Diferència entre revisions de la pàgina «Termes romanes»

4.551 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
Revertides les edicions de 79.158.30.14. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(arreglarlo)
m (Revertides les edicions de 79.158.30.14. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
[[Fitxer:Baths of Diocletian-Antmoose1.jpg|thumb|Les [[Termes de Dioclecià]], a [[Roma]]]]
Les termes romanes són recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana. En les antigues viles romanes els banys es deien Balmes o balneum i si eren públics thermae o THERMA. Eren banys públics amb estades reservades per a activitats gimnàstiques i lúdiques. També eren considerades llocs de reunió i a ells acudia la gent que no podia permetre tenir un a casa, com els plebeus o els esclaus. De vegades els emperadors o els patricis concedien banys gratis per a la resta de la població. Termes de Cabezo d'Alcalá, Azaila. Els banys, tant públics com privats, han estat presents en moltes de les civilitzacions al llarg de la història. Són nombroses les pràctiques, religioses i socials, que des de l'antiguitat s'han vingut tenint com a acte principal el bany, associat aquest a la neteja, tant del cos com de l'ànima o esperit, a la purificació. Avui dia hi ha religions que mantenen les pràctiques de la purificació mitjançant el bany o la neteja d'una part del cos. La religió musulmana té una sèrie de ritus coneguts com ablucions, que exigeixen dels fidels un protocol de neteja concret en certes circumstàncies especials. De la mateixa manera els creients hindús tenen pràctiques similars. La funció social, i fins i tot medicinal, dels banys i termes s'ha mantingut durant tota la història fins als nostres dies. En la civilització romana la institució dels banys, les termes, era fonamental en els serveis que els ciutadans havien de tenir. Les termes públiques romanes responien a una funció social i política. Van ser llocs ideals per a la conversa relaxada, l'esbarjo i la relació social, amb tot el que això significava. Es cuidava l'ambient amb una delicada decoració en on no es escatimaven mitjans, omplint les estades de meravellosos frescos, mosaics i estàtues.[[Fitxer:Baths of Diocletian-Antmoose1.jpg|thumb|Les [[Termes de Dioclecià]], a [[Roma]]]]
[[Fitxer:Catalonia Mataró Vil·laRomanaDeCanLlauder Frigidarium.JPG|thumb|Frigidari de la [[vil·la romana de Can Llauder]], a [[Mataró]]]]
Les '''termes''' (del [[llatí]] ''thermae'') eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem ''higienicosanitàries''. Són els precursors de les modernes cases de banys, [[sauna|saunes]] i [[balneari|balnearis termals]] i representaven un dels principals llocs de trobada a l'[[antiga Roma]], és a dir, constituïen un lloc d'oci i de sociabilització per a la societat romana, bàsicament, patrícia (''[[Patrici (classe romana)|patricii]]'').
 
[[Juvenal]] (ss. I-II dC) es referia, en la seva cèlebre sentència ''Mens sana i corpore sano'', a la salut tant intel·lectual com física, la preparació de la qual es duia a terme dins les termes: la higiene personal, l'exercici físic, etc.
 
== Història ==
Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d'aigua calenta o dotades de particulars dots curatius; precisament el nom de ''thermae'' deriva del [[grec antic|grec]] θερμός ''thermós'', 'calent', ja que a l'[[antiga Grècia]] ja hi havia construccions senzilles per prendre banys terapèutics.
 
Amb el pas del temps, els romans van continuar amb aquesta tradició d'establiments balnearis entorn de fonts medicinals: d'aquesta mena, als [[Països Catalans]] en trobem exemples com les termes de [[Caldes de Malavella]] (l'antiga ''[[Aquis Voconis]]'') i [[Caldes de Montbui]] (''Aquae Calidae''). Però havia de ser sobretot durant l'[[Imperi Romà|Imperi]] quan les termes s'acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d'escalfament de l'aigua i de l'ús d'[[aqüeducte]]s que abastien les termes de les grans quantitats d'aigua que necessitaven.
 
De termes n'hi havia de dues menes, una de més senzilla destinada a la [[plebs]] i una altra de més luxosa per als [[patricis]], que eren monumentals i constituïen petites ciutats dins la ciutat.
[[File:Termes romanes2.jpg|thumb|[[Banys Romans (Caldes de Malavella)|Termes Romanes]] de [[Caldes de Malavella]]]]
 
== El sistema termal i les instal·lacions ==
[[Fitxer:Baths Diocletian-Lanciani.png|thumb|left|250px|Plànol de les [[Termes de Dioclecià]]<br>1) ''[[Caldarium]]'' (sala de banys calents)<br>2) ''[[Tepidarium]]'' (sala de banys temperats)<br>3) ''[[Frigidarium]]'' (sala de banys freds)<br>4) ''Natatio'' (piscina) 5) ''[[Palestrae]]'' (gimnasos)<br>6) Entrada al recinte 7) Gran exedra]]
L'estructura interna típica de les termes era una successió de sales amb basses o ''piscinae'' a l'interior: el [[frigidari]] (''frigidarium'', d'aigua freda), el [[tepidari]] (''tepidarium'', d'aigua tèbia) i el [[caldari]] (''caldarium'' o ''calidarium'', d'aigua calenta). Els banys de vapor principals es trobaven al ''sudatorium'', i consistien en el ''laconicum'' (bany sec) i l'''assa sudatio'' (bany humit).
 
La calefacció de l'aigua en el cas del caldari, els banys de vapor, i en menor grau del tepidari, es duia a terme per mitjà de l'[[hipocaust]]. Aquest sistema consistia en un forn (''praefurnium'') que omplia de fum una zona intermèdia entre el sòl i el terra de les termes (''suspensurae'') anomenada ''area''. La distància entre ambdós era d'uns 70cm aproximadament, això és, l'alçada mitjana de les ''pilae'', unes estructures de maó que suportaven el ''suspensurae''. D'aquesta manera, i per acció natural, el vapor ascendia pels ''tubuli laterici'' o les ''tebulae mamatae'', uns tubs i unes plaques situades a les parets, que permetien la calefacció de l'interior de la sala. Així, l'alçada de les ''pilae'' determinava el grau d'escalfament de les sales: més alta en el caldari (més escalfor) i més baixa en tepidari (menys escalfor).
 
Seguint el recorregut més típic emprat en les termes romanes i iniciat en el caldari, els usuaris permetien l'obertura dels porus de la pell en les ''piscinae'', permetent la sortida de la suor. A continuació, i després d'haver retirat l'excés en un ''labrum'', s'untava la pell amb olis (''unguenta'') en una sala coneguda com a ''elaeothaesinus''. Finalment, el procés acabava amb la seva retirada mitjançant els anomenats ''strigulum'' (estrígils), uns estris de forma corba i de mig tub que rascaven la pell per a retirar els olis, en el ''destrictarium''. Aquest últim procés es podia dur a terme amb l'ajuda d'un esclau personal o bé un mateix si el seu nivell social no ho permetia. Després de la zona d'aigües calentes, el recorregut passava pel tepidari, on els porus es tancaven per acció de l'aigua tèbia. El procés d'higiene finalitzava en el frigidari, la zona d'aigües fredes.
 
Al voltant d'aquests espais principals n'hi havia altres d'accessoris:
* L{{'}}''apodyterium'' o ''apodyterion'', el vestidor, on hom podia guardar les seves pertinences en una espècie de "guixetes" anomenades ''stabilitores''.
 
* La [[palestra]] o gimnàs per a l'exericici físic. Aquest, a diferència del grec, es duia a terme seguint el model de la preparació física militar. Els principals exercicis que es realitzaven eren els següents: ''cursus'' (cursa), ''hasta'' (llançament de javelina), ''lucta'' (lluita, l'actualment anomenada [[lluita grecoromana]]), ''discus'' (llançament de disc), ''pila'' (exercicis amb bosses plenes de pedra a la manera de "pilotes") i ''saltus'' (salt d'alçada o de llargària), entre d'altres.
 
* La ''natatio'' (piscina a l'aire lliure per practicar la natació).
 
A l'interior de les termes més sumptuoses (com les de [[Termes de Dioclecià|Dioclecià]] o de [[Termes de Caracal·la|Caracal·la]], a [[Roma]]) s'hi podien trobar també petits [[teatre (edifici)|teatres]], ''[[thermopolium]]'', [[Biblioteca|biblioteques]], sales d'estudi, jardins porticats (''xystum'') i fins i tot botigues. Així i tot, algunes vil·les urbanes també disposaven d'aquestes instal·lacions per al gaudi propi i personal.
 
== Vegeu també ==
* Els [[Banys romans (Bath)|Banys Romans]] de [[Bath]]
* Les [[Termes d'Antoní]], a [[Cartago]]
* Les [[Termes de Caracal·la]], a [[Roma]]
* Les [[Termes de Cluny]], a [[París]]
* Les [[Termes de Dioclecià]], a [[Roma]]
* Les [[Can Terrers (la Garriga)|Termes de Can Terrers]], a [[la Garriga]]
* Les [[Termes romanes de Sant Boi]]
* [[Banys Romans (Caldes de Malavella)|Termes Romanes]] de [[Caldes de Malavella]]
 
{{Termes romanes}}
{{Roma Antiga}}
 
370.092

modificacions