|
== Antecedents i idees relacionades ==
Se sap que el terme ''phonème'' (del {{lang-grc|φώνημα}}, ''phōnēma'') fou usat per primer cop per [[Antoni Dufriche-Desgenettes]] el 1873, però només per referir-se al so de la parla. El terme ''fonema'' com a [[Abstracció (filosofia)|abstracció]] fouva ser desenvolupat pel lingüista polonès [[Jan Niecisław Baudouin de Courtenay]] i elpel seu alumne [[Mikołaj Kruszewski]] durant 1875–1895els anys 1875-1895.{{sfn|Jones|1957}} El terme que van fer servir ambdós fou ''fonema'', la unitat bàsica del que ells van anomenar com a ''psicofonètica''. El concepte de fonema fou elaborat després en les obres de [[Nikolai Trubetzkoi]] i altres membres de l'[[Escola de Praga]] (durant els anys 1926–1935), i d'alguns dels [[Estructuralisme|estructuralistes]], com [[Ferdinand de Saussure]], [[Edward Sapir]], i [[Leonard Bloomfield]]. Alguns estructuralistes (però no pas Sapir) rebutjarenvan rebutjar la idea d'una funció psicolingüística o cognitiva del fonema-{{sfn|Twaddell|1935}}{{sfn|Harris|1951}}.
Posteriorment, fou usat i redefinit en la [[lingüística generativa]], de manera especial per part de [[Noam Chomsky]] i [[Morris Halle]],{{sfn|Chomsky|Halle|1968}} i roman com a centre de moltes idees en el desenvolupament de la moderna [[fonologia]]. Com a concepte teòric o model, tanmateix, ha estat complementat i fins i tot substituït per d'altres.{{sfn|Clark|Yallop|1995|loc=chpt. 11}}
Alguns lingüistes, (com ara [[Roman Jakobson]] i [[Morris Halle]]), proposaren que els fonemes podien ser descomponibles posteriorment en [[Tret distintiu|trets distintius]]; aquesta mena de característiques serien els autèntics constituents mínims del llenguatge.{{sfn|Jakobson|Halle|1968}} Les característiques se solapen entre si en el temps, tal com ho fan els fonemes [[suprasegmental]]s en la llengua oral i molts fonemes en les llengües de signes. Les característiques es poden descriure de diverses maneres: Jakobson i els seus companys les defineixen en termes [[fonètica acústica|acústics]],{{sfn|Jakobson|Fant|Halle|1952}} Chomsky i Halle usaren una base predominantment [[Fonètica articulatòria|articulatòria]], tot i que mantingueren algunes característiques acústiques, mentre que el sistema de Ladefoged {{sfn|Ladefoged|2006|pp=268–276}} és un sistema purament articulatori, a part de l'ús del terme acústic 'sibilant'.
En la descripció d'algunes llengües, el terme [[cronema]] ha estat usat per indicar longitud contrastiva o ''duració'' de fonemes. En llengües en les quals els [[To (lingüística)|tons]] són fonèmics, els fonemes [[To (lingüística)|tonals]] poden ser anomenats ''tonemes''. No tots els estudiosos que treballen en aquests idiomes utilitzen aquests termes, que poden considerar obsolets.
Per analogia amb el fonema, els lingüistes han proposat altres tipus d'objectes subjacents, i els han donat noms amb el sufix ''-ema'', com ara ''[[morfema]]'' i ''[[grafema]]''. Aquests, de vegades, es diuen [[Unitat èmica|unitats èmiques]]. Aquest últim terme va ser utilitzat per primera vegada per [[Kenneth Pike]], que també va generalitzar el concepte d'[[emic-ètic]] (de ''fonèmic'' i ''fonètic'', respectivament) a les aplicacions deexternes fora dea la lingüística.{{sfn|Pike|1967}}
=== Fon i fonema ===
|
