Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
{{història universal}}
 
L{{'}}'''edat contemporània''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la [[Revolució Francesa]] l'any ([[1789]]) i arriba fins a la nostra actualitat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest període no és, en cap cas, una època lineal, sinó complexa i amb diferents canvis que la determinen. La podem caracteritzar per un marcat procés de creixement econòmic, tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanització i industrialització). Paral·lelament, l'economia queda determinada en aquest període per un procés de [[globalització]] accelerat, però amb una gran diversitat segons la regió analitzada.
 
Cal tenir en compte que aquest període té dins seu subdivisions, com els canvis de segles, i esdeveniments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra mundial; aquest últim com a referent d'un període, [[món actual]], que segons els historiadors i la disciplina s'entén com un altre període aliè a l'edat contemporània. Paral·lelament, en el món anglosaxó, existeix una altra manera d'anomenar el període actual amb el concepte [[període modern]], tot enllaçant des del [[Renaixement]] fins a l'actualitat. Aquest període modern es divideix en dues etapes, la primera edat moderna i la tardana edat moderna, separades per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un segle abans de la Revolució Francesa).
== Globalització ==
{{AP|Globalització}}
La '''globalització'''<ref name="GEC"/> o '''canvi global'''<ref name="xercavinscarrera">''Sostenibilitat, globalització i medi ambient'', de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà. Capítol 1 de la ''Guia ambiental de la UPC'', a cura d'Ivan Capdevila i Antonio Torres. Edicions de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]], [[Capellades]], [[1998]]. ISBN 84-8301-278-2 {{ca}}</ref> és el conjunt de variacions o alteracions en els sistemes [[social]]s o en els [[natura]]ls ([[físic]]s o [[biològic]]s), els impactes dels quals no poden ser localitzats, ni socialment ni naturalment parlant, en cap lloc o conjunt d'indrets, sinó que afecten el conjunt de la [[Terra]], la societat i els [[individu]]s.<ref>''El canvi global en el medi ambient'', de Manuel Ludevid Anglada. [[Barcelona]]. Edicions Pompeu Fabra / Edicions Proa. [[1995]]. ISBN 84-8256-047-6 {{ca}}</ref> Es pot considerar que la globalització és una sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament en l'àmbit [[economia|econòmic]], [[polític]], [[tecnològic]], [[cultura]]l i [[ecològic]] (tot i que a molt diverses velocitats i implicacions)<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/AspectosNuevaGlobal.pdf?id=21&ui=363 "Aspectos de la nueva globalización"] de [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/modernitat.htm Gonçal Mayos (UB)] en Prisma Social. Revista de Ciencias Sociales de la Fundación iS+D para la investigación Social Avanzada, nº 6, Jun. 2011, pp. 1-34.</ref> i que abasten la major part de les regions del [[planeta]].<ref name="GEC"/>
 
Una premissa bàsica de l’estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social i natural. Malgrat la tendència a destacar-ne únicament els aspectes econòmics, cal assenyalar-ne el caràcter complex i multidimensional. En puresa, la globalització és un fenomen força antic amb una llarga genealogia històrica,<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/GlobalitInterculturalitat.pdf?id=21&ui=363 "Genealogia de la globalització"] de [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/index.html G. Mayos (UB)]. {{ca}} </ref> però avui constitueix un dels factors socials més destacables i és un dels reptes més importants que les [[ciències socials]] es plantegen per al [[segle XXI]].<ref name="GEC">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0517786&BATE=globalitzaci%F3 Globalització] Enciclopèdia Catalana. {{ca}} [Darrera consulta: 9 d'agost de 2010]</ref> La globalització actual ha suscitat moltes crítiques i, fins i tot, ha motivat el naixement del moviment altermundista i [[antiglobalització]].
Usuari anònim