Segundo de Chomón: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Filmografia: Correcció faltes i manques d'espai i addició enllaços
m canvis menors, replaced: ==Referències== → == Referències ==, ==Enllaços externs== → == Enllaços externs == AWB
Línia 6:
Fill d'un metge militar aficionat a la fotografia. Al llarg de la seva adolescència va cursar estudis secundaris i va obtenir el títol l'any 1895. Va realitzar els seus primers estudis a la ciutat natal, més tard es va traslladar a París a mitjans de 1895, pocs mesos abans de la presentació oficial del cinematògraf Lumière, on es va casar amb l'actriu de teatre popular, [[vodevil]] i de l’òpera parisenca [[Julienne Mathieu|Julienne Alexandre Mathieu]] i va néixer el seu fill [[Robert]] el 31 de gener de 1897, amb el temps arribaria a ser el seu càmera i ajudant.
 
Per condicions econòmiques tres mesos després, al maig de 1897 Chomón es traslladà a [[Barcelona]] per allistar-se a l’exèrcit espanyol. Degut a les circumstàncies polítiques fou traslladat a [[Cuba]], on prestà servei com a voluntari a la rea guardià a la [[Guerra hispano-estatunidenca|guerra d'Espanya contra els Estats Units]]. En el moment en què espanya va perdre la guerra fou traslladat de nou a Barcelona, i el 1899 tornà a Paris amb la seva família.
 
Quan va tornar a França, la seva dona Julienne havia intervingut en algunes pel·lícules (1897). Chomón va començar a treballar al taller de manera gairebé immediata, preludi de la que serà una de les seves obsessions més grans fins al moment de la seva mort: el cinema en color. La seva habilitat i dedicació van portar a idear poc temps després un revolucionari sistema d'acolorit a mà conegut amb el nom de «[http://diccionario-internacional.com/definitions/?spanish_word=pochoir pochoir]», que després, amb lleugeres evolucions, va ser patentat per [[Charles Pathé]] amb la denominació Pathécolor.No obstant no ho va fer a París sinó que començà a Barcelona, on montà el primer petit taller de pintat de pel·lícula, al carrer Poniente, avui en dia conegut com [[Joaquín Costa Martínez|Joaquín Costa]], al centre de Barcelona    
Línia 18:
Es va dedicar amb gran interès a la realització de films amb una especial predilecció pels trucatges i els efectes, com “Xoc de trens” (1902), combinació de filmacions de trens reals elaborades amb maquetes, “Pulgarcito” (1903) o “Gulliver al país dels gegants” (1904), adaptacions dels populars contes de [[Charles Perrault]] i [[Jonathan Swift]], respectivament, films amb trucs bastant avançats per a l'època.
 
A partir de 1912 va treballar a Itàlia, a la Itàlia Film. La vessant artística de la productora era a càrrec del director [[:es:Giovanni_PastroneGiovanni Pastrone|Giovanni Pastrone]] (1883-1959), que va contractar a Chomón com a operador i tècnic en efectes especials.
 
Chomón no només torna a comptar amb absoluta llibertat, sinó que és el director del seu propi equip tècnic, format per quatre persones, i centrat de manera específica en el treball de fotografia, il·luminació i trucatges de les produccions dels directors de la companyia, entre els quals destaca per sobre de tots el propi Pastrone, màxim responsable d'una de les majors superproduccions del cinema mut italià, [[Cabiria]], film de tres hores ambientat a finals del segle III aC, on Chomón s'encarrega no només de la realització i filmació de maquetes, dels efectes d'il·luminació més complicats, dels efectes especials i de les principals tasques de revelat i positivat, sinó també dels moviments de càmera. La utilització sistemàtica i elaborada de l'anomenat Carrello (origen de l'actual “travelling”), és un dels principals trets distintius de Cabiria.
Línia 27:
 
=== Aportacions al cinema ===
Chomón va perfeccionar el pas de maneta, creat per [[:es:Albert_EAlbert E._Smith Smith|Albert Smith]], la qual consistia en capturar el fotograma per passar al següent fent un gir de maneta.
 
Se'l considera l’inventor del “travelling”, que servia principalment per modelar el rostre dels actors i crear determinats ambients o efectes especials. Amb aquesta tècnica va aconseguir fer la panoràmica, el ritme continu dels fotogrames i la fixació de la imatge sobre la pantalla.
 
Va ser el primer en realitzar [[:es:Bienal_Internacional_de_Cine_CientíficoBienal Internacional de Cine Científico|cinema científic]] i de la reconstrucció històrica. A més a més, va utilitzar la unió entre imatges reals i maquetes, les sobreimpressions damunt de fons transparents.
 
Va construir càmeres especialitzades i va desenvolupar tècniques del dibuix animat, pintava a mà els fotogrames per donar-hi color, i va crear unes plantilles per facilitar la tècnica del color i aconseguir més precisió.
Línia 67:
* 1926: ''El negro que tenía el alma blanca.'' Dir: Benito Perojo.
* 1927: ''Napoleón''. Dir: [[Abel Gance]].
== Referències ==
{{referències}}
* [http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/figuraschomon.htm Biografia i Obres Segundo de Chomón a Figuras del Cine]
Línia 80:
* {{ref-llibre| cognom=Minguet i Batllori | nom=Joan Maria | títol=Segundo de Chomón, el cinema de la fascinació | editorial=Generalitat de Catalunya | lloc=Barcelona | any=2010 | isbn=978-84-393-8139-6| págines=272 }}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://blip.tv/file/4151316/ ''El Hada Primavera''] (''La Fée Printemps'', 1902)