Juan Goytisolo Gay: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m bot: -d'aquesta época +d'aquesta època |
||
Línia 20:
Tercer de quatre fills (Marta, José Agustín, Juan i Luis) d'un matrimoni barceloní de classe mitjana, aviat va conèixer les penúries de la guerra: fam i, molt especialment, la mort de la seva mare, Julia Gay, a mitjans de març de 1938 en un [[Bombardeig de Barcelona (març de 1938)|bombardeig a Barcelona per part de l'aviació italiana]] quan Juan només tenia set anys. Una vegada acabada la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], va estudiar al col·legi de [[jesuïtes de Sarrià]] i, posteriorment, al col·legi de la Bonanova dels germans de la Doctrina Cristiana. El 1948 va ingressar a la [[Universitat de Barcelona]], en la que va començar la carrera de [[Dret]] amb la intenció de convertir-se en diplomàtic. Durant la seva època universitària va descobrir la literatura contemporània i va manifestar inequívocament el seu ateisme.
Malgrat que la seva afició literària el va animar a escriure novel·les des dels catorze anys, la seva primera obra publicada, ''Juegos de manos'', és de 1954, data en què va abandonar la universitat. En un dels seus viatges a [[París]], va conèixer a [[Monique Lange]], amb la que va compartir gran part de la seva vida. El 1956 va complir sis mesos de servei militar como a sergent a Mataró, fet que inspiraria elements dels relats ''La guardia'' i ''Aquí abajo'', inclosos en el llibre ''Para vivir aquí''. Aquell mateix any es va instal·lar a la capital francesa i va començar a treballar com a assessor literari de l' [[Éditions Gallimard|editorial Gallimard]]. A partir d'aquesta data va residir a diferentes localitats de fora d'Espanya: París, [[Tànger]], [[Marràqueix]]... Entre 1969 i 1975 va exercir de professor de [[literatura]] a universitats de [[California|Califòrnia]], [[Boston]] i [[Nova York]]; d'aquesta
Malgrat que sempre va mantenir unes fermes conviccions ideològiques que són indestriables de la seva obra, va mantenir-se sempre totalment independent d'organitzacions polítiques. Pel que fa a la seva relació amb Espanya, va cultivar una relación d'amor a la seva llengua i literatura alhora que un deliberat intent d'allunyament (intent que no sempre va ser capaç d'observar). Des de final dels anys 60, la seva passió pel món àrab es va integrar a les seves creacions fins a convertir-se en element fonamental de la seva obra, especialment de l'assagística.
| |||