[[File:Acto en defensa de la Iglesia.png|thumbnail|170px|Joan B. Roca anunciat com a orador en un acte en defensa de l'Església (1933)]]
'''Joan Baptista Roca i Caball''' ([[Barcelona]] [[1898]] - [[1976]]) fou un advocat i polític català. De jove va militar en el [[carlisme|jaumisme]] i, fou vicepresident de la [[Joventut Tradicionalista]] i treballà com a secretari de redacció d{{'}}''[[El Correo Catalán]]''. També col·laborà en els periòdics jaumins ''El Correo Español'', ''Hoja de Juventudes'', ''Seny'', ''Monarquía'', ''La Trinchera'', ''Revista Social'' i en la revista de jurisprudència ''Juris''.<ref name="Correo Español">{{ref-publicació|títol="El Correo Español" en Barcelona|publicació=El Correo Español|data=18/10/1919|pàgines=1|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0029782279&page=1}}</ref> Era casat amb la filla de [[Miquel Junyent i Rovira]], cap de la [[Comunió Tradicionalista]] a Catalunya. Fou pare de [[Miquel Roca i Junyent]] i [[Montserrat Roca i Junyent]].<ref>{{GEC|0056087}}</ref>
Treballà com a secretari de redacció d{{'}}''[[El Correo Catalán]]'' i participàParticipà en la Conferència Nacional d'EsquerresCatalana del [[1922]], però no es va unir a [[Estat Català]]. Durant la Dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] fou empresonat i traslladat a Madrid. Col·laborà amb l'[[Acció Social Popular]] i s'especialitzà en qüestions penitenciàries. Quan [[Comunió Tradicionalista]] va prohibir als seus dirigents participar en la campanya a favor de l'[[Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Núria)|Estatut]] el 1932, abandonà Comunió Tradicionalista i fou un dels fundadors de la [[Unió Democràtica de Catalunya]]. En va esdevenir membre del comitè de govern i candidat per Barcelona en les [[eleccions generals espanyoles (1933)|eleccions generals de 1933]].
En començar la [[guerra civil espanyola]] es mantingué lleial a la [[Generalitat de Catalunya]], però fou detingut l'agost de 1936 durant 14 dies a causa d'una confusió amb el seu nom, raó per la qual el 8 de desembre s'exilià a [[París]], on va sobreviure donant classes de castellà i altres feines menors. El febrer del 1937 hi constituí amb [[Alfredo Mendizábal]], catedràtic de dret represaliat per ambdós bàndols, el ''Comité pour la Paix Civile en Espagne'', per tal de promoure una mediació internacional que posés fi a la guerra, integrat per ells dos, pel bisbe de París, per [[Jacques Maritain]] i per [[Emmanuel Mounier]]. Va rebre el suport de [[Francesc Vidal i Barraquer]], [[Ramon Sugranyes i de Franch]], [[Niceto Alcalá-Zamora]] i [[Salvador de Madariaga]]. També contribuí a l'acolliment a França dels refugiats de la guerra com [[Ferran Soldevila]] o [[Carles Riba]].
