Ali al-Sistani: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{persona}}
'''[[Sàyyid|Sayyid]]''' '''Ali Husaini Sistani''' (4 d'[[agost]] de [[1930]]) és un gran aiatol·là iraquià; actualment, i després de la invasió de [[Iraq|l'Iraq]], representa una figura política molt important.
 
== Biografia ==
Ali al-Sistani va néixer a [[Meixad]] ([[Iran]])el 4 d'[[agost]] de [[1930]], en el si d'una família molt religiosa.
El seu avi, qui tenia aquest nom i per qui va ser nomenat d'aquesta manera, era un erudit que havia estudiat en [[Najaf|Najaf.]] La família de [[Sistan|Sistani]] era originària de [[Isfahan|Isfahán]], i es va traslladar posteriorment a Sistán, província de Buluchistán, lloc que va donar el seu nom de "al-Sistani".
 
El seu avi, qui tenia aquest nom i per qui va ser nomenat d'aquesta manera, era un erudit que havia estudiat ena [[Najaf|Najaf.]] La família de [[Sistan|Sistani]] era originària de d'[[Isfahan|Isfahán]], i es va traslladar posteriorment a SistánSistan, en la província de Buluchistán[[Balutxistan (regió)|Balutxistan]], lloc quea on va donarrebre el seu nom de "al-Sistani".
Ali Sistani va començar la seva educació religiosa a edat molt primerenca a la seva ciutat natal, per després traslladar-se, en [[1949]] a la ciutat santa de Shi'a a la zona central d'Iran. En [[1951]] va ser a [[Iraq|l'Iraq]] per estudiar sota la tutela de Gran Ayatollah Abul-Qassim Khoei.
 
Ali Sistani va començar la seva educació religiosa a edat molt primerenca a la seva ciutat natal, per després traslladar-se, en [[1949]] a la ciutat santa de Shi'a aen la zona central d'Iran. En [[1951]] va ser a [[Iraq|l'Iraq]] per estudiar sota la tutela de Gran Ayatollah Abul-Qassim Khoei.
Quan l'aiatol·là Khoei va morir en [[1992]], Sistani va ascendir al rang de gran aiatol·là, heretant tota la xarxa de Khoei i els seus seguidors. Amb la mort del gran aiatol·là Mohammad Sadeq al-Sadr, Sistani emergeix com el més eminent clergue xiïta a l'Iraq.
 
Quan l'aiatol·là Khoei va morir en [[1992]], Sistani va ascendir al rang de gran aiatol·là, heretant tota la xarxa de Khoei i els seus seguidors. Amb la mort del gran aiatol·là [[Mohammad Sadiq al-Sadr]], Sistani emergeix com el més eminent clergue xiïta a l'Iraq.

Sistani ha sobreviscut a la persecució, la qual ha matat a molts altres clergues xiïtes. La seva [[mesquita]] va ser tancada en [[1994]], i no va reobrir fins al cap de la invasió nord-americana que va derrocar el règim de [[Partit Baas|Baath.]] Des d'aquest moment es autorrecluyova atancar en la seva casa ena Najaf i malgrat el seu aïllament i inaccessibilitat, Sistani posseeix fortes influències en tota la població xiïta de l'Iraq a través d'una xarxa de clergues juniorsjoves que difonen els seus ensenyaments. ADegut causaa d'aquesta influència, ha tingut un paper silenciós però important en la política en curs de l'Iraq. Ell s'ha compromès amb el procés constitucional, cridant als seus seguidors xiïtes a la no retaliaciónvenjança i no a la violència sectària.
 
A l'agost de [[2004]], ayatollah Sistani, qui ha estat sofrint d'una afecció cardíaca va viatjar a [[Londres]] per rebre el tractament mèdic. Va ser la primera vegada en molts anys en el qual Sistani va deixar la seva casa a [[Najaf]].
Linha 16 ⟶ 17:
== Paper a l'Iraq actual ==
[[Fitxer:Sistani_protest.jpg|esquerra|miniatura|Manifestació en suport a Ayatullah Ali Al-Sistani]]
Després de l'ocupació de l'Iraq en [[2003]] per una coalició multinacional, Sistani ha tingut un paper polític al capdavant de la comunitat [[Xiisme|xiïta]] cada vegada més influent a l'Iraq, per la qual cosa els mitjans de comunicació convencionals occidentals ho han cridat "la persona més influent" en la post-invasió
 
En l'estiu del [[2003]], Sistani va començar a demanar la formació d'una convenció constituent, i va exigir un vot directe per a la formació d'un govern de transició, sent això un camí segur per al domini xiïta al govern, atès que el 60% de la població de l'Iraq és xiïta. Després d'aquesta data, Sistani ha estat un duro critico dels plans nord-americans per a la implementació del governo iraquià, en considerar-ho com un pla no prou democràtic.
 
En l'estiu del [[2003]], Sistani va començar a demanar la formació d'una convenció constituent, i va exigir un vot directe per a la formació d'un govern de transició, sent això un camí segur per al domini xiïta alen el govern, atès que el 60% de la població de l'Iraq és xiïta. Després d'aquesta data, Sistani ha estat un durocritic criticomolt ferm dels plans nord-americans per a la implementació del governogovern iraquià, en considerar-ho com un pla no prou democràtic.
Al principi els edictes de Sistani sol·licitaven a molts religiosos xiïta a l'Iraq que s'abstinguessin de participar en les eleccions legislatives del [[2005]], instant a la consciència pel que fa a la importància del tema electoral i convidant al fet que les eleccions fossin lliures i justes. No obstant això, finalment Sistani va acabar convencent-se de la necessitat de participar en les eleccions perquè els xiïtes tinguessin una influència decisiva al nou Govern.
 
Al principi els edictes de Sistani sol·licitaven a molts religiosos xiïta a l'Iraq que s'abstinguessin de participar en les eleccions legislatives del [[2005]], instant a la consciència pel que fa a la importància del tema electoral i convidant al fet que les eleccions fossin lliures i justes. No obstant això, finalment Sistani va acabar convencent-se de la necessitat de participar en les eleccions perquè els xiïtes tinguessin una influència decisiva alen el nou Govern.
Sistani va pressionar als dividits partits confessionals xiïtes perquè acceptessin unir-se en una gran [[Coalició política]] o [[coalició electoral]] que fos unida, amb una sola llista electoral, als comicis. Els líders dels partits xiïtes van haver de cedir davant l'autoritat moral de Sistani i van reconèixer la conveniència de l'aliança. Sistani va tenir el paper d'àrbitre en les àrdues negociacions que finalment van desembocar en la confecció de la llista electoral. La coalició que es va formar sota la pressió i arbitratge de Sistani va rebre el nom d'Aliança Unida Iraquiana, encara que popularment era coneguda com a Llesta Sistani. La immensa majoria dels xiïtes van votar per aquesta llista en les dues eleccions següents, la del [[30 de gener]] del 2005 i la del [[15 de desembre]] del [[2005]] perquè (sobretot en la primera) van entendre que Sistani cridava a votar per ella; i aquestes dues victòries electorals li va donar el control majoritari del Govern de la nació.
 
Sistani va pressionar als dividits partits confessionals xiïtes perquè acceptessin unir-se en una gran [[Coalició política]] o [[coalició electoral]] que fos unida, amb una sola llista electoral, als comicis. Els líders dels partits xiïtes van haver de cedir davant l'autoritat moral de Sistani i van reconèixer la conveniència de l'aliança. Sistani va tenir el paper d'àrbitre en les àrdues negociacions que finalment van desembocar en la confecció de la llista electoral. La coalició que es va formar sota la pressió i arbitratge de Sistani va rebre el nom d'Aliança Unida Iraquiana, encara que popularment era coneguda com a LlestaLlista Sistani. La immensa majoria dels xiïtes van votar per aquesta llista en les dues eleccions següents, la del [[30 de gener]] del [[2005]] i la del [[15 de desembre]] del [[2005]] perquè (sobretot en la primera) van entendre que Sistani cridava a votar per ella; i aquestes dues victòries electorals li va donar el control majoritari del Govern de la nació. Igualment Sistani ha instat a la no resposta als constants atacs dels sunnites en la zona coneguda com el "triangle de la mort", al sud de [[Bagdad]].
Igualment Sistani ha instat a la no resposta als constants atacs dels sunnites en la zona coneguda com el "triangle de la mort", al sud de [[Bagdad]].
 
== Enllaços externs ==