Flandes francès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m bot: -peró +però
Línia 4:
[[Fitxer:Kaartfransvlaanderen.jpg|Evolució de la frontera lingüística entre el francès i el neerlandès del segle VIII fins avui<br />{{mida|80%|línia blava: frontera lingüística als segles VII-VIII<br />línia vermella: frontera lingüística contemporània<br />línia negre: frontera franco-belga contemporània}}|thumb]]
[[Fitxer:Atlas Van der Hagen-KW1049B11 072-FLANDRIA GALLICA Continens Castellanias Insulensem, Duacensem, Orchianensem, Civitatem Dominiumq- Tornacense.jpeg|miniatura|Flandria Gallica (1647)]]
Al comtat de Flandes històric sempre hi ha hagut una part de parla neerlandesa, i una part més petita al sud-est, la ''Flandria Gallica'' o Flandes de parla francesa. L'administració es feia principalment en llatí i només després de la revolució francesa es va imposar el principi de l'Estat-Nació unilingüe. La ciutat de [[Lilla]] sempre ha sigut i encara és la capital de ''Flandria Gallica.''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hübners|nom=Johann|títol=Vollständige Geographie : Von Europa, Portugall, Spanien, Franckreich, Engelland, Schottland, Irrland, Niederland, Schweitz und Italien|url=|edició=|llengua=alemany|data=1730|editorial=König und Richter|lloc=Hamburg|pàgines=390|isbn=}}</ref> L'annexió de troços d'aquest comtat per França no va seguir les frontera lingüística (un concepte [[Anacronisme|anacrònic]] en aquesta època), peróperò la fortuna dels exèrcits que s'oposaven en el conflit durant els segles XVI-XVII. De fet, Lluís XIV ho volia tot. La part que va aconseguir, doncs Flandes francès ara s'ha dividit entre els [[Nord (departament)|departaments del Nord]] i [[Pas de Calais]]. La zona prop de la frontera amb la moderna província de [[Flandes Occidental]] on encara es parla -poc- el neerlandès es diu [[Westhoek]]. [[França]] va annexar altres parts de les antigues [[Disset Províncies]]: [[Artois]] i un tros del [[comtat d'Hainaut]]. Seria correcte de designar totes aquests parts amb el nom «Països Baixos francesos».
 
El [[1565]], a la mort de [[Felip IV de Castella]], Lluís XIV va reclamar tres províncies espanyoles: el comtat de Flandes, el [[ducat de Brabant]] i el [[comtat d'Hainaut]], que el francesos com els espanyols deien amb un ''[[pars pro toto]]'' «Fland(r)es». Hi veia una compensació per què Castella mai no va pagar un dot de 500.000 [[Escut (moneda)|escuts]], promés el 1659 a la conclusió del [[Tractat dels Pirineus]] quan va casar la filla petita de Felip IV, [[Maria Teresa d'Àustria (reina de França)|Maria Teresa]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Lynn|nom=John A.|cognom2=Demangeot|nom2=Bruno (trad.)|títol=Les guerres de Louis XIV|url=|edició=|llengua=francès, traduït de l'anglès|col·lecció=Tempus|data=2014|editorial=Edi8-Plon|lloc=París|pàgines=440|isbn=9782262049713}}</ref> Va pretendre, que segons una llei als Països Baixos espanyols, Maria Teresa, nat de primeres noces, tenia més drets qu'un fill (Carles II) de segones noces. Pretenia només defendre els drets legítims de la seva dona.<ref name=":0" />