Comtat de Gavaldà: diferència entre les revisions

Uns senyors de Gavaldà apareixen ja cap a mitjan segle XI amb Bertelan (mort cap el [[875]]) i el seu fill Erill, mort cap el [[925]]. Aquest Erill és el suposat pare de Bertran I, gendre del duc d'[[Aquitània]] Eble. El territori era una part del ducat d'Aquitània i Eble el va donar amb títol comtal al seu gendre, potser un senyor arrelat a la regió, cap el [[926]]. Però una altra versió dóna a Bertran el nom de Bernat i seria fill de Bernat de [[Vescomtat de Millau|Millau]] i [[Vescomtat de Carlat|Carlat]], a la seva vegada fill de Ricard I vescomte de Carlat. També Bernat hauria rebut el territori del seu sogre el duc d'Aquitània Eble i la que estaria arrelada a la regió seria la seva muller (filla del duc). Bernat I de Millau va morir el [[937]]. El mateix any va morir Ermengol [[Comtat de Roergue|comte de Roergue]] (i de part del [[Albigès]] o [[Vescomtat d'AlbíAlbi|AlbíAlbi]] i [[Carcí]]) i va repartir els seus dominis: Ramon II el Roergue i part de l'Albigès i part de Carcí; Hug, la meitat del Carcí; i Esteve (casat amb Adelaida d'Anjou), que va portar el títol de comte de Gavaldà, i que potser només era referit a una part del país. Per la seva banda, a la mort de Bernat I de Millau i Carlat cap el [[937]] els dominis paterns es van dividir entre dos fills: Berenguer va rebre Millau, i Gilbert el Carlat. Bernat ja devia ser llavors comte de Gavaldà (o de part del Gavaldà). Va morir el [[951]] i el va succeir el fill Esteve I, casat amb Almodis. Així doncs, dos comtes Esteve apareixen després del [[950]] governant com a comtes el Gavaldà o una part del territori. Esteve del casal de Roergue va morir a una data desconeguda i el va succeir el seu fill Bertran, mort el [[993]], que es va titular comte de Gavaldà; el seu germà Ponç el va succeir i va portar el mateix títol, però va morir el [[1010]] sense successió. Una germana, Adelaida, casada amb Radulf de [[Turena]] i més tard amb Arbert de [[Chabana]], desapareix de la història. I resta com a únic comte de Gavaldà Esteve del casal del Carlat i Millau, que va governar encara uns anys i va morir el [[1029]] (o el [[1033]] segons altres fonts). Un Ricard, germà d'Esteve, s'esmenta fins el [[998]], però no sembla que arribés a ser comte. A la mort d'Esteve (casat amb Almodis) l'herència va recaure en Ricard II, fill de son cosí germà Ricard I vescomte de Millau (fill de Berenguer, germà de Bernat I) i es va unir al Millau. Els vescomtes de Millau es van titular [[Vescomtat de Gavalda|vescomtes de Gavaldà]] (i no comtes). Berenguer II, fill de Ricard II, va adquirir per matrimoni el vescomtat de Carlat i el [[vescomtat de Lodeva]]. El seu fill Gilbert I el va succeir cap el [[1097]] i va intentar restaurar el títol comtal i es va titular comte de Gavaldà i vescomte de Millau i Carlat (nomes governava sobre una part del Carlat doncs l'altra part havia passat a son germà Ricard de [[Comtes de Rodés|Rodés]]). Al morir el [[1111]] l'herència va recaure en la seva filla [[Dolça de Provença]] i el bisbe de Mende Aldebert III du Tournel es va apoderar del títol del que havia estat investit poc temps abans pel comte de Tolosa Ramon de Sant Gèli (mort el 1105), títol que van mantenir els bisbes fins a la revolució. No obstant això els drets feudals i el domini de Grèzes van passar de Dolça I al seu marit Ramon Berenguer I (III de Barcelona, comte de Provença i al seu fill Berenguer Ramon 1131-1144 (comte de Provença) i els seus successors al Comtat de Provença (en feu de Catalunya), fins que el [[1225]] el rei català [[Jaume I]] va cedir el comtat als bisbes, incloent Grèzes, però com a feu català, drets que el [[1258]] varen ser renunciats per el mateix rei al [[Tractat de Corbeil]]. El [[1307]] un pariatge va determinar tres territoris al Gavaldà: las terres del [[Bisbat de Mende]], les terres del rei i les terres comunes, reduint així els drets del bisbe que fins llavors era l'únic senyor.