Diferència entre revisions de la pàgina «Estany de Sils»

enllaç
m (#QQ16: Estandaritzant sintaxi de fitxer obsoleta)
(enllaç)
El conjunt de les comunitats vegetals aquàtiques i higròfiles constitueixen un important vestigi de la vegetació primitiva que ocupava tot l’estany. És destacable la presència de marcòlic (Lilium martagon), lliri de neu (Galanthus nivalis), pulmonària de fulla estreta (Pulmonaria angustifolia) i marsilea (Marsilea quadrifolia).<ref name=estanysilsgencat/>
 
Pel que fa a la vegetació, apareixen fragments de bosc de ribera, formats per vernedes, freixenedes i omedes, així com bogars (Typhetum''[[Typha latifoliaelatifolia]]''), comunitats de llenties d’aigua (Lemno-Azolletum) i herbassars de ciperàcies i juncàcies. Apareixen també claps de rouredes i prats de dall. A més, hi ha, lògicament, les arbredes de conreu, omnipresents, així com fragments d’hàbitats naturals no lligats a les zones humides, com pinedes de pinastre i pi pinyer, alzinars, brolles silicícoles, etc.<ref name=estanysilsgencat/>
 
Pel que fa a la fauna, destaquen els ocells aquàtics. Hi crien, per exemple, diverses espècies d’ànecs (Anas platyrhynchos, A. crecca, A. querquedula, A. clypeata), cabusset (Tachybaptus ruficollis), martinet menut (Ixobrychus minutus) i rascló (Rallus aquaticus). Entre els peixos és molt remarcable la presència de l'espinós (Gasterosteus gymnurus), única població coneguda de la conca de la Tordera. L’herpetofauna és també molt diversa i singular, amb espècies com la tortuga d’estany (Emys orbicularis), la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), el tritó palmat (Lissotriton helveticus), el tritó verd (Triturus marmoratus), la reineta (Hyla meridionalis) i la salamandra (Salamandra salamandra).<ref name=estanysilsgencat/> Destaca també la presència en tolls i basses de crustacis anostracis, com ''[[Tanymastix stagnalis]]''.
 
==Història==
21.779

modificacions