Ferran Latorre i Torres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 25:
 
== Biografia ==
La curiositat per la muntanya se li desperta al col·legi, quan vàren anar una setmana sencera al [[Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici|parc natural d'Aigüestortes]].<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticies/ferran-latorre-lalpinista-pacient/?f=rel|títol=Ferran Latorre, l’alpinista pacient|consulta=2017-06-02|nom=Roger|cognom=Cassany|llengua=|editor=[[Vilaweb]]|data=31 de maig de 2017}}</ref> Als 14 anys els seus pares el varen fer soci del [[Centre Excursionista de Catalunya]] on es formà com alpinista, i especialment com a destacat [[escalador]] en roca i en gel. Va fer cims als [[Pirineus]], [[Alps]] i finalment a l'[[Himalaia]], on va escalar el [[Shisha Pangma]] Central (8008 m) el 1992 a l'edat de 21 anys, en la primera ocasió en que sortia fora d'Europa.<ref>Revista Fusion, [http://www.revistafusion.com/20090407831/Aventura-y-Viajes/Aventura-y-Viajes/el-espiritu-de-los-pioneros-ferran-latorre-alpinista-y-camara-de-altura.htm El espíritu de los pioneros. Ferrán Latorre, alpinista y cámara de altura] {{es}}</ref> A nivell d'estudis, va cursar fins al COU a l'[[Aula Escola Europea]] i ha estat alumne de l'[[Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona]].<ref name="bio">[http://www.ferranlatorre.com/ferran/ Biografia de Ferran Latorre, a la seva web]</ref>
 
Des de 1997 participa com a càmera en el programa de [[TVE]] ''[[Al filo de lo imposible]]'',<ref name="fund">Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia, [http://www.mount4him.org/contents.php?name=fundacio.organigrama.ferranLatorre Ferran Latorre]</ref> amb el que ha anat a expedicions a [[Kirguizistan]], [[Groenlàndia]], les illes [[Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud|Georgia del Sud,]] o la [[Terra de la Reina Maud]], a l'[[Antàrtida]], a més de l'[[Himalaia]] i el [[Karakorum]] durant catroze anys.<ref name=":0" /> Un dels seus èxits més importants és la coronació del cim nord del [[Gasherbrum IV]] (7.910 metres), per la ruta Americana del 86, amb companyia d'Alberto Iñurrategi, José Carlos Tamayo, Juan Vallejo i Mikel Zabalza.<ref name="desn">Revista Desnivel, [http://desnivel.com/expediciones/exito-total-en-el-giv Éxito total en el GIV]</ref>
 
Juntament amb altres alpinistes com Sebastià Alvaro, Oriol Ribas, [[Manel de la Matta Sastre]] o Nani Durró ha estat un dels co-fundadors de la [[Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia]], una ONG per millorar les condicions de vida de la gent que ajuda els escaladors.<ref name="fund"/> En aquesta ONG va ser membre del patronat des de 2002 fins a 2008. Ha publicat articles en medis com [[Desnivel]], [[Extremo]], [[Vèrtex (revista)|Vèrtex]], Vertical, [[El Mundo]], [[El Mundo Deportivo]]<ref name="fund"/> [[El 9 Nou]] i [[La Vanguardia]].
 
Dedicat a realitzar el projecte CAT14x8000, que tenia com a objectiu esdevenir el primer català a fer els 14 cims més alts de 8000 metres sense oxigen, va assolir aquest repte el [[27 de maig]] de 2017 tot culminant l'escalada de l'[[Everest]].<ref name=":14"/>{{efn|Degut a les males condicions meteorològiques, Latorre va recórrer a l'ús d'oxigen artificial per superar els darrers compassos de l'ascens a l'Everest.<ref name=desnivel>{{Ref-web|url=http://desnivel.com/expediciones/ferran-latorre-completa-los-catorce-ochomiles-en-el-everest|títol=Ferran Latorre completa los catorce ochomiles sin oxígeno en el Everest|consulta=2017-05-28}}</ref>}} Prèviament n'havia assolit el [[Shisha Pangma]] (Ruta britànica de la sud en estil alpí), [[Annapurna]], [[Broad Peak]], [[Dhaulagiri]], [[Manaslu]], [[Kangchenjunga]], [[Lhotse]], [[Makalu]], [[Cho Oyu]] i [[K2]], i un vuitmil secundari, el Shisha Pangma Central també per la Cara Sud (Ruta Loretan).<ref name="feec">FEEC, [http://www.feec.cat/noticia/lalpinista-ferran-latorre-corona-el-k2-considerat-el-cim-mes-dificil-del-mon/ L'alpinista Ferran Latorre corona el K2, considerat el cim més difícil del món]</ref> En 2004 va participar en l'expedició de rescat a [[Juan Eusebio Oiarzabal Urteaga|Juanito Oiarzábal]], en 2012 a la que rescatà el [[Xerpes|xerpa]] Dawa, i en 2013, sense èxit, a l'expedició per intentar rescatar a [[Juanjo Garra]].<ref name=":0" />
 
En 2017, als 46 anys, va ser el primer [[Catalunya|català]] en coronar els els catorze [[Vuit mil (alpinisme)|vuitmil]] del planeta.<ref name=":0" />
 
== Expedicions ==