Meteorologia espacial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 18:
==Efecte del clima espacial en els sistemes electrònics a l'espai==
===Anomalies en naus espacials===
[[Fitxer:ExtremeEvent 20031026-00h 20031106-24h.jpg|thumb|right|320px|Els satèl·lits GOES-11 i GOES-12 han monitoritzatmonitorat les condicions del clima espacial durant l'activitat solar de l'octubre de 2003.<ref name="Extreme Space Weather Events">{{cite web | title=Extreme Space Weather Events | publisher=[[National Geophysical Data Center]] | url=http://sxi.ngdc.noaa.gov/sxi_greatest.html}}</ref>]]
 
Els vehicle espacials poden patir mal funcionaments per a una varietat de raons. Alguns errors de funcionament s'arriben a comunicar però no és en la majoria de casos.<ref>http://www.sat-index.co.uk/failures</ref> Pocs fracassos espacials poden atribuir-se directament al clima espacial, però estan relacionats. Un indicador d'aquest fenomen és que 46 dels 70 errors en naus espacials informats l'any 2003, es van produir en el mes d'octubre durant una tempesta geomagnètica. Els dos efectes adversos més comuns del clima espacial a les naus espacials són els danys per radiació i la sobrecàrrega de les naus espacials. La radiació (partícules d'alta energia) passen a través de la carcassa de la nau espacial i en els components electrònics. En la majoria dels casos, la radiació provoca un senyal erroni o canvia un bit en la memòria de l'electrònica d'una nau (conegut com a [[single event upset]]s). En pocs casos, la radiació destrueix part de l'electrònica (conegut com a [[latchup|single event latchup]]). La sobrecàrrega de la nau espacial és l'acumulació d'una càrrega electrostàtica per partícules de baixa energia en un material no conductor a la superfície de la nau espacial. Si hi ha prou sobrecàrrega, es produeixen espurnes com a descàrrega. Els danys a les naus espacials també es produeixen quan es detecta un senyal erroni i acciona erròniament l'ordinador de bord com si el senyal provingués del controlador de terra. L'electrònica també pot ser danyada per un augment del corrent elèctric. Un estudi recent indica que la sobrecàrrega de les naus espacials és l'efecte predominant del clima espacial en [[òrbita geosíncrona]].<ref>{{cite journal|last=Choi|first=Ho-Sung|coauthors=J. Lee, K.-S. Cho, Y.-S. Kwak, I.-H. Cho, Y.-D. Park, Y.-H. Kim, D. N. Baker, G. D. Reeves, and D.-K. Lee|title=Analysis of GEO spacecraft anomalies: Space weather relationships|journal=Space Weather|year=2011|volume=9|issue=S06001|pages=12|doi=10.1029/2010SW000597|bibcode = 2011SpWea...906001C }}</ref>
Línia 75:
 
La fotosfera del Sol és observada contínuament per una sèrie d'observatoris<ref>[http://www.swpc.noaa.gov/solar_sites.html List of solar observatories]</ref>
per les activitats precursores de les erupcions solars i els CMEs. El projecte Global Oscillation Network Group (GONG)<ref>[http://gong.nso.org Global Oscillation Network Group home page]</ref> monitoreixenmonitora la superfície i l'interior del sol mitjançant l'ús de l'heliosismologia, l'estudi de les ones sonores que es propaguen a través del Sol i s'observen les ondulacions a la superfície solar. El GONG pot detectar grups de taques solars en el costat llunyà del sol. Aquesta capacitat ha estat recentment verificada per l'observació visual de la nau espacial [[STEREO]] de la [[NASA]].
 
Els [[monitor de neutrons|monitors de neutrons]] terrestres controlen indirectament els raigs còsmics del Sol i les fonts galàctiques. Els raigs còsmics no arriben a la superfície a causa de l'apantallament del camp magnètic de la Terra i la seva atmosfera. Quan els rajos còsmics interaccionen amb l'atmosfera, es produeixen interaccions atòmiques que causen una pluja de partícules de baixa energia més profundament en l'atmosfera i al nivell del sòl. La presència dels raigs còsmics en l'entorn espacial proper a la Terra es pot detectar mitjançant el control dels neutrons d'alta energia a nivell del sòl. Els fluxos petits dels raigs còsmics són presents de manera contínua. Els grans fluxos són produïts pel Sol durant els esdeveniments relacionats amb enèrgiques erupcions solars.
Línia 87:
 
Molts dels primers instruments utilitzats per a la supervisió del medi ambient espacial van ser i són naus espacials de recerca que han sigut reutilitzades en conjunt proposade per les aplicacions de la meteorologia espacial i de previsió. Una de la primeres fou la IMP-8 (Interplanetary Monitoring Platform)<ref>[http://spdf.gsfc.nasa.gov/imp8/project.html IMP-8 Project Information]</ref>
L'IMP-8 va orbitar la Terra a 35 radis de la Terra i va observar el vent solar en dos terços de la seva òrbita de 12 dies des del 1973 fins al 2006. Atès que el vent solar transporta les alteracions que afecten la magnetosfera i la ionosfera, el IMP-8 va demostrar la utilitat del monitoratge continu del vent solar. El IMP-8 va ser seguit pel [[International Cometary Explorer|ISEE-3]] que va ser situat prop del [[Punt de Lagrange]] [[Sol]]-[[Terra]] [[Punt de Lagrange#L1|''L''<sub>1</sub>]], a 235 radis terrestres sobre la superfície (al voltant d'1,5 milions de quilòmetres, o 924.000 milles) i un seguiment continu del vent solar des del 1978 a 1982. La sonda següentque va supervisar el vent solar en el punt [[Punt de Lagrange#L1|''L''<sub>1</sub>]] va ser el [[WIND (sonda)|WIND]] des del 1994 fins al 1998. Posteriorment de l'abril del 1998, es va canviar l'òrbita de la nau espacial WIND a envoltar la Terra i passar pel punt [[Punt de Lagrange#L1|''L''<sub>1</sub>]] ocasionalment. L'[[Advanced Composition Explorer]] (ACE) de la NASA ha monitoritzatmonitorat el vent solar al punt [[Punt de Lagrange#L1|''L''<sub>1</sub>]] des del 1997 fins a l'actualitat. S'estima que cessi les seves activitats el 2024. El 2012, la NOAA es va presentar una sol·licitud de pressupost de finançament pel [[Deep Space Climate Observatory|reemplaçament]] de l'ACE amb el llançament previst el 2015. La missió principal del reemplaçament serà el pronòstic del clima espacial i les seves aplicacions.
 
A més de supervisar el vent solar, és important realitzar el seguiment del Sol per al clima espacial. Com que l'UVE solar no es pot controlar des del Terra, el projecte conjunt de la [[NASA]]-[[ESA]], el [[Solar and Heliospheric Observatory]] (SOHO), es va llançar per proporcionar imatges UVE del Sol des del 1995 fins a l'actualitat. El SOHO és una font principal de dades solars en temps gairebé real per a la investigació i la predicció del clima espacial i va inspirar la missió [[STEREO]]. La sonda [[Yohkoh]] en LEO va observar el Sol des del 1991 fins al 2001 en la porció de raigs X de l'espectre solar i va ser útil per a la investigació i predicció del clima espacial. Les dades del Yohkoh van inspirar el [[Solar X-ray Imager]] del GOES.