Notació adiastemàtica: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «La notació adiastemàtica és aquella notació en què els neumes no mostren l'afinació exacta d'una nota, sinó que donen una idea aproximada del moviment...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 12:44, 4 juny 2017
La notació adiastemàtica és aquella notació en què els neumes no mostren l'afinació exacta d'una nota, sinó que donen una idea aproximada del moviment melòdic, oferint per tant menys informació que la notació diastemàtica.[1]
Història
La notació adiastemàtica és una de les primeres formes de notació que va desenvolupar la humanitat, i perviu inclús fins els nostres dies en àmbits molt reduïts. La seua època d'esplendor correspon, més o menys, al temps en què s'estén per tota Europa gràcies al cant gregorià, que utilitzarà la notació adiastemàtica com a principal vehicle per transmetre les seues obres. Posteriorment, amb l'adveniment de la polifonia, la notació adiastemàtica resultarà massa imprecisa per poder guardar tot allò que una obra polifònica ha de transmetre, per la qual cosa s'abandonarà per centrar-se amb la notació diastemàtica i els seus desenvolupaments posteriors.
- ↑ «Adiastematic neumes». The Oxford Companion to Music. Oxford Music Online. [Consulta: 4 juny 2017].