Arnold Geulincx: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m bot: - molt millor coneguda. + molt més coneguda. |
||
Línia 39:
'''Arnold Geulincx''' ([[Anvers]], 31 de gener de 1624 − [[Leiden]], novembre de 1669) va ser un [[filòsof]] i [[lògic]] [[Racionalisme (filosofia) |racionalista]].<ref>[http://kb.nl/denker-op-het-scherm/arnold-geulincx «Arnold Geulincx» {{nl}}], Fitxa biogràfica al web de la Biblioteca Nacional dels Països Baixos ''(Koninklijke bibliotheek van Nederland)'' [Consulta 4 de desembre de 2013]</ref> Era un adepte de l'[[ocasionalisme]].<ref>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/232242/Arnold-Geulincx «Arnold Geulincx» {{en}}], ''[[Encyclopædia Britannica]],'' ''s.d.''</ref>
Estudià a la [[Universitat de Lovaina]], on va impartir classes de [[filosofia]] a partir de 1646. Va ser expulsat a l'inici del [[1658]], per què volia casar-se amb Suzanna Strickers, el que no era autoritzat.<ref>[http://kb.nl/denker-op-het-scherm/arnold-geulincx/leven-in-leuven-en-leiden «Leven in Leuven en Leiden» {{nl}}], Web de de la web de la Biblioteca Nacional dels Països Baixos ''(Koninklijke bibliotheek van Nederland)'' [Consulta 4 de desembre de 2013]</ref> Es va traslladar a la [[Universitat de Leiden]] i es va convertir al [[calvinisme]]. Allí va ser nomenat lector de [[lògica]] en 1662 i professor en 1665. Va morir el 1669, deixant la major part de la seva obra, tota ella escrita en llatí, inèdita. Geulincx resumir tota la seva filosofia, que parteix principalment de [[Descartes]], en la frase: «Ita est, ergo ita sit» ("Així existeix, per tant així és"). Creia en una "harmonia preestablerta" com a solució a la dicotomia cartesiana ment-cos. Va morir 25 anys abans que [[Leibniz]] formulés la mateixa proposta, avui molt
Geulincx, en essència, afirmava que l'home no és actor, sinó més aviat espectador dels seus propis actes, d'una manera que ni ell mateix arriba a comprendre: ''«Quod nescis quomodo fiat id non facis.»'' La voluntat provoca els nostres actes i aquests són captats pel nostre esperit, però són únicament causes ocasionals, ocasions, del moviment i de la sensació, sent la seva causa veritable Déu mateix. Geulincx, per tant, descartava tota acció de l'home en el món, ja que atribuïa tot el poder a Déu. L'home era simple espectador del que [[Déu]] obrava en ell, per això la seva virtut fonamental havia de ser la humilitat. La seva teoria del coneixement, d'acord amb això, era relativista: el coneixement es queda només en la superfície de les coses. Només es poden conèixer les pròpies accions i passions, la veritable saviesa únicament pertany a Déu.
| |||