Notació adiastemàtica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «La notació adiastemàtica és aquella notació en què els neumes no mostren l'afinació exacta d'una nota, sinó que donen una idea aproximada del moviment...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
==Història==
La notació adiastemàtica és una de les primeres formes de notació que va desenvolupar la humanitat, i perviu inclús fins els nostres dies en àmbits molt reduïts. La seua època d'esplendor correspon, més o menys, al temps en què s'estén per tota Europa gràcies al cant gregorià, que utilitzarà la notació adiastemàtica com a principal vehicle per transmetre les seues obres. Posteriorment, amb l'adveniment de la polifonia, la notació adiastemàtica resultarà massa imprecisa per poder guardar tot allò que una obra polifònica ha de transmetre, per la qual cosa s'abandonarà per centrar-se amb la notació diastemàtica i els seus desenvolupaments posteriors.
Com què va unida indefectiblement al cant gregorià, en el seu període de màxima expansió, és necessari parlar d'aquest. La notació adiastemàtica gregoriana procedeix, en el seu, origen, de diversos sistemes locals dispersos per tota Europa, que poc a poc anaren unificant-se gràcies a l'acció, fonamentalment, dels copistes de Cluny i el Cister, sota l'auspici de [[Carlemany]]. Els sistemes que s'aplegaren foren els següents:
*[[Notació paleofranca]]
*[[Notació sangalense]]
*[[Notació bretona]]
*[[Notació lorena]]
*[[Notació francesa]]
*[[Notació normanda]]
*[[Notació de Nonantola]]
*[[Notació beneventana]]
*[[Notació d'Itàlia central]]
*[[Notació aquitana antiga]]
*[[Notació visigòtica]]
Dos segles més tard, la reforma gregoriana del s. XI, que portà a tota l'església a utilitzar el [[ritus romà]], consolidà la seua expansió per tota Europa. Un segle més tard, però, els avanços en teoria musical portaren al desenvolupament de la [[línia de tònica]] i, posteriorment, amb la intervenció de [[Guido d'Arezzo]] i el seu ''Himne a Sant Joan Baptista'', el tetragrama, els neumes passaren de ser adiastemàtics a ser diastemàtics, és a dir, a marcar l'altura exacta de les notes, desapareixent per tant de forma massiva la notació adiastemàtica.
|