|
La '''natura''' inclou tot allò que existeix a l'[[Univers]], i que no és artificial o imaginat. En el seu sentit més ampli, equival al conjunt del cosmos, de l'Univers existent, i això abasta des de [[partícules subatòmiques]] fins als objectes [[Astronomia|astronòmics]], incloent-hi la [[Terra]], els [[éssers vius]] i els processos que s'hi relacionen.
El terme "natura" fa referència als fenòmens del món físic, i també a la vida en general. En principi, no inclou els objectes artificials ni la intervenció humana, llevat que es faci servir un qualificatiu que hi al·ludeixi. En un sentit més restringit, se sol utilitzar el terme per referir-se al [[medi ambient]].
== Etimologia i significat ==
La paraula "natura" prové del [[llatí]] ''natura'', que significa "el curs de les coses, el caràcter natural".<ref>{{ref-web
| url = http://www.etymonline.com/index.php?term=nature| títol = Nature| cognom = Harper| nom = Douglas| obra = Online Etymology Dictionary
}}</ref> Natura és la traducció llatina de la paraula grega ''physis'' (φύσις) –d'on, entre d'altres, deriva la paraula [[física]]–, que en el seu significat original feia referència a la forma innata en la qual creixen espontàniament plantes i animals, a les seves característiques intrínseques.<ref>Es pot trobar informació sobre l'ús del concepte per part dels presocràtics, encara que de manera una mica erràtica, a Naddaf, Gerard: ''The Greek Concept of Nature'', SUNY Press, 2006. L'ús de la paraula φύσις, utilitzada per Homer en relació amb una planta, era usada pels filòsofs grecs ja de molt antic, i en diversos sentits que, en general, són semblants al sentit actual, com confirma Guthrie, W. K. C.: ''Presocratic Tradition from Parmenides to Democritus'' (volum 2 ''History of Greek Philosophy''), UP, 1965.</ref> Així apareix en el primer ús escrit del terme ''physis'', que fou utilitzat per [[Homer]], i fa referència a les qualitats intrínseques d'una planta.<ref> "ὣς ἄρα φωνήσας πόρε φάρμακον ἀργεϊφόντης ἐκ γαίης ἐρύσας, καί μοι '''φύσιν''' αὐτοῦ ἔδειξε". (''Així parlà, Argeifontes [=Hermes] mentre em donava l'herba, prenent-la de la terra, i mostrant-me la seva '''natura'''.'') ''[[Odissea]]'' 10.302-3 (ed. A.T. Murray). També a ''[http://archimedes.fas.harvard.edu/pollux Liddell i Scott: ''Greek Lexicon'']. Per a altres usos posteriors, però molt antics del terme grec, vegeu el que es comenta més endavant.</ref>
[[Fitxer:Hopetoun falls.jpg|thumb|left|[[Hopetoun Falls]], a [[Victòria (Austràlia)|Victòria]] ([[Austràlia]]), un espai protegit]]
El sentit de la paraula natura, en llatí, es relaciona amb el naixement. La concepció llatina és la de "mare natura", un símbol que té relació amb la vida en un sentit molt ampli. Diverses cultures han representat aquest concepte amb [[déus]]. En canvi, el concepte de natura com un tot que s'identifica amb l'Univers físic ha estat incorporat més recentment a conseqüència del desenvolupament de la [[ciència]] moderna, amb un ús cada vegada més ampli en els darrers segles.<ref>Per exemple, l'obra d'[[Isaac Newton]], ''Philosophiae Naturalis Principia Mathematica'' (1687) és traduïda com a "Mathematical Principles of Natural Philosophy", i reflecteix l'ús habitual de les paraules "natural philosophy" -filosofia natural-, semblant a un "estudi sistemàtic de la natura"</ref><ref>L'etimologia de la paraula "physical" -física- indica el seu ús com a sinònim de "natural" ja cap a mitjans del [[segle XV]]: {{ref-web |url=http://www.etymonline.com/index.php?term=physical |títol=Physical |obra=Online Etymology Dictionary |cognom=Harper |nom=Douglas |consulta=20 de setembre de 2006}}</ref>
Dins dels diversos usos que actualment es fan del terme, quan es parla de "natura" es pot fer referència al domini general, als [[regne (biologia)|regnes]] en què es classifiquen diversos tipus d'éssers vius, com les [[plantes]] o els [[animals]]. En alguns casos, hom es refereix a processos associats amb objectes inanimats: la forma en la qual existeixen els diversos tipus de coses i els seus canvis espontanis, com el [[temps atmosfèric]], la [[geologia]] de la Terra, la [[matèria]] i l'[[energia]] que tenen tots aquests ens.
[[Fitxer:Galunggung.jpg|thumb|El volcà [[Galunggung]], a l'[[illa de Java]], el 1980. S'hi poden observar diversos fenòmens naturals molt espectaculars.]]
Natura sovint té el significat d'''entorn natural'', que engloba animals salvatges, pedres, [[boscos]], [[platges]] i, en general, totes les coses que no han estat alterades de manera substancial per l'ésser humà, o que persisteixen malgrat la intervenció humana. Aquest concepte més tradicional de les coses naturals implica una distinció entre el que és natural i el que és artificial, entès aquest darrer concepte com quelcom elaborat per la ment o el [[coneixement]] humà.
== La Terra ==
{{AP|Terra|Tectònica de plaques|Geologia}}
[[Fitxer:The Earth seen from Apollo 17.jpg|thumb|La Terra vista el 1972 des de l'[[programa Apollo|Apollo]] 17, amb un hemisferi completament il·luminat pel Sol.]]
La Terra és el cinquè planeta més gran del [[Sistema Solar]] i el tercer en ordre de distància al [[Sol]]. És el major dels [[planetes tel·lúrics]] o interiors, i l'únic lloc de l'[[Univers]] en el qual se sap que existeix [[vida]].
Els trets més rellevants del [[clima]] de la Terra són les dues grans regions polars, dues zones temperades relativament estretes i una ampla regió equatorial, tropical i subtropical.<ref>Es pot trobar un excel·lent resum de la descripció global del clima a: {{ref-web |url=http://www.blueplanetbiomes.org/climate.htm |títol=World Climates |obra=Blue Planet Biomes |consulta=21 de setembre de 2006}} (en anglès)</ref> Els patrons de [[pluja|precipitació]] varien molt en funció del lloc, i oscil·len entre uns quants metres d'aigua a l'any i menys d'un mil·límetre en algunes zones desèrtiques. Aproximadament el 70% de la superfície terrestre està coberta per [[oceans]] d'aigua salada. La resta consisteix en [[continent]]s i [[illes]], i la gran majoria de la terra habitable se situa a l'[[hemisferi nord]].
La Terra ha evolucionat mitjançant processos [[geologia|geològics]] i [[biològics]] que han deixat vestigis, traces, que indiquen com devien ser les condicions originals. L'[[escorça terrestre]] –el que és la seva superfície externa– es troba fragmentada en diverses [[plaques tectòniques]] que es van desplaçant molt lentament i de manera gradual; en alguns casos excepcionals, aquest desplaçament ha succeït de manera relativament ràpida. L'interior del planeta, el [[mantell terrestre]], roman actiu amb una capa gruixuda de materials fosos i un nucli ric en [[ferro]], que genera un potent [[camp magnètic]].
Les condicions [[atmosfera terrestre|atmosfèriques]] han variat significativament i són diferents de les condicions originals; això ha estat causat principalment per la presència de formes de [[vida]],<ref>{{ref-web
| url = http://www.sciencedaily.com/releases/2005/09/050911103921.htm| títol = Calculations favor reducing atmopshere for early Earth| consulta = 06-01-2007| editor = Science Daily| data = 11 de setembre de 2005
}}</ref> que, tot generant lleugeres modificacions, creen un equilibri ecològic que estabilitza les condicions de la superfície. Malgrat les grans variacions regionals del clima, per la [[latitud]] i altres factors geogràfics, el clima global mitjà, a llarg termini, és bastant estable i es regula amb força precisió durant els períodes interglacials,<ref>{{ref-web
| url = http://www.epa.gov/climatechange/science/pastcc.html| títol = Past Climate Change| consulta = 07-01-2007| editor = U.S. Environmental Protection Agency
}}</ref> i les variacions d'un o dos graus en la [[temperatura]] global mitjana han tingut efectes molt importants en l'equilibri [[ecològic]] i en la [[geografia]] de la Terra.<ref>{{ref-web
| url = http://vathena.arc.nasa.gov/curric/land/global/climchng.html| títol = History of Climate Change| consulta = 07-01-2007| autor = Hugh Anderson, Bernard Walter| editor = NASA| data = 28 de març de 1997
}}</ref><ref>{{ref-web
| url = http://www.aip.org/history/climate/| títol = The Discovery of Global Warming| consulta = 07-01-2007| cognom = Weart| nom = Spencer| editor = American Institute of Physics| data = juny de 2006
}}</ref>
=== Perspectiva històrica ===
:''Article principal: [[Història de la Terra]]''
[[Fitxer:Pediastrumboryanum.jpg|left|125px|thumb|El [[plàncton]] existeix des de fa almenys 2.000 milions d'anys.<ref name="Ref">{{ref-llibre |cognom=Margulis |nom=Lynn |coautors=Dorian Sagan |any=1995 |títol=What is Life? |editorial=Simon & Schuster |lloc=New York |isbn= 0-684-81326-2}}</ref>]]
Els científics han recollit informació detallada sobre el passat del planeta basant-se en les proves disponibles. Es creu que la Terra es va formar fa uns 4.550 milions d'anys a partir de la [[nebulosa protosolar]], al mateix temps que el [[Sol]] i els altres planetes.<ref>{{ref-llibre |nom=G. Brent |cognom=Dalrymple |any=1991 |títol=The Age of the Earth |editorial=Stanford University Press |lloc=Stanford |isbn= 0-8047-1569-6}}</ref> La [[Lluna]] es va formar relativament poc després, aproximadament 20 milions d'anys més tard, és a dir, fa uns 4.530 milions d'anys. Molt probablement [[Teoria del Gran Xoc|la seva creació]] es deu a una col·lisió entre la Terra i un altre planeta de la mateixa mida o més gran que Mart.
Al principi, la capa exterior del planeta era de material en estat líquid, roca fosa, però s'anà refredant fins a constituir una escorça sòlida. Les emissions de gasos i l'activitat [[volcànica]] van formar l'atmosfera inicial. La condensació del [[vapor d'aigua]], juntament amb el gel dels [[Cometa|cometes]] que en aquella època impactaven amb la Terra, van crear els [[oceans]].<ref>{{ref-publicació |nom=A. |cognom=Morbidelli |coautors=''et al.'' |any=2000 |url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2000M&PS...35.1309M |article=Source Regions and Time Scales for the Delivery of Water to Earth |publicació=Meteoritics & Planetary Science |volum=35 |exemplar=6 |pàgines=p. 1309-1320}}</ref> Es creu que ara fa uns 4.000 milions d'anys va produir-se un intens procés químic, en unes condicions de molta energia, que féu possible l'aparició d'una molècula amb capacitat d'autoduplicar-se.<ref>{{ref-notícia|títol=Earth's Oldest Mineral Grains Suggest an Early Start for Life|editorial=NASA Astrobilogy Institute|data=2001-12-24|url=http://nai.arc.nasa.gov/news_stories/news_detail.cfm?ID=76 |consulta=24 de maig de 2006}}</ref>
Els continents es van formar i, per la dinàmica explicada en la tectònica de plaques, es van separar i es van tornar a unir en un procés de centenars de milions d'anys; en certs moments es van unir per donar lloc a un [[supercontinent]]:
* [[Rodínia]]. És el primer supercontinent reconegut, i començà a fracturar-se fa uns 750 milions d'anys.
* [[Pannòtia]]. Més tard, els continents es van tornar a unir per formar Pannòtia, que es va dividir fa uns 540 milions d'anys.
* [[Pangea]]. L'últim supercontinent del qual es tenen proves és Pangea, que es va començar a separar fa uns 180 milions d'anys.<ref>{{ref-publicació |nom=J.B. |cognom=Murphy |coautors=R.D. Nance |any=2004 |url=http://www.americanscientist.org/template/AssetDetail/assetid/34004;jsessionid=aaa4W2jLnnG9QG |article=How do supercontinents assemble? |publicació=American Scientist |volum=92 |exemplar=4 |id= doi: 10.1511/2004.4.324 |pàgines=pp. 324-333}}</ref>
[[Fitxer:ChampiEnForet.jpg|thumb|Les [[plantes]] i els [[fongs]] han format part de la natura durant els darrers 400 milions d'anys. Han hagut d'adaptar-se i traslladar-se tantes vegades com es desplaçaven els continents i canviava el clima.<ref>{{ref-web
| url = http://www.greenspirit.org.uk/resources/chronology.htm| títol = Chronology of Earth History| cognom = Colebrook| nom = Michael| obra = Cosmology and The Universe Story
}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Stanley |nom=Steven M. |any=1999 |títol=Earth System History |editorial=W.H. Freeman |lloc=New York |isbn= 0-7167-2882-6}}</ref>]]
Hi ha proves significatives que indiquen que es va produir un [[període glacial]] molt rigorós durant el [[Neoproterozoic]], i una gran part del planeta va quedar coberta per una gruixuda capa de [[gel]]. Aquesta hipòtesi, encara discutida entre la comunitat científica, s'anomena "[[Snowball Earth]]" ("Terra - Bola de neu"), i té un especial interès, ja que precedeix l'[[explosió cambriana]] en la qual començaren a proliferar les formes de vida [[pluricel·lulars]], ara fa uns 530 o 540 milions d'anys.<ref>{{ref-llibre |nom=J.L. |cognom=Kirschvink |any=1992 |capítol=Late Proterozoic Low-Latitude Global Glaciation: The Snowball Earth |urlcapítol=http://www.gps.caltech.edu/~jkirschvink/pdfs/firstsnowball.pdf |títol=The Proterozoic Biosphere |editor=J.W. Schopf, C. Klein eds. |editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |pàgines=p. 51-52 |isbn= 0-521-36615-1}}</ref>
Des de l'explosió cambriana s'han registrat cinc grans [[extincions en massa]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Raup |nom=David M. |coautors=J. John Sepkoski Jr. |any=1982 |mes=març |article=Mass extinctions in the marine fossil record |publicació=Science |volum=215 |exemplar=4539 |pàgines=p. 1501–1503 |id= doi: 10.1126/science.215.4539.1501 }}</ref> La darrera tingué lloc fa uns 65 milions d'anys, quan el probable xoc d'un gran [[meteorit]] va causar la desaparició dels [[dinosaures]] i altres grans [[rèptils]], però no pas dels petits animals, com els [[mamífers]], que en aquell temps eren semblants a les actuals [[musaranyes]]. Al llarg dels darrers 65 milions d'anys, els mamífers s'han anat diversificant, amb un gran èxit evolutiu.<ref>{{ref-llibre |cognom=Margulis |nom=Lynn |coautors=Dorian Sagan |any=1995 |títol=What is Life? |editorial=Simon & Schuster |lloc=New York |isbn= 0-684-81326-2 |pàgines=p. 145}}</ref>
Fa uns quants milions d'anys, una espècie de petit [[simi]] africà va adquirir la capacitat de posar-se dret i arribar a desplaçar-se en postura erecta.<ref name="Ref"/> L'evolució posterior de la vida humana i el desenvolupament de l'[[agricultura]] i de la [[civilització]] van permetre als humans actuar sobre la Terra d'una manera molt més intensa que la de qualsevol altra forma de vida anterior, i això en un lapse de temps relativament curt. Les accions humanes influeixen de manera molt dràstica en la natura en general i, en particular, en les altres formes de vida i en el clima global del planeta. Comparant-ne la durada amb la d'un altre gran procés climàtic, la [[catàstrofe de l'oxigen]], produïda durant el període [[Siderià]] a causa de la gran proliferació d'[[algues]], va necessitar uns 300 milions d'anys per arribar al seu punt àlgid.
Una enquesta duta a terme pel Museu Americà d'Història Natural el [[1998]] va revelar que el 70% dels especialistes consideraven que l'era actual forma part d'un esdeveniment d'extinció massiva, l'extinció massiva de l'[[Holocè]], que seria la més ràpida de totes les conegudes.<ref>{{ref-publicació|autor = Diamond J|article = The present, past and future of human-caused extinctions|publicació = Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci|volum = 325|exemplar = 1228|pàgines = 469-76; discussion 476-7|any = 1989|id = PMID 2574887}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Novacek M, Cleland E|article = The current biodiversity extinction event: scenarios for mitigation and recovery|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|volum = 98|exemplar = 10|pàgines = 5466-70|any = 2001|id = PMID 11344295}}</ref> Alguns experts, com E. O. Wilson, de la [[Universitat Harvard]], prediuen que la destrucció humana de la biosfera podria causar l'extinció de la meitat de totes les espècies en els pròxims cent anys.<ref>"The mid-Holocene extinction of silver fir ''(Abies alba)'' in the..." [http://www.springerlink.com/index/D85T53513002564V.pdf pdf]</ref> Tot i això, l'abast d'aquesta extinció actual encara continua sent investigat, discutit i calculat pels biòlegs i altres experts.<ref> Sobre el tema, vegeu els següents enllaços {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/holmass.html|títol=The Holocene Extinction<!--Títol generat per bot-->}}, {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/extincmenu.html|títol=Mass Extinctions Of The Phanerozoic<!--Títol generat per bot-->}}, {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/patterns.html|títol=Patterns of Extinction<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
=== Temps atmosfèric i clima ===
{{Article principal |Atmosfera terrestre|temps atmosfèric|clima}}
[[Fitxer:GoldenMedows.jpg|left|thumb|''Cumulus humilis'', núvols indicadors de bon temps.]]
L'atmosfera terrestre és un factor clau en el sosteniment dels [[ecosistema|ecosistemes]] planetaris. Aquesta fina capa de [[gasos]] que embolcalla la Terra es manté en el seu lloc gràcies a l'acció de la [[gravetat]] terrestre. Està composta per un 78% de [[nitrogen]], un 21% d'[[oxigen]], un 1% d'[[argó]] i altres [[gasos inerts]], [[diòxid de carboni]] i una quantitat variable de [[vapor d'aigua]].
La [[pressió atmosfèrica]] disminueix amb l'altitud de manera constant, fins a arribar a uns 8 km de la superfície terrestre; com més altura, menys pressió, d'acord amb una constant matemàtica, el [[nombre e]], que equival aproximadament a 2.71.<ref>{{ref-web
| url = http://www.grc.nasa.gov/WWW/K-12/Numbers/Math/Mathematical_Thinking/ideal_gases_under_constant.htm| títol = Ideal Gases under Constant Volume, Constant Pressure, Constant Temperature, & Adiabatic Conditions| consulta = 07-01-2007| editor = NASA}}</ref>
<ref>{{ref-publicació | cognom = Pelletier|nom = Jon D.|article=Natural variability of atmospheric temperatures and geomagnetic intensity over a wide range of time scales|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences | any = 2002 | volum = 99 | pàgines = 2546-2553 |url=http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/suppl_1/2546|consulta = 2007}}</ref>
La [[capa d'ozó]] que protegeix la Terra exerceix un paper essencial en la reducció de la quantitat de [[radiació ultraviolada]] (UV) que arriba a la superfície terrestre. La capa d'ozó actua d'escut i protegeix la vida de la superfície terrestre, ja que, fàcilment, l'[[ADN]] es pot malmetre per l'acció d'aquesta radiació. D'altra banda, l'atmosfera també reté la [[calor]] durant la nit, i redueix, per tant, les temperatures extremes diàries.
Les variacions del [[temps atmosfèric]] tenen lloc gairebé exclusivament a la [[troposfera]], a la part baixa de l'atmosfera, que actua de sistema convectiu per redistribuir la calor. Els corrents oceànics són un altre factor important per determinar el clima, especialment la [[circulació termohalina]] submarina, que distribueix l'energia calorífica dels oceans equatorials a les regions polars. Aquests corrents ajuden a moderar les diferències de temperatura entre l'[[hivern]] i l'[[estiu]] a les zones temperades. Sense les redistribucions d'energia calorífica que fan els [[corrents oceànics]] i atmosfèrics, els tròpics serien molt més càlids, i les regions polars, molt més fredes.
El temps atmosfèric pot tenir alhora efectes beneficiosos i perjudicials. Els fenòmens meteorològics extrems, com els [[tornado]]s o els [[huracà|huracans]] i [[Cicló (meteorologia)|ciclons]], poden utilitzar grans quantitats d'energia en la seva trajectòria i devastar tot el que troben al seu pas. La [[vegetació]] superficial ha desenvolupat una dependència de la variació estacional del temps, i els canvis sobtats, encara que només durin uns quants anys, poden tenir un efecte devastador, tant sobre la vegetació com sobre els animals que depenen dels vegetals per alimentar-se.
El clima planetari és una mesura de les tendències del temps atmosfèric al llarg del temps. En el [[canvi climàtic]], hi poden influir diversos factors, com els corrents oceànics, l'[[albedo]] superficial, els gasos d'[[efecte hivernacle]], les variacions en la lluminositat solar i els canvis a l'[[òrbita]] del planeta. Gràcies als registres històrics, actualment se sap que la Terra ha sofert en el passat canvis climàtics dràstics, incloent-hi [[glaciacions]].
El clima d'una regió depèn d'un cert nombre de factors, com la [[latitud]]. Una franja latitudinal de la superfície terrestre que té unes característiques climàtiques semblants conforma una regió climàtica. A la Terra hi ha un cert nombre d'aquestes regions, que tenen des d'un [[clima tropical]] a l'equador fins a un [[clima polar]] als extrems septentrional i meridional.
El temps atmosfèric també està influït pel cicle de les [[estació de l'any|estacions]], que són el resultat de la inclinació de l'eix de la Terra respecte al seu pla orbital. D'aquesta manera, en qualsevol moment de l'[[estiu]] o l'[[hivern]], hi ha una part del planeta que està més exposada als raigs del sol. Aquesta exposició es va alternant mentre la Terra recorre la seva [[òrbita]]. A cada instant, sense tenir en compte el factor estacional, els hemisferis nord i sud experimenten condicions climàtiques oposades.
El clima és un [[Teoria del caos|sistema caòtic]] que pot ser modificat de manera immediata per petits canvis a l'ambient; per això, les previsions [[Meteorologia|meteorològiques]] exactes actualment només es limiten a alguns dies. En conjunt, estan succeint dues coses a escala mundial:<ref>{{ref-notícia|títol=Tropical Ocean Warming Drives Recent Northern Hemisphere Climate Change|editorial=Science Daily|data= 6 d'abril de 2001 |url=http://www.sciencedaily.com/releases/2001/04/010406073554.htm|consulta= 24-05-2006 }}</ref>
# la [[temperatura]] està augmentant en [[Mitjana aritmètica|mitjana]];
# els patrons climàtics estan canviant i es tornen cada vegada més caòtics.
== Vida ==
[[Fitxer:Female mallard nest - natures pics edit2.jpg|thumb|Una ànega amb els seus pollets.<br/>La reproducció és essencial per a la perpetuació de la vida.]]
:''Articles principals: [[Vida]] i [[Biosfera]]''
Encara que no hi ha un consens universal sobre la definició de la vida, els científics, en general, accepten que la manifestació biològica de la vida es caracteritza pels següents factors o funcions: organització, [[metabolisme]], creixement, adaptació, resposta a estímuls i [[reproducció]].<ref>{{ref-web
| url = http://www.calacademy.org/exhibits/xtremelife/what_is_life.php| títol = Definition of Life| consulta = 07-01-2007| editor = California Academy of Sciences| any = 2006
}}</ref> Els éssers vius (plantes, animals, fongs, protists, archaea i bacteris) tenen aquestes propietats comunes: estan constituïts per [[cèl·lules]], tenen una organització complexa basada en l'[[aigua]] i el [[carboni]], i tenen un metabolisme i la capacitat de créixer, respondre a estímuls i reproduir-se. Per això, es considera que una entitat que reuneixi aquestes propietats està viva.
D'una manera més simple, també es pot considerar la vida com l'estat característic dels organismes. Tanmateix, no totes les definicions que hi ha sobre la vida consideren essencials totes aquestes propietats; també es fa servir el terme "vida" en el cas de formes anàlogues creades per l'home, i llavors es parla de "[[vida artificial]]".
La [[biosfera]] és la part de la capa més externa de la Terra, incloent-hi l'aire, la terra, les roques superficials i l'aigua, i és en aquesta part on s'ha desenvolupat la vida i on es realitzen i es transformen els processos biòtics. Des d'una visió geofísica molt ampla, la biosfera és el sistema ecològic global que integra tots els éssers vius i les seves relacions, incloent-hi la seva interacció amb els elements de la [[litosfera]] (roques), la [[hidrosfera]] (aigua) i l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] (aire). Actualment, s'estima que la Terra conté prop de 75.000 milions de tones (uns 6,8 x1013 kg) de [[biomassa]], que és present en diversos ambients dins de la biosfera.<ref>Vegeu, per ex., {{ref-llibre|cognom=Leckie |nom=Stephen |any=1999 |capítol=How Meat-centred Eating Patterns Affect Food Security and the Environment |urlcapítol=http://www.idrc.ca/en/ev-30610-201-1-DO_TOPIC.html |títol=For hunger-proof cities : sustainable urban food systems |editorial=International Development Research Centre |lloc=Ottawa |isbn= 0-88936-882-1}}, i prenen com a pes mitjà global la xifra de 60 kg, la biomassa humana total és el pes mitjà multiplicat per la població humana actual d'aproximadament 6.5 milions (vegeu, 'per ex., {{ref-web |títol=World Population Information |url=http://www.census.gov/ipc/www/world.html |consulta=28 de setembre de 2006 |editor=U.S. Census Bureau}}): La biomassa total de tota classe d'éssers vius s'estima que està per sobre de 6.8 x 10<sup>13</sup> kg (75 billions de tones) </ref>
Prop de nou desenes parts de la biomassa total de la Terra és vida vegetal, de la qual la vida animal depèn per a la seva supervivència.<ref>{{ref-web
| url = http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/e54/54c.htm| títol = The Flow of Energy in Ecosystems - Productivity, Food Chain, and Trophic Level| cognom = Sengbusch| nom = Peter V.| obra = Botany online| editor = University of Hamburg Department of Biology
}}</ref> Fins a la data, s'han identificat més de 2 milions d'espècies de plantes i animals,<ref>{{ref-web
| url = http://www.physicalgeography.net/fundamentals/9h.html| títol = Introduction to the Biosphere: Species Diversity and Biodiversity| cognom = Pidwirny| nom = Michael| obra = Fundamentals of Physical Geography (2nd Edition)| any = 2006
}}</ref> i les estimacions fetes sobre la quantitat real d'espècies existents varien entre uns quants milions i més de 50 milions d'espècies.<ref>{{ref-web
| url = http://faculty.plattsburgh.edu/thomas.wolosz/howmanysp.htm| títol = How Many Species are There?| obra = Extinction Web Page Class Notes
}}</ref><ref>"Animal." World Book Encyclopedia. 16 vols. Chicago: World Book, 2003. This source gives an estimate of from 2-50 million.</ref><ref>{{ref-web
| url = http://www.sciencedaily.com/releases/2003/05/030526103731.htm| títol = Just How Many Species Are There, Anyway?| editor = Science Daily| mes = maig| any = 2003
}}</ref>
La quantitat d'[[espècies]] existents oscil·la constantment, ja que n'apareixen de noves i d'altres deixen d'existir, en una dinàmica contínua.<ref>{{ref-web
| url = http://biology.usgs.gov/luhna/chap4.html| títol = Changing Patterns in the Number of Species in North American Floras| cognom = Withers| nom = Mark A.| coautors = ''et al''.| obra = Land Use History of North America| any = 1998
}} Web basada en els continguts del llibre: {{ref-llibre|editor=Sisk, T.D., ed. |any=1998 |títol=Perspectives on the land use history of North America: a context for understanding our changing environment |editorial=U.S. Geological Survey, Biological Resources Division |id=USGS/BRD/BSR-1998-0003 |edició=1999a ed.}}</ref><ref>{{ref-web
| url = http://www.sciencedaily.com/releases/2002/04/020425072847.htm| títol = Tropical Scientists Find Fewer Species Than Expected| editor = Science Daily| mes = abril| any = 2002
}}</ref> En l'actualitat, la quantitat total d'espècies està experimentant una ràpida davallada.<ref>{{ref-publicació |cognom=Bunker |nom=Daniel E. |coautors=''et al''. |article=Species Loss and Aboveground Carbon Storage in a Tropical Forest |url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/310/5750/1029 |publicació=Science |any=2005 |mes=Novembre |volum=310 |exemplar=5750 |pàgines=p. 1029-31 |id= doi: 10.1126/science.1117682 }}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Wilcox |nom=Bruce A. |article=Amphibian Decline: More Support for Biocomplexity as a Research Paradigm |publicació=EcoHealth |any=2006 |mes=març |volum=3 |exemplar=1 |url=http://www.ecohealth.net/pdfs/Vol3/ECH_Editorial_3_1.pdf |id= doi 10.1007/s10393-005-0013-5 |pàgines=p.1-2 }}</ref><ref>{{ref-llibre |editor=Clarke, Robin, Robert Lamb, Dilys Roe Ward eds. |any=2002 |títol= Global environment outlook 3 : past, present and future perspectives |capítol=Decline and loss of species |urlcapítol=http://www.grida.no/geo/geo3/english/221.htm |editorial=Nairobi, Kenya : UNEP |lloc=London; Sterling, VA |isbn= 92-807-2087-2}}</ref>
=== Evolució ===
:''Article principal: [[Evolució]]''
[[Fitxer:Tree of life.svg|left|thumb|Arbre de la vida acceptat actualment]]
La vida, tal com s'entén generalment, només s'ha constatat que existeix al planeta Terra. L'origen de la vida encara és un procés poc conegut, però es creu que va aparèixer ara fa entre uns 3.900 i 3.500 milions d'anys, durant els [[eons]] de l'[[hadeà]] o [[arqueà]], en què la Terra tenia unes condicions ambientals substancialment diferents de les actuals.<ref name=Line>{{ref-publicació|autor = Line M|article = The enigma of the origin of life and its timing|url=http://mic.sgmjournals.org/cgi/content/full/148/1/21?view=long&pmid=11782495|publicació = Microbiology|volum = 148|exemplar = Pt 1|pàgines = 21-7|any = 2002|id = PMID 11782495}}</ref> Aquestes formes vitals primigènies ja posseïen els trets bàsics d'autoreplicació i de transmissió hereditària. Una vegada la vida va aparèixer, el procés d'evolució, segons sembla mitjançant la [[selecció natural]], va generar la formació de formes de vida diverses.
Les espècies que han estat incapaces d'adaptar-se als canvis ambientals i a la [[competència]] d'altres formes de vida s'han extingit. Tot i això, el registre fòssil ha guardat indicis de moltes d'aquestes espècies antigues. Els [[fòssils]] i l'[[ADN]] confirmen que totes les espècies existents formen part d'algun llinatge que enllaça amb les formes de vida primerenques.<ref name=Line/>
Que les formes més bàsiques de vida vegetal comencessin a fer la [[fotosíntesi]] va ser clau per a la creació d'unes condicions que fessin possible el desenvolupament de formes de vida més complexes. L'[[oxigen]] resultant del procés es va acumular a l'atmosfera i va donar lloc a la [[capa d'ozó]]. La relació de simbiosi entre [[cèl·lules]] petites i d'altres de més grans va permetre el desenvolupament de cèl·lules encara més complexes, anomenades [[eucariotes]].<ref>{{ref-publicació |nom=L. V. |cognom=Berkner |coautors=L. C. Marshall |any=1965 |mes=maig |article=On the Origin and Rise of Oxygen Concentration in the Earth's Atmosphere |publicació=Journal of the Atmospheric Sciences |volum=22 |exemplar=3 |pàgines=p. 225–261 |url=http://ams.allenpress.com/perlserv/?request=get-abstract&doi=10.1175%2F1520-0469(1965)022%3C0225:OTOARO%3E2.0.CO%3B2 }}</ref> Les cèl·lules es van agrupar en colònies i es van començar a especialitzar cada vegada més per donar lloc a veritables organismes pluricel·lulars. Gràcies a la capa d'ozó, que absorbeix les [[radiacions ultraviolades]] nocives, la vida va colonitzar la superfície de la Terra.
=== Els primers éssers vius ===
:''Article principal: [[Microorganisme]]''
[[Fitxer:E coli at 10000x, original.jpg|thumb|''[[Escherichia coli]]''<br/>(augmentat 10.000 vegades).]]
Les primeres formes de vida que es desenvoluparen a la Terra van ser [[microbis]], microorganismes d'una sola [[cèl·lula]], de mida molt petita, per sota de la [[visió]] de l'ull humà. Foren els únics [[éssers vius]] que van existir fins a l'aparició dels organismes [[pluricel·lulars]], ara fa uns mil milions anys.<ref>{{ref-publicació |
autor = Schopf J|article = Disparate rates, differing fates: tempo and mode of evolution changed from the Precambrian to the Phanerozoic.|url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=44277&blobtype=pdf|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|volum = 91|exemplar = 15|format=PDF|pàgines = 6735-42|any = 1994|id = PMID 8041691}}</ref> Els microbis inclouen els [[bacteris]], els [[fongs]], els ''[[archaea]]'' i els [[protists]].
Aquestes formes de vida es poden trobar a tots els racons del planeta on hi ha [[aigua]] en estat líquid, fins i tot a l'interior de les roques.<ref>{{ref-publicació|autor = Szewzyk U, Szewzyk R, Stenström T|article = Thermophilic, anaerobic bacteria isolated from a deep borehole in granite in Sweden.|url=http://www.pnas.org/cgi/reprint/91/5/1810|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|volum = 91|exemplar = 5|pàgines = 1810-3|any = 1994|id = PMID 11607462}}</ref> La seva capacitat [[reproductora]] és molt elevada, amb un cicle molt curt, i són molt prolífics. A més, tenen un índex de mutació molt alt i poden fer una [[transferència horitzontal de gens]]<ref>{{ref-publicació|autor = Wolska K|article = Horizontal DNA transfer between bacteria in the environment.|publicació = Acta Microbiol Pol|volum = 52|exemplar = 3|pàgines = 233-43|any = 2003|id = PMID 14743976}}</ref> Aquestes característiques els converteixen en uns éssers altament adaptables i capaços de sobreviure en ambients de nova aparició, incloent-hi l'[[espai exterior]].<ref>{{ref-publicació|autor = Horneck G|article = Survival of microorganisms in space: a review.|publicació = Adv Space Res|volum = 1|exemplar = 14|pàgines = 39-48|any = 1981|id = PMID 11541716}}</ref> Formen una part essencial de l'[[ecosistema]] planetari, tot i que cal destacar que alguns d'aquests microorganismes són [[patògen]]s, és a dir, que són la font de moltes de les [[malalties]] d'altres organismes.
=== Plantes ===
:''Article principal: [[Planta]]''
La diferència entre la vida animal i la vegetal no és tan taxativa com pugui semblar, ja que hi ha alguns éssers vius que reuneixen característiques de tote dues categories. [[Aristòtil]] va dividir tots els éssers vius en plantes, que en general no es mouen, i animals, que sí que ho fan. En el sistema de [[Carl von Linné]], aquests dos grans grups es van convertir en els regnes ''Vegetabilia'' (més tard ''Plantae'') i ''Animalia''. Des de llavors es va veure que el regne ''Plantae'', tal com estava definit originalment, incloïa diversos grups sense cap relació, i es van separar els [[fongs]] i diversos grups d'[[algues]] per traslladar-los a uns regnes nous; tot i això, es continuen considerant plantes en alguns contextos. Pel que fa als [[bacteris]], s'inclouen a vegades dins la [[flora]],<ref>{{ref-web
| url = http://webster.com/cgi-bin/dictionary?va=flora| títol = flora| obra = Merriam-Webster Online Dictionary| editor = Merriam-Webster
}}</ref><ref>{{ref-llibre |any=1998 |títol=Status and Trends of the Nation's Biological Resources |capítol=Glossary |urlcapítol=http://biology.usgs.gov/s+t/SNT/noframe/zy198.htm#F |editorial=Department of the Interior, Geological Survey |lloc=Reston, VA |id=SuDocs No. I 19.202:ST 1/V.1-2}}</ref> fins al punt que certes classificacions utilitzen els termes flora bacteriana i flora vegetal de manera separada.
[[Fitxer:Farming near Klingerstown, Pennsylvania.jpg|left|thumb|Un exemple de flora nativa i flora agrícola, la confluència del que és natural amb l'acció humana.]]
Una de les moltes maneres de classificar les plantes és per ''flores regionals'', que, en funció dels objectius de l'estudi, poden incloure també la flora [[fòssil]], les restes de vida vegetal del passat. Aquesta diversitat varia molt a causa de les diferències de climes i de la constitució del [[sòl]].
La flora regional se sol dividir en subcategories com són ''flora nativa'' –la que apareix espontàniament–, ''flora agrícola'' i ''flora de jardí'', que són les plantes que conrea l'home intencionadament. Algunes classes de flora nativa en realitat han estat introduïdes fa [[segles]], per exemple, per [[emigrants]] que van viatjar d'una regió o continent a un altre, i amb el pas del temps s'han convertit en part de la flora nativa o natural del nou hàbitat. Aquest és un exemple més de com l'acció humana pot influir en el que es considera "natura".
Una altra categoria de plantes són les anomenades "males herbes". Encara que el terme ha perdut ús entre els [[botànic]]s com una manera de designar les plantes "inútils", el seu ús informal, amb el qual s'assenyalen les plantes que destorben i que cal eliminar, il·lustra perfectament la tendència general de les persones, i de les societats en general, a pretendre alterar el curs de la naturalesa. De la mateixa manera, els animals se solen classificar amb denominacions com animals ''domèstics'', ''de granja'', ''salvatges'', ''plagues'', etc., segons la relació que tinguin amb l'ésser humà.
=== Animals ===
:''Article principal: [[Animal]]''
[[Fitxer:Wilderbeest.jpg|thumb|Un ramat de [[nyus]] a l'Ngorongoro, a [[Tanzània]].]]
Els animals, com a gran categoria, tenen diverses característiques que els diferencien dels altres éssers vius. Els animals són [[eucariotes]] i normalment [[pluricel·lulars]] (''però vegeu [[Myxozoa]]''), cosa que els distingeix dels [[bacteris]], els [[arqueobacteris]] i la major part dels [[protists]]. Són [[heteròtrofs]] i generalment digereixen el menjar en un òrgan intern, la qual cosa els diferencia de les plantes i les [[algues]]. També es distingeixen de les plantes, les algues i els [[fongs]] perquè els manquen [[parets cel·lulars]].
Amb unes quantes excepcions, especialment la de les [[esponges]] (''Porifera''), els animals tenen un organisme compost per diversos teixits diferenciats, que comprenen [[músculs]], capaços de contreure's i controlar la locomoció, i un [[sistema nerviós]], que envia i processa senyals. En la majoria dels casos, tenen un [[aparell digestiu]] intern. Les cèl·lules eucariotes que tenen tots els animals estan envoltades per una matriu extracel·lular característica, composta per [[col·lagen]] i [[glicoproteïna|glicoproteïnes]] elàstiques, que es pot [[calcificació|calcificar]] per formar estructures com les [[closca|closques]], [[ossos]] i [[espícula|espícules]], en les quals la cèl·lula es desplaça i reorganitza durant el seu desenvolupament i maduració, i que contribueixen al suport de la complexa [[anatomia]] necessària per a la locomoció.
== Ecosistemes ==
[[Fitxer:View of loch lomond.JPG|left|thumb|[[Loch Lomond]] a [[Escòcia]]. Aquest llac forma un ecosistema relativament aïllat i la comunitat de peixos s'hi ha mantingut inalterada durant molt de temps.<ref>{{ref-publicació | cognom=Adams|nom=C.E.|article=The fish community of Loch Lomond, Scotland : its history and rapidly changing status|publicació=Hydrobiologia|any=1994|volum=290|exemplar=1-3|pàgines=91-102|url=http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=3302548 }}</ref>]]
:''Articles principals: [[Ecologia]] i [[Ecosistema]]''
Totes les formes de vida tenen la necessitat de relacionar-se, d'interaccionar amb l'entorn en què estan immerses, i també amb altres formes de vida. Al [[segle XX]], aquesta premissa va donar lloc al concepte d'[[ecosistema]], que es va començar a desenvolupar-se entre els anys [[1920]] i [[1930]], i que es pot definir com qualsevol situació en la qual hi ha una interacció entre organismes i el seu entorn. L'ecosistema és un sistema dinàmic relativament autònom, format per una comunitat natural i el seu ambient físic. El concepte té en compte les complexes interaccions entre els [[organismes]] (plantes, animals, bacteris, algues, protozous i fongs, entre d'altres) que formen la comunitat i els fluxos d'[[energia]] i materials que la travessen.
Els ecosistemes consten de factors biòtics i abiòtics que funcionen de manera interrelacionada.<ref>{{ref-web
| url = http://www.physicalgeography.net/fundamentals/9j.html| títol = Introduction to the Biosphere: Introduction to the Ecosystem Concept| cognom = Pidwirny| nom = Michael| obra = Fundamentals of Physical Geography (2nd Edition)| any = 2006
}}</ref> L'estructura i composició ve determinada per diversos factors ambientals que interaccionen. Les variacions d'aquests factors provoquen modificacions dinàmiques dins l'ecosistema. Alguns dels components més importants són: la terra, l'atmosfera, la radiació del sol, l'aigua i els éssers vius.
Cada organisme viu té una relació contínua amb cadascun dels altres elements que constitueixen el seu entorn. En l'ecosistema, les espècies es relacionen i depenen les unes de les altres, dins de l'anomenada [[cadena alimentària]], i s'intercanvien [[matèria]] i [[energia]] entre elles mateixes i amb el seu entorn.<ref>{{ref-web
| url = http://www.physicalgeography.net/fundamentals/9d.html| títol = Introduction to the Biosphere: Organization of Life| cognom = Pidwirny| nom = Michael| obra = Fundamentals of Physical Geography (2nd Edition)| any = 2006
}}</ref>
[[Fitxer:Chicago Downtown Aerial View.jpg|right|thumb|Una vista aèria d'un ecosistema humà, la ciutat de [[Chicago]].]]
Totes les espècies tenen límits de tolerància als factors que afecten la seva supervivència, el seu èxit reproductiu i la seva capacitat de continuar creixent i interaccionant de manera sostenible amb la resta del seu entorn. Així mateix, les espècies poden influir en aquests factors, les conseqüències dels quals poden estendre's a moltes altres espècies o fins i tot a la totalitat de la vida.<ref>{{ref-web
| url = http://www.physicalgeography.net/fundamentals/9e.html| títol = Introduction to the Biosphere: Abiotic Factors and the Distribution of Species| cognom = Pidwirny| nom = Michael| obra = Fundamentals of Physical Geography (2nd Edition)| any = 2006
}} esp. section on "Abiotic Factors and Tolerance Limits."</ref> El concepte d'ecosistema és, per tant, un objecte d'estudi important, ja que l'esmentat estudi proporciona la informació necessària per prendre decisions sobre com la vida humana pot interaccionar de manera que permeti als ecosistemes variats un creixement sostingut amb vista al futur, en comptes d'espoliar-los. Per a aquest estudi es pren una unitat més petita anomenada ''microecosistema''. Per exemple, un ecosistema pot ser una pedra amb tota la vida que allotja; un macroecosistema podria comprendre una ecoregió sencera, amb la seva conca hidrogràfica.<ref>{{ref-publicació |cognom=Bailey |nom=Robert G. |any=2004 |mes=abril |article=Identifying Ecoregion Boundaries |publicació=Environmental Management |volum=34 |exemplar=Supplement 1 |url=http://www.fs.fed.us/institute/news_info/Identifying_ecoregion_boundaries.pdf |id= doi 10.1007/s00267-003-0163-6 }}</ref>
Alguns ecosistemes són sotmesos actualment a un estudi més intensiu. Són els:
* Ecosistemes continentals. Per exemple, els del [[bosc]], el del [[prat]] –com [[estepa (geografia)|estepes]] i [[sabanes]]–, o ecosistemes agraris.
* Ecosistemes d'aigües interiors. Se subdivideixen en sistemes lèntics, que corresponen als [[llac]]s i estanys, i els lòtics, que fan referència als [[rius]].
* Ecosistemes [[oceànics]].
Els grups regionals de plantes i animals molt ben adaptats a les condicions ambientals d'una determinada zona es coneixen com a [[bioma|biomes]]. Finalment, una organització molt ampla, avui sota estudi i anàlisi, i també subjecte a discussions sobre la seva natura i validesa, és la que contempla el conjunt complet de la vida existent entesa, fent una analogia, com un gran organisme independent. És una teoria que es coneix com [[ciències de la Terra]], o menys formalment, com la [[hipòtesi Gaia]].<ref>{{ref-publicació | cognom = Lawton|nom = John|article=Earth System Science|publicació=Science|any=2001|volum=292|exemplar=5524|pàgines=1965|url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/summary/292/5524/1965 }}</ref><ref>{{ref-web
| url = http://www.schumachercollege.org.uk/articles/college-articles/stephan/earthsystemscience.html| títol = Earth System Science and Gaian Science| consulta = 07-01-2007| cognom = Harding| nom = Stephan| editor = Schumacher College| any = 2006
}}</ref>
== Interacció amb l'ésser humà ==
[[Fitxer:Na Pali Coast - Kauai.jpg|left|thumb|En valls aïllades al llarg de la costa [[Na Pali]], a [[Hawaii]], hi viuen tribus que alteren molt poc la natura que les envolta.]]
Encara que els éssers humans actualment representen, aproximadament, només un 0,5% de la biomassa total de la Terra,<ref name="wilderness"> Vegeu: {{ref-web |url=http://www.wilderness.org/Library/Documents/Beauty_Quotes.cfm |títol=On the Beauty of Nature |editor=The Wilderness Society |consulta=29 de setembre de 2006 }} i Ralph Waldo Emerson's analysis of the subject: {{ref-llibre |cognom=Emerson |nom=Ralph Waldo |any=1849 |títol=Nature; Addresses and Lectures |capítol=Beauty |urlcapítol=http://www.emersoncentral.com/beauty.htm}}</ref> l'efecte de la seva activitat sobre la natura és desproporcionadament gran. A causa de l'abast de la influència humana, els límits entre el que es considera natura i el que són ambients creats per l'home no són clars, excepte als pols. I fins i tot als pols, la quantitat d'ambient natural que està lliure de tota influència humana disminueix actualment a un ritme cada vegada més ràpid, o, segons alguns, ja ha desaparegut. De fet, l'espècie humana és l'única que modifica conscientment l'entorn per adaptar-lo a les seves necessitats, en comptes de canviar ella per assumir els canvis de l'ambient.
El desenvolupament de la [[tecnologia]] per la humanitat ha permès una major explotació dels recursos naturals i ha ajudat a pal·liar una part dels riscos que generen els perills naturals. Malgrat aquest progrés, tanmateix, el destí de la civilització humana està estretament lligat als canvis en el medi ambient. Existeix un complexíssim sistema de retroalimentació entre l'ús de la tecnologia avançada i els canvis en el medi ambient, que només ara s'estan començant a entendre, i molt lentament.<ref>{{ref-notícia|títol=Feedback Loops In Global Climate Change Point To A Very Hot 21st Century|editorial=Science Daily|data=22 de maig de 2006|url=http://www.lbl.gov/Science-Articles/Archive/ESD-feedback-loops.html|consulta=07-01-2007 }}</ref>
Les amenaces que l'activitat humana ha generat sobre la natura inclouen l'elevada [[contaminació]] i la [[desforestació]], amb desastres com són, per exemple, els vessaments de [[petroli]] o els grans [[incendis forestals]] causats per curtcircuits o negligències. Els humans estan contribuint a l'[[extinció]] de moltes espècies de plantes i animals a través de la destrucció dels seus hàbitats o de la [[caça]] i la [[pesca]] massiva.
Els humans fan servir la naturalesa per a activitats tant [[econòmiques]] com de lleure. L'obtenció de recursos naturals per a l'ús [[industrial]] continua sent una part essencial del sistema econòmic mundial. Algunes activitats, com la [[caça]] i la [[pesca]], s'utilitzen tant per necessitats econòmiques com per al [[lleure]]. L'aparició de l'[[agricultura]] tingué lloc al voltant del [[mil·lenni IX aC]], i, observant l'evolució de la producció d'aliments i d'obtenció d'energia, no hi ha dubte que la naturalesa és i ha estat el principal factor de la riquesa econòmica. Igualment, la natura és font d'ingressos pel turisme, ja que els paisatges considerats exòtics o bells atreuen els viatgers.
Els primers humans recollien materials de les plantes sense cap tipus de conreu, i les feien servir per menjar i com a remei per a la [[salut]], aprofitant les seves propietats [[medicinal]]s.<ref>{{ref-web
| url = http://www.nps.gov/plants/medicinal/plants.htm| títol = Plant Conservation Alliance - Medicinal Plant Working Groups Green Medicine| llengua =anglès| editor = US National Park Services
}}</ref> Posteriorment el desenvolupament de l'[[agricultura]] potencià i modificà aquest ús de les plantes. La neteja d'àmplies superfícies de terra per fer possible collites més grans ha portat a una reducció significativa de la quantitat disponible de [[boscos]] i [[pantans]], cosa que ha ocasionat la pèrdua d'[[hàbitat]] per a moltes espècies de plantes i animals; a més a més, s'han propiciat unes condicions favorables a l'[[erosió]] del terreny.<ref>{{ref-web
| url = http://www.eh-resources.org/philosophy.html| títol = Environmental history: between science & philosophy| consulta = 01-12-2006| cognom = Oosthoek| nom = Jan| editor = Environmental History Resources| any = 1999
}}</ref>
Durant l'[[edat mitjana]], en els [[estament]]s més baixos de la societat, la natura ho era tot, i passava com a única [[herència]] de pares a fills. Encara que el [[noble]] o [[Eclesiàstic (persona)|eclesiàstic]] no la treballés directament, en depenia tant o més.<ref name="romànicobert"/> La natura era, a més, l'avantsala de la veritat de Déu, del món real que s'amaga sota l'aparença superficial de les coses.<ref name="romànicobert">{{ref-web|url=http://www.romanicobert.cat/web/guest/mon_segles_ciencia?globalArticleId=13044|consulta=6 gener 2014|títol=Filosofar a l'Edat Mitjana|editor=Romànic Obert}}</ref>
=== Zones salvatges ===
[[Fitxer:Daintree Rainforest.JPG|thumb|El [[Daintree Rainforest]], una zona salvatge de [[Queensland]], [[Austràlia]].]]
S'aplica el qualificatiu de "salvatge" a quelcom que es troba en un estat purament natural, sense cap tipus d'influència humana; en aquest sentit es fa servir també el terme "verge". Una zona salvatge o verge és un entorn natural de la Terra que no ha estat modificat per l'acció de l'home. Els [[ecologistes]] consideren que les àrees verges són una part de l'ecosistema natural del planeta, de la [[biosfera]].
La paraula "salvatge" evoca la noció d'animalitat, en altres paraules, d'allò que no és controlable pels humans i l'expressió "zona verge" evoca immediatament la idea de quelcom que no coneix l'acció de l'home, que encara és desconegut. Tot i així, cal relativitzar el concepte i es pot entendre que la presència o activitat humana no necessàriament implica que una zona deixi de ser verge. Alguns ecosistemes que estan, o han estat, habitats o influïts per les activitats humanes poden considerar-se com a verges quan els processos naturals discorren sense interferències humanes notòries.
=== La perspectiva artística ===
[[Fitxer:Chinesischer Maler des 11. Jahrhunderts (I) 001.jpg|thumb|left|Pintura xinesa ([[segle XI]])<ref>''Temple budista a les muntanyes''. Tinta sobre seda del segle XI. Nelson-Atkins Museum of Art, Kansas City (Missouri).</ref>]]
Mirat a través de la lent de les arts visuals, la natura salvatge ha estat un tema important en diverses èpoques de la [[història universal]]. Una primera tradició d'art paisatgístic es desenvolupava a la Dinastia Tang (618-907); la tradició de representar natura tal com és es convertia en un dels propòsits de la pintura xinesa i significà una influència important dins l'art asiàtic. Els artistes aprenien a descriure muntanyes i rius "des de la perspectiva de la natura global i sobre la base de la comprensió de les lleis de la natura... com si fos vist a través dels ulls d'un ocell."<ref>[http://www.asia-art.net/chinese_tech_brush.html Chinese brush painting] Asia-art.net Accessed: 20 de maig de 2006. </ref>
Al món occidental, la idea de la naturalesa salvatge com un valor intrínsec va aparèixer al [[segle XIX]], especialment en les obres dels artistes del [[Romanticisme]]. Artistes britànics com John Constable i Joseph Mallord William Turner es van dedicar a plasmar la bellesa del món natural en els seus quadres. Abans, les pintures havien estat sobretot representacions d'escenes religioses o d'éssers humans. La poesia de [[William Wordsworth]] descriu les meravelles del món natural, que abans es veia com un lloc amenaçador. Cada vegada més, la valoració de la naturalesa s'anà convertint en un valor important dins la cultura occidental.<ref name=History>[http://www.spacesfornature.org/greatspaces/conservation.html History of Conservation] BC Spaces for Nature. Accessed: 20 de maig de 2006. </ref>
=== La bellesa a la natura ===
[[Fitxer:Salmonlarvakils.jpg|thumb|Eclosió d'un [[ou (biologia)|ou]] de [[salmó]]. <br/>Natura i naixement.<ref>Una de les arrels llatines de "natura" és ''natus'', que deriva de ''nasci'', "néixer". Vegeu:{{ref-web |url=http://www.etymonline.com/index.php?term=nature |títol=Nature |obra=Online Etymology Dictionary |cognom=Harper |nom=Douglas |consulta=29 de setembre de 2006}}</ref>]]
La [[bellesa]] de la naturalesa és un tema recurrent en la vida moderna i en l'[[art]]: els llibres que l'enalteixen omplen grans prestatgeries a les biblioteques i llibreries. Aquesta cara de la naturalesa, que l'art ([[fotografia]], [[pintura]], [[poesia]], etc.) ha retratat i elogiat en moltes ocasions, revela la força amb què moltes persones associen naturalesa amb bellesa. El perquè de l'existència d'aquesta associació i en què consisteix aquesta constitueixen el camp d'estudi de l'[[estètica]], una branca de la [[filosofia]]. Per la religió, la bellesa s'explica perquè és creació de Déu, i per tant perfecta. Moltes cultures tenen una imatge de la natura com plena de divinitat, o identificada directament amb la divinitat ([[panteisme]]).
Més enllà de certes característiques bàsiques de la naturalesa, en la bellesa de les quals coincideixen força filòsofs, hi ha una gran diversitat d'opinions.<ref name="wilderness"/> Molts científics, que estudien la naturalesa de forma més específica i organitzada, també comparteixen la idea que la naturalesa és bonica. El [[matemàtic]] francès [[Henri Poincaré]] (1854-1912) va dir:
:"''El científic no estudia la naturalesa perquè és útil, sinó perquè s'hi delecta, i s'hi delecta perquè és bella.<br>Si la natura no fos bonica, no valdria la pena conèixer-la, i si no valgués la pena conèixer-la, tampoc no valdria la pena viure. Sens dubte, no em refereixo aquí a la bellesa que estimula els sentits, la de les qualitats i les aparences; no és que la infravalori, en absolut, sinó que aquesta no té res a fer amb la ciència. Em refereixo a la bellesa més profunda, la que procedeix de l'ordre harmoniós de les parts i que una intel·ligència pura pot captar.''"<ref>{{ref-llibre |cognom=Poincaré |nom=Jules Henri |any=1913 | títol= The foundations of science; Science and hypothesis, The value of science, Science and method |editorial=The Science Press |lloc=New York |oclc=2569829 |pàgines=p. 366-7}}</ref>
Una idea clàssica de la bellesa en l'art involucra la paraula "[[mimesi]]", és a dir, la imitació de la natura. En el domini de les idees sobre la bellesa de la natura, el que és perfecte evoca la [[simetria]], la divisió exacta i altres fórmules i nocions [[matemàtiques]] perfectes. L'artista s'inspira, doncs, en la perfecció natural i intenta reproduir-la en les seves obres (almenys en l'art figuratiu).
== Matèria i energia ==
:''Articles principals: [[Física]], [[Matèria]] i [[Energia]]''
Alguns camps de la [[ciència]] veuen la natura com a "matèria en moviment", obeint certes lleis naturals que la ciència s'encarrega de descobrir i entendre. Per aquesta raó la ciència més fonamental s'anomena "[[física]]", terme en el qual encara es pot reconèixer el sentit inicial de l'estudi de la natura.
Se sol definir la [[matèria]] com la substància de què es componen els objectes físics, i que constitueix l'Univers observable. Segons la teoria de la relativitat especial, no existeix cap distinció inalterable entre matèria i [[energia]], ja que la matèria es pot convertir en energia, i viceversa. Actualment es creu que els components visibles de l'Univers constitueixen únicament un 4 per cent de la [[massa]] total, i que la resta consisteix en un 23 per cent de [[matèria fosca]] i un 73 per cent d'[[energia fosca]].<ref>{{ref-web
| url = http://map.gsfc.nasa.gov/m_mm/mr_limits.html| títol = Some Theories Win, Some Lose| obra = [[WMAP]] Mission: First Year Results| editor = [[NASA]]
}}</ref> La naturalesa exacta d'aquests components és encara desconeguda i és una temàtica que actualment està sent investigada de manera intensiva pels físics.
El comportament de la matèria i l'energia de l'Univers observable sembla correspondre's amb lleis físiques ben definides. Aquestes s'han emprat per crear models [[cosmologia|cosmològics]] que expliquen satisfactòriament l'estructura i l'evolució de l'Univers que es pot observar. Les expressions matemàtiques de les lleis físiques empren un conjunt de vint [[constants físiques]]<ref>{{ref-web
| url = http://www.physics.nist.gov/cuu/Constants/introduction.html| títol = Introduction to the constants for nonexperts| consulta = 07-01-2007| cognom = Taylor| nom = Barry N.| editor = National Institute of Standards and Technology| any = 1971
}}</ref> que, a través de l'Univers observable, semblen estàtiques.<ref>{{ref-publicació|autor=D. A. Varshalovich, A. Y. Potekhin, A. V. Ivanchik|article=Testing cosmological variability of fundamental constants|publicació=AIP Conference Proceedings|any=2000|volum=506|pàgines=503|url=http://arxiv.org/abs/physics/0004062 }}</ref>
[[Fitxer:NGC 4414 (NASA-med).jpg|right|thumb|[[NGC 4414]], una típica galàxia espiral en la constel·lació [[Coma Berenices]].]]
== Més enllà de la Terra ==
:''Articles principals: [[Espai exterior]] i [[Univers]]''
:''Vegeu també: [[Vida extraterrestre]]''
L'espai exterior, també anomenat simplement "espai", es refereix a les regions relativament buides de l'Univers fora de les atmosferes dels cossos celestials. S'afegeix l'adjectiu "exterior" per distingir-lo de l'espai "interior" de la Terra, l'espai aeri. No existeix cap límit definit entre l'atmosfera terrestre i l'espai, ja que aquesta es va atenuant gradualment a mesura que augmenta l'altitud. L'espai còsmic ubicat dins dels límits del [[sistema solar]] es coneix com a ''espai interplanetari'', i el límit amb l'[[espai interestelar]] és el que es coneix com a ''[[heliopausa]]''.
Encara que l'espai exterior és de per si molt ampli, no està buit. En ell existeixen, encara que repartides de manera molt dispersa, diverses dotzenes de [[molècules]] [[orgàniques]], la [[radiació còsmica de fons]] generada amb la gran explosió del [[big bang]], i els [[rajos còsmics]] que inclouen [[nuclis atòmics]] ionitzats i diverses [[partícules subatòmiques]]. També hi ha una mica de gas, [[Plasma (Estat de la matèria)|plasma]], pols còsmica i petits [[meteor (astronomia)|meteors]]. A més, els éssers humans han deixat restes de la seva activitat en l'espai exterior, a través de materials procedents dels llançaments tripulats i no tripulats. A tots aquests objectes se'ls anomena "[[escombraries espacials]]" i constitueixen un risc potencial per les naus espacials. Part d'aquesta runa reingressa a l'atmosfera periòdicament.
El planeta Terra és actualment l'únic cos celeste en què es coneix l'existència de vida. Tanmateix, les recents troballes suggereixen que, en un passat llunyà, el [[planeta Mart]] tenia masses d'[[aigua]] líquida a la superfície.<ref>{{ref-publicació|autor = Bibring J, Langevin Y, Mustard J, Poulet F, Arvidson R, Gendrin A, Gondet B, Mangold N, Pinet P, Forget F, Berthé M, Bibring J, Gendrin A, Gomez C, Gondet B, Jouglet D, Poulet F, Soufflot A, Vincendon M, Combes M, Drossart P, Encrenaz T, Fouchet T, Merchiorri R, Belluci G, Altieri F, Formisano V, Capaccioni F, Cerroni P, Coradini A, Fonti S, Korablev O, Kottsov V, Ignatiev N, Moroz V, Titov D, Zasova L, Loiseau D, Mangold N, Pinet P, Douté S, Schmitt B, Sotin C, Hauber E, Hoffmann H, Jaumann R, Keller U, Arvidson R, Mustard J, Duxbury T, Forget F, Neukum G|article = Global mineralogical and aqueous mars history derived from OMEGA/Mars Express data|publicació = Science|volum = 312|exemplar = 5772|pàgines = 400-4|any = 2006|id = PMID 16627738}}</ref> Durant un breu període en la història de Mart, podria haver estat capaç d'allotjar vida. Tanmateix, en l'actualitat la major part de l'aigua de Mart està congelada. Si tot i així existís vida a Mart, el més probable és que estigués situada sota terra, on encara hi podria haver aigua líquida.<ref>{{ref-web
| url = http://www.msnbc.msn.com/id/7129347/| títol = Hunt for Mars life should go underground| cognom = Malik| nom = Tariq| llengua =anglès| editor = The Brown University News Bureau| data = 08-03-2005
}}</ref>
Les condicions existents als altres planetes tel·lúrics, [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] i [[Venus (planeta)|Venus]], semblen massa hostils perquè s'hi pugui desenvolupar la vida tal com es coneix. Tanmateix, s'ha conjecturat que [[Europa (lluna)|Europa]], la quarta lluna més gran de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], pugui posseir un [[oceà]] subterrani d'aigua líquida i, en aquest cas, seria possible que hi hagués vida.<ref>{{ref-web
| url = http://www2.jpl.nasa.gov/galileo/news8.html| títol = Detailed Images From Europa Point To Slush Below Surface| autor = Scott Turner| llengua =anglès| editor = The Brown University News Bureau| data = 02-03-1998
}}</ref>
Darrerament, l'equip de [[Stéphane Udry]] ha descobert un planeta extrasolar nou anomenat [[Gliese 581 c]], que orbita l'estrella [[nana roja]] Gliese 581, i que sembla ocupar la zona habitable de l'espai que envolta l'estrella. Tenint en compte aquestes dades, és possible que s'hi hagués desenvolupat algun tipus de vida.
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
'''En català''':
* Ramon Margalef (1985): ''L'ecologia''. Diputació Provincial de Barcelona. Institut d'Edicions. Barcelona. ISBN 84-505-2460-1
'''En castellà''':
* Brian Greene (2006): ''El tejido del cosmos : espacio, tiempo y la textura de la realidad''. Editorial Crítica, Barcelona. ISBN 84-8432-737-X
* Edward O. Wilson (2002): ''El futuro de la vida''. Círculo de Lectores, Galaxia Gutenberg. ISBN 978-84-226-9589-9.
* François Jacob (1999)''La lógica de lo viviente : una historia de la herencia''. Tusquets Editores, Barcelona. ISBN 84-8310-647-7
'''En alemany''':
* Götz Großklaus, Ernst Oldemeyer (Hrsg.): Natur als Gegenwelt - Beiträge zur Kulturgeschichte der Natur. Loeper Verlag GmbH, Karlsruhe 1983.
* Karen Gloy: Das Verständnis der Natur. In: Die Geschichte des wissenschaftlichen Denkens. Band 1, Beck, München 1995.
* Karen Gloy: Das Verständnis der Natur. In: Die Geschichte des ganzheitlichen Denkens. Band 2, Beck, München 1996.
== Vegeu també ==
{|
| valign="top"|
* [[Història natural]]
* [[Ciències naturals]]
* [[Recursos naturals]]
* [[Parc nacional]]
* [[Naturisme]]
* [[Reserva de la biosfera]]
| valign="top"|
* [[Unió Internacional per la Conservació de la Natura]]
* [[Fons Mundial per la Natura]]
* [[Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa]]
* [[Natura morta]]
* [[Parcs naturals del País Valencià]]
|}
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Commons= Category:Nature |Viccionari= natura|Viquidites=Naturalesa}}
'''En català''':
* [http://www.edu365.cat/aulanet/aracne/htmls/mp/index1a.htm Aracne: ''Habitants del planeta''].
* [http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/cadenes/index.htm ''Cadenes i xarxes tròfiques'']
* [http://www.diba.es/parcsn/parcs/home.asp Xarxa de Parcs Naturals].
'''En castellà''':
* [http://www.mauricio.co.cr/ Fotografia natural de Costa Rica i el món].
* [http://marenostrum.org/ ''Marenostrum''].
* [http://www.adenex.org ADENEX Asociación para la Defensa de la Naturaleza y los Recursos de Extremadura].
* [http://www.iberianature.com/material/glossarya.htm Diccionario español-inglés sobre naturaleza].
'''En anglès''':
* [http://nature.org/ The Nature Conservancy, organització no governamental dedicada a conservar la diversitat natural]
* [http://digital.library.wisc.edu/1711.dl/HistSciTech.Nature ''Nature'' (1869-1875). History of Science and Technology.]
* [http://naturesmagazine.com/ ''The Essence of Nature Magazine'', una revista online dedicada a la natura, els animals i el medi ambient.]
* [http://www.yesterdays.sk/kategorie.php?id=35 Fotos històriques sobre la natura]
* [http://www.scribd.com/doc/273950/Exploring-Nature Activitats per nens a la natura]
* [http://www.naturalia.org/ Naturalia: ''Zoo in the wild'']
{{Natura}}
{{100+1000+AdQ|Ciència}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Natura}}
[[Categoria:Natura| ]]
| 