerra de Iugoslàvia#Breu cronologia de la Guerra de Iugosl.C3.A0via|4Breu cronologia de la Guerra de Iugoslàvia]]
* [[Guerra de Iugoslàvia#Cinema|5Cinema]]
* [[Guerra de Iugoslàvia#Enlla.C3.A7os externs|6Enllaços externs]]
== Orígens del conflicte de Iugoslàvia[modifica | modifica el codi] ==
El [[Regne de Iugoslàvia]] era un país ètnicament molt heterogeni, ja que era la frontera religiosa entre [[catòlics]], [[Ortodox|ortodoxos]] i [[musulmans]]. La "''[[neteja ètnica]]''" fou un fenomen històric els orígens del qual es remunten al [[segle XIX]], durant la lluita per la independència del domini [[Imperi Otomà|otomà]]. El nacionalisme [[Serbis|serbi]], des de llavors, mostrà unes característiques expansives a causa del protagonisme que tingué en tal empresa. Per això, al llarg de la història de Iugoslàvia hi ha existit una doble possibilitat d'organització política: d'una banda l'hegemonia del nacionalisme serbi i d'una altra una idea federativa basada en el respecte a la pluralitat ètnica.
Els [[eslaus]] del sud van tenir per primera vegada una unitat política el [[1918]] amb el [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens]], que pretengué crear una federació. Però el [[1921]] es va optar per una versió de nacionalisme serbi unitari. El Partit Comunista va denunciar aquesta situació com la conversió del regne en una ''presó de pobles'' dominada per la burgesia de la gran sèrbia.
La derrota de Iugoslàvia per part dels alemanys a la [[Segona Guerra Mundial]] (Croàcia s'alià amb les [[potències de l'Eix]]) no es degué pas a la seva heterogeneïtat, però al llarg d'aquesta, les friccions inter-ètniques augmentaren com a conseqüència del vessament de sang. La guerra va deixar una greu herència pel futur. El règim [[comunista]] implantat per [[Josip Broz Tito|Tito]] el [[1945]] va semblar haver trobat una forma d'estabilitat: un nou estat federal feia que [[Sèrbia]], amb un terç de la població, només tingués una vuitena part del poder.
Durant els anys 50, quan el règim s'enfrontava a [[Ióssif Stalin|Stalin]], existí un elevat grau de solidaritat interètnica envers l'[[URSS]]. Als anys 60, aquesta solidaritat va tendir a dissipar-se, ja que s'evidencià que Iugoslàvia es dividia en un nord desenvolupat i un sud pobre. El [[1974]], la nova Constitució va establir una presidència rotativa dels presidents de cada una de les seves repúbliques federades. A la mort de Tito el [[1980]], el president de Sèrbia, [[Slobodan Milošević]] començà a organitzar concentracions en massa contra el genocidi de serbis a [[Kosovo]]. Aquesta regió és la pàtria original del serbis i és on es va originar la resistència contra els otomans. Els seus habitants eren partidaris d'una república autònoma, tenint en compte que el 90% de la seva població no és sèrbia, sinó albanesa. Els poders de Kosovo eren molt reduïts; però davant de les protestes, aquesta mínima autonomia fou suprimida per Milošević. A [[Vojvodina]], una altra unitat política dins de Sèrbia amb només un 53% de serbis, hi va passar quelcom similar.
A [[Croàcia]] i a [[Bòsnia]], les minories sèrbies demanaven allò que elles no donaven. Bòsnia havia estat una creació de Tito per compensar l'hegemonia de Sèrbia. Era el lloc amb més matrimonis mixtos i on més gent es declarava simplement iugoslava.
A les dificultats interètniques s'hi sumaren les econòmiques: el [[1987]] [[República de Macedònia|Macedònia]], [[Montenegro]] i [[Kosovo]] es declararen en fallida econòmica. Llavors, la gent podia optar entre un programa de reformes des de dalt com una via cap a l'economia de mercat i la democràcia o bé un estat autoritari dominat per una ideologia populista i nacionalista com la Sèrbia de Milošević. Segons aquest, en la Constitució del 1974, els serbis havien estat deixats de banda per Tito i ara podien venjar-se. Per això intervingueren a les dues províncies autònomes i substituïren els que en detenien el poder per d'altres escollits pel mateix Milošević. Les conseqüències foren immediates: el gener del 1990 explotava la Lliga dels Comunistes, la presidència federal de Iugoslàvia desapareixia en quinze mesos i el Govern Federal en sis més. A finals del 1990 se celebraren eleccions lliures a tot el país. Els comunistes foren derrotats excepte a Sèrbia i a Montenegro, on aconseguiren reconvertir-se com a nacionalistes. Durant aquests mesos s'iniciava el conflicte serbocroat, seguit de l'inici de l'enfrontament interètnic a Bòsnia.
Finalment, fou la negativa Sèrbia a acceptar que un croat fos president segons el torn rotatiu el que féu impossible la convivència. [[Eslovènia]], amb el suport d'[[Alemanya]], es declarà independent el [[1990]] amb una coalició anticomunista al govern. A [[República de Macedònia|Macedònia]] guanyaren els independentistes, però ni [[Grècia]] ni [[Bulgària]], els seus estats limítrofs, l'acceptaren com a nació independent. Croàcia també s'independitzà, però, dins seu, la regió de Krajina, amb una elevada població sèrbia, s'independitzà de Croàcia. Dins d'aquesta, la ciutat de [[Kijevo]], croata, s'independitzà de Krajina. En aquestes condicions, es produí l'ofensiva sèrbia a Croàcia. En independitzar-se Bòsnia, el serbis volgueren sumar al nou estat que acabaven de crear, la República Federativa de Iugoslàvia, els enclavaments serbis de Bòsnia i de Croàcia, esclatant definitivament el Conflicte dels Balcans.
== Els primers conflictes (1991-1995)[modifica | modifica el codi] ==
Les guerres iugoslaves comencen amb la secessió de les dues regions més septentrionals de l'antiga Iugoslàvia - [[Eslovènia]] i [[Croàcia]] - per una àmplia varietat de discrepàncies, incloent-hi assumptes econòmics i polítics, entre d'altres.
El primer d'aquests conflictes, conegut com la [[Guerra d'Eslovènia]] o '''Guerra dels deu dies''', va ser una lluita amb l'únic objectiu d'evitar la desintegració de Iugoslàvia i va acabar amb la retirada de l'exèrcit iugoslau el 1991.
El segon en aquesta sèrie de conflictes és la [[Guerra de la independència croata]], que va començar per les mateixes raons però ràpidament es convertí en un enfrontament nacionalista entre [[Sèrbia]] i [[Croàcia]], ideologies nacionalistes personificades pel president [[Slobodan Milošević]] en [[Sèrbia]] i el president [[Franjo Tuđman]] en [[Croàcia]]. En gener de [[1992]] el pla de pau de Vance proclamava zones controlades per les [[Nacions Unides|NU]] (UNPA) per als [[serbis]] i portava una solució que posava fi a les operacions militars, encara que hi va haver algun atac esporàdic de l'artilleria sèrbia en ciutats croates i intrusions ocasionals de forces croates a zones de l'UNPA, que varen continuar fins a 1995.
El 1992, en el conflicte s'hi sumà [[Bòsnia i Hercegovina|Bòsnia]]. La guerra va implicar els tres grups de població de Bòsnia, [[bosnians]], [[serbis]] i [[croats]], que es diferenciaven principalment per la seva religió tradicional: [[islam]], [[cristianisme ortodox]] i [[catolicisme]], respectivament. Va ser, de bon tros, la més sagnant i la més àmpliament coberta de les guerres iugoslaves.
La lluita a Croàcia va acabar a l'estiu del 1995, després que l'exèrcit croat llancés dues operacions militars ràpides, anomenades Operació Flaix i [[Operació Tempesta]], amb les quals aconseguia reclamar tot el seu territori excepte el sector de l'UNPA, a l'est, fronterer amb [[Sèrbia]]. Virtualment tota la població sèrbia en aquestes àrees es convertia en refugiada. El sector restant a l'est restava sota l'administració de les [[Nacions Unides|NU]] ([[UNTAES]]), i va ser pacíficament reintegrat a Croàcia el [[1998]].
El 1994, els [[EUA]] intervenen per interposar-se entre les forces croates i l'exèrcit bosnià. La intervenció de l'[[OTAN]] contra els serbo-bosnians, seguida per la [[massacre de Srebrenica]] i l'ofensiva de tropes de Croàcia a les àrees controlades pels serbis dins de l'Operació Tempesta, feia perdre als serbo-bosnians algunes de les àrees que controlaven, i augmentava la pressió a tots els bàndols per aconseguir l'alto el foc i un final negociat de la guerra a Bòsnia. La guerra es va acabar amb la signatura dels [[acords de Dayton]] el [[14 de desembre]] de [[1995]].
== Conflictes en àrees de població albanesa (1996-2001)[modifica | modifica el codi] ==
A [[Kosovo]], [[República de Macedònia|Macedònia]], i a la zona sud de [[Sèrbia]], els conflictes varen estar caracteritzats per la tensió ètnica i política entre els governs serbis i macedonis i les minories nacionals [[Albanesos|Albaneses]] que buscaven autonomia, com era el cas en la [[República de Macedònia]], o independència, com en el cas a [[Kosovo]].
La [[guerra de Kosovo]] (1996-1999) es convertia en una guerra a gran escala durant 1999, mentre el [[Conflicte de Macedònia]] (2001) i el [[conflicte del sud de Sèrbia]] (2001) es varen caracteritzar pels enfrontaments armats entre forces de seguretat estatals i guerrilles d'etnia albanesa.
La [[guerra de Kosovo]] acabava amb la intervenció de l'[[OTAN]] en contra de les forces sèrbies, encara que durant 2004 es produïren nous aixecaments a la zona. La intervenció de l'OTAN es considera sovint com una altra guerra afegida. Els conflictes al sud de Sèrbia i a la República de Macedònia acabaven amb acords de pau internacionalment supervisats entre els insurgents i el govern, però la situació a les dues regions roman fràgil.
== Breu cronologia de la Guerra de Iugoslàvia[modifica | modifica el codi] ==
'''1966'''
: [[Josip Broz Tito|Tito]] acomiada Aleksandar Rankovic, un oficial d'intel·ligència i comandament serbi. A partir d'aquí, s'inicià una purga de quadres serbis.
'''1968'''
: Protestes de maig del [[1968]] tenen ressò també a Iugoslàvia. Hi ha manifestacions d'estudiants, mentre que a Kosovo els manifestants demanen més drets per a minoria albanesa.
'''1971'''
: Manifestacions nacionalistes a Croàcia, conegudes com la '''Primavera de Croàcia''' condemnades pel govern. Molts participants són posteriorment detinguts per nacionalistes, incloent-hi Stipe Mesić i [[Franjo Tuđman]]. La crisi governamental segueix.
'''1974'''
: Nova constitució de la República Socialista de Iugoslàvia, concedint més poder a les regions federals, i més poder a les províncies autònomes sèrbies de Kosovo i Voivodina, donant-los vot en totes les decisions rellevants del govern federal. Finalment els [[Bosnians]] eren reconeguts com a sisena "nació" constituent de Iugoslàvia i una de les tres poblacions components de Bòsnia i Hercegovina.
'''1980'''
: Mor el líder iugoslau [[Josip Broz Tito]].
'''1981'''
: Comença una crisi econòmica a Iugoslàvia. Manifestacions nacionalistes albaneses a [[Kosovo]], exigint estatus d'una unitat federal.
'''1986'''-'''1989'''
: Memoràndum de l''''Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts''' en protesta per la posició de [[Sèrbia]] en [[República Federal de Iugoslàvia|Iugoslàvia]].
: [[Slobodan Milošević]] arriba al poder a Sèrbia. Manifestacions de la ''Revolució antiburocràtica'' porten governs pro-Milošević a [[Voivodina]], [[Kosovo]] i [[Montenegro]].
'''1990'''
: Es dissol la [[Lliga de comunistes de Iugoslàvia]] al seu 14è Congrés.
: Els canvis constitucionals a Sèrbia revoquen alguns dels poders concedits a [[Kosovo]] i [[Voivodina]], donant a Sèrbia 3 dels 8 vots del consell federal.
: Primeres eleccions democràtiques de la Iugoslàvia socialista. Les opcions nacionalistes obtenen majoria en gairebé totes les repúbliques.
: Els serbo-croats comencen una rebel·lió contra el nou govern electe que lidera [[Franjo Tuđman]].
: Els canvis constitucionals a [[Croàcia]] treuen l'estatus de nació constituent als serbis.
'''1991'''
: [[Eslovènia]] i [[Croàcia]] declaren la independència. La guerra a [[Eslovènia]] dura deu dies.
: L'exèrcit iugoslau marxa d'Eslovènia però dóna suport a forces rebels de serbis a Croàcia. La [[Guerra de la independència croata|guerra comença a Croàcia]].
'''1992'''
: Es signa el pla de pau de Vance, creant-ne 4 [[UNPROFOR|zones UNPA]] per a serbis i acabant una lluita a gran escala a Croàcia.
: [[República de Macedònia|Macedònia]] i [[Bòsnia i Hercegovina|Bòsnia]] declaren la independència. Comença la [[Guerra de Bòsnia]].
: Es proclama la [[República Federal de Iugoslàvia]], constituïda per [[Sèrbia]] i [[Montenegro]], les úniques dues repúbliques restants.
: Les [[Nacions Unides]] imposen sancions contra Iugoslàvia i accepta Eslovènia, Croàcia i Bòsnia com a membres.
'''1993'''
: Comença el conflicte entre Croats i Bosnians a Bòsnia.
: Comencen enfrontaments a la regió [[Bihać]] entre el Govern de Bòsnia i bosnians lleials a Fikret Abdić.
'''1994'''
: Tractat de pau entre Bosnians i Croats arbitrat pels [[Estats Units]].
'''1995'''
: [[Massacre de Srebrenica]]. Mes de 8.000 Bosnians són assassinats.
: Croàcia llança l'Operació Flaix i l'[[Operació Tempesta]], reclamant totes les zones UNPA excepte la zona d'Eslavònia oriental (franja entre Croàcia i Sèrbia), on s'havia produït l'èxode dels Serbis. Acaba la [[Guerra de la independència croata|guerra de Croàcia]].
: L'[[OTAN]] llança una sèrie d'atacs aeris contra l'artilleria serbo-bosniana i altres objectius militars.
: Es signen els [[Acords de Dayton]] a [[París]]. Acaba la guerra a Bòsnia i Hercegovina.
'''1996'''
: La República Federal de Iugoslàvia reconeix Croàcia i Bosnia i Herzegovina.
: Després d'un frau a les eleccions locals, centenars de milers de Serbis és manifesten a [[Belgrad]] contra el règim Milošević durant tres mesos.
'''1998'''
: Combats entre forces sèrbies i albanesos a [[Kosovo]].
: La zona d'Eslavònia oriental és reintegra pacíficament a Croàcia.
'''1999'''
: l'OTAN comença la campanya militar [[Operació Força Aliada]] a Kosovo. El control de Kosovo és cedit a les Nacions Unides, però encara roman com una part de Sèrbia.
: Mor [[Franjo Tuđman]]. Poc després, el seu partit perd les eleccions.
'''2000'''
: [[Slobodan Milošević]] és tret fora del poder, i [[Vojislav Koštunica]] es converteix en el nou president de Iugoslàvia.
'''2001'''
: Conflictes entre militants albanesos i govern a Macedònia.
: [[Conflicte del sud de Sèrbia]] entre militants albanesos i forces de seguretat sèrbies.
'''2002'''
: [[Slobodan Milošević]] és jutjat a [[Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia|La Haia]] acusat de crims de guerra a Kosovo.
'''2003'''
: La República Federal de Iugoslàvia esdevé la [[Sèrbia i Montenegro|Unió d'Estats de Sèrbia i Montenegro]].
: Mor Alija Izetbegovi.
'''2006'''
: Mor [[Slobodan Milošević]] a la presó de la Haia.
: [[Montenegro]] declara la seva independència de la unió estatal amb Sèrbia.
'''2008'''
: [[Kosovo]] proclama la seva independència el 17 de febrer del 2008.
'''2010'''
: El Tribunal Internacional de Justícia no dóna la raó a Sèrbia sobre la suposada il·legalitat de la [[declaració unilateral d'independència]] de Kosovo.Estats actuals de l'antiga Iugoslàvia
== Cinema[modifica | modifica el codi] ==
* 1995: ''[[To Vlemma tou Odyssea]]'' (''Το βλέμμα του Οδυσσέα'').
* 1995: ''[[Underground (pel·lícula)|Underground]]'' (''Podzemlje'', ''Подземље'').
* 1996: ''[[Lepa sela lepo gore|Pretty Village, Pretty Flame]]'' (''Lepa sela lepo gore'', ''Лепа села лепо горе'').
* 2001: ''[[Ničija zemlja]]''.
* 2006: ''[[Grbavica]]''.
== Enllaços externs[modifica | modifica el codi] ==
{| class="wikitable"
|
|A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: '''''[[:Categoria:Yugoslav wars|Guerra de Iugoslàvia]]'''''
|}
* [http://www.historyguy.com/balkan_war_third.htm Informació i enllaços a ''The Third Balkan War'' (1991-2001)]
* Wiebes, Cees. ''Intelligence and the War in Bosnia'' 1992-1995, Editor: Lit Verlag, 2003.
* [http://213.222.3.5/srebrenica/ Informe Govern Holandés sobre Massacre de Srebenica]
* Dr. Nació R. Craig. [http://www.strategicstudiesinstitute.army.mil/pdffiles/00117.pdf "Guerra als Balcans 1991-2002. "] Institut d'Estudis Estratègic, 2002, ISBN 1-58487-134-2.
[[Categoria:Guerra de Iugoslàvia| ]]
[[Categoria:Iugoslàvia]]
| |||